Salms 32:3
Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia.
— Salms 32:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El verset manifesta un cert contrast irònic entre callar / no dir / no reconèixer la culpa i cridar tot el dia. Compareu-ho amb Sl 39,3-4. (Sl 39,3-4)
Lit.: els meus ossos. Vegeu 6,3. (Vegeu 6,3)
Referències creuades
- Proverbis 28:13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.
- Salms 38:3 Tinc clavades en mi les teves fletxes, descarregues damunt meu la teva mà.
- Salms 38:8 una febre ardent em devora les entranyes, i no em queda en tot el cos res de sa.
- Salms 22:1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David.
- Lamentacions 3:8 Fins si clamo i crido auxili, ell ofega la meva pregària.
- Job 30:30 La pell se’m torna negra al meu damunt i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.
- Osees 7:14 No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat!
- Salms 6:2 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor.
- Salms 51:8 Tu que estimes la veritat al fons del cor, em fas conèixer dintre meu la saviesa.
- Salms 31:9-10 i no m’has deixat caure en mans de l’enemic: és ample el lloc on fas descansar els meus peus. Compadeix-te de mi, Senyor, que l’angoixa m’aclapara. De tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes.
- Isaïes 59:11 Tots esbrameguem com els ossos i parrupem com els coloms. Esperàvem que ens faries justícia, però no la veiem enlloc. Confiàvem en la teva salvació, però és lluny de nosaltres.
- 2 Samuel 11:27 Passat el dol, David va manar que l’anessin a buscar i la va rebre al seu palau. La prengué per muller, i ella li va donar un fill. Però allò que David havia fet va ofendre el Senyor.