(90)
Tu que vius a recer de l’Altíssim
1 Tu que vius a recer de l’Altíssim i fas nit a l’ombra del Totpoderós,
2 digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.»
3 Ell et guardarà del parany del caçador i del flagell de la pesta;
4 t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.
5 No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia,
6 ni la pesta que ronda en la fosca o l’epidèmia que a migdia fa estralls.
7 Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat, a tu res no et tocarà.
8 Només obrir els ulls, veuràs la paga que reben els injustos.
9 Quan deies: «M’emparo en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi.
10 No et passarà res de mal ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
11 perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins.
12 Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;
13 trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs.
14 «Ja que m’estima, jo l’alliberaré, el sostindré perquè coneix el meu nom.
15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria;
16 saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meva salvació.»