Genealogies (1-9)

D’Adam a Abraham

¹Adam, Set, Enoix, ²Quenan, Mahalalel, Jèred, ³Henoc, Matusalem, Lèmec, ⁴Noè, Sem, Cam i Jàfet. ⁵Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mèixec i Tiràs. ⁶Descendents de Gómer: Aixquenaz, Difat i Togarmà. ⁷Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites. ⁸Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. ⁹Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. ¹⁰Cuix va ser el pare de Nimrod, el primer guerrer de la terra. ¹¹Egipte fou l’avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah, ¹²Patrós, Caslúah i Caftor, d’on van sortir els filisteus. ¹³Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d’Het; ¹⁴i l’avantpassat també dels jebuseus, amorreus, guirgaixites, ¹⁵hivites, arquites, sinites, ¹⁶arvadites, semarites i hamatites. ¹⁷Descendents de Sem: Elam, Assíria, Arfaxad, Lud, Aram, Us, Hul, Guèter i Mèixec. ¹⁸Arfaxad va ser el pare de Xèlah, i Xèlah, d’Éber. ¹⁹Éber va tenir dos fills: l’un es deia Pèleg, perquè en el temps que ell vivia es va dividir la població de la terra; el seu germà es deia Joctan. ²⁰Joctan va ser el pare d’Almodad, Xèlef, Hassarmàvet, Jèrah, ²¹Adoram, Uzal, Diclà, ²²Ebal, Abimael, Saba, ²³Ofir, Havilà i Jobab. Tots ells eren fills de Joctan. ²⁴Sem va ser el pare d’Arfaxad; Arfaxad, de Xèlah; ²⁵Xèlah, d’Éber; Éber, de Pèleg; Pèleg, de Reú; ²⁶Reú, de Serug; Serug, de Nahor; Nahor, de Tèrah, ²⁷i Tèrah, d’Abram, que després es va dir Abraham.

Descendents d’Abraham

²⁸Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael. ²⁹Aquests són els seus descendents: A Ismael li van néixer Nebaiot, el primogènit, Quedar, Adbeel, Mibsam, ³⁰Mixmà, Dumà, Massà, Hadad, Temà, ³¹Jetur, Nafix i Quedma. Aquests són els fills d’Ismael. ³²Queturà, concubina d’Abraham, va donar a llum Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah. Fills de Jocxan: Saba i Dedan. ³³Fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són els descendents de Queturà.

Descendents d’Isaac

³⁴Abraham va ser el pare d’Isaac. Fills d’Isaac: Esaú i Israel. ³⁵Fills d’Esaú: Elifaz, Reuel, Jeuix, Jalam i Córah. ³⁶Fills d’Elifaz: Teman, Omar, Sefí, Gatam, Quenaz, Timnà i Amalec. ³⁷Fills de Reuel: Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà. ³⁸Fills de Seïr: Lotan, Xobal, Sibon, Anà, Dixon, Ésser i Dixan. ³⁹Fills de Lotan: Horí i Omam. Timnà era germana de Lotan. ⁴⁰Fills de Xobal: Alian, Manàhat, Ebal, Xefí i Onam. Fills de Sibon: Aià i Anà. ⁴¹Fills d’Anà: Dixon. Fills de Dixon: Hamran, Eixban, Itran i Queran. ⁴²Fills d’Ésser: Bilhan, Zaavan i Jaacan. Fills de Dixan: Us i Aran. ⁴³Aquests són els reis que van regnar al país d’Edom abans que els israelites tinguessin rei: Bela, fill de Beor; la seva ciutat s’anomenava Dinhaba. ⁴⁴Bela va morir, i en lloc seu va regnar Jobab, fill de Zèrah, de Bosrà. ⁴⁵Mort Jobab, va regnar en lloc seu Huixam, del país dels temanites. ⁴⁶Mort Huixam, va regnar en lloc seu Adad, fill de Bedad, que derrotà els madianites a la plana de Moab; el nom de la seva ciutat era Avit. ⁴⁷Mort Adad, va regnar en lloc seu Samlà, de Masrecà. ⁴⁸Mort Samlà, va regnar en lloc seu Xaül, de Rehobot-Annahar. ⁴⁹Mort Xaül, va regnar en lloc seu Baal-Hanan, fill d’Acbor. ⁵⁰Mort Baal-Hanan, va regnar en lloc seu Adad; el nom de la seva ciutat era Paí, i la seva dona es deia Mehetabel i era filla de Matred, filla de Mezahab. ⁵¹Mort Adad, van governar Edom els xeics Timnà, Alvà, Jetet, ⁵²Oholibamà, Elà, Pinon, ⁵³Quenaz, Teman, Mibsar, ⁵⁴Magdiel i Iram. Aquests van ser els xeics d’Edom.

Descendents d’Israel (Jacob)

¹Aquests són els fills d’Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, ²Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser.

Descendents de Judà, de Caleb i de Jerahmeel

³Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d’Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. ⁴Tamar, nora de Judà, va tenir d’ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills. ⁵Fills de Peres: Hesron i Hamul. ⁶Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total. ⁷Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d’una part dels objectes consagrats a l’extermini. ⁸Etan va tenir un fill, que es digué Azarià. ⁹Fills que va tenir Hesron: Jerahmeel, Ram i Caleb. ¹⁰Ram fou el pare d’Amminadab, i Amminadab, de Nahxon, cap dels jueus. ¹¹Nahxon fou el pare de Salmà; Salmà, de Booz; ¹²Booz, d’Obed, i Obed, de Jessè. ¹³Els fills de Jessè van ser: Eliab, el primogènit; Abinadab, el segon; Ximà, el tercer; ¹⁴Netanel, el quart; Radai, el cinquè; ¹⁵Óssem, el sisè, i David, el setè. ¹⁶Les filles de Jessè van ser Seruià i Abigail. Fills de Seruià: Abisai, Joab i Assahel. ¹⁷Abigail va donar a llum Amassà, el pare del qual fou Jèter, l’ismaelita. ¹⁸Caleb, fill d’Hesron, va tenir una filla, Jeriot, de la seva dona Azubà. Els fills de Jeriot van ser Jèixer, Xobab i Ardon. ¹⁹Després de la mort d’Azubà, Caleb es va casar amb Efrata i d’ella va tenir Hur. ²⁰Hur va ser el pare d’Urí, i Urí, de Bessalel. ²¹Després, quan Hesron tenia seixanta anys, es va casar amb la filla de Maquir, pare de Galaad, i tingué d’ella un fill, que es deia Segub. ²²Segub va ser el pare de Jaïr, que va posseir vint-i-tres poblacions al país de Galaad. ²³Però Gueixur i Aram van prendre els Poblets de Jaïr, i també Quenat i la seva rodalia; en total, seixanta pobles. Tots aquests van ser els descendents de Maquir, pare de Galaad. ²⁴Després de la mort d’Hesron, Caleb es va unir amb Efrata. La dona d’Hesron era Abià, i d’ella va tenir Aixhur, el pare de Tecoa. ²⁵Els fills de Jerahmeel, primogènit d’Hesron, van ser: Ram, el fill gran, Bunà, Oren, Óssem i Ahià. ²⁶Jerahmeel va tenir una altra dona, que es deia Atarà i fou la mare d’Onam. ²⁷Els fills de Ram, primogènit de Jerahmeel, van ser Maas, Jamín i Équer. ²⁸Els fills d’Onam van ser Xammai i Jadà, i els de Xammai, Nadab i Abixur. ²⁹La dona d’Abixur es deia Abihail i va ser mare d’Ahban i Molid. ³⁰Fills de Nadab: Sèled i Apaim. Sèled va morir sense deixar descendència. ³¹Apaim va tenir un fill que es digué Ixí. Ixí va ser el pare de Xeixan, i Xeixan, d’Ahlai. ³²Fills de Jadà, germà de Xammai: Jèter i Jonatan. Jèter va morir sense deixar descendència. ³³Fills de Jonatan: Pèlet i Zazà. Aquests van ser els descendents de Jerahmeel. ³⁴A Xeixan no li van néixer fills, però sí filles. Xeixan tenia un esclau egipci que es deia Jarhà, ³⁵al qual va donar una filla per muller; aquesta li infantà un fill, que es digué Atai. ³⁶Atai fou el pare de Natan; Natan, de Zabad; ³⁷Zabad, d’Eflal; Eflal, d’Obed; ³⁸Obed, de Jehú; Jehú, d’Azarià; ³⁹Azarià, d’Heles; Heles, d’Elassà; ⁴⁰Elassà, de Sismai; Sismai, de Xal·lum; ⁴¹Xal·lum, de Jecamià, i Jecamià, d’Elixamà. ⁴²Fills de Caleb, germà de Jerahmeel: Meixà, el primogènit, que va ser el pare de Zif, i Mareixà, que fou el pare d’Hebron. ⁴³Fills d’Hebron: Córah, Tapúah, Rèquem i Xema. ⁴⁴Xema va ser el pare de Ràham, i Ràham, de Jorqueam; Rèquem va ser pare de Xammai; ⁴⁵Xammai, de Maon, i Maon, de Betsur. ⁴⁶Efà, concubina de Caleb, va ser mare d’Haran, Mossà i Gazez. Haran va tenir un fill que també es digué Gazez. ⁴⁷Fills de Jahdai: Règuem, Jotam, Gueixan, Pèlet, Efà i Xàaf. ⁴⁸Maacà, concubina de Caleb, va ser mare de Xèber i Tirhanà. ⁴⁹També va donar a llum Xàaf, que va ser el pare de Madmannà, i Xevà, que va ser el pare de Macbenà i de Guibà. Caleb va tenir una filla que es deia Acsà. ⁵⁰Aquests van ser els fills de Caleb. Fills d’Hur, primogènit d’Efrata: Xobal, fundador de Quiriat-Jearim; ⁵¹Salmà, fundador de Betlem, i Haref, fundador de Betgader. ⁵²Xobal, fundador de Quiriat-Jearim, va ser el pare de Reaià i avantpassat de la meitat dels manahatites ⁵³i dels clans de Quiriat-Jearim, és a dir, dels itrites, putites, xumateus i mixraïtes. D’ells van sortir els soraïtes i els eixtaolites. ⁵⁴Descendents de Salmà: la gent de Betlem, de Netofà, d’Atrot-Betjoab, l’altra meitat dels manahatites, i els soraïtes, ⁵⁵com també els clans dels escribes que viuen a Jabés, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d’Hammat, avantpassat dels recabites.

Fills de David (; -15)

¹Aquests són els fills que David va tenir a Hebron: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; el segon, Daniel, fill d’Abigail, de Carmel; ²el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d’Haguit; ³el cinquè, Xefatià, fill d’Abital; el sisè, Itream, de la seva esposa Eglà. ⁴Aquests sis fills van néixer a Hebron, on David va regnar set anys i mig. Després va regnar trenta-tres anys a Jerusalem, ⁵on va tenir Ximà, Xobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bat-Xua, filla d’Ammiel. ⁶Encara tingué nou fills més: Ibhar, Elixamà, Elifèlet, ⁷Nógah, Nèfeg, Jafia, ⁸Elixamà, Eliadà i Elifèlet. ⁹Tots aquests eren fills de David, sense comptar els fills que va tenir de les seves concubines. També tenia una filla que es deia Tamar.

Descendents de Salomó o d’altres fills de David

¹⁰Els successors de Salomó van ser: Roboam, Abies, Asà, Josafat, ¹¹Joram, Ahazià, Joaix, ¹²Amasies, Azarià, Jotam, ¹³Acaz, Ezequies, Manassès, ¹⁴Amon i Josies. ¹⁵Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart. ¹⁶Fills de Joiaquim: Jeconies i Sidquià. ¹⁷Fills de Jeconies, el deportat: Xealtiel, el primogènit; ¹⁸Malquiram, Pedaià, Xenassar, Jecamià, Oixamà i Nedabià. ¹⁹Fills de Pedaià: Zorobabel i Ximí. Zorobabel va tenir dos fills, Meixul·lam i Hananià, una filla, Xelomit, ²⁰i cinc altres fills: Haixubà, Óhel, Berequià, Hassadià i Juixab-Hèssed. ²¹Fills d’Hananià: Pelatià i Jeixaià. Al costat d’ells hi havia els descendents de Refaià, d’Arnan, d’Obadià i de Xecanià. ²²Fill de Xecanià: Xemaià. Xemaià va tenir sis fills: Hatuix, Igal, Baríah, Nearià i Xafat. ²³Nearià va tenir tres fills: Elioenai, Hizquià i Azricam. ²⁴Elioenai en va tenir set: Odaviahu, Eliaixib, Pelaià, Acub, Johanan, Delaià i Ananí.

Segona llista dels descendents de Judà

¹Fills de Judà: Peres, Hesron, Carmí, Hur i Xobal. ²Reaià, fill de Xobal, va ser el pare de Jàhat, i Jàhat, d’Ahumai i de Làhad. Aquests van ser els clans dels soraïtes. ³Jizreel, Ixmà i Idbaix van donar origen a la població d’Etam. La seva germana es deia Asselelponí. ⁴Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d’Huixà. Tots aquests van ser els fills d’Hur, primogènit d’Efrata i fundador de Betlem. ⁵Aixhur, fundador de Tecoa, tingué dues dones: Helà i Naarà. ⁶Naarà li va donar Ahuzam, Héfer, Temní i Ahaixtarí. Aquests van ser els fills de Naarà. ⁷Helà fou mare de Sèret, Sóhar i Etnan. ⁸Cos fou el pare d’Anub i Sobebà, i l’avantpassat dels clans d’Aharhel, fill d’Arum. ⁹Jabés era més important que els seus germans, i la seva mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L’he donat a llum sofrint!» ¹⁰Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat. ¹¹Quelub, germà de Xuhà, va ser el pare de Mehir; Mehir, d’Eixton, ¹²i Eixton, de Bet-Rafà, Passéah i Tehinnà, fundador de la ciutat de Nahaix. Aquests van ser els homes de Recà. ¹³Fills de Quenaz: Otniel i Seraià. Fills d’Otniel: Hatat i Meonotai. ¹⁴Meonotai va ser el pare d’Ofrà, i Seraià, de Joab, el fundador de Gueharaixim, anomenada així perquè els d’aquest lloc eren artesans. ¹⁵Fills de Caleb, fill de Jefunnè: Irú, Elà i Nàam. Elà va ser el pare de Jehal·lelel i de Quenaz. ¹⁶Fills de Jehal·lelel: Zif, Zifà, Tirià i Assarel. ¹⁷Fills d’Ezrà: Jèter, Mèred, Éfer i Jalon. Jèter fou el pare de Miriam, Xammai i Ixbah, fundador d’Eixtemoa. ¹⁸Mèred es va casar amb Bitià, que era egípcia i filla del faraó, i amb ella tingué Jèred, fundador de Guedor, Hèber, fundador de Socó, i Jecutiel, fundador de Zanóah. ¹⁹Amb la seva altra dona, Odià, germana de Nàham, va tenir aquests dos fills: el pare de Queilà, el garmita, i Eixtemoa, el maacatita. ²⁰Fills de Ximon: Amnon, Rinnà, Benhanan i Tilon. Fills d’Ixí: Zohet i Benzohet. ²¹Fills de Xelà, fill de Judà: Er, fundador de Lecà, Ladà, fundador de Mareixà, i els clans que produeixen els teixits de lli fi a Betaixbea. ²²Xelà també fou l’avantpassat de Joquim i de la gent de Cozebà, de Joaix i de Saraf, que dominaren Moab i després van tornar a Betlem; es tracta de fets molt antics. ²³Eren terrissers, que habitaven a Netaïm i Guederà, prop del rei, i estaven al seu servei.

Descendents de Simeó

²⁴Fills de Simeó: Nemuel, Jamín, Jarib, Zèrah i Xaül. ²⁵Descendents de Xaül: Xal·lum, Mibsam i Mixmà. ²⁶Els de Mixmà van ser: Hammuel, Zacur i Ximí. ²⁷Ximí va tenir setze fills i sis filles; però els seus germans no van tenir gaires fills i tots els seus clans no van ser tan nombrosos com els de Judà. ²⁸Vivien a Beerxeba, Moladà i Hassar-Xual, ²⁹Bilhà, Èssem, Tolad, ³⁰Betuel, Hormà, Siclag, ³¹Betammarcabot, Hassar-Sussim, Betbirí i Xaaraim. Aquestes eren les seves ciutats fins al regnat de David. ³²A més tenien quatre pobles: Etam, Enrimmon, Toquen i Aixan, ³³i tots els altres pobles al voltant d’aquelles ciutats fins a Bàal. Aquests eren els llocs on vivien. Registre dels seus clans: ³⁴Meixobab, Jamlec, Joixà, fill d’Amassià, ³⁵Joel, Jehú, fill de Joixibià, que era fill de Seraià, fill d’Assiel, ³⁶Elioenai, Jaacobà, Jeixohaià, Assaià, Adiel, Issimiel, Benaià, ³⁷Zizà, fill de Xifí, que era fill d’Al·lon, fill de Jedaià, fill de Ximrí, fill de Xemaià. ³⁸Aquests que han estat designats pels seus noms eren els caps dels clans; els seus llinatges van ser tan nombrosos ³⁹que arribaren a la vora de Guedor, fins a la banda oriental de la vall, buscant pasturatges per al seu bestiar. ⁴⁰Hi van trobar pasturatge abundant i bo, i la regió era espaiosa, tranquil·la i segura. Abans hi havien viscut els camites. ⁴¹En temps d’Ezequies, rei de Judà, aquests que han estat esmentats en el registre van entrar a la regió i van destruir els seus campaments i també els meünites que hi havia, i els van exterminar, fins al punt que, dels antics habitants, no en queda rastre en el present. S’hi van quedar a viure, doncs, en lloc d’ells, perquè hi havia pasturatges. ⁴²Cinc-cents d’ells, descendents de Simeó, van anar a les muntanyes de Seïr, comandats per Pelatià, Nearià, Refaià i Uziel, fills d’Ixí. ⁴³Van destruir la resta dels fugitius d’Amalec i han viscut allí fins al dia d’avui.

Descendents de Rubèn

¹Fills de Rubèn, primogènit d’Israel. Efectivament, ell era el primogènit; però havia jagut amb una de les dones del seu pare i per això el seu dret de primogenitura va passar als fills de Josep, fill d’Israel, encara que aquest no consti en les genealogies com a primogènit. ²És cert que Judà va ser el més poderós entre els germans i d’ell va sortir un sobirà, però el dret de primogenitura era de Josep. ³Fills de Rubèn, primogènit d’Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. ⁴Descendents de Joel: Xemaià, Gog, Ximí, ⁵Micà, Reaià, Bàal, ⁶Beerà, cap dels rubenites, deportat per Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria. ⁷Els seus parents, enregistrats llinatge per llinatge, segons les seves genealogies, eren: Jeiel, el primer, Zecariahu, ⁸i Bela, fill d’Azaz, que era fill de Xema, fill de Joel, que habitava a Aroer. Les seves possessions s’estenien fins a Nebó i Baal-Meon, ⁹i, per la banda d’orient, fins al límit del desert que separava el seu territori del riu Eufrates, ja que el seu bestiar s’havia multiplicat al país de Galaad. ¹⁰En temps de Saül van lluitar contra els fills d’Agar i els van derrotar. Després van habitar a les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.

Descendents de Gad

¹¹Els fills de Gad habitaven al costat dels rubenites, al territori de Basan, fins a Salcà. ¹²En primer lloc venia Joel; en segon lloc, Xafam, i després Jaanai i Xafat. ¹³Els seus parents formaven set llinatges: els de Micael, de Meixul·lam, de Xeba, de Jorai, de Jacan, de Zia i d’Éber. ¹⁴Aquests van ser fills d’Abihail, i els seus avantpassats en línia directa foren Hurí, Jaróah, Guilad, Micael, Jeixixai, Jahdó i Buz. ¹⁵Ahí, fill d’Abdiel i net de Guní, fou el cap d’aquests llinatges. ¹⁶Habitaven a Galaad, a Basan, en els seus pobles i en tots els llocs de pasturatge de Xaron fins als límits del territori. ¹⁷La genealogia de tots ells va ser enregistrada en temps de Jotam, rei de Judà, i de Jeroboam, rei d’Israel. ¹⁸Entre els descendents de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, es va formar un exèrcit de quaranta-quatre mil set-cents seixanta homes valents, armats amb escuts i espases, tiradors d’arc i entrenats per a la guerra. ¹⁹Van lluitar contra els fills d’Agar i contra els de Jetur, de Nafix i de Nodab. ²⁰Durant el combat van invocar Déu i ell els va escoltar, els ajudà perquè havien confiat en ell; els fills d’Agar i tots els seus aliats van caure a les seves mans. ²¹El nombre de caps de bestiar capturat va ser de cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil entre ovelles i cabres i dos mil ases. També van fer cent mil presoners. ²²Molts homes van caure ferits de mort, perquè aquella guerra era cosa de Déu. Després es van establir al territori dels agarites i s’hi van quedar fins a l’època de la deportació.

Descendents de la meitat de la tribu de Manassès

²³Els descendents de la meitat de la tribu de Manassès van habitar al territori que s’estén des de Basan fins a Baal-Hermon, Senir i la muntanya de l’Hermon. Eren molt nombrosos. ²⁴Els caps dels seus llinatges eren: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Van ser homes coratjosos i de renom, caps dels seus llinatges. ²⁵Però foren infidels al Déu dels seus pares i es van prostituir adorant els déus de les nacions que Déu havia exterminat davant d’ells. ²⁶Llavors el Déu d’Israel va instigar Pul, rei d’Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d’Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.

Descendents de Leví. Els sacerdots

²⁷Fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. ²⁸Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. ²⁹Fills d’Amram: Aaron, Moisès i Maria. Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. ³⁰Eleazar va ser el pare de Pinhàs; Pinhàs, d’Abixua; ³¹Abixua, de Buquí; Buquí, d’Uzí; ³²Uzí, de Zerahià; Zerahià, de Meraiot; ³³Meraiot, d’Amarià; Amarià, d’Ahitub; ³⁴Ahitub, de Sadoc; Sadoc, d’Ahimaas; ³⁵Ahimaas, d’Azarià; Azarià, de Johanan; ³⁶Johanan, d’Azarià, que va exercir el sacerdoci al temple que Salomó edificà a Jerusalem. ³⁷Azarià va ser el pare d’Amarià; Amarià, d’Ahitub; ³⁸Ahitub, de Sadoc; Sadoc, de Xal·lum; ³⁹Xal·lum, d’Hilquià; Hilquià, d’Azarià; ⁴⁰Azarià, de Seraià; Seraià, de Jossadac, ⁴¹i Jossadac va ser deportat quan el Senyor va deportar la població de Judà i de Jerusalem valent-se de Nabucodonosor.

Els altres levites

¹Fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. ²Fills de Guerxon: Libní i Ximí. ³Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. ⁴Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels levites segons els seus avantpassats. ⁵Descendents de Guerxon: Libní, Jàhat, Zimmà, ⁶Joah, Idó, Zèrah i Jeatrai. ⁷Descendents de Quehat: Amminadab, Corè, Assir, ⁸Elcanà, Ebiassaf, Assir, ⁹Tàhat, Uriel, Uzià i Xaül. ¹⁰Fills d’Elcanà: Amassai, Ahimot i Elcanà. ¹¹Fills d’Elcanà: Suf, Nàhat, ¹²Eliab, Jeroham, Elcanà i Samuel. ¹³Fills de Samuel: Joel, el primogènit, i Abià, el segon. ¹⁴Descendents de Merarí: Mahlí, Libní, Ximí, Uzà, ¹⁵Ximà, Haguià i Assaià.

Els cantors del temple

¹⁶Aquests són els homes a qui David va confiar el servei del cant a la casa del Senyor d’ençà que va dipositar-hi l’arca de l’aliança. ¹⁷Eren els encarregats del cant davant el tabernacle de la tenda del trobament, fins que Salomó va edificar el temple del Senyor a Jerusalem, on exercien les seves funcions, segons les normes establertes. ¹⁸Els qui exercien aquesta tasca, juntament amb els membres dels seus cors, eren: Dels descendents de Quehat hi havia Eman, el cantor. Els seus avantpassats eren: Joel, Samuel, ¹⁹Elcanà, Jeroham, Eliel, Tóah, ²⁰Suf, Elcanà, Màhat, Amassai, ²¹Elcanà, Joel, Azarià, Sefanià, ²²Tàhat, Assir, Ebiassaf, Corè, ²³Ishar, Quehat, Leví i Israel. ²⁴A la dreta d’Eman hi havia el seu germà Assaf. Els seus avantpassats eren: Berequiahu, Ximà, ²⁵Micael, Baasseià, Malquià, ²⁶Etní, Zèrah, Adaià, ²⁷Etan, Zimmà, Ximí, ²⁸Jàhat, Guerxon i Leví. ²⁹A l’esquerra d’Eman s’hi posaven els membres del cor de Merarí, dirigits per Etan. Els seus avantpassats eren: Quixí, Abdí, Mal·luc, ³⁰Haixabià, Amassià, Hilquià, ³¹Amsí, Baní, Xèmer, ³²Mahlí, Muixí, Merarí i Leví. ³³Els altres descendents de Leví tenien a càrrec seu tots els serveis del tabernacle del temple de Déu. ³⁴Aaron i els seus descendents cremaven les ofrenes damunt l’altar dels holocaustos, i els perfums, damunt l’altar de l’encens. També s’ocupaven de tot el que es referia al lloc santíssim i celebraven el ritual d’expiació a favor d’Israel, d’acord amb tot el que Moisès, servent de Déu, havia ordenat. ³⁵Aquests són els descendents d’Aaron: Eleazar, Pinhàs, Abixua, ³⁶Buquí, Uzí, Zerahià, ³⁷Meraiot, Amarià, Ahitub, ³⁸Sadoc i Ahimaas.

