(31)
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
1 Del recull de David. Cant. Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist que un vel cobria el seu pecat.
2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i que dintre seu ja no manté l’engany.
3 Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia.
4 Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa
5 Però ara reconec el meu pecat, no t’encobreixo més la meva culpa. He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.» I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa
6 Per això et supliquen els fidels a l’hora propícia; per més que creixin les aigües, a ells ni els tocaran.
7 En tu he trobat el meu recer, em guardes del perill. Fes que ells celebrin al meu voltant que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa
8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir; t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.
9 No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res i han d’anar governats amb brides i regnes; altrament, no t’hi podries acostar.»
10 Els injustos sofriran moltes penes, però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell.
11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo.