Salms 39:5
«Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
— Salms 39:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 89,48; Sl 90,12. (Sl 89,48; Sl 90,12)
Referències creuades
- Salms 89:47 Senyor, fins quan estaràs amagat, i el teu enuig cremarà com el foc?
- Salms 144:4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.
- Salms 62:9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa
- Salms 90:9-10 Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig, consumim els nostres anys com un sospir. Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, passen de pressa, i ens n’anem volant.
- Cohèlet 2:11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.
- Salms 39:11 Desvia de mi els teus cops, defalleixo sota una mà tan rigorosa.
- Jaume 4:14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.
- Job 14:1-2 L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits. S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.
- Salms 90:4-5 Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d’una guàrdia de nit. T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí:
- Gènesi 47:9 Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.
- Job 7:6 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança.
- Job 9:25-26 Els meus dies corren més que els missatgers, fugen sense conèixer la felicitat. Passen llampant com les barques de papir, com una àguila que es llança sobre la presa.