Salms 94:17

Referències creuades

• Salms 124:1-2 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Si el Senyor no hagués estat a favor nostre —que respongui el poble d’Israel—, si el Senyor no hagués estat a favor nostre quan uns homes intentaven assaltar-nos,
• Salms 31:17 Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, salva’m per l’amor que em tens.
• 2 Timoteu 4:16-17 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó!
• Salms 118:13 M’empenyien tan fort que anava a caure, però el Senyor m’ha sostingut.
• Salms 13:3 Fins quan portaré dintre meu tants neguits, tantes penes tot el dia dins el cor? Fins quan l’enemic triomfarà contra mi?
• Salms 115:17 No són els morts els qui lloen el Senyor, ni els qui baixen al silenci del sepulcre.
• Salms 125:1 Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és ferm per sempre, incommovible com la muntanya de Sió.
• Salms 142:4-5 «El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava. Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»
• Joan 16:32 Arriba l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi.
• 2 Corintis 1:8-10 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que res