Ciutats dels descendents d’Aaron

³⁹Aquests són els llocs de residència i els seus límits, assignats als descendents d’Aaron, del clan de Quehat, que van ser els primers a rebre el territori que els va tocar per sorteig; ⁴⁰els van donar Hebron, en el territori de la tribu de Judà, amb els pasturatges del voltant. ⁴¹Però els camps d’aquesta ciutat amb els pobles del voltant ja els havien donat en herència a Caleb, fill de Jefunnè. ⁴²Els descendents d’Aaron van rebre com a ciutats amb dret de refugi Hebron, Libnà, Jatir, Eixtemoa, ⁴³Hilén, Debir, ⁴⁴Aixan i Bet-Xèmeix, totes amb els seus pasturatges. ⁴⁵També van rebre aquestes ciutats del territori de la tribu de Benjamí: Gueba, Alèmet i Anatot. En total, tretze ciutats, amb els seus pasturatges.

Ciutats donades als altres levites

⁴⁶Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort deu ciutats dels territoris de les tribus d’Efraïm i Dan, i de la meitat de la tribu de Manassès. ⁴⁷Als clans dels descendents de Guerxon els van donar tretze ciutats dels territoris de les tribus d’Issacar, Aser, Neftalí i Manassès, tribu establerta a Basan. ⁴⁸Als clans dels descendents de Merarí els van tocar en sort dotze ciutats de les tribus de Rubèn, Gad i Zabuló. ⁴⁹Els israelites van donar aquestes ciutats, amb els seus pasturatges, als descendents de Leví. ⁵⁰Les ciutats dels territoris de les tribus de Judà, Simeó i Benjamí, esmentades anteriorment, les van assignar també per sorteig. ⁵¹Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort algunes ciutats del territori d’Efraïm; ⁵²els van assignar, amb dret de refugi, la ciutat de Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i també les ciutats de Guèzer, ⁵³Jocneam, Bethoron, ⁵⁴Aialon i Gat-Rimmon; ⁵⁵també, de la meitat de la tribu de Manassès, les ciutats d’Aner i Bilam. Cada una d’aquestes ciutats va ser donada, amb els seus pasturatges, a la resta dels clans dels descendents de Quehat. ⁵⁶Als clans descendents de Guerxon els van donar, de la meitat de la tribu de Manassès, les ciutats de Golan, al territori de Basan, i Aixtarot. ⁵⁷De la tribu d’Issacar, Quèdeix, Daberat, ⁵⁸Ramot i Anem. ⁵⁹De la tribu d’Aser, Maixal, Abdon, ⁶⁰Hucoc, Rehob. ⁶¹De la tribu de Neftalí, Quèdeix, a Galilea, Hammon i Quiriataim. Totes aquestes ciutats van ser donades juntament amb els seus pasturatges. ⁶²A la resta dels levites, és a dir, als descendents de Merarí, els van donar: de la tribu de Zabuló, Rimmonà i Tabor; ⁶³de la tribu de Rubèn, situada a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó, Bèsser, a l’estepa, Jahas, ⁶⁴Quedemot i Mefàat; ⁶⁵de la tribu de Gad, Ramot, a Galaad, Mahanaim, ⁶⁶Heixbon i Jazer. Totes elles amb els seus pasturatges.

Descendents d’Issacar

¹Issacar va tenir quatre fills: Tolà, Puà, Jaixub i Ximron. ²Fills de Tolà: Uzí, Refaià, Jeriel, Jahmai, Ibsam i Xemuel. Aquests eren els caps dels llinatges de Tolà, tots ells homes valents. Segons les seves genealogies, a l’època de David el seu nombre era de vint-i-dos mil sis-cents. ³El fill d’Uzí era Izrahià. Izrahià amb els seus fills Micael, Obadià, Joel i Ixià, feien cinc; tots ells eren caps. ⁴Segons el registre dels seus llinatges, els pertocava de proporcionar trenta-sis mil homes aptes per a la guerra, perquè tenien moltes dones i fills. ⁵Tots els homes valents dels clans d’Issacar enregistrats en el cens eren en total vuitanta-set mil.

Descendents de Benjamí i de Neftalí

⁶Benjamí va tenir tres fills: Bela, Bèquer i Jediael. ⁷Bela en va tenir cinc: Esbon, Uzí, Uziel, Jerimot i Irí, homes valents, caps dels seus llinatges. El registre dels seus llinatges donava vint-i-dos mil trenta-quatre homes. ⁸Descendents de Bèquer: Zemirà, Joaix, Elièzer, Elioenai, Omrí, Jeremot, Abià, Anatot i Alèmet. Tots aquests descendents de Bèquer ⁹eren caps dels seus llinatges i homes valents. Segons el registre dels seus llinatges eren vint-i-dos mil dos-cents. ¹⁰El fill de Jediael era Bilhan. Fills de Bilhan: Jeuix, Biniamín, Ehud, Quenaanà, Zetan, Tarxix i Ahixàhar. ¹¹Tots aquests descendents de Jediael eren caps de llinatge i homes valents. En total eren disset mil dos-cents homes aptes per a la guerra. ¹²Xupim i Hupim eren fills d’Ir. Huixim era fill d’un altre. ¹³Fills de Neftalí: Jahassiel, Guní, Jésser i Xal·lum. Aquests eren nets de Bilhà.

Descendents de l’altra meitat de la tribu de Manassès

¹⁴Fills de Manassès tinguts amb la concubina aramea: Asriel i Maquir, pare de Galaad. ¹⁵Maquir es va casar amb una dona que es deia Maacà, germana de Xupim i Hupim. El segon fill es deia Selofhad i només va tenir filles. ¹⁶Maacà, dona de Maquir, tingué un altre fill i li posà el nom de Pèreix; el nom del seu germà era Xèreix. Els fills de Xèreix es deien Ulam i Rèquem. ¹⁷Ulam va ser el pare de Bedan. Aquests van ser els descendents de Galaad, fill de Maquir, fill de Manassès. ¹⁸Molèquet, germana de Maquir, va ser la mare d’Ixhod, Abièzer i Mahlà. ¹⁹Fills de Xemidà: Ahian, Xèquem, Liquehí i Aniam.

Descendents d’Efraïm

²⁰Descendents d’Efraïm: Xutèlah, Bèred, Tàhat, Eladà, Tàhat, ²¹Zabad i Xutèlah. Els seus altres dos fills, Ézer i Elad, van baixar a Gat per robar el bestiar dels nadius de la regió, que els van matar. ²²Efraïm, el seu pare, els va plorar durant molt de temps, i els seus parents anaren a consolar-lo. ²³Després es va unir a la seva dona, que va tenir un fill. Ell li va posar el nom de Berià, «per la desgràcia», deia, «que ha afectat la meva família». ²⁴Tenia una filla que es deia Xeerà i és la que va construir Bethoron de Baix i de Dalt, i Uzén-Xeerà. ²⁵Els seus descendents eren: Rèfah, Rèixef, Tèlah, Tàhan, ²⁶Ladan, Ammihud, Elixamà, ²⁷Non i Josuè. ²⁸Les seves propietats i llocs de residència eren Betel i la seva rodalia, Naaran amb la seva rodalia a la banda d’orient, Guèzer amb la seva rodalia a ponent, i des de Siquem fins a Aià amb la seva rodalia. ²⁹Els descendents de Manassès, en canvi, posseïen Bet-Xean, Tanac, Meguidó i Dor, amb les seves rodalies. Els descendents de Josep, fill d’Israel, habitaven en aquests llocs.

Descendents d’Aser

³⁰Fills d’Aser: Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i Sèrah, la germana d’ells. ³¹Fills de Berià: Hèber i Malquiel, pare de Birzait. ³²Fills d’Hèber: Jaflet, Xèmer, Hotam i Xuà, germana d’ells. ³³Fills de Jaflet: Passac, Bimhal i Aixvat. Aquests eren els fills de Jaflet. ³⁴Fills de Xèmer: Ahí, Rohgà, Hubà i Aram. ³⁵Fills del seu germà Élem: Sofah, Imnà, Xéleix i Amal. ³⁶Fills de Sofah: Súah, Harnèfer, Xual, Berí, Imrà, ³⁷Bèsser, Od, Xammà, Xilxà, Itran i Beerà. ³⁸Fills de Jèter: Jefunnè, Pispà i Arà. ³⁹Fills d’Ul·là: Arah, Hanniel i Rissià. ⁴⁰Tots aquests descendents d’Aser eren caps de llinatge, gent escollida i valenta, bons dirigents. El seu cens donava un nombre total de vint-i-sis mil homes aptes per a la guerra.

Descendents de Benjamí

¹Benjamí va ser el pare de Bela, el seu primogènit; d’Aixbel, el segon; d’Ahrah, el tercer; ²de Nohà, el quart, i de Rafà, el cinquè. ³Fills de Bela: Adar, Guerà, Abihud, ⁴Abixua, Naaman, Ahóah, ⁵Guerà, Xefufan i Huram. ⁶Fills d’Ehud, caps de llinatge que habitaven a Gueba i van ser deportats a Manàhat: ⁷Naaman, Ahià i Guerà, pare d’Uzà i d’Ahihud, que els va fer deportar. ⁸Xaharaim, després d’haver-se divorciat de les seves dones Huixim i Baarà, va tenir fills a la plana de Moab ⁹amb Hódeix, la seva altra dona, que li donà Jobab, Sibià, Meixà, Malcam, ¹⁰Jeús, Saquià i Mirmà. Aquests fills seus van ser caps de llinatge. ¹¹Amb Huixim havia tingut Abitub i Elpàal. ¹²Fills d’Elpàal: Éber, Mixam i Xèmed, que va edificar Onó i Lod, amb la seva rodalia. ¹³Berià i Xema, caps de llinatge dels habitants d’Aialon, van fer fugir els habitants de Gat. ¹⁴Fills de Berià: Ahió, Xaixac, Jeremot, ¹⁵Zebadià, Arad, Éder, ¹⁶Micael, Ixpà i Johà. ¹⁷Fills d’Elpàal: Zebadià, Meixul·lam, Hizquí, Hèber, ¹⁸Ixmerai, Izlià i Jobab. ¹⁹Fills de Ximí: Jaquim, Zicrí, Zabdí, ²⁰Elienai, Sil·letai, Eliel, ²¹Adaià, Beraià i Ximrat. ²²Fills de Xaixac: Ixpan, Éber, Eliel, ²³Abdon, Zicrí, Hanan, ²⁴Hananià, Elam, Anetotià, ²⁵Ifdeià i Penuel. ²⁶Fills de Jeroham: Xamxerai, Xeharià, Atalià, ²⁷Jaareixià, Elià i Zicrí. ²⁸Aquests eren els caps de llinatge, segons les seves genealogies, que habitaven a Jerusalem. ²⁹El fundador de Gabaon habitava en aquesta ciutat amb la seva dona, que es deia Maacà. ³⁰El seu primogènit era Abdon, i després venien Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab, ³¹Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot. ³²Miclot va ser el pare de Ximà. També aquests vivien a Jerusalem, amb els seus parents.

Descendents de Saül

³³Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül, i Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal. ³⁴El fill de Jonatan era Merib-Baal, i Merib-Baal va ser el pare de Micà. ³⁵Els fills de Micà foren Piton, Mèlec, Tarea i Ahaz. ³⁶Ahaz va ser el pare de Jehoadà; Jehoadà, d’Alèmet, d’Azmàvet i de Zimrí; Zimrí, de Mossà; ³⁷Mossà, de Binà; Binà, de Rafà; Rafà, d’Elassà, i Elassà, d’Assel. ³⁸Assel va tenir sis fills, que es deien Azricam, Bocrú, Ixmael, Xearià, Obadià i Hanan. Aquests eren fills d’Assel. ³⁹Fills d’Éixec, germà d’Assel: Ulam, el primogènit; Jeuix, el segon, i Elifèlet, el tercer. ⁴⁰Els fills d’Ulam eren homes valents, tiradors d’arc. Van tenir molts fills i nets: cent cinquanta en total. Tots aquests van ser els descendents de Benjamí.

