(58)
Allibera’m, Déu meu, dels enemics
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa.
2 Allibera’m, Déu meu, dels enemics, protegeix-me dels qui m’ataquen;
3 allibera’m dels qui van amb males arts, salva’m dels homes sanguinaris.
4 Mira com sotgen la meva vida, com s’apleguen contra mi els poderosos. No he comès cap falta ni cap pecat, Senyor;
5 i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa. Alça’t, vine a veure-ho!
6 Senyor de l’univers, Déu d’Israel, desvetlla’t i judica tots aquests pagans, no planyis aquests malèfics traïdors! Pausa
7 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat.
8 La seva boca vomita violència, els seus llavis són punyals, i diuen: «Qui ens pot sentir?»
9 Però tu, Senyor, te’n rius, et burles de tots aquests pagans.
10 En tu fixo els ulls, força meva: Déu és el meu castell.
11 Déu, que m’estima, em va al davant i em fa veure derrotats els enemics.
12 No els matis, que el meu poble se n’oblidaria. Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder, tu que ens escudes, Senyor.
13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat, pronuncien malediccions i mentides: que els atrapi, doncs, el seu orgull.
14 Destrueix-los, destrueix-los indignat; que no en quedi ni rastre. I tothom sabrà que és Déu qui governa el país de Jacob i la terra sencera. Pausa
15 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat.
16 Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se, hi passen la nit, però no queden saciats.
17 I jo cantaré la teva ajuda, aclamaré el teu amor així que apunti el dia: has estat per a mi un castell, el meu refugi a l’hora del perill.
18 Jo et canto, força meva: Déu és el meu castell, és el Déu que m’estima.