Isaïes 64:1
Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien,
— Isaïes 64:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 10,16-17; Sl 18,8-9; Is 50,3+. (Is 10,16-17; Sl 18,8-9; Is 50,3)
Referències creuades
- Miquees 1:3-4 El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.
- Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
- Èxode 19:18-19 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
- Marc 1:10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell.
- Salms 144:5-6 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum. Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps, desconcerta’ls disparant les teves fletxes.
- Salms 68:8 Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa
- Nahum 1:5-6 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. Qui resistirà la seva indignació? Qui afrontarà l’ardor del seu enuig? La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu.
- Isaïes 63:15 Guaita, Senyor, des del cel, mira des de la teva mansió santa i esplèndida. Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses? ¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes? ¿S’ha estroncat la teva misericòrdia?
- Habacuc 3:1-13 Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot». Senyor, he sentit a dir el que havies fet: m’esglaia, Senyor, la teva obra. Manifesta-la en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer. I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia. Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntan
- Èxode 3:8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
- Amós 9:13 »Venen dies que es podrà llaurar poc després d’haver segat, i que es podrà sembrar just després de trepitjar el raïm. Les muntanyes regalaran de most, en regalimaran tots els turons. Ho dic jo, el Senyor.
- Salms 46:6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia.