1Memòries de Nehemies, fill d’Hacalià.
Reconstrucció de les muralles de Jerusalem (1-7)
Nehemies s’assabenta de l’estat de Jerusalem
1«L’any vint del regnat d’Artaxerxes, el mes de quisleu, trobant-me jo a la ciutadella de Susa, 2va arribar Hananí, un dels meus germans, acompanyat d’alguns homes de Judà. Jo els vaig demanar notícies de Jerusalem i dels jueus que s’havien salvat de la captivitat, 3i em van respondre: »—Els supervivents de la captivitat que viuen allí, a la província, es troben en una situació molt desgraciada i humiliant; la muralla de Jerusalem està mig enderrocada i les portes han estat incendiades.
Pregària de Nehemies pel seu poble
4»Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel. 5Deia: »—Ah, Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible! Tu mantens fidelment l’aliança amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments. 6Digna’t mirar i escoltar amb atenció la pregària del teu servent. Nit i dia et prego per nosaltres, els israelites, els teus servents: reconec els pecats que hem comès contra tu. Jo mateix i la meva família t’hem estat infidels! 7T’hem ofès greument desobeint els manaments, els decrets i les prescripcions que ens havies donat per mitjà de Moisès, el teu servent. 8Recorda’t de la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: “Si no em sou fidels, us dispersaré entre els pobles estrangers. 9Però si després us convertiu a mi i compliu els meus manaments i els poseu en pràctica, us tornaré a reunir, encara que estigueu escampats fins a l’horitzó, i us portaré al lloc que he escollit perquè hi habiti el meu nom.” 10Senyor, nosaltres som els teus servents, som el teu poble, que has alliberat amb gran poder i amb mà forta. 11Ah, Senyor, escolta amb atenció la pregària del teu servent i la pregària de tots els qui es complauen a reverenciar el teu nom. I ara et demano que els plans del teu servent arribin a bon terme i que el rei m’aculli amb benevolència. »En aquella època jo era coper del rei.
El rei autoritza Nehemies a anar a Jerusalem
1»Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, 2ell em va dir: »—Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar. »Jo, molt esglaiat, 3li vaig respondre: »—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc? 4»El rei em va preguntar: »—Doncs què pretens? »Jo, tot pregant al Déu del cel, 5li vaig respondre: »—Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares. 6»El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà: »—Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs? »Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés. 7I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà. 8També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia. 9»Vaig dirigir-me, doncs, als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les cartes reials. El rei m’havia fet escortar per oficials de l’exèrcit i forces de cavalleria. 10Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
Inspecció nocturna de l’estat de les muralles
11»Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies. 12Després vaig sortir de nit, acompanyat d’un petit grup d’homes. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m’havia inspirat de fer a favor de la ciutat. 13Vaig sortir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc. 14Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava. 15Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall. 16»Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres. 17Però llavors els vaig dir: »—Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant! 18»I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar: »—Som-hi! Comencem la reconstrucció! »I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra. 19»Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: »—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei? 20»Però jo els vaig replicar: »—Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.
Llista dels reconstructors de les muralles
1»El gran sacerdot Eliaixib i els altres sacerdots es van posar a reconstruir la porta de les Ovelles, la van consagrar i van col·locar-hi els batents. Després reconstruïren i consagraren la muralla fins a la torre del Centenar i fins a la torre d’Hananel. 2Al costat d’ells reconstruïen la muralla els homes de Jericó i, més enllà, Zacur, fill d’Imrí. 3»La porta dels Peixos, la van reconstruir els habitants de Senaà; la van embigar i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. 4Al costat d’ells treballava en la reparació de la muralla Meremot, fill d’Urià i descendent de Cos; més enllà, Meixul·lam, fill de Berequià i net de Meixezabel, i després Sadoc, fill de Baanà. 5Al costat d’ells treballaven els de Tecoa; però els prohoms de Tecoa no es volgueren rebaixar a treballar sota les meves ordres. 6»La porta de la Jeixanà, la van refer Joiadà, fill de Passéah, i Meixul·lam, fill de Bessodià; la van embigar i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. 7Al costat d’ells treballaven en la reparació de la muralla Melatià, de Gabaon, i Jadon, de Meronot, juntament amb altres homes de Gabaon i de Mispà, lloc de residència del governador de la Transeufratina. 8Al costat seu treballava Uziel, fill d’Harhaià, tots dos orfebres, i més enllà, Hananià, perfumer. Una part de l’antiga Jerusalem va quedar fora de la muralla; la muralla refeta anava a entroncar amb la muralla Ampla. 9Al costat d’ells treballava Refaià, fill d’Hur, cap de la meitat del districte de Jerusalem. 10Al costat seu ho feia Jedaià, fill d’Harumaf, enfront de casa seva, i més enllà, Hatuix, fill d’Haixabneià. 11Malquià, fill d’Harim, i Haixub, fill de Pahat-Moab, van reparar el segon tram de muralla que tenien assignat, incloent-hi la torre dels Forns. 12Al costat d’ells treballava Xal·lum, fill de Loheix, cap de l’altra meitat del districte de Jerusalem, juntament amb les seves filles. 13»La porta de la Vall, la van refer Hanun i els habitants de Zanóah: la van reconstruir i van col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. A més, van reparar uns cinc-cents metres de muralla, fins a la porta de les Escombraries. 14»La porta de les Escombraries, la va refer Malquià, fill de Recab, cap del districte de Betaquèrem: la va reconstruir i va col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. 15»La porta de la Font, la va refer Xal·lun, fill de Colhozè, cap del districte de Mispà: la va reconstruir, la va cobrir i va col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. També va reparar la muralla del costat de la bassa del canal, tocant al jardí del Rei, fins a les escales que baixen de la ciutat de David. 16»A continuació, Nehemià, fill d’Azbuc, cap de la meitat del districte de Betsur, va reparar la muralla fins al davant dels sepulcres de David, fins a la bassa edificada en altre temps i fins a la caserna dels herois. 17»A continuació treballaven els levites: Rehum, fill de Baní, i, al costat seu, Haixabià, cap de la meitat del districte de Queilà, en representació d’aquest districte. 18Més endavant, Binnui, fill d’Henadad, cap de l’altra meitat del districte de Queilà. 19I, al costat seu, Ézer, fill de Jeixua i cap de Mispà, el qual treballava aquí en el segon tram que tenia assignat, enfront de la pujada de l’Arsenal, allí on hi ha la Raconada de la muralla. 20Més endavant, Baruc, fill de Zabai, treballava en el segon tram que tenia assignat, que anava des de la Raconada fins al llindar de la casa d’Eliaixib, el gran sacerdot. 21A continuació, Meremot, fill d’Urià i descendent de Cos, treballava en el segon tram que tenia assignat: des del llindar de la casa d’Eliaixib fins on s’acabava la casa. 22»A continuació treballaven els sacerdots de la rodalia de Jerusalem. 23Després treballaven Biniamín i Haixub enfront de casa seva. Més endavant ho feia Azarià, fill de Maasseià i net d’Ananià, al costat de casa seva. 24A continuació, Binnui, fill d’Henadad, treballava en el segon tram que tenia assignat: des de la casa d’Azarià fins a la Raconada i fins a l’Angle. 25Palal, fill d’Uzai, treballava des de davant la Raconada i la torre superior que sobresurt del palau reial; és la torre que dona al pati de la presó. A continuació, Pedaià, fill de Paroix, 26i els servents del temple, que vivien a l’Ófel, treballaven fins al davant de la porta de les Aigües, cap a llevant, i fins a la torre que sobresurt. 27Després, els de Tecoa treballaven en el segon tram que tenien assignat: des del davant de la gran torre que sobresurt fins al mur de l’Ófel. 28»El tram de sobre la porta dels Cavalls, el van reparar els sacerdots: cada un treballava enfront de casa seva. 29A continuació treballava, davant de casa seva, Sadoc, fill d’Immer. Després treballava Xemaià, fill de Xecanià, guardià de la porta de Llevant. 30Després, en el segon tram que tenien assignat, treballaven Hananià, fill de Xelemià, i Hanun, sisè fill de Salaf. A continuació, Meixul·lam, fill de Berequià, treballava enfront del seu magatzem. 31Més endavant, Malquià, orfebre, treballava fins a la casa reservada als servents del temple i als mercaders, davant la porta de la Inspecció, i fins a la cambra alta de l’Angle. 32I des de la cambra alta de l’Angle fins a la porta de les Ovelles treballaven els orfebres i els mercaders.
Oposició dels adversaris
33»Quan Sanbal·lat va saber que reconstruíem la muralla, s’enrabià moltíssim. I començà a burlar-se de nosaltres, 34dient als seus compatriotes i als soldats de la guarnició de Samaria: »—Què volen fer, aquests miserables jueus? ¿Es pensen que se’n sortiran i que podran oferir sacrificis? ¿És que volen tenir-ho tot llest avui mateix? Per ventura podran fer reviure les pedres d’aquests munts d’enderroc? Però si són pedres calcinades! 35»Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, va afegir: »—Ja poden anar construint! Només que una guineu s’hi enfili, aquesta muralla de pedres s’enfonsarà. 36»Jo vaig pregar: “Escolta, Déu nostre, de quina manera ens menyspreen! Fes que els seus escarnis es girin contra ells mateixos. Lliura’ls al pillatge i a la deportació en un país estranger. 37T’han ofès ofenent els constructors de la muralla: no perdonis la seva falta, no esborris el seu pecat!” 38»Amb tot, vam continuar treballant en la reconstrucció. I la muralla, en tota la seva longitud, ja arribava fins a mitja alçada. El cor del poble vibrava per l’obra.
Nehemies organitza la defensa
1»Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d’Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s’irritaren molt 2i es posaren tots d’acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres. 3Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells. 4Tanmateix, la gent de Judà deia: »“A l’obrer li fallen les forces, està esgotat. No podrem refer les muralles de la ciutat.” 5»Els nostres enemics es pensaven que nosaltres no sabríem ni veuríem res fins al moment que caurien enmig nostre per matar-nos i aturar així l’obra. 6A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat. 7Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs. 8Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble: »—No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars. 9»Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina. 10Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà, 11que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma, 12i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat, 13perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble: »—L’extensió de l’obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres. 14Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre. 15»D’aquesta manera treballàvem en l’obra, la meitat de nosaltres amb les armes a la mà, des de trenc d’alba fins que apuntaven les estrelles. 16Durant aquell període també vaig ordenar al poble que cadascú, amb el seu ajudant, passés la nit dintre de Jerusalem, perquè hi hagués guàrdia durant la nit i de dia tothom treballés. 17I ni jo, ni els meus parents, ni els meus homes, ni la guàrdia que m’acompanyava, no ens trèiem mai els vestits, si no era per banyar-nos d’un a un.
Nehemies intervé contra les injustícies socials
1»Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. 2Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.” 3Uns altres deien: “Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.” 4Encara n’hi havia d’altres que deien: “Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!” 5I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.” 6»Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. 7Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: »—Per què feu préstecs d’usurer als vostres propis germans? »Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea 8i els vaig dir: »—Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven. 9Llavors vaig afegir: »—Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? 10També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d’usurer: 11retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli. 12»Ells van respondre: »—Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res. »Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada. 13A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »—Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »—Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.
Apologia de Nehemies
14»Quant a mi, des del dia que, l’any vint del regnat d’Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l’any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents. 15Els governadors que m’havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així. 16Ben al contrari, m’he dedicat amb totes les forces a l’obra d’aquesta muralla, i també els meus homes hi han treballat conjuntament. Cap de nosaltres no s’ha preocupat d’adquirir terrenys. 17Els notables jueus que menjaven a la meva taula eren cent cinquanta, a més dels hostes que rebíem de les nacions veïnes. 18Cada dia preparaven, a càrrec meu, un bou, sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies encarregava una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè sobre aquest poble ja pesava una càrrega prou feixuga. 19»Déu meu, recorda’t de mi per tot el que he fet a favor d’aquest poble i tracta’m amb bondat.
Els adversaris volen intimidar Nehemies
1»Sanbal·lat, Tobià, l’àrab Guèixem i els altres enemics nostres van saber que jo havia reconstruït les muralles i que no hi quedava cap bretxa, tot i que en aquell moment encara no havia fet col·locar els batents a les portes. 2Llavors Sanbal·lat, juntament amb Guèixem, m’envià un missatger per invitar-me a entrevistar-me amb ells a Aquefirim, a la plana d’Onó. Planejaven de fer-me mal. 3Per això els vaig enviar missatgers amb aquesta resposta: “Estic ocupat en una obra important i no puc baixar. El treball s’interrompria, si l’abandonés per trobar-me amb vosaltres.” 4»Quatre vegades em van fer arribar la mateixa invitació i cada vegada els vaig respondre de la mateixa manera. 5Sanbal·lat encara ho va intentar una cinquena vegada, enviant-me un dels seus servents amb una carta oberta 6que deia: “Tal com m’ha confirmat Guèixem, entre els pobles no israelites corre el rumor que tu i els jueus esteu ordint una revolta i que per això reconstrueixes la muralla. Segons aquestes notícies, estàs a punt de convertir-te en el seu rei. 7Fins i tot es diu que has designat profetes per a proclamar a Jerusalem que tu ets el rei de Judà. La notícia no trigarà a arribar al rei. Per això et proposo que vinguis i que tinguem consell plegats.” 8Però jo li vaig enviar la següent resposta: “No hi ha res de tot això que dius; t’ho inventes tu! 9Tothom mira d’intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l’obra. El que has de fer és ajudar-me.” 10»Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i net de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. Em va dir: »—Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te. 11»Però jo li vaig respondre: »—¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas! 12»De fet, vaig comprendre que no l’havia enviat Déu, sinó que, si m’havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat. 13Ho havien fet perquè jo, per por, actués d’acord amb la proposta de Xemaià i així pequés. D’aquesta manera haurien compromès la meva reputació i m’haurien convertit en objecte d’escarni. 14»Déu meu, no t’oblidis de tot això que han fet Tobià i Sanbal·lat; no t’oblidis de la profetessa Noadià i els altres profetes que volien intimidar-me.
Acabament de la muralla
15»Vam acabar la muralla el dia vint-i-cinc del mes d’elul, després de cinquanta-dos dies de feina. 16Quan van saber-ho tots els nostres enemics, el temor es va difondre entre els pobles que ens envolten i es van sentir profundament humiliats, perquè van comprendre que aquella obra havia estat portada a terme gràcies al nostre Déu. 17»Durant aquella mateixa època hi hagué un important intercanvi de correspondència entre els nobles de Judà i Tobià. 18Molts jueus estaven lligats amb ell per jurament, perquè era gendre d’un jueu, Xecanià, fill d’Arah, i el seu fill Jehohanan era casat amb la filla de Meixul·lam, fill de Berequià. 19Fins i tot s’atrevien a ponderar els seus mèrits en presència meva i li reportaven les meves paraules. Tobià mateix enviava cartes per intimidar-me.
Mesures de protecció de la ciutat
1»Un cop reconstruïda la muralla, vaig fer col·locar els batents de les portes; i els porters, els cantors i els levites començaren a exercir les seves funcions. 2Vaig confiar l’administració de Jerusalem a Hananí, germà meu, i a Hananià, comandant de la ciutadella, home lleial i fidel a Déu com pocs. 3Els vaig dir: »—Les portes de Jerusalem no s’han de deixar obertes durant l’hora de la migdiada, sinó que les tancareu i passareu els forrellats quan la gent encara estigui desperta. I s’organitzarà un torn de guàrdia entre els habitants de Jerusalem; els uns vigilaran en els llocs de guàrdia i els altres enfront de casa seva.
Repoblament de la ciutat. Llista dels primers repatriats
4»Jerusalem era una ciutat gran i espaiosa, però era poc poblada i algunes cases no havien estat reconstruïdes. 5Per això, Déu em mogué el cor perquè reunís els nobles, els notables i la resta del poble per fer un cens. Vaig consultar el llibre que contenia el cens dels primers repatriats i vaig trobar-hi escrit el que segueix: 6»“Aquests són els deportats originaris de la província de Judà, que van retornar a Jerusalem i al territori de Judà, cada un a la seva població. Les seves famílies havien viscut captives a Babilònia d’ençà que Nabucodonosor, rei de Babilònia, les hi havia deportades. 7Els guiaven Zorobabel, Jeixua, Nehemià, Azarià, Raamià, Nahamaní, Mordocai, Bilxan, Mispèret, Bigvai, Nehum i Baanà. »Aquesta és la llista dels homes del poble d’Israel que van tornar de l’exili: 8»Descendents de Paroix, 2.172. 9Descendents de Xefatià, 372. 10Descendents d’Arah, 652. 11Descendents de Pahat-Moab, és a dir, descendents de Jeixua i de Joab, 2.818. 12Descendents d’Elam, 1.254. 13Descendents de Zatú, 845. 14Descendents de Zacai, 760. 15Descendents de Baní, 648. 16Descendents de Bebai, 628. 17Descendents d’Azgad, 2.322. 18Descendents d’Adonicam, 667. 19Descendents de Bigvai, 2.067. 20Descendents d’Adín, 655. 21Descendents d’Ater, és a dir, descendents d’Hizquià, 98. 22Descendents d’Haixum, 328. 23Descendents de Bessai, 324. 24Descendents d’Harif, 112. 25Originaris de Gabaon, 95. 26Originaris de Betlem i de Netofà, 188. 27Originaris d’Anatot, 128. 28Originaris de Betazmàvet, 42. 29Originaris de Quiriat-Jearim, de Quefirà i de Beerot, 743. 30Originaris de Ramà i de Gueba, 621. 31Originaris de Micmàs, 122. 32Originaris de Betel i d’Ai, 123. 33Originaris de l’altre Nebó, 52. 34Descendents d’un altre Elam, 1.254. 35Descendents d’Harim, 320. 36Originaris de Jericó, 345. 37Originaris de Lod, d’Hadid i d’Onó, 721. 38Originaris de Senaà, 3.930. 39»Llista dels sacerdots que van tornar: »Descendents de Jedaià, de la casa de Jeixua, 973. 40Descendents d’Immer, 1.052. 41Descendents de Paixhur, 1.247. 42Descendents d’Harim, 1.017. 43»Llista dels levites que van tornar: »Descendents de Jeixua, és a dir, de Cadmiel, de Binnui i d’Odavià, 74. 44»Cantors del temple: »Descendents d’Assaf, 148. 45»Porters: »Descendents de Xal·lum, d’Ater, de Talmon, d’Acub, d’Hatità, de Xobai: en total, 138. 46»Servents del temple: »Descendents de Sihà, d’Hassufà, de Tabaot, 47de Querós, de Sià, de Padon, 48de Lebanà, d’Hagabà, de Xalmai, 49d’Hanan, de Guidel, de Gàhar, 50de Reaià, de Ressín, de Necodà, 51de Gazam, d’Uzà, de Passéah, 52de Bessai, dels meünites, dels nefussites, 53de Bacbuc, d’Hacufà, d’Harhur, 54de Baslit, de Mehidà, d’Harxà, 55de Barcós, de Sisserà, de Tèmah, 56de Nessíah i d’Hatifà. 57»Descendents dels servents de Salomó: »Descendents de Sotai, de Sofèret, de Peridà, 58de Jalà, de Darcon, de Guidel, 59de Xefatià, d’Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d’Amon. 60»Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392. 61»Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adon i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seva descendència fossin israelites: 62»Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 642. 63»Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad. 64Cap d’ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seva família. Per tant, van ser considerats impurs i foren exclosos del sacerdoci. 65El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim. 66»En total, el conjunt de la comunitat era de 42.360 persones, 67sense comptar 7.337 esclaus i esclaves, i 245 cantors i cantores. 68Tenien 435 camells i 6.720 ases. 69»Alguns caps de llinatge van fer donatius per a l’obra. El governador va donar al tresor de l’obra 1.000 monedes d’or, 50 calderetes, 30 túniques sacerdotals i 300 quilos de plata. 70Alguns dels caps de llinatge van aportar al tresor de l’obra 20.000 monedes d’or i 1.200 quilos de plata. 71La resta del poble va donar 20.000 monedes d’or, 1.100 quilos de plata i 67 túniques sacerdotals. 72»Els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, una part del poble, els servents del temple i tots els israelites es van establir a les seves poblacions.”»
