Salms 49:12
Les tombes seran la seva casa per sempre, s’hi estaran segles i més segles, ni que els terrenys conservin els seus noms.
— Salms 49:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text hebreu diu enmig d’ells, però les versions antigues han llegit les seves tombes.
Se sobreentén els noms dels rics (vegeu v. 7). Posar el propi nom a un lloc, a una terra, n’assegurava la possessió. (v. 7)
Referències creuades
- Cohèlet 3:18-21 Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: to
- Salms 39:5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
- Salms 49:20 Però acabarà reunint-se amb els seus pares, que no veuran mai més la llum.
- Salms 82:7 com qualsevol home morireu, caureu com han caigut tants governants.»
- Cohèlet 9:12 De fet, l’home ignora la seva hora. Com els peixos agafats per la xarxa traïdora o com els ocells enxampats al parany, així són atrapats els homes per l’hora infausta que d’improvís els cau al damunt.
- Jaume 1:10-11 i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
- 1 Pere 1:24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,