Zacaries 14:4
Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud.
— Zacaries 14:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Miquees 1:3-4 El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.
- Ezequiel 11:23 La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s’aturà a la muntanya que hi ha a l’orient.
- Fets 1:11-12 i els digueren: —Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permè
- Zacaries 14:10 Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l’habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l’Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d’Hananel fins als Cups del Rei.
- Zacaries 14:7 En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum.
- Isaïes 64:1-2 Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu.
- Nahum 1:5-6 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. Qui resistirà la seva indignació? Qui afrontarà l’ardor del seu enuig? La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu.
- Zacaries 4:7 Què és aquest munt de runes per a Zorobabel? Ell el converteix en una esplanada, retroba la primera pedra del santuari i tots aclamen: Visca, visca! La pedra!”
- Habacuc 3:6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
- Ezequiel 47:1-12 L’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que de sota el llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar. Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta nord i em va fer donar la volta per fora
- Ezequiel 43:2 Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d’Israel venia des de llevant. La remor que l’acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra.
- Marc 11:23 Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit.