Salms 38:17
Em dic: «Que no puguin alegrar-se’n, que no cantin victòria, si el peu em fallava.»
— Salms 38:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 35,15.19. (Sl 35,15.19)
Referències creuades
- Salms 35:15 Però ells, quan m’han vist caure, se n’han alegrat, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de destrossar-me;
- Salms 6:6 Entre els morts ningú no et recorda: ¿qui pot lloar-te a la terra dels morts?
- Salms 77:2-3 Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol.
- Miquees 4:6-7 Diu el Senyor: «Aquell dia duré a la pleta les ovelles coixes, hi aplegaré les dispersades, les que jo mateix havia maltractat. De les coixes en faré una resta escollida; de les allunyades, un poble nombrós. El Senyor serà el seu rei a la muntanya de Sió, des d’ara i per sempre.
- Salms 38:6 Són tantes les meves nicieses que es gangrenen i supuren les meves ferides.
- Isaïes 53:3-5 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humili