La vida del poble al voltant de la Llei (8-10)
Lectura pública de la Llei
72Quan va arribar el mes setè de l’any, tots els israelites que ja s’havien establert a les seves poblacions
1es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portés el llibre de la Llei de Moisès, que el Senyor havia donat a Israel. 2El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. 3I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura. 4Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l’ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l’esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam. 5Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret. 6Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l’assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s’agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. 7Mentre el poble s’estava dret al seu lloc, alguns levites li explicaven la Llei. Eren: Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maasseià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià. 8Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora. 9En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: —La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu. 10Esdres va afegir: —Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força. 11També els levites miraven de calmar la gent. Deien: —No ploreu més, que avui és un dia sant. No estigueu tristos! 12Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
Celebració de la festa dels Tabernacles
13L’endemà, els caps de llinatge de tot el poble, juntament amb els sacerdots i els levites, es van reunir amb Esdres, el mestre de la Llei, per estudiar amb detall els ensenyaments de la Llei. 14En la Llei que el Senyor havia prescrit per mitjà de Moisès, van trobar-hi escrit que els israelites havien d’habitar en cabanes durant tots els dies de la festa del mes setè, 15i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.» 16Llavors el poble anà a cercar el brancatge i es van fer cabanes, uns al terrat de casa o al pati, altres als atris del temple de Déu, o a la plaça de la porta de les Aigües, o a la plaça de la porta d’Efraïm. 17Així tota la comunitat dels qui havien tornat de la captivitat es van construir cabanes i hi vivien. Era la primera vegada que els israelites tornaven a fer-ho des dels temps de Josuè, fill de Nun. L’alegria que tingueren va ser immensa. 18Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.
Litúrgia penitencial
1El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra. 2Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats. 3Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu. 4Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l’escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu. 5Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir: —Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu: »“Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança.”
Pregària del poble
6«Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu. 7»Tu ets el Senyor Déu que va escollir Abram. El vas fer sortir d’Ur de Caldea i li posares el nom d’Abraham. 8Quan vas veure que el seu cor t’era fidel, vas concloure amb ell l’aliança: vas prometre que donaries a la seva descendència el país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels jebuseus i dels guirgaixites. I vas complir la teva promesa, perquè ets just. 9»Tu vas veure l’aflicció dels nostres pares a Egipte i escoltares el seu clam a la vora del Mar Roig. 10Vas obrar senyals i prodigis contra el faraó, contra tota la seva cort i contra tot el seu poble, perquè sabies amb quina arrogància ells havien tractat els nostres pares. Així et vas guanyar una anomenada que encara avui perdura. 11Vas partir el mar davant els nostres pares i van passar pel mig del mar, per terra eixuta, mentre llançaves al fons els seus perseguidors, com una pedra que cau dins les aigües impetuoses. 12»De dia vas guiar els nostres pares amb una columna de núvol, i de nit, amb una columna de foc que els il·luminava el camí per on havien de passar. 13Vas baixar a la muntanya del Sinaí per parlar amb ells des del cel: els vas donar decrets justos, lleis segures, preceptes i manaments excel·lents; 14els ensenyares a respectar el dissabte, consagrat a tu; els vas prescriure manaments, preceptes i una Llei, per mitjà del teu servent Moisès. 15Els donares pa del cel per saciar la seva fam, feres brollar aigua d’una roca per calmar la seva set. Els enviares a conquerir el país que els havies promès amb jurament. 16»Però ells, els nostres pares, plens d’arrogància, van anar a la seva i no obeïren els teus manaments. 17Es negaren a obeir, s’oblidaren de les meravelles que havies fet a favor d’ells. Van anar a la seva i s’entestaren a tornar a l’esclavitud d’Egipte. Tu, però, ets un Déu que sempre perdona, benigne i compassiu, lent per al càstig, ric en l’amor, i no els vas abandonar. 18Es van fer un vedell de fosa i es deien entre ells: “Aquest és el teu Déu, que t’ha tret d’Egipte.” Així van ultratjar-te greument. 19»Però tu, per la teva gran misericòrdia, no els vas abandonar en el desert: la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí no es va allunyar d’ells, ni tampoc la columna de foc que, durant la nit, il·luminava el camí per on havien de passar. 20Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin capaços d’entendre; no els mancava l’aliment del mannà, i els donaves aigua per calmar la seva set. 21Vas vetllar pel seu sosteniment durant quaranta anys al desert: no els va faltar res; els seus vestits no es feren malbé, els seus peus no van inflar-se. 22»Els vas donar pobles i reialmes i els repartires aquests territoris que els servien de frontera: van ocupar el país de Sehon, rei d’Heixbon, i el territori d’Og, rei de Basan. 23Vas enviar-los tants fills com estrelles hi ha al cel i feres entrar aquests fills al país que havies ordenat als seus pares que entressin a prendre’n possessió. 24Els fills van entrar al país i en prengueren possessió. Vas humiliar davant d’ells els cananeus, que habitaven aquella terra, i posares a les seves mans els reis i les nacions del país perquè en fessin el que volguessin. 25Van conquerir ciutats fortificades i una terra fèrtil, van ocupar cases plenes de tota mena de béns, cisternes excavades a la roca, vinyes, oliverars i molts arbres fruiters. Menjaven fins a saciar-se, s’engreixaven i vivien en les delícies de la teva gran prosperitat. 26»Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument. 27Llavors els vas posar en mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Amb tot, quan en la seva tribulació clamaven a tu, tu, des del cel, els escoltaves i, per la teva gran misericòrdia, els donaves llibertadors que els salvaven del poder dels enemics. 28Però, tan bon punt podien reposar lliures dels enemics, tornaven a ofendre’t amb el seu mal comportament, i tu els abandonaves a les mans dels seus adversaris, que els sotmetien una altra vegada. I novament clamaven a tu, i tu, des del cel, els escoltaves i els alliberaves, una vegada i una altra, per la teva misericòrdia. 29Tu els exhortaves a tornar a la teva Llei, però ells, plens d’arrogància, no obeïen els teus manaments i pecaven contra els teus decrets, que donen la vida a l’home que els compleix. Es van tornar tossuts i anaven a la seva, i no volgueren escoltar. 30Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers. 31Amb tot, per la teva gran misericòrdia, no els vas aniquilar ni vas abandonar-los, perquè ets un Déu benigne i compassiu. 32»Tu, Déu nostre, ets un Déu gran, poderós i temible. Tu mantens fidelment l’aliança. No menystinguis les calamitats que tots nosaltres hem sofert: els nostres reis i els nostres caps, els nostres sacerdots i els nostres profetes, els nostres pares i tot el nostre poble, des dels temps dels reis d’Assíria fins al dia d’avui. 33Tu has estat just en tot això que ens ha passat, perquè has obrat fidelment, mentre que nosaltres obràvem amb malícia. 34Els nostres reis, els nostres caps, els nostres sacerdots i els nostres pares no complien la teva Llei, no prestaven atenció als teus manaments ni a les advertències que els feies. 35Fins quan estaven en el seu propi regne, fruint dels béns que els havies donat, instal·lats en el país espaiós i fèrtil que havies posat davant d’ells, no et van servir ni renunciaren a les seves males accions. 36I així avui nosaltres som esclaus. Som esclaus al país que vas donar als nostres pares perquè en mengessin els fruits i gaudissin dels seus béns. 37Les seves abundants collites són per als reis que, per culpa dels nostres pecats, tu has posat damunt nostre. Ells disposen al seu grat de les nostres persones i del nostre bestiar. La nostra situació és del tot desgraciada.»
Compromís comunitari de complir la Llei
1«Després de tot això ens vam comprometre amb un pacte i el posàrem per escrit. En el document segellat figuren els noms dels nostres caps, els nostres levites i els nostres sacerdots. 2»Van ratificar el document, en primer lloc, el governador Nehemies, fill d’Hacalià, i Sidquià. 3»A continuació, Seraià, Azarià, Irmeià, 4Paixhur, Amarià, Malquià, 5Hatuix, Xebanià, Mal·luc, 6Harim, Meremot, Obadià, 7Daniel, Guinneton, Baruc, 8Meixul·lam, Abià, Miamín, 9Maazià, Bilgà i Xemaià. Aquests són els sacerdots. 10»Després, els levites Jeixua, fill d’Azanià, Binnui, dels fills d’Henadad, i Cadmiel, 11i els altres levites, germans seus: Xebanià, Odià, Quelità, Pelaià, Hanan, 12Micà, Rehob, Haixabià, 13Zacur, Xerebià, Xebanià, 14Odià, Baní i Beninu. 15»Finalment, els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní, 16Bunní, Azgad, Bebai, 17Adonià, Bigvai, Adín, 18Ater, Hizquià, Azur, 19Odià, Haixum, Bessai, 20Harif, Anatot, Nebai, 21Magpiaix, Meixul·lam, Hezir, 22Meixezabel, Sadoc, Jadua, 23Pelatià, Hanan, Anaià, 24Oixea, Hananià, Haixub, 25Loheix, Pilhà, Xobec, 26Rehum, Haixabnà, Maasseià, 27Ahià, Hanan, Anan, 28Mal·luc, Harim i Baanà. 29»Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. 30Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes. 31»Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles; 32també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes. 33»També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu, 34és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu. 35»Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei. 36»Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. 37I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu. 38I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus. 39Un sacerdot, descendent d’Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor. 40És en aquestes estances on els israelites i els levites han de dipositar les ofrenes de blat, de vi novell i d’oli; també és en aquest lloc on es guarden els objectes del santuari i on s’estan els sacerdots de servei, els porters i els cantors. D’aquesta manera ens vam comprometre a no abandonar mai el temple del nostre Déu.»
Organització comunitària (11-13)
Llista dels repobladors de Jerusalem
1Els caps del poble es van establir a Jerusalem. Els altres israelites van escollir per sorteig una de cada deu famílies perquè anés a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que les altres nou es quedarien a les diverses poblacions del país. 2El poble va beneir tots aquells qui s’oferiren voluntàriament per a anar a viure a Jerusalem. 5i Maasseià, fill de Baruc, descendent de Xiloní a través de Zecarià, Joiarib, Adaià, Hazaià i Colhozè. 6Total dels descendents de Peres que s’establiren a Jerusalem: 468 homes aptes per a la guerra. 7De la tribu de Benjamí: Sal·lú, fill de Meixul·lam, descendent de Jeixaià a través d’Itiel, Maasseià, Colaià, Pedaià i Joed; 8i, a més, Gabai i Sal·lai. Total dels descendents de Benjamí: 928. 9Joel, fill de Zicrí, era el responsable de tots ells, i Jehudà, fill de Senuà, era el segon en el govern de la ciutat. 10Dels sacerdots: Jedaià, fill de Joiarib, Jaquín, 11Seraià, fill d’Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam, 12i altres parents seus ocupats en el ministeri del temple, 822; Adaià, fill de Jeroham, descendent de Malquià a través de Paixhur, Zecarià, Amsí i Pelalià, 13i altres caps de llinatge parents seus, 242; Amaixessai, fill d’Azarel, descendent d’Immer a través de Meixil·lemot i Ahzai, 14i altres parents seus, tots homes valents, 128. El responsable dels sacerdots era Zabdiel, fill d’Aguedolim. 15Dels levites: Xemaià, fill d’Haixub, descendent de Bunní a través d’Haixabià i Azricam; 16Xabetai i Jozabad, caps levítics que s’encarregaven de les feines exteriors del temple; 17Matanià, fill de Micà, descendent d’Assaf a través de Zabdí, i que era el director de la salmòdia i el qui entonava el cant de lloança durant la pregària; Bacbuquià, un dels seus parents, que era el seu segon; Abdà, fill de Xammua, descendent de Jedutun a través de Galal. 18Total de levites residents a la ciutat santa: 284. 19Porters: Acub, Talmon i els altres parents seus encarregats de vigilar les portes, 172. 20Els altres israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, residien a les altres poblacions de Judà, cadascú a la seva propietat. 21Els servents del temple vivien al barri de Jerusalem anomenat Ófel; estaven sota l’autoritat de Sihà i de Guixpà. 22El responsable dels levites de Jerusalem era Uzí, fill de Baní, descendent de Micà a través de Matanià i Haixabià; pertanyia al clan dels descendents d’Assaf, que eren els encarregats del cant en el temple. 23Aquests cantors estaven subjectes a una disposició reial i a un reglament que determinava les seves tasques diàries. 24Petahià, fill de Meixezabel, del clan de Zèrah, fill de Judà, representava els interessos del poble davant el rei de Pèrsia.
Població jueva fora de Jerusalem
25En les poblacions següents i el terme que les envoltava van establir-s’hi famílies de la tribu de Judà: Quiriat-Arbà i la seva rodalia, Dibon i la seva rodalia, Jecabseel i els poblets del voltant, 26Jeixua, Moladà, Betpèlet, 27Hassar-Xual, Beerxeba i la seva rodalia, 28Siclag, Meconà i la seva rodalia, 29Enrimmon, Sorà, Jarmut, 30Zanóah, Adul·lam i els poblets del voltant, Laquix i el seu terme, i Azecà i la seva rodalia. Estaven establerts, doncs, des de Beerxeba fins a la vall d’Hinnom. 31Les famílies de la tribu de Benjamí es van establir a Gueba, Micmàs, Aià, Betel i la seva rodalia, 32Anatot, Nob, Ananià, 33Hassor, Ramà, Guitaim, 34Hadid, Seboïm, Nebal·lat, 35Lod, Onó i Gueharaixim. 36Alguns levites de Judà es van establir al territori de Benjamí.
