(136)
Vora els rius de Babilònia
1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió;
2 teníem penjades les lires als salzes de dins la ciutat.
3 Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.»
4 Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera?
5 Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta.
6 Que se m’encasti la llengua al paladar si no guardés el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa.
7 Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom, del que deien el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la amb els fonaments i tot!»
8 Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres!
9 Feliç el qui et prendrà les criatures per esclafar-les a la roca!