Salms 119:147
Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules.
— Salms 119:147, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: He precedit l’alba. Vegeu 57,9. (Vegeu 57,9)
Referències creuades
- Marc 1:35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.
- Salms 5:3 Estigues atent al meu crit d’auxili, rei meu i Déu meu, perquè és a tu que jo imploro.
- Salms 130:5-6 Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí;
- Salms 88:13 ¿Qui coneix els teus prodigis en el lloc de tenebres, la teva clemència en el país de l’oblit?
- Salms 56:4 Quan m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança.
- Salms 42:8 Cada aiguat en crida un altre, quan les fonts del cel bramulen: tots els rompents de les onades han passat per sobre meu.
- Salms 119:81 Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula.
- Salms 119:74 Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran perquè confio en la teva paraula.
- Hebreus 6:17-19 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho he
- Salms 57:8 El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré:
- Salms 108:2 El meu cor se sent segur, Déu meu; tocaré i cantaré, cantarà el meu cor.
- Isaïes 26:9 De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos.