(41)
Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua
1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
2 Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.
3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?
4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
5 Esplaio el meu cor apenat recordant quan anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança.
6 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.
7 Quan em sento aclaparat, em ve el teu record des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar.
8 Cada aiguat en crida un altre, quan les fonts del cel bramulen: tots els rompents de les onades han passat per sobre meu.
9 Que el Senyor confirmi cada dia l’amor que em té. I cada nit entonaré el meu cant, faré una pregària al Déu que m’és vida.
10 I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?»
11 Veient les ferides del meu cos, l’adversari m’escarneix, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
12 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.