¹Tots els israelites foren censats i inscrits en el Llibre dels reis d’Israel.

La comunitat de Jerusalem després de l’exili

¹La gent de Judà va ser deportada a Babilònia per la seva infidelitat. ²Els primers que es van establir de nou en les seves propietats i poblacions van ser gent del poble, sacerdots, levites i servents del temple. ³A Jerusalem hi vivien alguns de les tribus de Judà, de Benjamí, d’Efraïm i de Manassès. ⁴Del clan de Peres, fill de Judà: Utai, fill d’Ammihud, fill d’Omrí, fill d’Imrí, fill de Baní. ⁵Dels silonites: Assaià, el primogènit, amb els seus fills. ⁶Del clan de Zèrah: Jeuel i els seus parents. Total: 690. ⁷De la tribu de Benjamí: Sal·lú, fill de Meixul·lam, fill d’Odavià, fill de Senuà; ⁸Ibneià, fill de Jeroham; Elà, fill d’Uzí, fill de Micrí, i Meixul·lam, fill de Xefatià, fill de Reuel, fill d’Ibneià. ⁹Total, amb els seus parents, segons les seves genealogies: 956. Tots aquests homes eren caps dels seus llinatges. ¹⁰Dels sacerdots: Jedaià, Joiarib, Jaquín ¹¹i Azarià, fill d’Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub, a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam; ¹²Adaià, fill de Jeroham, descendent de Malquià, a través de Paixhur, i, encara, Massai, fill d’Adiel, descendent d’Immer, a través de Meixil·lemit, de Meixul·lam i de Jahzerà. ¹³Total d’aquests caps de llinatge amb els altres sacerdots: 1.760. Tots eren homes valents i dedicats al servei del temple de Déu. ¹⁴Dels levites: Xemaià, fill d’Haixub, fill d’Azricam, fill d’Haixabià, descendent de Merarí; ¹⁵Bacbacar, Hèreix i Galal; Matanià, fill de Micà, descendent d’Assaf a través de Zicrí. ¹⁶Obadià, fill de Xemaià, descendent de Jedutun a través de Galal; Berequià, fill d’Assà, fill d’Elcanà, que habitava a les poblacions dels netofatites. ¹⁷Dels porters: Xal·lum, el cap, i els seus parents Acub, Talmon i Ahiman. ¹⁸Fins ara estan al servei de la porta del rei, situada a llevant. Els seus avantpassats eren els porters del campament dels levites. ¹⁹Xal·lum, fill de Coré, fill d’Ebiassaf, fill de Corè, i els seus parents, descendents del clan de Corè, feien el servei de vigilància dels llindars de la tenda, com abans els seus avantpassats havien fet guàrdia a l’entrada del campament del poble del Senyor. ²⁰Pinhàs, fill d’Eleazar, havia estat en altre temps el seu cap. Que el Senyor sigui amb ell! ²¹Zecarià, fill de Meixelemià, també era porter a l’entrada de la tenda del trobament. ²²Total dels elegits per a ser porters dels llindars: 212. Tots havien estat enregistrats en els seus pobles respectius. David i Samuel, el vident, els havien donat aquest encàrrec perquè l’exercissin permanentment. ²³Ells i el seus fills van tenir a càrrec seu la guàrdia de les portes del temple del Senyor, és a dir, la casa de la tenda. ²⁴Hi havia porters a les quatre entrades, a l’est, a l’oest, al nord i al sud. ²⁵Altres porters, que vivien en els seus pobles respectius, hi anaven per torns a ajudar-los durant una setmana. ²⁶Els quatre porters principals eren levites que s’hi quedaven de manera permanent, i tenien cura de les cambres i dels tresors del temple de Déu. ²⁷Passaven la nit al voltant del temple de Déu, encarregats de la vigilància i d’obrir les portes cada matí. ²⁸Alguns d’ells s’encarregaven dels objectes del culte, i en feien el recompte quan els eren retornats i quan els deixaven. ²⁹Altres s’encarregaven dels utensilis, sobretot dels utensilis del santuari que servien per a la flor de farina, el vi, l’oli, l’encens i els perfums. ³⁰Però la preparació de l’oli sant amb perfums era reservada als de llinatge sacerdotal. ³¹Matitià, un levita, fill primogènit de Xal·lum, del clan de Corè, tenia l’encàrrec permanent de preparar les ofrenes de farina cuites a la planxa. ³²Alguns dels seus parents, del clan de Quehat, eren els encarregats de preparar els pans d’ofrena de cada dissabte. ³³Alguns cantors, caps de famílies levítiques, habitaven a les cambres del temple, alliberats de tot altre servei, perquè es dedicaven nit i dia a la seva funció. ³⁴Aquests eren els caps de les famílies levítiques, segons les seves genealogies, que habitaven a Jerusalem.

Regnat de David (10-29)

La família de Saül

³⁵Jeiel, fundador de Gabaon, habitava en aquesta ciutat amb la seva dona, que es deia Maacà. ³⁶El seu fill primogènit era Abdon; després venien Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab, ³⁷Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot. ³⁸Miclot va ser el pare de Ximà. Tots ells vivien a Jerusalem amb els seus parents. ³⁹Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül; Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal. ⁴⁰El fill de Jonatan era Merib-Baal, i aquest va ser el pare de Micà. ⁴¹Els fills de Micà foren: Piton, Mèlec, Tarea i Ahaz; ⁴²Ahaz va ser el pare de Jarà; Jarà, d’Alèmet, d’Azmàvet i de Zimrí; Zimrí, de Mossà; ⁴³Mossà, de Binà; Binà, de Rafà; Rafà, d’Elassà, i Elassà, d’Assel. ⁴⁴Assel va tenir sis fills, que es deien: Azricam, Bocrú, Ixmael, Xearià, Obadià i Hanan. Aquests eren els fills d’Assel.

Batalla de Guilboa i mort de Saül

¹Els filisteus van atacar els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. ²Els filisteus perseguien de prop Saül i els seus fills. Van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül. ³Llavors el pes del combat es va abocar contra Saül. Els arquers el van descobrir i el feriren greument. ⁴Saül va ordenar al seu escuder: —Desembeina l’espasa i clava-me-la, abans no arribin aquests incircumcisos i ho facin ells: em convertiria en la seva riota. Però l’escuder no va gosar clavar-la-hi, pel gran respecte que li tenia. Saül, doncs, va plantar a terra l’espasa i s’hi tirà al damunt. ⁵En veure l’escuder que Saül era mort, també es va tirar sobre l’espasa i va morir. ⁶Així van morir plegats Saül, els seus tres fills i tot el seu casal. ⁷En veure la derrota i la mort de Saül i dels seus fills, tots els israelites de la plana van abandonar les seves poblacions i van fugir. Els filisteus les van ocupar i s’hi van establir. ⁸L’endemà, quan els filisteus anaren a espoliar els cadàvers, van trobar Saül i els seus fills, morts a les muntanyes de Guilboa. ⁹Van espoliar Saül, es van endur el seu cap i les seves armes i els van passejar per tot Filistea, per portar la bona notícia de la victòria als seus ídols i al seu poble. ¹⁰Van dipositar les armes de Saül al temple dels seus déus i van clavar el seu cap al temple de Dagon. ¹¹Quan els habitants de Jabeix-Galaad van sentir a dir el que els filisteus havien fet amb Saül, ¹²tots els homes valents van sortir de la ciutat, es van endur els cadàvers de Saül i dels seus fills i els van portar a Jabeix. Van enterrar els seus ossos sota l’alzina de Jabeix. Després van dejunar set dies. ¹³Saül va morir per la seva infidelitat al Senyor: no havia complert el manament del Senyor i, a més, havia evocat un espectre per consultar-lo, ¹⁴en lloc de consultar el Senyor. El Senyor el va fer morir i traspassà la reialesa a David, fill de Jessè.

Coronació de David

¹Llavors tot Israel es va reunir amb David a Hebron. Li van dir: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. ²Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor, el teu Déu, t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” ³Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i el van ungir rei d’Israel, tal com havia dit el Senyor per boca de Samuel.

Conquesta de Jerusalem

⁴David i tot el poble d’Israel van dirigir-se a Jerusalem, que llavors es deia Jebús; allà vivien els jebuseus, habitants d’aquell territori. ⁵Els jebuseus havien dit a David: —Aquí no hi entraràs! Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David. ⁶David havia dit: —El primer que derroti els jebuseus serà general en cap. El primer d’arribar-hi va ser Joab, fill de Seruià, i fou nomenat general en cap. ⁷David s’instal·là a la fortalesa. Per això la van anomenar «ciutat de David». ⁸La va reforçar per tot el voltant, des del terraplè anomenat Mil·ló i per tot el voltant, mentre que Joab restaurava la resta de la ciutat. ⁹David anava creixent en poder: el Senyor de l’univers era amb ell.

Els herois de David

¹⁰Els caps dels herois de David el van ajudar a ser rei. Amb tots els israelites el van proclamar rei, tal com el Senyor havia anunciat a Israel. ¹¹Els herois de David eren: Ixbaal, fill d’Hacmoní, cap dels de la guàrdia, que va brandar la seva llança i, en un sol atac, va deixar estesos tres-cents homes. ¹²Seguia Elazar, fill de Dodó, del clan d’Ahóah, un dels tres herois de David. ¹³Era amb David a Pasdammim, i els filisteus van fer pinya allà per combatre. Hi havia una feixa plena d’ordi, i quan el poble fugia de davant els filisteus, ¹⁴els homes d’Elazar es van plantar al mig de la feixa, la van defensar i derrotaren els filisteus. La victòria que li donà el Senyor fou extraordinària. ¹⁵Un dia, tres dels principals herois baixaren a trobar David a la roca de la cova d’Adul·lam mentre l’exèrcit filisteu estava acampat a la vall dels Rafaïtes. ¹⁶David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea. ¹⁷David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar: —Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem! ¹⁸Llavors aquells tres, obrint-se pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i l’oferiren a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, ¹⁹mentre deia: —Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’aquests homes que han anat allà baix jugant-se la vida: s’han jugat la vida per dur-me-la! David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois. ²⁰Abisai, germà de Joab, era cap dels tres. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, però la seva fama no era comparable a la de tots tres. ²¹Va ser més considerat que els altres dos i fou el seu cap, però no va igualar els mèrits dels tres principals herois. ²²Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, havia fet moltes proeses. Matà els dos Ariels de Moab i, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó. ²³Va matar també un egipci que feia més de dos metres d’alt. L’egipci duia a la mà una llança que tenia una asta com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar. ²⁴Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres herois. ²⁵Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres principals. David li confià el comandament de la guàrdia reial. ²⁶Els herois de l’exèrcit eren: Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita; ²⁷Xammot, l’ararita; Heles, el pelonita; ²⁸Irà, fill d’Iqueix de Tecoa; Abièzer, d’Anatot; ²⁹Sibecai, d’Huixà; Ilai, del clan d’Ahóah; ³⁰Mahrai, de Netofà; Héled, fill de Baanà, de Netofà; ³¹Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; Benaià, de Piraton; ³²Hurai, dels torrents de Gàaix; Abiel, l’arbatita; ³³Azmàvet, de Bahurim; Eliahbà, de Xaalbon; ³⁴els fills d’Aixem, el guizonita; Jonatan, fill de Xagué l’ararita; ³⁵Ahiam, fill de Sacar l’ararita; Elifal, fill d’Ur; ³⁶Héfer, el mequeratita; Ahià, el pelonita; ³⁷Hesró, de Carmel; Naarai, fill d’Ezbai; ³⁸Joel, germà de Natan; Mibhar, fill d’Agrí; ³⁹Sèlec, l’ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià; ⁴⁰Irà, de Jatir; Gareb, de Jatir; ⁴¹Uries, l’hitita; Zabad, fill d’Ahlai; ⁴²Adinà, fill de Xizà, el rubenita, cap dels rubenites, i trenta homes amb ell; ⁴³Hanan, fill de Maacà; Joixafat, el mitnita; ⁴⁴Uzià, d’Aixtarot; Xamà i Jeiel, fills d’Hotam d’Aroer; ⁴⁵Jediael, fill de Ximrí; Johà, germà seu, el tissita; ⁴⁶Eliel, el mahavita; Jeribai i Joixavià, fills d’Elnàam; Itmà, el moabita; ⁴⁷Eliel, Obed i Jaassiel, de Sobaià.

