Salms 137:7
Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom, del que deien el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la amb els fonaments i tot!»
— Salms 137:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els * edomites no van ajudar els de Jerusalem quan la ciutat caigué en poder de Nabucodonosor (vegeu Ab 11 nota j). (Ab 11)
Referències creuades
- Lamentacions 4:21-22 Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom, que vius a la terra d’Us! Però també a tu t’arribarà la teva copa i, embriagat, et despullaràs. Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa, mai més no seràs deportada. Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom, posarà al descobert els teus pecats.
- Jeremies 49:7-22 Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers: «Ja no hi ha savis a Teman? No hi queden consellers? Han perdut la saviesa? Fugiu, habitants de Dedan, retireu-vos a viure a les coves! Jo envio una calamitat al poble d’Esaú; ara haurà de donar comptes. Us arriben els veremadors, que no deixaran ni un gotim; de nit us
- Ezequiel 25:12-14 »Això fa saber el Senyor Déu: Els edomites s’han venjat del poble de Judà i amb la seva venjança s’han fet del tot culpables. Per tant, això fa saber el Senyor Déu: Jo aixecaré la mà contra Edom, extirparé del país homes i bèsties i el deixaré fet una ruïna. Des de Teman fins a Dedan cauran víctimes de l’espasa. Demana
- Abdies 1:10-14 per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà, quedaràs avergonyit i eliminat per sempre. »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. Tu no t’havies de complaur
- Salms 74:18 Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta, que un poble insensat menysprea el teu nom.
- 1 Samuel 15:2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar.
- Amós 1:11 Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els edomites han comès no em faré enrere! Ja que han perseguit, espasa en mà, els seus germans israelites, destruint així els fills de la pròpia mare; ja que se’ls menja la rancúnia i han covat un odi implacable,
- Habacuc 3:13 Has sortit per salvar el teu poble, per dur la salvació al teu Ungit. Has esclafat el governant del casal injust, n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa
- Ezequiel 35:2 —Fill d’home, adreça’t a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella.
- Isaïes 63:1-6 Qui és aquest que ve d’Edom, que arriba de Bosrà amb el vestit vermell? Duu una roba esplèndida i avança segur de la seva força. «Jo soc el qui proclama la justícia, el qui lluita per salvar.» Per què, doncs, és vermella la teva roba i duus el vestit com qui ha trepitjat raïm? «He trepitjat tot sol el raïm del cup, cap
- Isaïes 34:5-6 «La meva espasa —diu el Senyor— s’ha embriagat dalt al cel i s’abat de cop sobre Edom, sobre aquest poble condemnat a l’extermini.» L’espasa del Senyor és xopa de sang i coberta de greix, com quan maten anyells i bocs, com quan treuen els ronyons als marrans. El Senyor immola la gent de Bosrà, fa un gran carnatge al pa
- Abdies 1:18-21 El casal de Jacob serà un foc, i el de Josep, una flama, però el d’Esaú serà com la palla: l’encendran i el consumiran. Del casal d’Esaú no en quedarà res. Ho he dit jo, el Senyor. Els de Judà que viuen al Nègueb ocuparan la muntanya d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm