Salms 46:2

Referències creuades

• Salms 23:4 Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Perquè tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança.
• Hebreus 13:6 Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?
• Salms 27:3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit, el meu cor no tindrà por; per més que em declarin la guerra, jo em sentiré confiat.
• Lluc 21:9-11 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. Després els va dir: —Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
• Mateu 21:21 Jesús els respongué: —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà.
• Lluc 21:33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
• Salms 18:7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
• 2 Pere 3:10-14 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat
• Salms 82:5 Però ells no tenen seny ni enteniment, caminen a les fosques. Fins els fonaments de la terra se somouen!
• Lluc 21:25-28 »Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran . Llavors veuran el Fill d
• Gènesi 7:11-12 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits.
• Mateu 8:24-26 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bon