Partidaris de David en temps del rei Saül

¹Mentre David, per allunyar-se de Saül, fill de Quix, vivia exiliat a Siclag, va haver-hi uns homes valents que l’anaren a trobar, disposats a lluitar al seu costat. ²Anaven armats amb arcs i fones i sabien disparar fletxes i llançar pedres amb la dreta i amb l’esquerra. Eren parents de Saül, de la tribu de Benjamí. ³El seu cap era Ahièzer, i l’acompanyava Joaix; tots dos eren fills de Xemaà de Guibà. Hi havia també Jeziel i Pèlet, fills d’Azmàvet; Beracà, Jehú, d’Anatot; ⁴Ixmaià, de Gabaon, heroi d’un grup de trenta i cap del grup, ⁵Irmeià, Jahaziel, Johanan, Jozabad, de Guederà; ⁶Eluzai, Jerimot, Bealià, Xemariahu i Xefatiahu, l’harufita; ⁷Elcanà, Ixiahu, Azarel, Joèzer i Jaixobam, del clan de Corè; ⁸Joelà i Zebadià, fill de Jeroham, de Guedor. ⁹També es van passar a David alguns homes de Gad i es van ajuntar amb ell en el seu refugi del desert. Eren bons guerrers, homes preparats per al combat, destres en el maneig de l’escut i de la llança. Tenien aspecte de lleons i eren lleugers com les gaseles dalt les muntanyes. ¹⁰Ézer era el seu cap; Obadià, el segon; Eliab, el tercer; ¹¹Mixmannà, el quart; Irmeià, el cinquè; ¹²Atai, el sisè; Eliel, el setè; ¹³Johanan, el vuitè; Elzabad, el novè; ¹⁴Irmeiahu, el desè, i Macbannai, l’onzè. ¹⁵Aquests descendents de Gad eren caps de l’exèrcit: el qui manava menys homes, en manava cent; el primer, mil. ¹⁶Aquests són els qui van passar el Jordà el primer mes, quan el nivell del riu cobreix les ribes, i van fer fugir tots els habitants de les valls, tant a llevant com a ponent. ¹⁷També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David. ¹⁸Aquest els va sortir al pas i els digué: —Si heu vingut en so de pau, per ajudar-me, m’uniré de cor amb vosaltres; però si heu vingut per trair-me i posar-me en mans dels meus enemics, quan jo no he fet res de mal, que ho vegi el Déu dels nostres pares i que ell mateix jutgi. ¹⁹Llavors l’esperit s’apoderà d’Amassai, cap dels de la guàrdia. Amassai va exclamar: —Som teus, David, i estem amb tu, fill de Jessè. Que la pau, que la pau sigui amb tu; que la pau sigui també amb els qui t’ajuden, perquè tens el teu Déu de part teva. David els va acollir i els va fer caps dels escamots que feien incursions. ²⁰També alguns de Manassès es van passar a David, quan anava amb els filisteus a lluitar contra Saül. Però ni David ni els seus partidaris no van lluitar al costat dels filisteus, perquè els magistrats filisteus havien decidit en consell que havien de fer fora David. Deien: «Es passarà a Saül, el seu senyor, i se’l guanyarà al preu dels nostres caps.» ²¹Els homes de Manassès que es van unir a David quan tornava a Siclag foren: Adnah, Jozabad, Jediael, Micael, Jozabad, Elihú i Sil·letai, caps responsables de mil homes a la tribu de Manassès. ²²Van ajudar David en la seva incursió, perquè tots eren bons guerrers, i van ser nomenats caps de l’exèrcit. ²³Cada dia es presentaven més homes a David per ajudar-lo, fins que va comptar amb moltes tropes, amb tropes nombroses i fortes.

Guerrers que van entronitzar David a Hebron

²⁴Aquest és el nombre dels homes equipats per a fer la guerra que s’ajuntaren amb David a Hebron per traspassar-li la reialesa de Saül, tal com el Senyor havia ordenat. ²⁵Dels descendents de Judà, sis mil vuit-cents homes amb escut i llança, equipats per a fer la guerra. ²⁶Dels descendents de Simeó, set mil cent homes valents per a fer la guerra. ²⁷Dels descendents de Leví, quatre mil sis-cents, ²⁸a més de Jehoiadà, cap dels descendents d’Aaron amb tres mil set-cents, ²⁹i Sadoc, jove i valent, amb vint-i-dos caps del seu llinatge. ³⁰Dels descendents de Benjamí, parents de Saül, tres mil. La majoria d’ells havia servit fidelment fins aleshores el casal de Saül. ³¹Dels descendents d’Efraïm, vint mil vuit-cents valents, tots ells homes de renom en els seus llinatges. ³²De la meitat de la tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a anar a proclamar David rei. ³³Dels descendents d’Issacar, dos-cents caps amb tots els parents que tenien a les seves ordres. Eren homes experts a conèixer les ocasions propícies i discernir quina decisió havia de prendre Israel. ³⁴De Zabuló, cinquanta mil homes aptes per a l’exèrcit, equipats amb tota mena d’armes i disposats a lluitar tots a l’una. ³⁵De Neftalí, mil caps i, amb ells, trenta-set mil homes armats amb escut i llança. ³⁶Dels danites, vint-i-vuit mil sis-cents disposats a combatre. ³⁷D’Aser, quaranta mil homes aptes per a l’exèrcit i disposats a combatre. ³⁸De les tribus de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, que habitaven a l’est del Jordà, cent vint mil homes, equipats amb tota mena d’armes, un exèrcit a punt de combat. ³⁹Tots aquests guerrers, preparats per a formar en ordre de batalla, van anar sense cap mala intenció a Hebron per proclamar David rei de tot Israel. També tota la resta dels israelites estava d’acord a fer rei David. ⁴⁰Es van quedar allà tres dies amb David menjant i bevent allò que els seus compatriotes els havien preparat. ⁴¹També la gent de les regions veïnes, fins i tot d’Issacar, Zabuló i Neftalí, van arribar amb ases, camells, mules i bous, carregats de queviures: farina, pans de figues, panses, vi, oli, vedells, anyells i cabrits en abundància, perquè Israel estava de festa.

Trasllat de l’arca

¹David, després d’aconsellar-se amb els caps responsables de mil i de cent homes i amb tots els principals del poble, ²va dir a tota l’assemblea d’Israel: —Si us sembla bé i si el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, enviem missatgers als altres germans nostres de tots els territoris d’Israel, com també als sacerdots i levites que habiten en les seves ciutats i pasturatges, perquè es reuneixin amb nosaltres, ³i durem aquí l’arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar. ⁴Tota la comunitat va estar-hi d’acord: tot el poble ho veia bé. ⁵Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. ⁶Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d’allí l’arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. ⁷Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou, des de la casa d’Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro. ⁸David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l’entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes. ⁹En arribar a l’era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. ¹⁰Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l’arca, i va morir allà mateix, davant de Déu. ¹¹David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà») , i així es diu encara avui. ¹²Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l’arca de Déu?» ¹³I no va portar l’arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, de Gat. ¹⁴L’arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d’ell, i el Senyor va beneir la seva família i tots els seus béns.

David a Jerusalem

¹Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a David amb fusta de cedre, mestres d’obres i fusters, per tal d’edificar-li un palau. ²Llavors David va comprendre que el Senyor l’havia consolidat com a rei d’Israel i havia enaltit molt amunt el seu reialme per amor d’Israel, el seu poble. ³David va prendre més esposes a Jerusalem i va tenir més fills i filles. ⁴Els noms dels fills que tingué a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, ⁵Ibhar, Elixua, Elpèlet, ⁶Nógah, Nèfeg, Jafia, ⁷Elixamà, Baaliadà i Elifèlet.

Derrota dels filisteus

⁸Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei de tot Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i els va sortir al pas. ⁹Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes. ¹⁰Llavors David va consultar Déu: —¿Pujo contra els filisteus, i tu els faràs caure a les meves mans? El Senyor li va respondre: —Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans. ¹¹Van pujar, doncs, a Baal-Perassim, i allà els va derrotar. Aleshores digué: —Déu s’ha servit de mi per a obrir una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat. Per això van donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). ¹²Els filisteus abandonaren allí les estàtues dels seus déus, i David va ordenar que les cremessin. ¹³Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall. ¹⁴David tornà a consultar Déu, i ell li va respondre: —No els persegueixis. Separa’t d’ells i ataca’ls des del terme de Becaïm. ¹⁵Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, llança’t a l’atac; serà senyal que Déu haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus. ¹⁶David va fer tal com Déu li havia ordenat i anà derrotant l’exèrcit filisteu des de Gabaon fins a Guèzer. ¹⁷La fama de David es va estendre per tots els països i el Senyor va fer que totes les nacions el temessin.

Arribada de l’arca a Jerusalem

¹David es va construir edificis a la ciutat de David, preparà un lloc per a l’arca de Déu i va fer-li un tabernacle. ²Després digué: —Tan sols els levites poden portar l’arca de Déu. El Senyor els va escollir per a portar la seva arca i estar sempre al seu servei. ³David va convocar tots els israelites a Jerusalem per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. ⁴També va reunir els descendents d’Aaron i els levites. ⁵Dels descendents de Quehat: Uriel, el cap, amb cent vint parents seus; ⁶dels descendents de Merarí: Assaià, el cap, amb dos-cents vint parents seus; ⁷dels descendents de Guerxon: Joel, el cap, amb cent trenta parents seus; ⁸dels descendents d’Elissafan: Xemaià, el cap, amb dos-cents parents seus; ⁹dels descendents d’Hebron: Eliel, el cap, amb vuitanta parents seus; ¹⁰dels descendents d’Uziel: Amminadab, el cap, amb cent dotze parents seus. ¹¹David va cridar després els sacerdots Sadoc i Abiatar, i els levites Uriel, Assaià, Joel, Xemaià, Eliel i Amminadab, ¹²i els va dir: —Vosaltres sou els caps dels llinatges dels levites; purifiqueu-vos ritualment, amb els vostres parents, i traslladeu l’arca del Senyor, Déu d’Israel, al lloc que li he preparat. ¹³La primera vegada vosaltres no hi éreu, i no ens vam ocupar de l’arca tal com mana la Llei; per això el Senyor, el nostre Déu, ens va fulminar. ¹⁴Llavors els sacerdots i els levites es van purificar ritualment per traslladar l’arca del Senyor, Déu d’Israel. ¹⁵Després els levites van carregar-se a l’espatlla l’arca de Déu amb les barres, tal com Moisès havia manat d’acord amb les ordres que havia rebut de Déu. ¹⁶David va ordenar als caps dels levites que disposessin els seus cantors, amb els instruments musicals, arpes, lires i címbals, i que els fessin sonar ben fort en senyal de festa. ¹⁷Els levites van designar Eman, fill de Joel, Assaf, fill de Berequiahu, emparentat amb Joel, i Etan, fill de Cuixaiahu, descendent de Merarí, emparentat també amb els anteriors. ¹⁸Amb ells hi havia, en segon lloc, els levites porters, Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Benaiahu, Maasseiahu, Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom i Jeiel. ¹⁹Els cantors Eman, Assaf i Etan feien sonar els címbals de bronze; ²⁰Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Maasseiahu i Benaiahu tocaven les arpes a la tonada de «Alamot», ²¹i Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom, Jeiel i Azaziahu tocaven les lires a la tonada de «Haixeminit lenasséah». ²²Quenanià, cap dels levites encarregats de portar l’arca, dirigia el trasllat com a persona experta. ²³Berequià i Elcanà eren els porters de l’arca. ²⁴Els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l’arca de Déu. Obed-Edom i Jehià també eren porters de l’arca. ²⁵David, els ancians d’Israel i els caps responsables de mil homes acompanyaven amb alegria el trasllat de l’arca de l’aliança del Senyor des de la casa d’Obed-Edom. ²⁶I mentre Déu donava el seu ajut als levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor, van sacrificar set toros i set moltons. ²⁷David anava vestit amb un mantell de lli, igual que tots els levites que portaven l’arca, els cantors i Quenanià, que dirigia el trasllat. David duia a més una túnica de lli. ²⁸Tot Israel acompanyava l’arca de l’aliança del Senyor enmig d’aclamacions, al so dels corns, de les trompetes, dels címbals i de la música d’arpes i lires. ²⁹Quan l’arca de l’aliança del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, s’ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant, el menyspreà dins el seu cor.

¹Van portar, doncs, l’arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió. ²Després d’oferir-los, David va beneir el poble en el nom del Senyor ³i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d’Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses. ⁴David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo. ⁵Assaf n’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals; ⁶i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l’arca de l’aliança de Déu. ⁷Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor: ⁸«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. ⁹Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles. ¹⁰Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor. ¹¹Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada. ¹²Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions, ¹³vosaltres, nissaga d’Israel, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits. ¹⁴Ell, el Senyor, és el nostre Déu, que fa complir les seves decisions per tota la terra. ¹⁵Recordeu sempre la seva aliança, la promesa feta per a mil generacions, ¹⁶l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac ¹⁷i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: ¹⁸“Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.” ¹⁹Llavors fins es podien comptar, eren pocs i forasters en el país, ²⁰anaven de poble en poble i de reialme en reialme. ²¹Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva: ²²“No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes!” ²³»Canteu al Senyor arreu de la terra, anuncieu de dia en dia que ens ha salvat. ²⁴Conteu a les nacions la seva glòria, a tots els pobles, els seus prodigis. ²⁵És gran el Senyor i digne de tota lloança, és més temible que tots els déus; ²⁶perquè els déus dels pobles no són res, però el Senyor ha fet el cel. ²⁷Honor i majestat s’estan al davant d’ell, poder i esclat l’assisteixen al lloc on habita. ²⁸Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor glòria i honor, ²⁹doneu al Senyor la glòria del seu nom, entreu davant d’ell portant-li ofrenes. Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat. ³⁰Que tremoli davant d’ell tota la terra! El món es manté ferm, incommovible. ³¹El cel se n’alegra, la terra ho celebra. Digueu a les nacions: “El Senyor és rei!” ³²Bramula el mar amb tot el que s’hi troba, jubilen els camps amb tot el que hi ha, ³³criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. ³⁴»Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ³⁵I digueu: “Salva’ns, Déu que ets la nostra salvació, aplega’ns i allibera’ns d’entre les nacions! En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. ³⁶Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre!”» I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!» ³⁷David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia. ³⁸Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters. ³⁹Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon, ⁴⁰perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel. ⁴¹Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.» ⁴²Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutun guardaven la porta. ⁴³Després tothom se’n tornà a casa seva. També David va tornar al seu palau per beneir els seus familiars.

Profecia de Natan

¹Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. ²Natan va respondre a David: —Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu. ³Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula: ⁴—Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. ⁵D’ençà del dia que vaig fer pujar el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. ⁶A tot arreu on he anat enmig del poble d’Israel, ¿m’he queixat mai a cap dels jutges a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” ⁷Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà d’Israel, el meu poble. ⁸He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. ⁹Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habiti sense por; no el molestaran més els perversos com havien fet abans, ¹⁰durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. Jo he sotmès tots els teus enemics. I ara t’anuncio que soc jo, el Senyor, qui et farà un casal. ¹¹Quan t’arribarà l’hora d’anar-te’n amb els teus pares, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat. ¹²És ell qui em construirà un casal, i jo faré que el seu tron es mantingui ferm per sempre. ¹³Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. No em desdiré del meu amor, com me’n vaig desdir amb el teu predecessor. ¹⁴L’instituiré per sempre en el meu casal i en el meu reialme: el seu tron es mantindrà per sempre.” ¹⁵Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica.

Pregària de David

¹⁶Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: —Qui soc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? ¹⁷I com si això et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en temps futurs. Tu m’has mirat com un home d’alta condició, Senyor-Déu! ¹⁸Què més podria dir-te encara David que et donés glòria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent! ¹⁹Senyor, per amor del teu servent, pel teu bon cor, has volgut fer tot això tan gran i fer conèixer així totes les teves grans obres. ²⁰Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. ²¹I quina altra nació hi ha a la terra com tu, Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble! Tu t’has fet una anomenada: has obrat coses grans i prodigioses, expulsant nacions de davant el teu poble que havies rescatat d’Egipte. ²²Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. ²³Ara, doncs, Senyor, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. ²⁴Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu, ²⁵perquè tu, Déu meu, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que soc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. ²⁶Tu, Senyor, ets realment Déu i has comunicat al teu servent aquesta bona promesa. ²⁷Digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Allò que tu, Senyor, beneeixes, queda beneït per sempre.

Expansió del reialme de David

¹Després d’això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Els va arrabassar Gat amb la seva rodalia. ²També va derrotar Moab, i els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut. ³David va derrotar encara Adadèzer, rei de Sobà, a Hamat, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates. ⁴David li va capturar mil carros de guerra, set mil homes de les dotacions dels carros i vint mil soldats d’infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus cavalls de tir: només se’n va reservar cent. ⁵Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes. ⁶Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria. ⁷David va agafar els escuts d’or que portava la guàrdia d’Adadèzer i se’ls endugué a Jerusalem. ⁸De Tibhat i de Cun, ciutats d’Adadèzer, se’n va emportar una gran quantitat de bronze. Més tard Salomó el feu servir per a construir l’anomenat «Mar» de bronze i les columnes i els utensilis de bronze per al temple. ⁹Tohu, rei d’Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l’exèrcit d’Adadèzer, rei de Sobà, ¹⁰i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d’or, de plata i de bronze, ¹¹el rei David els va consagrar al Senyor, a més de la plata i l’or provinents de totes les nacions per ell sotmeses, o sigui d’Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites. ¹²Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. ¹³Després va instal·lar guarnicions a Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.

La cort de David

¹⁴David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia. ¹⁵Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l’exèrcit; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista; ¹⁶Sadoc, fill d’Ahitub, i Abimèlec, fill d’Abiatar, eren sacerdots; Xavxà era canceller; ¹⁷Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.

Campanya contra els ammonites

¹Després d’això va morir Nahaix, rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill. ²David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, perquè també el seu pare em va tractar bé a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites per donar-li el condol, ³els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor: —¿Et penses que David t’ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar el país amb la intenció de destruir-lo, que han vingut els seus ambaixadors? ⁴Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità, els tallà els vestits pel mig a l’altura de les natges i els va fer marxar. ⁵Quan van fer saber a David el que havia passat amb aquells homes, com que estaven molt avergonyits, va manar que sortissin a rebre’ls. El rei els va fer dir: —Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu. ⁶Hanun i els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren tres tones i mitja de plata a Aram-Naharaim, a Aram-Maacà i a Sobà per contractar carros de guerra amb les seves dotacions. ⁷Van contractar trenta-dos mil carros de guerra, i també el rei de Maacà amb el seu exèrcit, que acamparen davant de Medebà. Els ammonites es van mobilitzar i van sortir de les seves ciutats disposats a entrar en combat. ⁸David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides. ⁹Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut eren a camp obert. ¹⁰Llavors Joab, en veure’s amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d’Israel i va formar una línia enfront dels arameus. ¹¹La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s’enfrontessin amb els ammonites, ¹²tot dient-li: —Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, t’ajudaré jo. ¹³Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor! ¹⁴Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l’atac contra els arameus, i aquests van fugir. ¹⁵Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d’Abisai, el germà de Joab, i entraren a la ciutat. Joab se’n tornà a Jerusalem. ¹⁶Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, enviaren missatgers per mobilitzar els arameus de l’altra banda del riu Eufrates. Tots estaven a les ordres de Xofac, general en cap de l’exèrcit d’Adadèzer. ¹⁷Així que David va assabentar-se’n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà, va arribar on eren ells i prengué posicions prop de les seves línies. Va formar les tropes en ordre de batalla contra els arameus, i aquests l’atacaren, ¹⁸però van fugir davant d’Israel. David els va matar set mil cavalls de tir i quaranta mil homes d’infanteria, entre ells Xofac, general en cap de l’exèrcit. ¹⁹Tots els reis vassalls d’Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus amb David, que els reduí a vassallatge. Els arameus, en endavant, no volgueren ajudar més els ammonites.

¹Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, Joab, amb el gros de l’exèrcit, va devastar el territori dels ammonites. Després anà a posar setge a Rabà, però David es quedà a Jerusalem. Joab, mentrestant, va atacar Rabà i la va arrasar. ²David s’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, i va constatar que era d’or i pesava més de trenta quilos, i tenia una pedra preciosa, que van encastar a la corona de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme. ³En va expulsar els habitants i els condemnà als suplicis de serres, pics i destrals. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem.

Guerres amb els filisteus

⁴Després d’això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. Fou llavors quan Sibecai, d’Huixà, va matar Sipai, que era de la raça dels gegants rafaïtes. Els filisteus van quedar sotmesos. ⁵Hi hagué encara un altre combat contra ells a Guèzer. Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor. ⁶Va haver-hi un altre combat a Gat. Hi havia un home de gran talla que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes. ⁷Insultava els israelites, però Jonadab, fill de Ximà, germà de David, el va matar. ⁸Aquests homes de la raça dels gegants rafaïtes eren de Gat. Tots van morir a mans de David i dels seus homes.

Cens d’Israel

¹Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d’Israel. ²David ordenà a Joab i als oficials de l’exèrcit: —Aneu a fer el cens d’Israel des de Beerxeba fins a Dan i porteu-me el resultat, que vull saber el nombre dels censats. ³Joab li va replicar: —Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més del que és. Tots estan al teu servei, rei i senyor meu. Per què, doncs, el meu senyor desitja aquest cens? Per què Israel se n’ha de fer culpable? ⁴Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab. Aquest es posà en camí i recorregué tot Israel. Després va tornar a Jerusalem ⁵i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l’espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà. ⁶Però Joab no va fer el cens de Leví i de Benjamí, perquè li repugnava l’ordre del rei.

Conseqüències del cens

⁷Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel. ⁸Llavors David digué a Déu: —He comès un greu pecat amb això que he fet, però ara vulgues passar per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid! ⁹El Senyor va parlar a Gad, vident de David: ¹⁰—Ves i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.” ¹¹Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué: —Això diu el Senyor: Tria tu mateix ¹²si vols tres anys de fam, o bé tres mesos de derrotes perseguit per l’espasa dels teus enemics, o bé tres dies d’espasa del Senyor, és a dir, de pesta al país: que l’àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat. ¹³David va dir a Gad: —Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes. ¹⁴Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, i van caure setanta mil homes. ¹⁵Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu. ¹⁶David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra. ¹⁷David va clamar a Déu: —Soc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Soc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s’abati sobre el teu poble!

David dedica un altar al Senyor

¹⁸L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor. ¹⁹David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor. ²⁰Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. ²¹David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell. ²²David va dir a Ornan: —Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val. ²³Ornan va replicar a David: —Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono. ²⁴Però el rei David li va respondre: —De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res. ²⁵David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or. ²⁶Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos. ²⁷Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina. ²⁸En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l’era d’Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis. ²⁹En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon. ³⁰Però David no havia pogut anar a consultar-hi Déu, perquè l’espasa de l’àngel del Senyor el tenia esgarrifat.

¹Després David digué: —Aquest lloc és el temple del Senyor-Déu, i aquest és l’altar dels holocaustos d’Israel.

Preparatius per a la construcció del temple

²David va ordenar de reunir els estrangers que residien al país d’Israel i va designar picapedrers perquè preparessin carreus per a edificar el temple de Déu. ³A més va reunir una gran quantitat de ferro per a fer els claus dels batents de les portes i les seves abraçadores, i un munt de bronze impossible de pesar; ⁴era també incalculable la quantitat de fusta de cedre amb què els sidonis i els tiris havien proveït abundosament David. ⁵David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius. ⁶Va cridar el seu fill Salomó i li ordenà que construís un temple per al Senyor, Déu d’Israel. ⁷David digué a Salomó: —Fill meu, jo havia desitjat construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu. ⁸Però el Senyor em va comunicar la seva paraula i em va dir: “Tu has fet moltes guerres i has vessat molta sang. Per tant, no has d’edificar un casal dedicat al meu nom: he vist que és molta la sang que has vessat per terra. ⁹Però naixerà de tu un fill que serà un home reposat; jo li concediré el repòs de tots els enemics que l’envolten. Mentre ell visqui faré que Israel estigui en pau i tranquil·litat. Per això es dirà Salomó (que vol dir ‘home de pau’). ¹⁰Serà ell qui construirà un casal dedicat al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré pare, i mantindré per sempre el tron del seu reialme a Israel.” ¹¹I ara, fill meu, que el Senyor sigui amb tu, perquè duguis a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promès. ¹²Que ell et doni seny i enteniment quan et confiarà el govern d’Israel, perquè compleixis la Llei del Senyor, el teu Déu. ¹³Si compleixes els decrets i les prescripcions que el Senyor va manar a Moisès per al poble d’Israel, tot ho duràs a bon terme. Sigues ferm i decidit. No tinguis por, no t’acovardeixis. ¹⁴Mira, jo, amb molt treball, he preparat per al temple del Senyor tres mil tones d’or, trenta mil tones de plata i una quantitat incalculable de bronze i de ferro, a més de pedra i fusta, i tu n’hi hauràs d’afegir encara més. ¹⁵També disposes de molts obrers: paletes, picapedrers, fusters i tota mena d’artesans experts. ¹⁶Tens de sobres or, plata, bronze i ferro. Ves, posa mans a l’obra i que el Senyor sigui amb tu. ¹⁷David va ordenar a tots els prohoms d’Israel que col·laboressin amb el seu fill Salomó. ¹⁸Els digué: —El Senyor, el vostre Déu, és amb vosaltres i us ha concedit el repòs per tot el voltant. Ell ha posat a les meves mans els habitants d’aquest país, sotmès ara a ell i al seu poble. ¹⁹Dediqueu-vos, doncs, de cor i d’ànima, a complir la voluntat del Senyor, el vostre Déu. Disposeu-vos a construir el santuari del Senyor-Déu, per tal de poder traslladar l’arca de l’aliança del Senyor i els objectes sagrats de Déu al casal dedicat al seu nom.

