Salms 52:7
Per això Déu et derrocarà per sempre, et traurà fora i t’arrasarà la casa, t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa
— Salms 52:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 18,14; Pr 2,22. Els verbs d’aquest verset pertanyen també a la terminologia militar. Signifiquen sobretot la desolació i l’exili (vegeu Vocabulari: deportació ). (Jb 18,14; Pr 2,22)
Referències creuades
- Jeremies 17:5 Això diu el Senyor: «Maleït l’home que confia en els homes i busca qui li faci de braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor.
- Cohèlet 8:8 L’home no és amo del seu alè de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s’escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet.
- Salms 73:18-20 Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
- Salms 49:6-20 Per què he de tenir por en dies dolents, quan m’envolta la malícia dels perversos? Venen refiats de la seva fortuna, es glorien de la seva gran riquesa. Quin home en podrà redimir un altre i pagar a Déu el seu rescat? Ni que ofereixi un preu molt alt, s’acabarà per sempre més la seva vida: no comprarà el dret de viure
- Job 31:24-25 ¿He posat en l’or la meva confiança, com si fos allò que em donava seguretat? ¿M’he alegrat per la meva gran fortuna, pel munt de béns que he pogut guanyar?
- Joan 19:5 Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: —Aquí teniu l’home!
- Osees 12:7-8 Tu, per tant, torna al teu Déu, sigues fidel i just, espera sempre en el teu Déu.» Diu el Senyor: «Els de Canaan fan servir balances falses, els agrada d’estafar.
- 1 Timoteu 6:17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm.
- Isaïes 14:16-17 Els qui et veuen entrar t’observen, et miren fixament i diuen: “¿És aquest l’home que feia tremolar la terra i trontollar els reialmes? ¿Aquest transformava el món en un desert, arrasava les ciutats i negava la llibertat als presoners?”
- Salms 62:9-10 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa Els homes només són fum, els mortals són enganyosos: tots plegats, a les balances, no pesen més que el vent.
- Salms 146:3-5 No us fieu dels poderosos, homes mortals, incapaços de salvar. Exhalen l’esperit i tornen a la terra, i aquell dia es desfan els seus plans. Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob, el qui espera en el Senyor, el seu Déu,
- Salms 73:7-11 els seus ulls brillen satisfets, traspuen les ambicions del seu cor. Escarneixen i parlen de fer mal; es posen altius i amenacen, desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra. Per això, Déu guia cap a ells el seu poble, que beu aquelles aigües i es diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho e