2n Reis

Els dos regnes: Israel i Judà (1Re 12-2Re 17)

Elies i Ahazià

¹Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. ²Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. ³L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? ⁴Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. ⁵Els missatgers se’n tornaren cap a Ahazià, i aquest va preguntar-los: —Com és que heu tornat? ⁶Ells li van respondre: —Ens ha sortit al pas un home que ens ha dit: “Torneu al rei que us ha enviat i digueu-li: Això et diu el Senyor: ¿Que no hi ha Déu a Israel, que hagis de fer consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” ⁷El rei els va preguntar: —Com era aquest home que us ha sortit al pas i us ha dit tot això? ⁸Li respongueren: —Anava vestit amb un mantell teixit de pèl i amb una pell a la cintura. El rei va exclamar: —És Elies, el tixbita! ⁹Llavors va enviar-li un oficial amb els seus cinquanta homes. Va pujar on era Elies i el trobà assegut dalt la muntanya. L’oficial li digué: —Home de Déu, el rei et mana que baixis. ¹⁰Elies li respongué: —Si soc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes. I va baixar foc del cel, que el va consumir amb aquells cinquanta homes. ¹¹Ahazià va enviar un altre oficial amb els seus cinquanta homes. De lluny estant li va dir: —Home de Déu, el rei t’ordena que baixis de pressa. ¹²Elies li respongué: —Si soc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes. I un foc de Déu va baixar del cel i el va consumir amb aquells cinquanta homes. ¹³El rei envià un tercer oficial amb els seus cinquanta homes. Aquest tercer va pujar a trobar-lo, però s’agenollà davant d’Elies i li suplicà: —Home de Déu, et demano que vulguis respectar la meva vida i la d’aquests cinquanta servents teus! ¹⁴Ja ha baixat foc del cel que ha consumit els altres dos oficials amb els seus homes, però ara respecta la meva vida! ¹⁵Llavors l’àngel del Senyor va dir a Elies: —Baixa amb ell. No li tinguis por. Es va alçar i va baixar amb ell fins on era el rei. ¹⁶Elies digué al rei: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que has enviat missatgers a consultar Baal-Zebub, déu d’Ecron, com si a Israel no hi hagués Déu, no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” ¹⁷Ahazià va morir, tal com el Senyor havia dit per boca d’Elies. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà Jehoram, l’any segon de Joram, fill de Josafat, rei de Judà. ¹⁸La resta de la història d’Ahazià consta en la Crònica dels reis d’Israel.

Cicle d’Eliseu (2-8.9.13)

Elies és endut al cel

¹Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. ²Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. ³Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. ⁴Elies li va dir: —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó. ⁵Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. ⁶Elies li va dir: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos. ⁷Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. ⁸Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. ⁹Després de travessar, Elies digué a Eliseu: —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. ¹⁰Ell replicà: —Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre soc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així. ¹¹Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. ¹²Eliseu ho veia i cridava: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.

Inicis de l’activitat d’Eliseu

¹³Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. ¹⁴Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: —On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. ¹⁵Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. ¹⁶Després li digueren: —Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: —No hi envieu ningú. ¹⁷Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: —Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. ¹⁸Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué: —¿No us ho deia, que no hi anéssiu?

Miracles d’Eliseu

¹⁹Els habitants de Jericó van dir a Eliseu: —Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres. ²⁰Ell els va dir: —Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. Ells l’hi van portar. ²¹Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué: —Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.” ²²I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu. ²³D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant: —Puja, cap pelat! Puja, cap pelat! ²⁴Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos ossos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets. ²⁵Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.

Jehoram, rei d’Israel. Guerra contra Moab

¹Jehoram, fill d’Acab, començà a ser rei d’Israel a Samaria l’any divuitè del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dotze anys. ²Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit. ³Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar. ⁴Meixà, rei de Moab, criava ramats i pagava al rei d’Israel un tribut de cent mil anyells i la llana de cent mil moltons. ⁵A la mort d’Acab, el rei de Moab es va revoltar contra el rei d’Israel. ⁶El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l’exèrcit d’Israel. ⁷Jehoram envià a dir a Josafat, rei de Judà: —El rei de Moab s’ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites? Li va respondre: —Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus. ⁸Jehoram preguntà: —Per quin camí hi pujarem? Josafat li respongué: —Pel camí del desert d’Edom. ⁹El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges. ¹⁰El rei d’Israel va exclamar: —Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites! ¹¹Josafat va demanar: —No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d’ell? Un dels oficials del rei d’Israel va respondre: —Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies. ¹²Josafat va afegir: —La paraula del Senyor és amb ell. Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo. ¹³Eliseu va dir al rei d’Israel: —Deixa’m estar! Ves a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare! El rei d’Israel va replicar: —De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites! ¹⁴Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor de l’univers, de qui soc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria. ¹⁵Ara porteu-me un músic. Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s’apoderà d’Eliseu, ¹⁶que exclamà: —Això diu el Senyor: “Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall.” ¹⁷Perquè això diu el Senyor: “No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s’omplirà d’aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega.” ¹⁸I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans. ¹⁹Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu. ²⁰L’endemà al matí, a l’hora de l’ofrena, començà a venir aigua del cantó d’Edom i la terra es va inundar. ²¹Entretant, tots els moabites s’havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d’empunyar les armes fins als més grans, i s’havien apostat a la frontera. ²²Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l’aigua vermella com la sang, ²³i exclamaren: —És sang! Aquests reis s’han barallat espasa en mà i s’han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites! ²⁴Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites. ²⁵Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac. ²⁶Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d’espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar. ²⁷Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l’havia de succeir en el tron, i l’oferí en holocaust sobre la muralla. La indignació contra els israelites va ser tan gran, que s’hagueren de retirar i se’n tornaren al seu país.

L’oli d’una viuda

¹La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. ²Eliseu li va respondre: —Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa. Ella li va dir: —Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli. ³Eliseu li digué: —Ves a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. ⁴Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i ves retirant les que estiguin plenes. ⁵Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. ⁶Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills: —Porta’m una altra gerra. Ell li va respondre: —No en queda cap més. I l’oli parà de rajar. ⁷Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir: —Ves a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.

Resurrecció del fill d’una xunemita

⁸Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. ⁹Ella va dir al seu marit: —Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. ¹⁰Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. ¹¹Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. ¹²Llavors va dir al seu servent Guehazí: —Crida aquesta xunemita. El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. ¹³Eliseu va dir al servent: —Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?” Ella va respondre: —Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble. ¹⁴Però Eliseu insistia: —Què podríem fer per ella? Guehazí va respondre: —Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell. ¹⁵Eliseu va dir: —Crida-la. Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. ¹⁶Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! ¹⁷Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. ¹⁸El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, ¹⁹va exclamar: —Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap! El pare va dir a un criat seu: —Porta’l a la seva mare. ²⁰El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. ²¹Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. ²²Després va cridar el seu marit i li digué: —Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno. ²³Ell va replicar: —Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. Ella simplement va contestar: —Adeu! ²⁴La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat: —Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui. ²⁵Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: —Mira, és aquella xunemita. ²⁶Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?” Ella va respondre: —Tots bé. ²⁷Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: —Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. ²⁸Ella va exclamar: —¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? ²⁹Eliseu va dir a Guehazí: —Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i ves a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant. ³⁰Però la mare del noi insistia: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. ³¹Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà: —El noi no s’ha despertat. ³²Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. ³³Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. ³⁴Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. ³⁵Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. ³⁶Eliseu va cridar Guehazí i li digué: —Fes venir la xunemita. La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué: —Emporta’t el teu fill. ³⁷Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.

Una minestra emmetzinada

³⁸Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. ³⁹Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. ⁴⁰En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren: —Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu! I no en podien menjar. ⁴¹Eliseu va ordenar: —Porteu farina. En va tirar a l’olla i digué: —Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils. A l’olla ja no hi havia res dolent.

Multiplicació d’uns pans

⁴²Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent: —Dona-ho a la gent i que en mengin. ⁴³Ell va respondre: —Com vols que reparteixi això entre cent persones? Eliseu va insistir: —Dona-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.” ⁴⁴El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.

Guarició de Naaman

¹Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra. ²Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. ³Aquesta minyona va dir a la seva mestressa: —Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra. ⁴Naaman ho va comunicar al seu sobirà: —La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa. ⁵El rei dels arameus va respondre: —Ves-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel. Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or i deu vestits nous. ⁶En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.» ⁷Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà: —Que potser soc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons! ⁸Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li: —Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel. ⁹Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. ¹⁰Aquest va enviar un missatger que li digués: —Ves, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra. ¹¹Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient: —Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ¹²¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra? Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. ¹³Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: —Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.” ¹⁴Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. ¹⁵Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: —Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu. ¹⁶Però Eliseu va respondre: —Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res. Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. ¹⁷Llavors Naaman digué: —Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. ¹⁸Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. ¹⁹Eliseu li va respondre: —Ves-te’n en pau. I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància, ²⁰Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!» ²¹I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà: —Tot va bé? ²²Ell va respondre: —Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; dona’m, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous.” ²³Naaman li va dir: —Digna’t acceptar sis mil peces. Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí. ²⁴En arribar a l’Ófel, Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats ²⁵i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà: —D’on vens, Guehazí? Ell respongué: —El teu servent no ha anat enlloc. ²⁶Però Eliseu va replicar: —¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, ²⁷ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.

La destral recobrada

¹Els del grup de profetes van dir a Eliseu: —El lloc on estem resulta massa petit per a tots nosaltres. ²Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d’arbre i ens hi construirem un habitatge. Ell respongué: —Aneu-hi. ³Un d’ells va demanar: —Digna’t venir amb aquests servents teus. Ell els va respondre: —Sí que hi vindré. ⁴Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. ⁵Mentre un d’ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar: —Ai, senyor, que la destral era manllevada! ⁶L’home de Déu preguntà: —On t’ha caigut? Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. ⁷Llavors digué: —Estira’l cap a tu. L’altre va allargar la mà i el va agafar.

Eliseu captura uns arameus

⁸El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué: —Envieu tropes meves a tal poble. ⁹Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel: —Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran. ¹⁰El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, ¹¹el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué: —¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel? ¹²Un dels oficials li va respondre: —Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori. ¹³El rei va dir: —Aneu a veure on és, que el faré agafar. Algú va informar-lo: —És a Dotan. ¹⁴Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. ¹⁵Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu: —Ah, senyor! Com ens ho farem? ¹⁶Ell respongué: —No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells. ¹⁷I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. ¹⁸Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. ¹⁹Llavors Eliseu els va dir: —No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu. I els va conduir a la ciutat de Samaria. ²⁰Entrant a Samaria, Eliseu va dir: —Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són! El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria. ²¹Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu: —¿Els mato, pare? ²²Ell respongué: —No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dona’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor. ²³El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.

Els arameus tornen a assetjar Samaria

²⁴En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria. ²⁵La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc. ²⁶Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar: —Auxili, rei, senyor meu! ²⁷Ell respongué: —Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup? ²⁸El rei va afegir: —Què et passa? Ella va respondre: —Aquesta dona m’havia dit: “Dona’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.” ²⁹Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dona’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar. ³⁰Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac. ³¹El rei va dir: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! ³²Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians: —¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo. ³³Encara els parlava, que el rei ja baixava cap a ell. I li va dir: —Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?

¹Eliseu va respondre: —Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.” ²L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs. ³Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, que es van dir: —Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort? ⁴Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin. ⁵Al capvespre se’n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú. ⁶El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!» ⁷Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida. ⁸Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se’n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se’n van endur més coses i també anaren a amagar-les. ⁹Llavors es van dir: —No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei. ¹⁰Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova: —Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s’hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes. ¹¹Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei. ¹²Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials: —Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s’han amagat al defora, tot dient-se: “Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat.” ¹³Un dels oficials va proposar: —Prenguem cinc dels cavalls que ens resten i enviem cinc homes a veure què passa. La seva sort no pot ser pitjor que la de la gent d’Israel que encara queda a la ciutat i ha arribat a la fi. ¹⁴Van preparar dos carros amb els cavalls corresponents i el rei els va enviar a seguir el rastre dels arameus dient: —Aneu a veure què passa. ¹⁵Ells van seguir el rastre fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i dels objectes que els arameus havien abandonat en la seva precipitada fugida. Van tornar enrere i ho van fer saber al rei. ¹⁶Llavors el poble va sortir i va saquejar el campament dels arameus. Una mesura de farina costava un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle, tal com havia anunciat el Senyor. ¹⁷El rei havia encarregat la vigilància del mercat de la porta de la ciutat a l’oficial sobre el braç del qual es recolzava, però la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia predit l’home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo. ¹⁸En efecte, el dia abans l’home de Déu havia dit al rei: «Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle», ¹⁹i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.» ²⁰I així va passar: la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir.

Final de la història de la xunemita

¹Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat: —Ves-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys. ²Aquella dona va fer tal com l’home de Déu li havia dit: emigrà amb la seva família i visqué set anys al país dels filisteus. ³Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps. ⁴El rei estava conversant amb Guehazí, el servent de l’home de Déu, i li deia: —Conta’m els prodigis que Eliseu ha fet. ⁵Mentre Guehazí contava al rei com Eliseu havia tornat un mort a la vida, va arribar la mare del noi que ell havia ressuscitat, per reclamar al rei la casa i els camps. Guehazí va dir: —Rei i senyor meu: aquesta és aquella dona i aquest és el seu fill, el noi que Eliseu va tornar a la vida. ⁶El rei va interrogar la dona, i ella li va referir el fet. Llavors el rei li va assignar un funcionari amb aquesta ordre: —Fes que li sigui restituït tot el que li pertany, amb totes les rendes que han donat les terres des del dia que va emigrar fins ara.

Eliseu i Hazael de Damasc

⁷Eliseu va anar a Damasc. Benadad, el rei dels arameus, estava malalt, i li digueren: —L’home de Déu ha vingut aquí. ⁸El rei digué a Hazael: —Prepara un present, ves a trobar l’home de Déu i consulta el Senyor per mitjà d’ell; pregunta si en sortiré viu, d’aquesta malaltia. ⁹Hazael anà a trobar-lo. Havia preparat una ofrena amb el bo i millor del que hi havia a Damasc: la càrrega de quaranta camells. Quan Hazael va arribar, es quedà dret davant d’Eliseu i li digué: —El teu fill Benadad, rei dels arameus, m’ha enviat a preguntar-te si en sortirà viu, d’aquesta malaltia. ¹⁰Eliseu li va respondre: —Ves i digues-li que sí, que es posarà bo. De fet, però, el Senyor m’ha revelat que morirà irremissiblement. ¹¹Tot seguit l’home de Déu es va quedar amb el rostre immòbil, molt tens, fins que va esclatar en plors. ¹²Hazael va preguntar: —Per què plora el meu senyor? Ell va respondre: —Perquè sé el mal que tu faràs als israelites: incendiaràs les seves fortaleses, mataràs els joves, esclafaràs les criatures i esventraràs les dones embarassades. ¹³Hazael va preguntar: —Però qui és aquest servent teu, aquest gos, per a fer coses tan grans? Eliseu va respondre: —El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei dels arameus. ¹⁴Hazael va deixar Eliseu i es va presentar al seu senyor. Aquest li va preguntar: —Què t’ha dit Eliseu? Ell va respondre: —M’ha dit que et posaràs bo. ¹⁵L’endemà Hazael va agafar una manta i la posà ben xopa d’aigua sobre la cara del rei, que va morir ofegat. I Hazael va succeir Benadad.

Joram, rei de Judà

¹⁶L’any cinquè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i quan a Judà regnava encara Josafat, Joram, el seu fill, el va succeir com a rei de Judà. ¹⁷Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. ¹⁸Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat la casa d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. ¹⁹Però el Senyor no volgué destruir Judà, en consideració al seu servent David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència. ²⁰En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei. ²¹Joram va passar la frontera de Seïr amb tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats, i l’exèrcit va fugir a la desbandada. ²²Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui. En aquell temps també es va independitzar Libnà. ²³La resta de la història de Joram, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. ²⁴Joram va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Ahazià.

Ahazià, rei de Judà

²⁵L’any dotzè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, Ahazià, fill de Joram, començà a ser rei de Judà. ²⁶Ahazià tenia vint-i-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d’Omrí, rei d’Israel. ²⁷Ahazià es va comportar com el llinatge d’Acab. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, igual que el llinatge d’Acab, ja que s’havia emparentat amb ells. ²⁸Va anar a combatre al costat de Jehoram, fill d’Acab, contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Jehoram, ²⁹que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit.

Eliseu fa ungir Jehú

¹El profeta Eliseu va cridar un home dels grups de profetes i li va dir: —Lliga’t la roba a la cintura, pren aquesta ampolleta d’oli i ves a Ramot-Galaad. ²Quan hi arribis, trobaràs Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí. Separa’l dels seus companys i porta’l a la cambra més retirada. ³Pren llavors l’ampolleta de l’oli, vessa-l’hi sobre el cap i digues-li: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.” Després obre la porta i fuig sense esperar. ⁴El jove profeta anà a Ramot-Galaad. ⁵En arribar-hi, va trobar els oficials de l’exèrcit asseguts. Va dir: —Tinc un encàrrec per a tu, general. Jehú va preguntar: —Per a qui de nosaltres? Ell respongué: —Per a tu, general. ⁶Jehú es va alçar i es retirà a l’interior de la casa. El profeta li va vessar l’oli sobre el cap tot dient-li: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo, el Senyor, t’ungeixo rei del meu poble, rei d’Israel. ⁷Seràs el flagell del llinatge d’Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servents, els profetes, i la sang de tots els fidels del Senyor que Jezabel va fer vessar. ⁸A Israel, tot el llinatge d’Acab desapareixerà, perquè exterminaré de casa seva tots els homes, tant els infants com els adults. ⁹Faré que el llinatge d’Acab acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià. ¹⁰Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i ningú no la podrà enterrar.” Després va obrir la porta i va fugir. ¹¹Jehú va tornar on eren els oficials del rei. Aquests li van preguntar: —Hi ha res de nou? Per què t’ha vingut a veure, aquest ximple? Ell va respondre: —Ja el coneixeu prou, aquest home, amb les seves històries. ¹²Ells insistien: —No és veritat. Explica’ns què t’ha dit. Llavors els ho va explicar: —M’ha parlat així i així. M’ha dit: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.” ¹³Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l’escalinata. Van tocar el corn i cridaven: —Jehú és rei!

Conspiració de Jehú contra Jehoram

¹⁴Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí, va conspirar contra Jehoram. Aquest, mentre defensava amb tot Israel la ciutat de Ramot-Galaad de l’atac d’Hazael, rei dels arameus, ¹⁵havia hagut de retirar-se a Jizreel per curar-se de les ferides rebudes en la batalla contra Hazael. Jehú va dir als oficials: —Ja que em voleu per rei, no permeteu que s’escapi ningú de la ciutat i porti la notícia a Jizreel. ¹⁶Jehú va muntar al carro i anà a Jizreel. Jehoram era allí, fent llit, i Ahazià, rei de Judà, havia baixat a visitar-lo. ¹⁷El sentinella de la torre de Jizreel va veure la tropa de Jehú que s’acostava i va cridar: —Veig un escamot. Jehoram li va ordenar: —Pren un home a cavall i envia’l a trobar-los: que pregunti si venen en so de pau. ¹⁸Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué: —El rei pregunta si veniu en so de pau. Jehú li va respondre: —A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu! El sentinella va cridar: —El missatger ha arribat fins a ells, però no torna. ¹⁹Jehoram hi va enviar un altre home a cavall. Va arribar fins a ells i els digué: —El rei pregunta si veniu en so de pau. Jehú li va respondre: —A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu! ²⁰El sentinella va anunciar: —L’home a cavall ha arribat fins a ells, però no torna. Em sembla que el qui ve és Jehú, fill de Nimxí, perquè guia el carro com un boig! ²¹Llavors Jehoram va ordenar: —Enganxeu! I li van enganxar el carro. Jehoram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, cada un en el seu carro, van sortir a l’encontre de Jehú i es van trobar amb ell a la propietat de Nabot, el jizreelita.

Mort de Jehoram

²²Quan Jehoram va veure Jehú, li preguntà: —¿Vens en so de pau, Jehú? Ell respongué: —Com vols que hi hagi pau mentre mantens les prostitucions idolàtriques de la teva mare Jezabel i totes les seves bruixeries? ²³Immediatament Jehoram va girar per fugir, tot cridant a Ahazià: —Traïció, Ahazià! ²⁴Però Jehú, que ja havia tibat l’arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro. ²⁵Llavors Jehú va dir al seu escuder Bidcar: —Aixeca’l i llança’l al camp de Nabot, el jizreelita. Recorda que tu i jo anàvem junts amb altres carros darrere d’Acab, el seu pare, quan el Senyor va pronunciar contra ell aquest oracle: ²⁶“Ahir vaig veure la sang de Nabot i la dels seus fills. En aquest mateix camp jo t’ho faré pagar. Ho dic jo, el Senyor.” Ara, doncs, aixeca’l i llança’l en aquest camp, tal com havia anunciat el Senyor.

Mort d’Ahazià

²⁷Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà a perseguir-lo i ordenà: —Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur, a la vora d’Ibleam! Ahazià es va refugiar a Meguidó, on va morir. ²⁸Els seus homes el van portar amb un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David. ²⁹Ahazià havia estat rei de Judà des de l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.

Mort de Jezabel

³⁰Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. ³¹Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir: —¿Tot li va bé, a Zimrí, l’assassí del seu rei? ³²Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà: —Qui està a favor meu? Qui? Dos o tres eunucs van sortir a les finestres, ³³i Jehú els va dir: —Tireu-la daltabaix! La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar. ³⁴Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir: —Ocupeu-vos d’aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei. ³⁵Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. ³⁶Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar: —Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: “Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel, ³⁷i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel.”

Extermini de la família d’Acab

¹Acab tenia a Samaria setanta fills. Jehú va escriure cartes i les envià a Samaria, als prohoms de Jizreel, als ancians i als tutors dels fills d’Acab. Els deia: ²«Teniu amb vosaltres els fills del vostre senyor i també carros, cavalls, una ciutat fortificada i armament. Doncs bé, quan us arribi aquesta carta, ³vegeu quin és el millor i més capaç dels fills del vostre senyor, feu-lo rei en comptes del seu pare, i prepareu-vos a lluitar pel casal del vostre senyor.» ⁴Però ells, morts de por, es van dir: «Si dos reis no li han pogut resistir, com podríem resistir-li nosaltres?» ⁵Llavors el cap del palau reial, el governador de la ciutat, els ancians i els tutors van enviar a Jehú el següent missatge: «Som servents teus i complirem tot el que ens manis. No proclamarem cap rei. Fes el que et sembli millor.» ⁶Jehú els va escriure una segona carta que deia: «Si esteu a favor meu i em voleu obeir, veniu a trobar-me demà a Jizreel, en aquesta mateixa hora, amb els caps dels fills del vostre senyor.» Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors. ⁷Així que els arribà aquella carta, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els enviaren a Jizreel. ⁸Va arribar el missatger i anuncià a Jehú: —Han portat els caps dels fills del rei. Ell va respondre: —Deixeu-los exposats, en dos munts, a la porta de la ciutat, fins demà al matí. ⁹L’endemà al matí va sortir i va dir a tot el poble: —Vosaltres sou innocents. Soc jo qui ha conspirat contra el meu senyor i l’ha mort. Però, qui els ha matat, tots aquests? ¹⁰Que consti, doncs, que res del que el Senyor havia dit, res del que havia anunciat contra el llinatge d’Acab, no ha deixat de complir-se! El Senyor ha realitzat allò que havia dit per boca del seu servent Elies. ¹¹Jehú va exterminar tots els de la casa d’Acab que quedaven a Jizreel: tots els seus dignataris, els seus familiars i els seus sacerdots. No va deixar cap supervivent.

Mort dels prínceps de Judà

¹²Després d’això, Jehú emprengué la marxa cap a Samaria. Pel camí, a Betéqued dels Pastors, ¹³va trobar uns parents d’Ahazià, rei de Judà, i els preguntà: —Qui sou? Ells li van respondre: —Som parents d’Ahazià, que venim a visitar els fills del rei i els fills de la reina mare. ¹⁴Jehú va ordenar: —Agafeu-me’ls vius! Els van agafar vius i els van degollar a la cisterna de Betéqued. Eren quaranta-dos homes. No se’n va escapar ni un de sol.

Extermini dels adoradors de Baal

¹⁵Mentre se n’anava d’allí, va trobar Jehonadab, fill de Recab, que venia a veure’l. Jehú el va saludar i li digué: —¿El teu cor és lleial amb mi com el meu ho és amb tu? Jehonadab respongué: —Sí. Jehú va afegir: —Si és així, dona’m la mà. Jehonadab la hi va donar, i Jehú el va fer pujar dalt el carro, ¹⁶tot dient-li: —Vine amb mi, que veuràs el meu zel pel Senyor. Anaven tots dos en el mateix carro, ¹⁷quan Jehú va entrar a Samaria. Jehú va matar tots els qui quedaven de la família d’Acab; va exterminar-ne el llinatge, tal com el Senyor havia anunciat a Elies. ¹⁸Després Jehú va aplegar tot el poble i els digué: —Acab era poc devot de Baal; Jehú ho serà molt més. ¹⁹Convoqueu-me tots els profetes de Baal, tots els qui li donen culte i tots els seus sacerdots. Que no n’hi falti cap, perquè vull oferir un gran sacrifici a Baal. El qui no hi sigui, morirà. Jehú obrava amb engany, perquè tenia intenció d’exterminar tots els adoradors de Baal. ²⁰Per això va donar l’ordre de convocar una assemblea sagrada en honor de Baal. La van convocar, doncs, ²¹i Jehú va fer-ho saber a tot Israel. Tots els devots de Baal hi van acudir: no en faltava ni un. Van entrar al temple de Baal, que s’omplí de gom a gom. ²²Jehú va dir a l’encarregat dels vestits sagrats: —Treu vestits sagrats per a tots els adoradors de Baal. I va treure vestits per a tots ells. ²³Jehú va entrar amb Jehonadab, fill de Recab, al temple de Baal i va dir als adoradors de Baal: —Comproveu i assegureu-vos que no hi hagi aquí cap fidel del Senyor, sinó tan sols adoradors de Baal. ²⁴Ells començaren a oferir sacrificis i holocaustos. Però Jehú havia apostat a fora vuitanta homes, amb aquesta consigna: —El qui deixi escapar un sol home dels que poso a les vostres mans, ho pagarà amb la vida. ²⁵Quan Jehú hagué acabat d’oferir l’holocaust, va ordenar a la guàrdia reial i als oficials: —Entreu, mateu-los! Que no se n’escapi ni un! Els soldats de la guàrdia i els oficials els van passar a tall d’espasa i els anaren llançant fora. Després van entrar dins la ciutadella on hi havia el temple de Baal, ²⁶en van treure els pilars sagrats i els van calcinar. ²⁷Esbocinaren el pilar sagrat de Baal, enderrocaren tot el seu temple i el van convertir en una claveguera fins al dia d’avui.

Balanç del regnat de Jehú

²⁸Jehú va extirpar d’Israel el culte a Baal, ²⁹però no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. Jehú va mantenir els vedells d’or que hi havia a Betel i a Dan. ³⁰El Senyor va dir a Jehú: —Ja que has obrat bé, fent allò que em plau, i has complert amb el llinatge d’Acab el que jo volia, els teus descendents et succeiran en el tron d’Israel fins a la quarta generació. ³¹Però Jehú no va observar de tot cor la Llei del Senyor, Déu d’Israel, ni s’apartà dels pecats que Jeroboam havia fet cometre a Israel. ³²En aquell temps, el Senyor començà a retallar el territori d’Israel. Hazael va ocupar tota la franja de territori israelita ³³de l’altra banda del Jordà: tota la regió de Galaad, la dels gadites, la dels rubenites i el territori de Manassès, és a dir, des d’Aroer, vora el torrent d’Arnon, tot Galaad i tot Basan. ³⁴La resta de la història de Jehú, tot el que va fer, totes les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d’Israel. ³⁵Jehú va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a Samaria. El va succeir el seu fill Joahaz. ³⁶Jehú havia regnat sobre Israel a Samaria durant vint-i-vuit anys.

Atalia regna a Judà

¹Quan Atalia, la mare d’Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron. ²Però Jehoixeba, filla del rei Joram i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir. ³Joaix es va quedar amb la dida amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.

Proclamació de Joaix i mort d’Atalia

⁴L’any setè, Joiadà va fer venir els oficials de les companyies dels quereteus i de la guàrdia reial i els va reunir al temple del Senyor. Van concloure un pacte, els va fer prestar jurament i els presentà el fill del rei. ⁵Llavors els donà aquestes instruccions: —Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres que entra de servei el dissabte per custodiar el palau reial, ⁶el terç de la porta de Sur i el terç de la porta de darrere la sala de la guàrdia reial, mantindreu la vigilància del palau per torns. ⁷Els altres dos contingents, o sigui tots els qui el dissabte acabeu el servei, quedeu-vos de guàrdia al temple, prop del rei. ⁸Manteniu-vos al seu voltant, tots amb les armes a la mà. Si algú prova de travessar les vostres files, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi. ⁹Els oficials de les companyies van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, i anaren a trobar el sacerdot Joiadà. ¹⁰El sacerdot els donà les llances i els escuts de David que es guardaven al temple del Senyor. ¹¹Els homes de la guàrdia reial, armes en mà, es van arrenglerar des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei. ¹²Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava: —Visca el rei! ¹³Atalia va sentir el clam del poble que corria, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor. ¹⁴Allà va veure el rei dret, al costat de la columna, com és costum ritual, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria i les trompetes sonaven. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà: —És un complot! És un complot! ¹⁵El sacerdot Joiadà va ordenar als oficials de les companyies que comandaven les tropes: —Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin. Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l’interior del temple del Senyor.» ¹⁶La van agafar i, en arribar al palau reial per la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar. ¹⁷Joiadà va renovar l’aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l’altra, perquè es comprometessin a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. ¹⁸Tota la gent del poble va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal. El sacerdot Joiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor. ¹⁹Després, amb els oficials de les companyies, els quereteus, la guàrdia reial i la gent del poble, van fer baixar el rei del temple i, per la porta de la guàrdia reial, van entrar al palau reial. Allí Joaix es va asseure al tron dels reis. ²⁰Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia dins el palau reial.

Joaix, rei de Judà

¹Joaix tenia set anys quan començà a regnar. ²Van proclamar-lo rei l’any setè del regnat de Jehú, i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba. ³Joaix va fer tota la vida allò que plau al Senyor, perquè havia estat instruït pel sacerdot Joiadà. ⁴Amb tot, no va suprimir els recintes sagrats, i el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. ⁵Joaix va dir als sacerdots: —Tots els diners provinents dels donatius sagrats que es fan al temple del Senyor, tant els provinents dels tributs personals com allò que cadascú ofereix voluntàriament al temple, ⁶que tot això ho recullin per als sacerdots els seus homes de confiança, però que els sacerdots s’encarreguin de reparar els desperfectes que trobin al temple. ⁷Tanmateix, l’any vint-i-tres del regnat de Joaix, els sacerdots encara no havien reparat cap desperfecte del temple del Senyor. ⁸Aleshores el rei Joaix va cridar el sacerdot Joiadà i els altres sacerdots i els digué: —Com és que no repareu els desperfectes del temple? D’ara endavant no us quedareu més els diners que recullen els vostres homes de confiança, ja que els havíeu de destinar a les reparacions del temple. ⁹Els sacerdots es van avenir a no quedar-se els diners oferts pel poble i a no encarregar-se ells de reparar els desperfectes del temple. ¹⁰El sacerdot Joiadà va fer posar una caixa amb una obertura a la tapa vora l’altar, a mà dreta entrant al santuari. Els sacerdots guardians del cancell hi tiraven tots els diners que la gent oferia al temple del Senyor. ¹¹Quan veien que hi havia molts diners a la caixa, el canceller reial i el gran sacerdot pujaven a recollir i comptar els diners que hi havia al temple del Senyor. ¹²Després de comptar-los, els donaven als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests els destinaven als fusters, als mestres d’obres que hi treballaven, ¹³als paletes i picapedrers, a comprar fusta i carreus, a refer els desperfectes del temple del Senyor i a efectuar qualsevol reparació que es presentés. ¹⁴Amb els diners dels donatius per al temple del Senyor no es fabricaven ni gibrells de plata, ni ganivets, ni calderetes d’aspersió, ni trompetes, ni cap objecte d’or o de plata per al temple, ¹⁵sinó que tot ho donaven als encarregats de les obres perquè fessin les reparacions necessàries al temple del Senyor. ¹⁶No demanaven comptes a les persones que rebien aquells diners, perquè els encarregats de les obres els administraven amb tota honradesa. ¹⁷En canvi, els ingressos provinents dels sacrificis de reparació d’una falta i dels sacrificis pel pecat no es destinaven al temple del Senyor, sinó que eren per als sacerdots.

Invasió aramea

¹⁸En aquell temps, Hazael, rei dels arameus, va fer una expedició contra Gat i la va conquerir. Després es disposava a atacar Jerusalem, ¹⁹però Joaix, rei de Judà, va aplegar tots els objectes sagrats que havien ofert els seus pares Josafat, Joram i Ahazià, reis de Judà, i els que ell mateix havia ofert, tot l’or que hi havia al tresor del temple del Senyor i al palau reial, i ho va fer arribar a Hazael, rei dels arameus, que va desistir d’atacar Jerusalem.

