Salms 145:1
Lloança. Del recull de David. T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
— Salms 145:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És l’única vegada que apareix aquest nom en els encapçalaments del Salteri. El seu plural (lloances) és el terme hebreu que dona nom a tot el llibre dels Salms (vegeu Introducció). Aquest títol serà reprès en l’últim verset (v. 21). (v. 21)
El text d’aquest salm trobat a * Qumran repeteix en cada verset: Beneït sigui el Senyor; beneït sigui el seu nom per sempre més (vegeu v. 21). (v. 21)
Referències creuades
- Salms 47:6-8 Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li. Canteu al nostre rei, canteu-li. Déu és rei de tot el món: canteu a Déu un himne.
- Salms 34:1 Del recull de David. De quan canvià de pensar en presència d’Abimèlec, i aquest se’l va treure del davant i ell se n’anà.
- Salms 45:6 i penetrants les teves fletxes. Els pobles cauran als teus peus, es rendiran els enemics del rei.
- Mateu 25:34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: »—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.
- Salms 30:12 Has mudat en danses els meus planys, m’has tret el dol i m’has vestit de goig.
- Salms 44:4 No fou amb l’espasa que ocuparen el país, no fou el seu braç qui els donà la victòria; van ser la teva dreta i el teu braç, i la llum de la teva mirada, perquè tu els estimaves.
- Apocalipsi 19:16 Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»
- Salms 145:21 Que els meus llavis lloïn el Senyor, que tothom beneeixi el seu sant nom per sempre més.
- Salms 45:1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull dels fills de Corè, cant. Cançó d’amor.
- Salms 48:2-3 És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya, cim admirable, goig de tota la terra. La muntanya de Sió és a tocar del cel, és la ciutat del gran rei;
- Salms 30:1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
- Salms 52:9 «Mireu l’home valent: no buscava pas en Déu la seva força, confiava en la seva gran riquesa, es creia fort amb les seves intrigues.»