Salms 29:9
La veu del Senyor arremolina l’alzinar i escorça les boscúries. I al seu palau tot canta: «Glòria!»
— Salms 29:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text no és gaire clar. Es podria llegir també: fa tremolar les cabres, en el sentit de provocar el part dels animals (vegeu Jb 39,1). (Jb 39,1)
Referències creuades
- Salms 46:2-5 Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. Per això no temem res quan la terra se somou, quan les muntanyes trontollen dins els mars; ja poden bramular i escumejar les seves aigües i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més
- Salms 26:8 Senyor, m’estimo la casa on habites, l’indret on resideix la teva glòria.
- Job 39:1-3 ¿Saps quan crien els isards? ¿Vetlles el part de les cérvoles? ¿Comptes els seus mesos de gestació? ¿Coneixes el temps en què pareixen? S’ajupen, deslliuren les seves cries i s’acaben els seus dolors.
- Salms 48:9 Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist a la ciutat del nostre Déu, a la ciutat del Senyor de l’univers: Déu la manté ferma per sempre. Pausa
- Salms 135:1-2 Al·leluia! Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor, que us esteu a la casa del Senyor, als atris de la casa del nostre Déu.
- Isaïes 9:18 L’ardor del Senyor de l’univers abrusa el país; el poble és consumit pel foc. Ningú no té entranyes per a ningú:
- Isaïes 10:18-19 la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix. Un marrec sabria comptar els pocs arbres que li restaran.
- Salms 134:1-2 Càntic de pelegrinatge. Beneïu el Senyor, tots vosaltres, servents del Senyor, que us esteu de nit a casa seva. Alceu les mans al santuari, beneïu el Senyor.
- Salms 63:2 Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.