Salms 42:10
I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?»
— Salms 42:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 18,3. (Sl 18,3)
Is 49,14. (Is 49,14)
Sl 44,25. L’opressió per part de l’enemic és vista com si la força de la mort s’hagués fet ja present en la vida del salmista. Per això va de dol pertot arreu. (Sl 44,25)
Referències creuades
- Salms 42:3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?
- Joel 2:17 Que els sacerdots, servidors del Senyor, plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Perdona el teu poble, Senyor, no abandonis la teva heretat a l’escarni, a les burles dels altres pobles, que diuen: “On és el vostre Déu?”»
- Lluc 2:35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.
- Proverbis 12:18 N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.
- Miquees 7:10 Quan la meva enemiga ho veurà, es cobrirà de vergonya, ella que em deia: «On és el Senyor, el teu Déu?» Ara els meus propis ulls la veuran: serà trepitjada com el fang dels carrers.