Sacerdots i levites retornats de l’exili
1Aquesta és la llista dels sacerdots i levites repatriats amb Zorobabel, fill de Xealtiel, i amb Jeixua. Sacerdots: Seraià, Irmeià, Ezrà, 2Amarià, Mal·luc, Hatuix, 3Xecanià, Rehum, Meremot, 4Idó, Guinnetoi, Abià, 5Miamín, Maadià, Bilgà, 6Xemaià, Joiarib, Jedaià, 7Sal·lú, Amoc, Hilquià i Jedaià. Aquests eren els caps dels sacerdots i dels seus germans en temps de Jeixua. 8Levites: Jeixua, Binnui, Cadmiel, Xerebià, Jehudà, Matanià, que amb els seus germans estava encarregat dels cants de lloança, 9i Bacbuquià i Unní, parents seus, que estaven a la seva disposició per a les guàrdies.
Descendents del gran sacerdot Jeixua
10Jeixua va ser el pare de Joiaquim; Joiaquim, d’Eliaixib; Eliaixib, de Joiadà; 11Joiadà, de Johanan, i Johanan, de Jadua.
Caps de llinatges sacerdotals i levítics
12A l’època en què Joiaquim era gran sacerdot, els llinatges sacerdotals tenien aquests caps: el llinatge de Seraià, Meraià; el d’Irmeià, Hananià; 13el d’Ezrà, Meixul·lam; el d’Amarià, Jehohanan; 14el de Melicú, Jonatan; el de Xebanià, Jossef; 15el d’Harim, Adnà; el de Meraiot, Helcai; 16el d’Idó, Zacaries; el de Guinneton, Meixul·lam; 17el d’Abià, Zicrí; el de Miamín, ...; el de Maadià, Piltai; 18el de Bilgà, Xammua; el de Xemaià, Jehonatan; 19el de Joiarib, Matenai; el de Jedaià, Uzí; 20el de Sal·lú, Cal·lai; el d’Amoc, Éber; 21el d’Hilquià, Haixabià, i el de Jedaià, Netanel. 22En temps dels grans sacerdots Eliaixib, Joiadà, Johanan i Jadua, els levites van ser inscrits per llinatges, com s’havia fet també amb els sacerdots durant el regnat de Darius el Persa. 23Els caps dels llinatges levítics van ser inscrits en el llibre de la Crònica fins a l’època de Johanan, fill d’Eliaixib. 24Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant. 25El segon cor estava format per Matanià, Bacbuquià i Obadià. Els porters eren Meixul·lam, Talmon i Acub: aquests s’encarregaven de vigilar els magatzems situats al costat de les portes del temple. 26Tots aquests van viure en temps de Joiaquim, fill de Jeixua i net de Jossadac, i en temps del governador Nehemies i d’Esdres, sacerdot i mestre de la Llei.
Inauguració de la muralla de Jerusalem
27«Amb motiu de la dedicació de la muralla de Jerusalem van ser convocats els levites de totes les poblacions perquè vinguessin a Jerusalem. S’hi havia de celebrar una gran festa de dedicació, amb himnes d’acció de gràcies, acompanyats de címbals, arpes i lires. 30Els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble, les portes i la muralla. 31»Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries. 32Darrere els cantors seguien Oixaià i la meitat dels caps de Judà. 33A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam, 34Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, 35amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d’Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià, 36i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor. 37Arribats a la porta de la Font, davant les escales que pugen a la ciutat de David, s’encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’est. 38»El segon cor va sortir cap al nord. Jo el seguia amb l’altra meitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla. 39Continuà, més enllà de la porta d’Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d’Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció. 40Finalment, els dos cors es van aturar al temple de Déu. Igualment em vaig aturar jo i la segona meitat dels notables, que anava amb mi. 41Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes. 42I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d’Izrahià. 43»Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d’una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.»
Una època ideal
44En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, 45vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s’ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó. 46Perquè ja des d’antic, des del temps de David i d’Assaf, hi havia directors dels cantors i aquests entonaven càntics de lloança i d’acció de gràcies a Déu. 47En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d’Aaron, la part que els corresponia.
1En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu. 2La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleís, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció. 3Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.
Segona missió de Nehemies. Correcció d’abusos
4«Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià, 5havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots. 6»Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d’algun temps, amb el permís del rei, 7vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple. 8Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià. 9Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens. 10»També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors. 11Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions. 12Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli. 13Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys. 14»Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte. 15»En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament. 16També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem. 17Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir: »—Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte? 18Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel. 19»I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l’ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d’assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte. 20Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem. 21Per això els vaig fer aquesta advertència: »—Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà! »De llavors ençà, no van venir més en dissabte. 22Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte. »Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi! 23»En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab; 24la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà. 25M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar: 26»—¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d’Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l’havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres. 27Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu falta i obreu pèrfidament contra el nostre Déu casant-vos amb dones estrangeres. 28»Perquè fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, era gendre de Sanbal·lat, l’horonita. Per això el vaig fer marxar del meu costat. 29»Déu meu, no oblidis com han profanat el sacerdoci i com han violat la teva aliança amb els sacerdots i els levites. 30»Així, doncs, vaig purificar el poble de tot el que era estranger. Vaig restablir els serveis dels sacerdots i dels levites, cadascú en la tasca que tenia. 31També vaig restablir les ofrenes periòdiques de llenya i les ofrenes de les primícies. »Déu meu, recorda’t de mi i tracta’m amb bondat.»