Organització dels levites

¹David ja era vell, saciat d’una llarga vida. Per això va nomenar rei d’Israel el seu fill Salomó. ²Després va convocar tots els prohoms d’Israel, amb els sacerdots i els levites. ³Van fer el cens dels levites de trenta anys en amunt, comptats un per un, i donà un nombre de trenta-vuit mil homes. ⁴D’aquests, en foren designats vint-i-quatre mil per a dirigir les obres del temple del Senyor, sis mil com a escribes i jutges, ⁵quatre mil com a porters i quatre mil per a lloar el Senyor amb els instruments destinats a acompanyar el cant. ⁶David els va repartir en grups, corresponents als tres descendents de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. ⁷Fills de Guerxon: Ladan i Ximí. ⁸Ladan tingué tres fills: Jehiel, el cap, Zetam i Joel. ⁹Ximí tingué tres fills: Xelomit, Haziel i Aran. Aquests van ser els caps dels llinatges descendents de Ladan. ¹⁰Ximí tingué quatre fills: Jàhat, Zizà, Jeuix i Berià. ¹¹Jàhat era el cap; Zizà, el segon; Jeuix i Berià no van tenir gaires fills; per això, en el cens, van ser comptats com un sol llinatge. ¹²Quehat tingué quatre fills: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. ¹³Fills d’Amram: Aaron i Moisès. Aaron i els seus descendents van ser posats a part, per a consagrar-se al servei de les coses més santes: cremar l’encens, oficiar davant el Senyor i beneir en nom d’ell. ¹⁴Els fills de Moisès, home de Déu, van ser censats amb la tribu de Leví. ¹⁵Fills de Moisès: Guerxom i Elièzer. ¹⁶El fill de Guerxom era Xebuel, el cap; ¹⁷el d’Elièzer era Rehabià. Elièzer no tenia altres fills, però Rehabià va tenir una nombrosa descendència. ¹⁸El fill d’Ishar era Xelomit, el cap. ¹⁹Fills d’Hebron: Jerià, el cap; Amarià, el segon; Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart. ²⁰Fills d’Uziel: Micà, el cap, i Ixià, el segon. ²¹Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Fills de Mahlí: Elazar i Quix. ²²Elazar va morir sense fills; tan sols tenia filles, que es van casar amb els fills de Quix, cosins seus. ²³Muixí tingué tres fills: Mahlí, Éder i Jerimot. ²⁴Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als serveis del temple del Senyor. ²⁵David, en efecte, havia dit: «El Senyor, Déu d’Israel, ha concedit el repòs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre. ²⁶Els levites ja no hauran de transportar més el tabernacle ni cap dels objectes necessaris per al culte.» ²⁷Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt ²⁸i estaven a les ordres dels descendents d’Aaron per al servei del temple del Senyor. S’ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les tasques relacionades amb el culte del temple de Déu: ²⁹els pans d’ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense llevat, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els estris de mesurar capacitats i d’amidar. ³⁰Diàriament havien d’assistir matí i tarda al temple, per donar gràcies al Senyor i lloar-lo, ³¹acompanyant els holocaustos oferts al Senyor; havien d’acompanyar les celebracions del dissabte, del primer dia de mes i de les festes solemnes, d’acord amb la llei perpètua que tenien prescrita. ³²També tenien a càrrec seu la custòdia de la tenda del trobament i del santuari, mentre que els descendents d’Aaron, els seus germans levites, s’ocupaven del culte que els era assignat en el temple del Senyor.

Distribució dels sacerdots

¹Grups dels descendents d’Aaron: Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. ²Com que Nadab i Abihú moriren abans que el seu pare i no van tenir fills, les funcions sacerdotals foren confiades a Eleazar i Itamar. ³David, amb l’ajuda de Sadoc, descendent d’Eleazar, i amb la d’Ahimèlec, descendent d’Itamar, els va distribuir per torns segons el servei que havien de prestar. ⁴Entre els descendents d’Eleazar hi havia més homes aptes per a ser caps que entre els d’Itamar. Per això als descendents d’Eleazar els van correspondre setze caps de llinatge, i als d’Itamar només vuit. ⁵La distribució dels caps, tant de l’un com de l’altre grup, es va fer per sorteig, ja que tant els descendents d’Eleazar com els d’Itamar tenien caps que servien el santuari i caps que servien Déu. ⁶Xemaià, fill de Netanel, un levita que exercia la funció d’escriba, va inscriure els noms en presència del rei, dels prohoms, del sacerdot Sadoc, d’Ahimèlec, fill d’Abiatar, i dels caps de llinatge dels sacerdots i dels levites: per cada llinatge d’Itamar que escollien en sorteig, n’escollien dos d’Eleazar. ⁷En el sorteig van sortir: primer, Joiarib; segon, Jedaià; ⁸tercer, Harim; quart, Seorim; ⁹cinquè, Malquià; sisè, Miamín; ¹⁰setè, Cos; vuitè, Abià; ¹¹novè, Jeixua; desè, Xecaniahu; ¹²onzè, Eliaixib; dotzè, Jaquim; ¹³tretzè, Hupà; catorzè, Jeixebab; ¹⁴quinzè, Bilgà; setzè, Immer; ¹⁵dissetè, Hezir; divuitè, Pissés; ¹⁶dinovè, Petahià; vintè, Jehezquel; ¹⁷vint-i-unè, Jaquín; vint-i-dosè, Gamul; ¹⁸vint-i-tresè, Delaiahu; vint-i-quatrè, Maaziahu. ¹⁹Aquesta va ser la distribució per torns segons el servei que havien de prestar quan acudissin a complir-lo d’acord amb la llei perpètua que tenien prescrita per Aaron, el seu avantpassat, tal com havia ordenat el Senyor, Déu d’Israel.

Complement a l’organització dels levites

²⁰Llista dels altres levites: Per als descendents d’Amram, Xebuel; per als de Xebuel, Jehdeiahu; ²¹per a Rehabià i els seus descendents, Ixià, el cap; ²²per als d’Ishar, Xelomot; per als de Xelomot, Jàhat; ²³per als d’Hebron, Jerià, el cap, Amarià, el segon, Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart; ²⁴per als d’Uziel, Micà; per als de Micà, Xamir; ²⁵per als d’Ixià, Zecariahu, germà de Micà. ²⁶Fills de Merarí: Mahlí i Muixí; també era fill seu Jaaziahu. ²⁷Descendents de Merarí per part del seu fill Jaaziahu: Xóham, Zacur i Ibrí. ²⁸Per part de Mahlí: Elazar, que no tingué fills, ²⁹i Quix. Per part de Quix, el seu fill Jerahmeel. ³⁰Fills de Muixí: Mahlí, Éder i Jerimot. Tots aquests eren levites, de diversos llinatges. ³¹També ells, amb els seus germans levites descendents d’Aaron, van fer la distribució per sorteig, des dels caps de llinatge fins al més petit dels seus germans, en presència del rei David, de Sadoc, d’Ahimèlec i dels caps dels llinatges sacerdotals i levítics.

Distribució dels cantors

¹David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents: ²De la família d’Assaf: Zacur, Jossef, Netanià i Assarela. Els fills d’Assaf estaven al costat del seu pare, que salmejava cants profètics prop del rei. ³De la família de Jedutun: els seus fills Guedaliahu, Serí, Jeixaiahu, Haixabià, Matitiahu i Ximí, sis en total, que estaven al costat del seu pare Jedutun, que salmejava cants profètics al so de les cítares, donant gràcies i lloant el Senyor. ⁴De la família d’Eman: els seus fills Buquiahu, Mataniahu, Uziel, Xubael, Jeremot, Hananià, Hananí, Eliata, Guidalti, Romamti-Èzer, Joixbecaixa, Mal·loti, Otir i Mahaziot. ⁵Tots eren fills d’Eman, vident del rei, que li transmetia les paraules de Déu per enaltir el seu poder reial. Déu va concedir a Eman catorze fills i tres filles. ⁶Tots aquests, al costat dels seus pares, cantaven durant el culte del temple del Senyor i acompanyaven el seu cant amb címbals, arpes i cítares. Assaf, Jedutun i Eman estaven prop del rei. ⁷Comptant els seus germans levites que sabien el repertori de cants del Senyor, incloent-hi tots els mestres, eren dos-cents vuitanta-vuit. ⁸L’ordre dels torns de servei va ser establert per sorteig, incloent-hi joves i grans, mestres i deixebles. ⁹En el sorteig van sortir: primer, Jossef, que era d’Assaf; segon, Guedaliahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁰tercer, Zacur, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹¹quart, Serí, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹²cinquè, Netanià, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹³sisè, Buquiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁴setè, Jessarela, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁵vuitè, Jeixaiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁶novè, Mataniahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁷desè, Ximí, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁸onzè, Azarel, amb els seus fills i germans, dotze en total; ¹⁹dotzè, Haixabià, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁰tretzè, Xubael, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²¹catorzè, Matitiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²²quinzè, Jeremot, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²³setzè, Hananià, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁴dissetè, Joixbecaixa, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁵divuitè, Hananí, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁶dinovè, Mal·loti, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁷vintè, Eliata, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁸vint-i-unè, Otir, amb els seus fills i germans, dotze en total; ²⁹vint-i-dosè, Guidalti, amb els seus fills i germans, dotze en total; ³⁰vint-i-tresè, Mahaziot, amb els seus fills i germans, dotze en total; ³¹vint-i-quatrè, Romamti-Èzer, amb els seus fills i germans, dotze en total.

Distribució dels porters

¹Pel que fa als grups dels porters, els descendents de Corè eren representats per Meixelemià, fill de Coré, descendent d’Ebiassaf. ²Fills de Meixelemià: Zecarià, el primogènit; Jediael, el segon; Zebadiahu, el tercer; Jatniel, el quart; ³Elam, el cinquè; Jehohanan, el sisè; Eliehoenai, el setè. ⁴Fills d’Obed-Edom: Xemaià, el primogènit; Jehozabad, el segon; Joah, el tercer; Sacar, el quart; Netanel, el cinquè; ⁵Ammiel, el sisè; Issacar, el setè; Peül·letai, el vuitè: Déu, en efecte, havia beneït Obed-Edom. ⁶El seu fill Xemaià va tenir per fills uns homes valerosos que governaven el seu llinatge. ⁷Fills de Xemaià: Otní, Refael, Obed, Elzabad, i els seus germans, Elihú i Semaquiahu; eren homes de vàlua. ⁸Tots aquests descendien d’Obed-Edom. Amb els seus fills i els seus germans eren seixanta-dos en total, dotats de valor i de força per al servei que havien de prestar. ⁹Els fills i germans de Meixelemià, tots homes de vàlua, eren divuit. ¹⁰Fills d’Hossà, descendent de Merarí: Ximrí, el cap; encara que no fos el primogènit, el seu pare li havia atribuït el primer lloc; ¹¹Hilquiahu, el segon; Tebaliahu, el tercer; Zecariahu, el quart. Els fills i germans d’Hossà eren tretze en total. ¹²A aquests grups de porters, tant als caps com als altres membres, els van encarregar el servei de guàrdia del temple del Senyor. ¹³El servei de cada porta va ser assignat a cada llinatge per sorteig; hi foren inclosos tant els joves com els grans. ¹⁴A Xelemiahu li va tocar la porta oriental. La del nord, després de tirar les sorts, va tocar al seu fill Zecarià, que era un conseller assenyat. ¹⁵La del sud, a Obed-Edom, i els magatzems, als seus fills. ¹⁶A Xupim i a Hossà els va tocar la part occidental, on hi ha la porta de Xal·lèquet, que dona al camí de la pujada. Els serveis de guàrdia es distribuïen així: ¹⁷a la porta oriental hi havia sis levites; a la del nord, quatre per dia; a la del sud, quatre per dia, i dos en cada un dels magatzems. ¹⁸A les dependències de la part occidental n’hi havia quatre per a vigilar el camí de la pujada i dos per a vigilar les dependències. ¹⁹Aquests eren els grups de porters, descendents de Corè i de Merarí.

