Antic Testament

Salms 59:7

Tornen cada vespre, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat.
— Salms 59:7, Bíblia Catalana Interconfessional

Notes

Sl 22,17. Per a Israel, el gos era un animal que simbolitzava la * impuresa i l’obscenitat. (Sl 22,17)

Vegeu v. 15. Pot tractar-se d’una antífona. (v. 15)

Salms 57:4 Estén la mà des del cel i em salva, avergonyeix els meus perseguidors: Pausa Déu estén el seu amor i la seva fidelitat.
Salms 10:11 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls, no veu mai res.»
Proverbis 15:2 La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries.
Salms 73:11 «Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui?
Salms 55:21 Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet.
Proverbis 12:18 N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.
Salms 10:13 Per què l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
Proverbis 15:28 El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat.
Salms 64:3-5 Empara’m contra el complot dels dolents, dels qui van amb males arts i conspiren. Esmolen la llengua com espases, llancen com fletxes paraules verinoses; tiren d’amagat als innocents, disparen de sobte, no els veu ningú.
Salms 94:7-9 I diuen: «El Senyor no ho veu, el Déu de Jacob no ho entén.» Enteneu-ho, els estúpids del poble! Insensats, no ho voleu comprendre? El qui ha format l’orella, no hi sentirà? El qui ha afaiçonat l’ull, no hi veurà?
Salms 94:4 i els amics de males arts es vantaran, proferint paraules insolents?
Salms 109:2-3 Injustos i falsaris obren la boca contra meu, em parla amb engany la seva llengua; m’encerclen amb paraules d’odi, em combaten sense motiu.