Salms 147:10

Referències creuades

• 1 Samuel 16:7 Però el Senyor digué a Samuel: —No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.
• Proverbis 21:31 S’entrena el cavall per al dia del combat, però la victòria depèn del Senyor.
• Isaïes 31:1 Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor.
• Salms 33:16-18 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent; els cavalls no valen res per a guanyar una victòria, la seva envestida no salva ningú. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té;
• Salms 20:7 Ara sé de cert que el Senyor dona al seu Ungit la victòria; li respon des del santuari, en el cel, amb prodigis del seu braç victoriós.
• Cohèlet 9:11 Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps.
• Osees 1:7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
• 2 Samuel 1:23 Saül i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida i en la mort, més ràpids que les àguiles, més valents que els lleons!
• Job 39:19-25 ¿Dones tu la força al cavall, li vesteixes el coll amb la crinera, el fas saltar com la llagosta? El seu renill altiu espanta, piafa a la vall amb altivesa i es llança impetuós a la batalla; es riu de la por, no s’esvera, no retrocedeix davant l’espasa. Sobre d’ell ressonen els buiracs, llambregen javelines i llances.
• 2 Samuel 2:18-23 Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina, perseguia Abner sense deixar-lo de petja ni a dreta ni a esquerra. Abner va girar el cap enrere i li digué: —Ets Assahel? Aquest respongué: —Sí, soc jo. Abner li va dir: —Aparta’t a un costat o a l’altre, emprèn-te-l