Salms 32:11
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo.
— Salms 32:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 33,1. (Sl 33,1)
Amb aquesta aclamació final, el salm deixa entreveure que el perdó permet de tornar a participar en la celebració de lloança de la comunitat (justos, homes rectes), de la qual el pecat havia separat.
Referències creuades
- Salms 64:10 Tota la gent se n’admira, proclamen l’obra de Déu i ponderen tot el que ha fet.
- Filipencs 4:4 Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!
- Salms 97:12 Justos, celebreu el Senyor; enaltiu-lo recordant que ell és sant.
- Salms 5:11 Déu meu, sentencia’ls. Que els facin caure els seus mateixos plans. Proscriu-los per tantes sedicions, ja que es revolten contra tu.
- Deuteronomi 12:12 Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, feu festa amb els vostres fills i filles, amb els vostres servents i serventes, i amb els levites que resideixen a les vostres ciutats, ells que no han rebut cap porció de la vostra heretat.
- Salms 97:1 El Senyor és rei, la terra ho celebra, se n’alegren totes les illes.
- Salms 68:3 Esvaeix-los de pressa com el fum, com la cera que es fon vora el foc; que davant de Déu no quedi rastre dels dolents.
- Romans 5:11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
- 1 Samuel 2:1 Després Anna va pregar així: —Celebro de tot cor el Senyor, alço el meu front gràcies a ell. La meva boca es riu dels enemics, soc feliç perquè ell m’ha salvat.
- Filipencs 3:3 De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà.
- Salms 7:10 Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Déu just, dona la raó a l’innocent, tu que penetres el cor i els pensaments.
- Esdres 3:11-13 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. Però, mentre la majoria cridava de joia i d’alegria, molts sacerdots, levites