Salms 127:5
Feliç l’home que se n’omple el buirac: si discuteix a la plaça amb l’adversari, no haurà de retirar-se avergonyit.
— Salms 127:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sobre la felicitat que els fills proporcionen, vegeu Pr 29,17; Sir 30,5. (Pr 29,17; Sir 30,5)
Lloc de la ciutat, tocant a la porta de la muralla, on es reunia la gent i es tractaven tota mena d’assumptes comercials, polítics o judicials. Una bona descripció d’aquesta activitat es troba en Jb 29,7-17. (Jb 29,7-17)
Tot el verset és expressament ambigu. Tant pot situar-se en un judici com en una batalla. Discutir amb l’adversari podria significar, en sentit militar, ‘fer front a l’adversari’. Potser es reprèn aquí la imatge dels guardes de la ciutat del v. 1. (v. 1)
Referències creuades
- Proverbis 27:11 Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen.
- Job 42:12-16 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Canyella, i a la petita, Ombra dels Ulls. En tot el pa
- Gènesi 50:23 Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
- Job 5:4 No hi ha ajuda per als seus fills; els tracten injustament en els tribunals i ningú no els defensa.