Salms 37:2
Aviat s’assecaran com l’herba, es marciran com l’herbei dels prats.
— Salms 37:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 90,6; Sl 102,12; Sl 103,15; Is 40,6-8; Jb 8,12; Sl 14,2. Imatge molt comuna per a descriure la vida fugissera de l’home. En Pr 24,20 tenim la mateixa idea expressada amb el símbol de la llàntia i la llum; vegeu també Sl 109,23; Sl 144,4; 1Cr 29,15. (Sl 90,6; Sl 102,12; Sl 103,15; Is 40,6-8; Jb 8,12; Sl 14,2; Pr 24,20; Sl 109,23; Sl 144,4; 1Cr 29,15)
Referències creuades
- Salms 92:7 Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls.
- Salms 90:5-6 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca.
- Jaume 1:10-11 i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
- Job 14:2 S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.
- Salms 37:35-36 He vist un malvat que triomfava i prosperava com un cedre frondós; però, en passar-hi, ja no hi era; l’he buscat i no en quedava ni rastre.
- Job 20:5-9 és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant? Ni que sigui alt fins al cel i el seu cap arribi als núvols, acabarà com els seus excrements. Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest? Vola com un somni, sense deixar rastre, s’esvaneix com una visió nocturna. Els qui el veien, ja no el veuen,
- 1 Pere 1:24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,
- Salms 73:17-20 fins que, entrant al santuari de Déu, he comprès el destí dels injustos. Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
- Salms 129:5-7 Que es retirin enmig de la vergonya tots els qui detesten Sió. Que siguin com l’herba dels terrats, que abans d’espigar-se s’asseca: no se’n faran cap manat els segadors ni cap braçat els qui lliguen les garbes.