Salms 91:4
t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.
— Salms 91:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 17,8+. Aquí es retroben dues imatges: la de les ales dels * querubins cobrint l’* arca de l’aliança , i la de l’àguila amb la seva niuada (Dt 32,11) o de la lloca amb els seus pollets (Mt 23,37). En aquest context, el salm s’interpreta com un diàleg litúrgic que acaba amb un oracle de salvació de part de Déu (vv. 14-16). (Sl 17,8; Dt 32,11; Mt 23,37; vv. 14-16)
Referències creuades
- Salms 61:4 tu que ets el meu refugi, una torre forta enfront de l’enemic.
- Salms 57:1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova fugint de Saül.
- Salms 17:8 Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teves ales,
- Deuteronomi 32:11 Com l’àguila que desvetlla la niuada i voleteja sobre els seus aguilons, desplegava les ales, el prenia i el portava sobre el seu plomatge.
- Isaïes 43:1-2 Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
- Salms 35:2 pren l’escut i el broquer, aixeca’t, vine a ajudar-me.
- Mateu 23:37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut.
- Gènesi 15:1 Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: —No tinguis por, Abram! Jo soc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran.
- Rut 2:12 Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
- Hebreus 6:17-18 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho he
- Titus 1:2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.
- Marc 13:31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.