Salms 61:2
Escolta el meu clam, Déu meu, estigues atent a la meva súplica.
— Salms 61:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 18:2 T’estimo, Senyor, força meva;
- Salms 139:9-10 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries.
- Isaïes 32:2 Tots seran com un abric contra el vent, com un recer contra la pluja, com recs d’aigua en el desert, com l’ombra d’un penyal en terres àrides.
- Salms 62:6 Reposa només en Déu, ànima meva; d’ell em ve tota esperança.
- Deuteronomi 4:29 Llavors, allà mateix, cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima, el trobaràs.
- Salms 77:3 Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol.
- Salms 62:2 Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació.
- Salms 18:46 desesmats i engrillonats, s’acosten fent tentines.
- Salms 27:5 Ell m’amaga al seu recer el dia de la desgràcia; m’encobreix al fons de la seva tenda, em porta dalt la roca inaccessible.
- Salms 142:3 Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa:
- Salms 40:2 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
- Jonàs 2:2-4 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damun