Assassinat de Joaix

²⁰La resta de la història de Joaix, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. ²¹Els seus oficials es van revoltar, conspiraren contra ell i van matar-lo a Betmil·ló mentre baixava cap a Sil·là. ²²Els qui el van matar foren els seus oficials Jozacar, fill de Ximat, i Jehozabad, fill de Xomer. El van enterrar amb els seus pares a la ciutat de David, i el va succeir el seu fill Amasies.

Joahaz, rei d’Israel

¹L’any vint-i-tres del regnat de Joaix, fill d’Ahazià, rei de Judà, Joahaz, fill de Jehú, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar-hi disset anys. ²Ofenia el Senyor amb el seu comportament: va continuar els pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar. ³Per això el Senyor es va irritar contra Israel i els va posar en mans d’Hazael, rei dels arameus, i de Benadad, fill d’Hazael. ⁴Però Joahaz va apaivagar el Senyor, i el Senyor, veient les sofrences d’Israel, oprimit pel rei dels arameus, el va escoltar. ⁵El Senyor va donar un salvador a Israel, i pogueren desfer-se de la dominació dels arameus. Els israelites tornaren a habitar a casa seva com abans. ⁶Així i tot, no es van apartar dels pecats que el llinatge de Jeroboam havia fet cometre a Israel. Hi van persistir, i fins i tot mantenien el bosquet sagrat plantat a Samaria. ⁷Per això Joahaz es va quedar per tot exèrcit amb cinquanta homes com a dotació de deu carros de guerra, i deu mil homes d’infanteria, ja que el rei dels arameus havia exterminat els altres desfent-los com la pols que tothom trepitja. ⁸La resta de la història de Joahaz, tot el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d’Israel. ⁹Joahaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a Samaria. El va succeir el seu fill Jehoaix.

Jehoaix, rei d’Israel

¹⁰L’any trenta-set del regnat de Joaix, rei de Judà, Jehoaix, fill de Joahaz, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar-hi setze anys. ¹¹Ofenia el Senyor amb el seu comportament i no es va allunyar de cap dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; va continuar cometent-los tots. ¹²La resta de la història de Jehoaix, tot el que va fer, les seves gestes, les seves guerres amb Amasies, rei de Judà, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel. ¹³Jehoaix va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir Jeroboam. Jehoaix fou enterrat a Samaria, amb els reis d’Israel.

Mort d’Eliseu i miracles pòstums

¹⁴Quan Eliseu es va agreujar en la malaltia que el portaria a la mort, Jehoaix, rei d’Israel, baixà a visitar-lo. Abraçat a ell, li cobria la cara de llàgrimes, tot dient: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! ¹⁵Eliseu li va dir: —Agafa un arc i fletxes. Ell va agafar un arc i fletxes. ¹⁶Eliseu digué al rei d’Israel: —Tiba l’arc! Ell va tibar-lo. Eliseu va posar les mans sobre les del rei ¹⁷i digué: —Obre la finestra que dona a llevant. Ell la va obrir, i Eliseu li digué: —Tira! Ell va tirar, i Eliseu va exclamar: —Fletxa de la victòria del Senyor! Fletxa de la victòria contra els arameus! Els derrotaràs completament a Afec. ¹⁸Eliseu va tornar-li a dir: —Agafa les fletxes. Ell les va agafar, i Eliseu digué al rei d’Israel: —Pica a terra. Va donar tres cops i va parar. ¹⁹L’home de Déu es va disgustar amb ell i li va dir: —Si haguessis donat cinc o sis cops, hauries vençut completament els arameus; ara, però, només els derrotaràs tres vegades. ²⁰Eliseu va morir i el van enterrar. A començament d’any, algunes bandes de moabites van envair el país. ²¹Uns que estaven enterrant un home, veient una de les bandes, van llançar el difunt al sepulcre d’Eliseu i van fugir. Quan aquell difunt va tocar els ossos d’Eliseu, recobrà la vida i es posà dret. ²²Hazael, rei dels arameus, havia oprimit els israelites durant tota la vida de Joahaz. ²³Però el Senyor se’n va compadir i en tingué misericòrdia. Es va decantar a favor d’ells i, per la seva aliança amb Abraham, Isaac i Jacob, no els volgué exterminar ni allunyar, de moment, de la seva presència. ²⁴Hazael, rei dels arameus, va morir, i el va succeir el seu fill Benadad. ²⁵Jehoaix, fill de Joahaz, va recuperar del domini de Benadad, fill d’Hazael, les ciutats que aquest havia conquerit i pres a Joahaz, pare de Jehoaix. Aquest va derrotar Benadad tres vegades i va recuperar les ciutats d’Israel.

Amasies, rei de Judà (.17-28; )

¹L’any segon del regnat de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d’Israel, Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, començà a ser rei. ²Quan començà a regnar tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem. ³Amasies feia allò que plau al Senyor, però no tant com David, el seu avantpassat. En tot es va comportar com el seu pare Joaix. ⁴Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi víctimes i cremant-hi ofrenes. ⁵Quan el regne va quedar consolidat a les seves mans, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare; ⁶però, tal com prescriu el llibre de la Llei de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims. ⁷Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal. Va conquerir Sela i li va posar el nom de Jocteel, que és el que porta encara avui. ⁸Després Amasies va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li: —Vine, que ens veurem les cares! ⁹Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà: —El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dona la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card. ¹⁰És cert que has vençut Edom i que el teu cor n’està orgullós. Frueix d’aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t’has d’embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà? ¹¹Però Amasies no el va escoltar, i llavors Jehoaix, rei d’Israel, pujà a atacar-lo. Jehoaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà. ¹²Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada. ¹³A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill d’Ahazià. Després va pujar a Jerusalem i va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle. ¹⁴Es va apoderar de tot l’or i la plata, de tots els objectes que hi havia al temple del Senyor i dels tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se’n tornà a Samaria. ¹⁵La resta de la història de Jehoaix, les seves gestes i la seva guerra contra Amasies, rei de Judà, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel. ¹⁶Jehoaix va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Samaria, amb els reis d’Israel. El va succeir el seu fill Jeroboam. ¹⁷Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d’Israel. ¹⁸La resta de la història d’Amasies consta en la Crònica dels reis de Judà. ¹⁹Es va tramar una conspiració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix; però enviaren gent a perseguir-lo fins a Laquix, i allí el van matar. ²⁰Van transportar a cavall el seu cadàver i fou enterrat a Jerusalem, prop dels seus pares, a la ciutat de David. ²¹Llavors tot el poble de Judà va agafar Azarià, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies. ²²Va ser Azarià qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s’hagués reunit amb els seus pares.

Jeroboam II, rei d’Israel

²³L’any quinzè del regnat d’Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, Jeroboam, fill de Jehoaix, rei d’Israel, començà a ser rei a Samaria. Va regnar-hi quaranta-un anys. ²⁴Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va allunyar de cap dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. ²⁵Va recuperar el territori d’Israel des de Lebó-Hamat fins al Mar Mort, tal com el Senyor, Déu d’Israel, havia anunciat per boca del seu servent, el profeta Jonàs, fill d’Amitai, de Gathéfer. ²⁶És que el Senyor havia vist l’aflicció d’Israel, gran i amarga: ningú, ni infant ni adult, no era capaç d’ajudar-los. ²⁷I el Senyor, que encara no havia parlat d’esborrar de sota el cel el record d’Israel, els va salvar valent-se de Jeroboam, fill de Jehoaix. ²⁸La resta de la història de Jeroboam, tot el que va fer, les seves gestes, les seves guerres quan va conquerir Damasc i Hamat, que havien estat de Judà, i les va retornar a Israel, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel. ²⁹Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares, els reis d’Israel. El va succeir el seu fill Zecarià.

Azarià (Ozies), rei de Judà

¹L’any vint-i-set del regnat de Jeroboam, rei d’Israel, Azarià, fill d’Amasies, rei de Judà, començà a ser rei. ²Tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecoliahu i era de Jerusalem. ³Azarià feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. ⁴Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. ⁵El Senyor va castigar el rei, que es tornà leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure en una casa a part, i el seu fill, Jotam, feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble. ⁶La resta de la història d’Azarià, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. ⁷Azarià va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Jotam.

Zecarià, rei d’Israel

⁸L’any trenta-vuit del regnat d’Azarià, rei de Judà, Zecarià, fill de Jeroboam, començà a ser rei d’Israel. Va regnar sis mesos a Samaria. ⁹Igual que els seus predecessors, ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. ¹⁰Xal·lum, fill de Jabeix, va conspirar contra Zecarià, el va matar davant de tothom i va regnar en lloc d’ell. ¹¹La resta de la història de Zecarià consta en la Crònica dels reis d’Israel. ¹²És allò que el Senyor havia promès a Jehú: «Els teus fills seuran en el tron d’Israel fins a la quarta generació.» I així va succeir.

Xal·lum, rei d’Israel

¹³Xal·lum, fill de Jabeix, començà a ser rei l’any trenta-nou del regnat d’Ozies, rei de Judà. Va regnar a Samaria tan sols un mes, ¹⁴perquè Menahem, fill de Gadí, va pujar de Tirsà a Samaria, va matar Xal·lum, fill de Jabeix, i el va succeir en el tron. ¹⁵La resta de la història de Xal·lum i la conspiració que va tramar, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel. ¹⁶Menahem va atacar Tifsah, va matar tots els qui eren a la ciutat i en tot el seu territori des de Tirsà, perquè no li havien obert les portes, i va esventrar totes les dones embarassades.

Menahem, rei d’Israel

¹⁷L’any trenta-nou del regnat d’Azarià, rei de Judà, Menahem, fill de Gadí, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar deu anys. ¹⁸Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. En tot el seu regnat no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. ¹⁹Pul, rei d’Assíria, va envair el país. Menahem li va donar trenta-cinc tones de plata perquè l’ajudés a consolidar el poder a les seves mans. ²⁰Menahem va reunir aquesta quantitat mitjançant un impost que va gravar tots els rics d’Israel, a raó de cinquanta sicles de plata cada un d’ells. I el rei d’Assíria se’n va tornar; no es va quedar al país. ²¹La resta de la història de Menahem, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d’Israel. ²²Menahem va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Pecahià.

Pecahià, rei d’Israel

²³L’any cinquanta del regnat d’Azarià, rei de Judà, Pecahià, fill de Menahem, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar dos anys. ²⁴Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. ²⁵El seu ajudant de camp, Pècah, fill de Remaliahu, va conspirar contra ell i el va matar a Samaria, a la torre de l’homenatge del palau, i donà mort també a Argob i Arié. Quan va matar el rei per regnar en comptes d’ell, l’acompanyaven cinquanta homes de Galaad. ²⁶La resta de la història de Pecahià, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d’Israel.

Pècah, rei d’Israel

²⁷L’any cinquanta-dos del regnat d’Azarià, rei de Judà, Pècah, fill de Remaliahu, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar vint anys. ²⁸Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. ²⁹En temps de Pècah, rei d’Israel, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, va venir i va conquerir Ion, Abel-Betmaacà, Janóah, Quèdeix, Hassor, Galaad, Galilea i tot el territori de Neftalí, i va deportar-ne els habitants a Assíria. ³⁰Oixea, fill d’Elà, va conspirar contra Pècah, fill de Remaliahu, el va matar i va succeir-lo l’any vintè del regnat de Jotam, fill d’Ozies. ³¹La resta de la història de Pècah, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d’Israel.

Jotam, rei de Judà

³²L’any segon del regnat de Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, Jotam, fill d’Ozies, rei de Judà, començà a ser rei. ³³Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc. ³⁴Jotam feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Ozies, el seu pare. ³⁵Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. Jotam va construir la porta superior del temple del Senyor. ³⁶La resta de la història de Jotam consta en la Crònica dels reis de Judà. ³⁷Per aquell temps, el Senyor començà a enviar contra Judà Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu. ³⁸Jotam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Acaz.

Acaz, rei de Judà

¹L’any disset del regnat de Pècah, fill de Remaliahu, Acaz, fill de Jotam, començà a ser rei de Judà. ²Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor, el seu Déu, ³i va seguir l’exemple dels reis d’Israel, fins al punt de cremar el seu propi fill en sacrifici, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. ⁴Oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes sagrats i sota de tots els arbres frondosos. ⁵Llavors Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la; la van assetjar, però no la pogueren conquerir. ⁶Per aquell temps, Ressín, rei dels arameus, va reconquerir Elat per als edomites: va expulsar d’Elat els de Judà, i s’hi van establir els edomites, que s’hi han quedat fins al dia d’avui. ⁷Acaz va enviar ambaixadors al rei d’Assíria, Tiglat-Pilèsser, per dir-li: —Soc servent teu i fill teu. Vine a alliberar-me de les mans del rei dels arameus i del rei d’Israel, que s’han alçat contra mi. ⁸Acaz va aplegar la plata i l’or que hi havia al temple del Senyor i al tresor del seu palau, i ho envià tot com a present al rei d’Assíria. ⁹Aquest el va escoltar. Va atacar Damasc, la va conquerir, deportà els seus habitants a Quir i feu matar Ressín. ¹⁰El rei Acaz va anar a Damasc a presentar-se al rei d’Assíria Tiglat-Pilèsser. Allà va veure l’altar que hi havia i va enviar-ne un model i un plànol al sacerdot Urià perquè en fes un d’igual. ¹¹El sacerdot Urià va construir l’altar d’acord amb les instruccions enviades pel rei Acaz i ho va fer abans que aquest tornés de Damasc. ¹²Quan el rei arribà de Damasc i veié l’altar, va pujar-hi, ¹³hi va oferir el seu holocaust i la seva ofrena, va fer-hi la seva libació i va escampar al voltant de l’altar la sang dels seus sacrificis de comunió. ¹⁴L’altar de bronze que hi havia a la presència del Senyor, Acaz el va fer enretirar de davant del santuari, del lloc on havia quedat entre el nou altar i el santuari del Senyor, i el va fer col·locar a un costat, al nord de l’altre altar. ¹⁵Després el rei Acaz va donar al sacerdot Urià aquesta ordre: —Crema l’holocaust del matí i l’ofrena del capvespre, l’holocaust del rei i la seva ofrena, l’holocaust i l’ofrena de tota la gent del poble damunt l’altar gran. Vessa-hi també les seves libacions i escampa al voltant d’aquest altar la sang de tots els holocaustos i la de tots els sacrificis. I, pel que fa a l’altar de bronze, ja decidiré. ¹⁶El sacerdot Urià va complir tot el que el rei Acaz li havia ordenat. ¹⁷El rei Acaz va fer arrencar els plafons de les peanyes i retirà les piques que hi havia al damunt. Va fer baixar l’anomenat «Mar» de bronze de sobre els vedells de bronze que el sostenien i va col·locar-lo sobre un paviment de pedra. ¹⁸En el temple del Senyor va tancar els accessos exteriors del pòrtic del dissabte i de l’entrada reial, per sostreure’ls al rei d’Assíria. ¹⁹La resta de la història d’Acaz consta en la Crònica dels reis de Judà. ²⁰Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Ezequies.

Oixea, rei d’Israel

¹L’any dotze del regnat d’Acaz, rei de Judà, Oixea, fill d’Elà, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar nou anys. ²Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, però no tant com els reis d’Israel que l’havien precedit. ³Salmanassar, rei d’Assíria, va pujar per atacar-lo. Oixea se li va sotmetre i li va pagar tribut. ⁴Però després el rei d’Assíria va descobrir que Oixea conspirava: havia enviat missatgers a So, rei d’Egipte, i no li havia satisfet el tribut anual. Llavors el rei d’Assíria el va fer tancar, encadenat, en una presó.

Ocupació de Samaria

⁵Després el rei d’Assíria va envair tot el país, va atacar Samaria i la va assetjar durant tres anys. ⁶L’any novè del regnat d’Oixea, el rei d’Assíria la va conquerir. Va deportar els israelites al país dels assiris i els va confinar a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.

Reflexions sobre les causes del desastre

⁷Això va succeir perquè els israelites, adorant altres déus, havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d’Egipte, alliberant-los del poder del faraó, rei d’Egipte. ⁸Havien adoptat els costums de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites i també els costums que els reis d’Israel havien introduït. ⁹Els israelites cometien accions indegudes contra el Senyor, el seu Déu: s’havien construït recintes sagrats en totes les seves poblacions, tant a les torres de guaita com a les ciutats fortificades. ¹⁰Havien plantat pilars i bosquets sagrats en tots els turons prominents i sota de tots els arbres frondosos. ¹¹Cremaven víctimes i ofrenes en tots els recintes sagrats, tal com feien les nacions que el Senyor havia expulsat del seu davant, i cometien accions que l’irritaven. ¹²Donaven culte als ídols repugnants, tot i que el Senyor els havia dit que no ho fessin. ¹³El Senyor advertia Israel i Judà per boca de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient-los: «Convertiu-vos del vostre mal comportament, observeu els meus preceptes i els meus decrets, d’acord amb la Llei que vaig donar als vostres pares i que us he transmès per mitjà dels meus servents els profetes.» ¹⁴Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. ¹⁵Van menysprear els seus decrets i l’aliança pactada amb els seus pares, i les amenaces que el Senyor els havia adreçat. Van anar al darrere d’ídols que són no res, i ells també es van tornar no res. Van imitar les nacions veïnes, quan el Senyor els havia manat que no actuessin mai com elles. ¹⁶Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fer dos vedells de fosa. Van plantar bosquets sagrats, van adorar tot l’estol dels astres i donaven culte a Baal. ¹⁷Cremaven en sacrifici els seus fills i les seves filles, practicaven les arts d’endevinar i la màgia, i s’havien donat del tot a ofendre i a irritar el Senyor amb el seu mal comportament. ¹⁸Per això el Senyor es va indignar molt contra els d’Israel i els allunyà del seu davant. Va quedar només la tribu de Judà. ¹⁹Però tampoc els de Judà no observaven els preceptes del Senyor, el seu Déu, sinó que van adoptar els costums que Israel havia introduït. ²⁰Per això el Senyor va rebutjar tota la descendència d’Israel, els va afligir, els va fer caure en poder de saquejadors i, finalment, els allunyà de la seva presència. ²¹El Senyor havia arrencat els d’Israel del reialme de David, i ells havien fet rei Jeroboam, fill de Nebat. Jeroboam havia apartat Israel del Senyor i li havia fet cometre un gran pecat. ²²Els israelites van continuar fent els pecats que Jeroboam havia comès; no se’n van apartar, ²³fins que el Senyor els allunyà del seu davant, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. Per això Israel va ser deportat a Assíria, lluny de la seva terra, fins al dia d’avui.

Origen dels samaritans

²⁴El rei d’Assíria va fer venir gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim i els establí a les poblacions de Samaria, en lloc dels israelites. Van prendre possessió de Samaria i habitaven a les poblacions del voltant. ²⁵Com que al principi de viure-hi no donaven culte al Senyor, el Senyor els enviava lleons que en mataven molts. ²⁶El rei d’Assíria en va ser informat: —La gent que has deportat i instal·lat a les poblacions de Samaria no saben com han de donar culte al déu del país. Aquest déu ha enviat contra ells uns lleons que els maten perquè desconeixen com li han de donar culte. ²⁷Llavors el rei d’Assíria va ordenar: —Feu-hi anar un dels sacerdots que han estat deportats. Que vagi a viure amb ells per ensenyar-los com han de donar culte al déu del país. ²⁸Un dels sacerdots deportats de Samaria anà a establir-se a Betel i els ensenyava com calia donar culte al Senyor. ²⁹Però cada una d’aquelles nacions es va fer a més el seu déu, i els van instal·lar en els temples que hi havia dins els recintes sagrats construïts pels samaritans. Cada nació ho va fer a la població on vivia. ³⁰Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà; ³¹els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim. ³²Però tots veneraven també el Senyor i van posar en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix, sacerdots que oficiaven en aquells santuaris. ³³Veneraven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir. ³⁴Fins al dia d’avui continuen obrant així, segons les seves antigues pràctiques. No veneren realment el Senyor, no viuen d’acord amb els decrets i costums que ara també són seus ni segons la Llei i els manaments que el Senyor va donar als fills de Jacob, a qui va posar el nom d’Israel. ³⁵El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: «No venereu altres déus, no els adoreu, no els doneu culte ni els oferiu sacrificis. ³⁶Venereu-me i adoreu-me tan sols a mi, el Senyor, que us vaig treure del país d’Egipte amb gran força i amb braç poderós. Només a mi m’heu de venerar, adorar i oferir sacrificis. ³⁷Els decrets i costums, la Llei i els manaments que us he donat per escrit, mireu de practicar-los cada dia. No reverencieu altres déus. ³⁸No oblideu l’aliança que vaig pactar amb vosaltres i no reverencieu cap més déu. ³⁹Reverencieu-me tan sols a mi, el Senyor, el vostre Déu, i jo us alliberaré de tots els vostres enemics.» ⁴⁰Però, en comptes d’escoltar el Senyor, continuaren vivint segons les seves antigues pràctiques. ⁴¹Així, doncs, aquelles nacions veneraven el Senyor i al mateix temps donaven culte als seus ídols. I els seus fills, i els fills dels seus fills, continuen fins al dia d’avui comportant-se tal com havien fet els seus avantpassats.

Època final del regne de Judà (18-25)

Ezequies, rei de Judà

¹L’any tercer del regnat d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà, començà a ser rei. ²Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu. ³Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat. ⁴Va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan. ⁵Ezequies confiava en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, després d’ell no n’hi va haver cap d’igual, i tampoc no n’hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors. ⁶Es va mantenir fidel al Senyor, no se n’allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisès. ⁷El Senyor era amb ell i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d’Assíria i va deixar de ser-li vassall. ⁸Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori i s’apoderà tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades.

Notícia sobre la caiguda de Samaria

⁹L’any quart del regnat d’Ezequies, o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar. ¹⁰Va conquerir-la al cap de tres anys. L’any sisè del regnat d’Ezequies, que era l’any novè d’Oixea, rei d’Israel, va caure Samaria. ¹¹El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia. ¹²No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.

Invasió de Sennaquerib (; -19)

¹³L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar. ¹⁴Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix: —Soc culpable. No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis. El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or. ¹⁵Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial. ¹⁶Fou aleshores que Ezequies, rei de Judà, arrencà les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d’or. Ho va donar tot al rei d’Assíria. ¹⁷Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors, ¹⁸i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista. ¹⁹L’ajudant de camp assiri els parlà així: —Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur? ²⁰Tu et penses que, per a fer la guerra, basten les paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? ²¹Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien. ²²Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar de Jerusalem? ²³Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls, si ets capaç de trobar qui els munti. ²⁴Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? ²⁵A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!” ²⁶Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. ²⁷L’ajudant de camp els va respondre: —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins. ²⁸Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu: —Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: ²⁹“Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans. ³⁰No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’ ³¹No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, ³²fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’ ³³Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? ³⁴On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? ³⁵Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?” ³⁶El poble va callar i no li va tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. ³⁷Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.

Ezequies consulta el profeta Isaïes

¹Quan el rei Ezequies ho va sentir, s’esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n’anà al temple del Senyor. ²Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós. Tots anaven amb vestits de sac. ³I li digueren: —Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer.’ ⁴El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.” ⁵Als homes del rei Ezequies que l’havien anat a trobar, Isaïes ⁶els va dir: —Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria. ⁷Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; i allí el faré morir assassinat.”

Noves amenaces de Sennaquerib

⁸L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat. ⁹I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Novament el rei d’Assíria va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge: ¹⁰—Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans! ¹¹Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs? ¹²Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar? ¹³On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

Pregària d’Ezequies

¹⁴Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor ¹⁵i va pregar així davant d’ell: —Senyor, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món. ¹⁶Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. ¹⁷És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat els territoris d’aquestes nacions ¹⁸i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir. ¹⁹Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu.

Isaïes transmet la resposta del Senyor

²⁰Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: —Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “He escoltat la pregària que tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, m’has adreçat. ²¹El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap. ²²A qui has insultat? A qui has injuriat? Contra qui has alçat la veu i aixecat, altiva, la mirada? Contra el Sant d’Israel! ²³T’has valgut dels teus missatgers per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Dalt dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i les millors savines. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós. ²⁴He excavat i obert mines i pous i he begut aigües estrangeres; i eixugaré, només posant-hi els peus, tots els canals d’Egipte.’ ²⁵»¿No ho sabies tu, Sennaquerib, que vaig decidir fa temps això que he fet, que ho havia planejat de feia dies i ara ho he complert? Per això les ciutats fortificades s’han convertit en munts de ruïnes. ²⁶Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa. ²⁷Jo ho sé tot, de tu: si t’aixeques o t’asseus, si vas a la guerra o en tornes, i si t’enrabies contra mi. ²⁸Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut. ²⁹»A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. ³⁰Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit, ³¹perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor. ³²»Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà cap fletxa, no l’escometrà amb batallons escudats ni aixecarà contra ella un terraplè. ³³Se’n tornarà pel mateix camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat. Ho dic jo, el Senyor. ³⁴Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”

Partença dels assiris i mort de Sennaquerib

³⁵Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers. ³⁶En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar. ³⁷Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell.