Altres funcions dels levites

²⁰Altres levites tenien a càrrec seu la custòdia dels tresors del temple de Déu i dels objectes sagrats més preciosos. Aquests levites eren Ahià ²¹i uns descendents de Ladan, del clan de Guerxon, caps de llinatge de Ladan: Jehiel ²²i els fills de Jehiel, Zetam amb el seu germà Joel. Aquests eren custodis dels tresors del temple del Senyor. ²³Pel que fa als descendents d’Amram, d’Ishar, d’Hebron i d’Uziel, ²⁴el tresorer major era Xebuel, descendent de Guerxom, fill de Moisès. ²⁵Els seus parents, descendents d’Elièzer, eren: Rehabià, Jeixaiahu, Joram, Zicrí i Xelomot. ²⁶Aquest Xelomot, amb els seus germans, custodiava els tresors que el rei David, els caps de llinatge i els caps responsables de mil i de cent homes i els generals de l’exèrcit, ²⁷havien consagrat a Déu del botí de les guerres, per al manteniment del temple del Senyor. ²⁸Tot el que Samuel, el vident, Saül, fill de Quix, Abner, fill de Ner, i Joab, fill de Seruià, havien consagrat a Déu, també estava sota la custòdia de Xelomot i dels seus germans. ²⁹Quenaniahu i els seus fills, del llinatge d’Ishar, s’ocupaven dels afers civils d’Israel, com a escribes i jutges. ³⁰Haixabiahu i mil set-cents parents seus, homes de vàlua, descendents del llinatge d’Hebron, administraven els afers religiosos i reials a la part del territori d’Israel de l’oest del Jordà. ³¹El cap dels descendents d’Hebron era Jerià. L’any quaranta del regnat de David van fer recerques en els arbres genealògics del llinatge d’Hebron i es van trobar també homes valerosos d’aquest llinatge a Jazer de Galaad. ³²Hi havia, entre els seus parents, dos mil set-cents homes de vàlua, caps de llinatge. El rei David els va posar al davant dels descendents de les tribus de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès per a tots els afers religiosos i reials.

Organització de l’exèrcit

¹Llista dels israelites, caps de llinatge, caps responsables de mil i de cent homes, amb els altres capdavanters, que estaven al servei del rei en l’organització dels cossos de l’exèrcit, que durant tot l’any entraven i sortien per servir durant un mes. Un cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ²Al davant del primer cos, que entrava de servei el mes primer, hi havia Jaixobam, fill de Zabdiel. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ³Jaixobam era descendent de Peres. Era el cap de la plana major durant el primer mes. ⁴Al davant del segon cos, que entrava de servei el mes segon, hi havia Dodai, del clan d’Ahóah. Miclot el comandava. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ⁵El cap del tercer cos, que entrava de servei el mes tercer, era Benaiahu, fill del gran sacerdot Jehoiadà. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ⁶Aquest Benaiahu era un heroi dels trenta, i cap de tots ells. El seu fill Ammizabad també comandava aquest cos. ⁷En el quart cos, que entrava de servei el mes quart, hi havia Assahel, germà de Joab; el va succeir el seu fill Zebadià. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ⁸El cinquè cos, que entrava de servei el mes cinquè, el comandava Xamhut, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ⁹El sisè cos, que entrava de servei el mes sisè, el comandava Irà, fill d’Iqueix, de Tecoa. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹⁰El setè cos, que entrava de servei el mes setè, el comandava Heles, el pelonita, d’Efraïm. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹¹El vuitè cos, que entrava de servei el mes vuitè, el comandava Sibecai, d’Huixà, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹²El novè cos, que entrava de servei el mes novè, el comandava Abièzer, d’Anatot, de Benjamí. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹³El desè cos, que entrava de servei el mes desè, el comandava Mahrai, de Netofà, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹⁴L’onzè cos, que entrava de servei el mes onzè, el comandava Benaià, de Piraton, del clan d’Efraïm. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. ¹⁵El dotzè cos, que entrava de servei el mes dotzè, el comandava Heldai, de Netofà, del clan d’Otniel. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

Organització civil

¹⁶Caps de les tribus d’Israel: Tribu de Rubèn: Elièzer, fill de Zicrí. Tribu de Simeó: Xefatiahu, fill de Maacà. ¹⁷Tribu de Leví: Haixabià, fill de Quemuel. Descendents d’Aaron: Sadoc. ¹⁸Tribu de Judà: Elihú, parent de David. Tribu d’Issacar: Omrí, fill de Micael. ¹⁹Tribu de Zabuló: Ixmaiahu, fill d’Obadiahu. Tribu de Neftalí: Jerimot, fill d’Azriel. ²⁰Tribu d’Efraïm: Oixea, fill d’Azaziahu. De la meitat de la tribu de Manassès: Joel, fill de Pedaiahu. ²¹De l’altra meitat de la tribu de Manassès, a Galaad: Idó, fill de Zecariahu. Tribu de Benjamí: Jaassiel, fill d’Abner. ²²Tribu de Dan: Azarel, fill de Jeroham. Aquests eren els caps de les tribus d’Israel. ²³David no va incloure en el cens els qui encara no havien complert vint anys, perquè el Senyor havia promès que multiplicaria Israel fins a fer-lo tan nombrós com les estrelles del cel. ²⁴Joab, fill de Seruià, començà a fer el cens, però no el va acabar, perquè això provocà la indignació del Senyor contra Israel. Així, doncs, el resultat del cens no va quedar consignat en la Crònica del rei David.

Administradors i consellers

²⁵Azmàvet, fill d’Adiel, era el tresorer reial. Jehonatan, fill d’Uziahu, administrava els dipòsits de reserves, situats al camp, a les ciutats, als pobles i a les torres fortificades. ²⁶Ezrí, fill de Quelub, dirigia els treballs del camp i el conreu de les terres. ²⁷Ximí, de Ramà, s’ocupava de les vinyes; Zabdí, de Xefam, dels cellers per a guardar el vi que les vinyes produïen. ²⁸Baal-Hanan, de Guèder, s’ocupava dels oliverars i sicòmors de la Xefelà. Joaix tenia cura dels dipòsits d’oli. ²⁹Xirtai, de Saron, s’ocupava dels ramats de vaques que pasturaven a la plana de Saron, i Xafat, fill d'Adlai, dels ramats de vaques de les valls. ³⁰Obil, l’ismaelita, tenia cura dels camells; Jehdeiahu, el meronotita, de les someres. ³¹Jaziz, l’agarita, dels ramats d’ovelles i cabres. Tots aquests eren administradors del patrimoni del rei David. ³²Jehonatan, oncle de David, home intel·ligent i lletrat, era conseller del rei. Jehiel, fill d’Hacmoní, era el preceptor dels fills del rei; ³³Ahitófel també era conseller del rei. Huixai, l’arquita, era el confident del rei. ³⁴A Ahitófel el van succeir en el càrrec Jehoiadà, fill de Benaiahu, i Abiatar. El general en cap de l’exèrcit del rei era Joab.

Disposicions sobre la construcció del temple

¹David va convocar a Jerusalem tots els prohoms d’Israel: els caps de les tribus, els caps dels cossos d’exèrcit que estaven al servei del rei, els caps responsables de mil i de cent homes, i els administradors de tots els béns i ramats del rei i dels seus fills; també l’alt servei de la cort, els herois i tots els homes valerosos. ²El rei David es va posar dret i els digué: —Germans meus, poble meu, escolteu-me! Jo m’havia proposat d’edificar un casal on reposés l’arca de l’aliança del Senyor, l’escambell dels peus del nostre Déu. Jo feia els preparatius per a edificar-lo. ³Però Déu em digué: “Tu no has d’edificar cap casal dedicat al meu nom, perquè has estat un guerrer i has vessat molta sang.” ⁴»Però el Senyor, Déu d’Israel, m’havia escollit d’entre tota la meva família perquè fos rei d’Israel per sempre. Ell va escollir Judà com a tribu capdavantera, i de les famílies de Judà va escollir la meva, i d’entre els meus germans es va complaure en mi per a fer-me regnar sobre tot Israel. ⁵I d’entre els molts fills que el Senyor m’ha donat, ell ha escollit el meu fill Salomó perquè ocupi el tron reial del Senyor sobre Israel. ⁶El Senyor em digué: “Serà el teu fill Salomó qui construirà el meu casal, amb els meus atris, perquè l’he escollit com a fill, i jo li seré pare. ⁷Mantindré per sempre el seu regnat si continua complint els meus manaments i els meus preceptes, com ha fet fins ara.” ⁸»Així, doncs, davant de tot Israel, que és la comunitat del Senyor, i a la presència del nostre Déu, jo us dic: Observeu i cerqueu de complir tots els manaments del Senyor, el vostre Déu, perquè pugueu posseir aquest bon país i transmetre’l després en herència als vostres descendents per sempre. ⁹I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d’esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el cerques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre. ¹⁰Pensa ara que el Senyor t’ha escollit a tu perquè construeixis un casal que serà el seu santuari. Sigues ferm i comença! ¹¹Llavors David va donar al seu fill Salomó l’esbós del vestíbul i dels seus annexos, dels seus magatzems, de les seves cambres altes, dels compartiments interiors i de la cambra per a la coberta del perdó. ¹²Li va donar també l’esbós de tot el que tenia pensat sobre els atris del temple del Senyor, amb les dependències del voltant, destinades als tresors del temple de Déu i als objectes sagrats. ¹³També li va donar l’ordenació dels torns dels sacerdots i dels levites, i dels diversos serveis del temple del Senyor, i l’esbós dels utensilis destinats al seu culte. ¹⁴Li va indicar el pes de cada utensili d’or o de plata, segons la seva funció en el culte; ¹⁵el pes dels lampadaris d’or o de plata amb els seus gresols, segons la funció de cada lampadari en el culte; ¹⁶la quantitat d’or de cada taula per als pans d’ofrena i la quantitat de plata per a les taules de plata; ¹⁷la quantitat d’or pur per a les forquetes, les calderetes d’aspersió i els gerrets; i, respecte a les copes d’or i de plata, el pes d’or i de plata corresponent a cada copa; ¹⁸la quantitat d’or fi per a l’altar de l’encens, i l’esbós de la carrossa dels querubins d’or que amb les seves ales esteses havien de cobrir l’arca de l’aliança del Senyor. ¹⁹«Tot això», deia David, «figura en un escrit que he rebut de mans del Senyor per a fer-me conèixer tots els detalls de l’obra representada en l’esbós.» ²⁰Llavors David va dir al seu fill Salomó: —Sigues ferm i decidit, i comença! No tinguis por, no t’acovardeixis, que el Senyor-Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t’abandonarà fins que hauràs enllestit tota l’obra destinada al culte en el seu temple. ²¹Aquí tens els grups dels sacerdots i dels levites que estan al servei de tot el que pertoca al culte en el temple de Déu; també comptes amb experts en tota mena d’oficis que et prestaran voluntàriament la seva ajuda, i, a més, comptes amb els prohoms i tot el poble, que estaran a les teves ordres.

Donatius per a la construcció del temple

¹Després el rei David va dir a tota l’assemblea: —El meu fill Salomó, l’únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l’empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. ²Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d’or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s’ha de fer d’or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d’ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d’alabastre. ³Encara, portat per l’amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d’or i de plata que destino a aquest temple. ⁴Faig donació de cent tones d’or d’Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis, ⁵per als diversos objectes d’or o de plata i per a tota mena de treballs d’orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor? ⁶Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d’Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l’administració reial, van fer ofrenes voluntàries: ⁷per a l’obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d’or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro. ⁸Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor. ⁹El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.

Oració de David

¹⁰Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l’assemblea. Digué: —Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre. ¹¹Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans. ¹²Reparteixes la riquesa i la glòria, domines sobre tot el món. Està a les teves mans donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la. ¹³Per això, Déu nostre, t’enaltim i lloem el teu nom gloriós. ¹⁴Qui soc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat. ¹⁵Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. ¹⁶Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu. ¹⁷Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t’ofereix voluntàriament els seus dons. ¹⁸Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu. ¹⁹Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat. ²⁰Acabat, David va dir a tota l’assemblea: —Beneïu el Senyor, el vostre Déu! Tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.

Entronització de Salomó

²¹L’endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel. ²²Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot. ²³Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència. ²⁴Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó. ²⁵El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d’Israel.

Mort de David

²⁶David, fill de Jessè, havia estat rei de tot Israel. ²⁷Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. ²⁸Va morir, després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó. ²⁹La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident. ³⁰Allà es parla també del seu regnat, del seu poder i de tot el que van passar ell, el poble d’Israel i tots els reialmes dels altres països.