Salms 77:2
Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti.
— Salms 77:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 50:15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
- Isaïes 26:9 De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos.
- Gènesi 37:35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
- Isaïes 26:16 En el perill, Senyor, recorrien a tu. Mormolaven una pregària quan els afligia el teu càstig.
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Ester 4:1-4 Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat fins que va arribar a l’entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac. A cada província on arribava el decret promulgat pel
- Jonàs 2:1-2 El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits. D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
- Jeremies 31:15 «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.
- Osees 5:13 Efraïm s’ha vist malalt, i Judà, cobert d’úlceres. Llavors Efraïm s’ha adreçat als assiris, ha enviat missatgers al Gran Rei, però ell no us podrà guarir ni us podrà tancar les úlceres,
- Salms 102:1-2 Pregària d’un afligit que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor. Senyor, escolta la meva pregària, que arribi fins a tu el meu clam.
- Gènesi 32:7-12 Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren: —Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes. Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells. Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’
- 2 Reis 19:15-20 i va pregar així davant d’ell: —Senyor, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món. Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. És ver