Salms 30:1
Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
— Salms 30:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: per a la dedicació de la casa. L’antiga versió grega ho ha interpretat com el palau de David (vegeu 2Sa 5,6-12). En la litúrgia jueva, aquest salm s’utilitzava durant la festa de la * Dedicació (al mes de desembre) , que commemorava la consagració de l’altar feta per Judes Macabeu (1Ma 4,52-59). Sobre la dedicació del temple, vegeu 1Re 8,63+; vegeu també Jn 10,22. (2Sa 5,6-12; 1Ma 4,52-59; 1Re 8,63; Jn 10,22)
Referències creuades
- Salms 25:2 Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany, que els enemics no triomfin sobre mi.
- Salms 35:19 Que no puguin alegrar-se els qui em volen mal sense motiu; que no es facin l’ullet entre ells els qui m’odien perquè sí.
- Salms 27:6 I ara aixeca el meu cap sobre els enemics que m’envolten; a casa d’ell ofereixo sacrificis, ofereixo sacrificis de victòria, himnes i càntics en honor del Senyor.
- Salms 13:4 Mira i respon-me, Senyor, Déu meu. Omple de llum els meus ulls, que el son de la mort no me’ls acluqui.
- 2 Samuel 5:11 Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau.
- Salms 41:11 Però tu, Senyor, compadeix-te de mi, restableix-me i ells tindran el que es mereixen.
- Salms 79:10 Per què han de dir els altres pobles: «On és el seu Déu?» Que sàpiguen les nacions, davant nostre, que fas justícia a la sang dels teus servents!
- Salms 28:9 Salva el teu poble, beneeix la teva heretat. Sigues el seu pastor, pren-los en braços per sempre.
- Lamentacions 2:15 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?»
- Salms 145:1 Lloança. Del recull de David. T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
- Salms 140:8 Senyor, Déu meu, muralla que em salva, cobreix-me el cap el dia del combat.
- Deuteronomi 20:5 »Després els capdavanters diran al poble: “Qui hagi construït una casa nova i encara no s’hi hagi instal·lat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre l’habités.