Malaltia i guarició d’Ezequies

¹Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.” ²Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària: ³—Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé. I va esclatar en un gran plor. ⁴Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar: ⁵—Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor, ⁶i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.” ⁷Després Isaïes digué: —Preneu un pa de figues. El van prendre, l’aplicaren al lloc on el rei tenia l’úlcera i es va posar bo. ⁸Ezequies va preguntar a Isaïes: —Quin és el senyal que el Senyor em cura i que d’aquí a tres dies podré pujar al temple del Senyor? ⁹Isaïes respongué: —Aquest és el senyal que et dona el Senyor per assegurar-te que complirà el que ha promès: ¿Vols que l’ombra del sol avanci deu graons en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz, o bé que torni enrere deu graons? ¹⁰Ezequies digué: —A l’ombra, li seria fàcil d’avançar deu graons. Per tant, m’estimo més que torni enrere. ¹¹El profeta Isaïes invocà el Senyor, i el Senyor va fer que l’ombra tornés enrere i pugés els deu graons que havia baixat.

Ezequies rep els ambaixadors de Babilònia

¹²Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li feu portar un present. ¹³Quan Ezequies va tenir notícia de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan, els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res. ¹⁴Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar: —D’on venien, aquests homes? Què t’han dit? Ezequies respongué: —Venien d’un país llunyà, de Babilònia. ¹⁵Isaïes li preguntà: —Què han vist, en el teu palau? Ezequies respongué: —Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors. ¹⁶Llavors Isaïes va dir a Ezequies: —Escolta què t’anuncia el Senyor: ¹⁷“Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor. ¹⁸També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.” ¹⁹Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?» ²⁰     La resta de la història d’Ezequies, les seves proeses, com va construir el dipòsit i la conducció d’aigua per fer-la arribar a la ciutat, tot consta en la Crònica dels reis de Judà. ²¹Ezequies va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Manassès.

Manassès, rei de Judà

¹Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hefsibah. ²Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. ³Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d’Israel. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte. ⁴Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré que Jerusalem porti el meu nom.» ⁵Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. ⁶Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament. ⁷L’ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel. ⁸Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel vagin errants lluny d’aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.» ⁹Ells, però, no van fer cas d’aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites. ¹⁰Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents els profetes: ¹¹—Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s’ha portat pitjor que no ho havien fet abans d’ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà, ¹²això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït. ¹³Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d’Acab: l’esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés. ¹⁴Abandonaré la resta de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l’espoliaran i la saquejaran, ¹⁵perquè m’han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d’irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d’Egipte fins al dia d’avui.” ¹⁶Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava ple d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament. ¹⁷La resta de la història de Manassès, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crònica dels reis de Judà. ¹⁸Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d’Uzà. El va succeir el seu fill Amon.

Amon, rei de Judà

¹⁹Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lèmet i era filla d’Harús, de Jotbà. ²⁰Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. ²¹Va seguir en tot el mal camí del seu pare, donava culte als ídols repugnants que el seu pare havia adorat, i es prosternava davant d’ells. ²²Va abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, en comptes de seguir el seu camí. ²³Els oficials d’Amon van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. ²⁴Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies. ²⁵La resta de la història d’Amon consta en la Crònica dels reis de Judà. ²⁶El van enterrar en el seu sepulcre, al jardí d’Uzà. El va succeir el seu fill Josies.

Josies, rei de Judà

¹Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jedidà i era filla d’Adaià, de Boscat. ²Va plaure al Senyor i va imitar en tot el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.

Descoberta del llibre de la Llei

³L’any divuit del regnat de Josies, el rei va enviar el canceller Xafan, fill d’Assaliahu, fill de Meixul·lam, al temple del Senyor, amb aquest encàrrec: ⁴—Ves a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recompti els diners de les ofrenes del temple del Senyor, tot allò que els guardians del cancell han recollit del poble. ⁵Que ho donin als mestres d’obres encarregats de l’edifici del temple del Senyor, perquè puguin pagar els qui treballen en les obres de reparació dels desperfectes del temple: ⁶els fusters i els paletes. Així podran comprar la fusta i els carreus necessaris per a les reparacions de l’edifici. ⁷I que no els demanin comptes dels diners que els posen a les mans, perquè són gent de tota confiança. ⁸Llavors el gran sacerdot Hilquià va dir al canceller Xafan: —He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor! Hilquià va passar el llibre a Xafan, i aquest el va llegir. ⁹El canceller Xafan anà a palau i va portar al rei la següent notícia: —Els teus servents han comptat tots els diners recollits al temple i els han donat als mestres d’obres encarregats de l’edifici del temple del Senyor. ¹⁰Després el canceller Xafan va comunicar al rei: —El sacerdot Hilquià m’ha donat un llibre. I Xafan el va llegir davant el rei.

Consulta a una profetessa

¹¹Quan el rei va sentir les paraules del llibre de la Llei es va esquinçar els vestits. ¹²Després va donar aquesta ordre al sacerdot Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Acbor, fill de Micaià, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial: ¹³—Aneu a consultar el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor es deu haver abrandat contra tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir les paraules d’aquest llibre i no van complir tot el que prescriu. ¹⁴El sacerdot Hilquià, Ahicam, Acbor, Xafan i Assaià anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Ticvà, fill d’Harhàs, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l’assumpte, ¹⁵ella els va dir: —Això us respon el Senyor, Déu d’Israel: Digueu a l’home que us ha enviat: ¹⁶“Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es complirà tot el que està anunciat en el llibre que el rei de Judà ha sentit llegir. ¹⁷Ells m’han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m’han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s’ha abrandat contra aquest lloc, i és un foc que no s’apagarà.” ¹⁸Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: “Això et dic jo, el Senyor, Déu d’Israel: Les paraules que has sentit llegir ¹⁹t’han tocat el cor, i t’has humiliat davant el Senyor en sentir com jo afirmava que aquest lloc, amb els seus habitants, quedaria desolat i maleït. Veient que t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. ²⁰Per això faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc.” Ells van fer saber al rei aquesta resposta.

Renovació de l’aliança

¹El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. ²Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, des del més petit fins al més gran, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor. ³El rei, dret al costat de la columna, a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima, i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l’aliança.

Reforma religiosa de Judà

⁴El rei va ordenar al gran sacerdot Hilquià, als sacerdots subalterns i als guardians del cancell que traguessin del temple del Senyor tots els objectes fabricats per al culte de Baal, el culte que es feia en els bosquets sagrats i el culte de tot l’estol dels astres. Els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i van portar les cendres a Betel. ⁵Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judà havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judà i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l’estol dels astres. ⁶Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allà el va cremar, el va moldre i en llançà les cendres a la fossa comuna. ⁷Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones per al bosquet sagrat. ⁸D’altra banda, va fer venir dels pobles de Judà tots els sacerdots i profanà els recintes sagrats on aquells sacerdots cremaven les ofrenes, des de Gueba fins a Beerxeba. Va enderrocar els recintes sagrats que hi havia tocant a les portes de Jerusalem: el de la porta de Jehoixua, governador de la ciutat, i el que hi havia a l’esquerra, entrant per la porta de la ciutat. ⁹Però els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l’altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat. ¹⁰Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. ¹¹Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol. ¹²El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró. ¹³El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites. ¹⁴Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven. ¹⁵El mateix va fer amb l’altar de Betel i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel: va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres. ¹⁶Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, ¹⁷i va preguntar: —Què és aquell monument? La gent de la ciutat li respongué: —És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel. ¹⁸Ell va dir: —Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos! I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria. ¹⁹Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria, que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. ²⁰Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.

Celebració de la Pasqua (-19)

²¹Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble: —Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança. ²²Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà. ²³Va ser tan sols l’any divuit del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.

Pietat de Josies

²⁴Josies també va fer desaparèixer els nigromants, els endevins, els ídols domèstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor. ²⁵Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, tal com diu la Llei de Moisès; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual. ²⁶Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. ²⁷El Senyor digué: —El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.

Derrota i mort de Josies

²⁸La resta de la història de Josies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. ²⁹En el seu temps, el faraó Necó, rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar. ³⁰Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare.

Joahaz, rei de Judà

³¹Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà. ³²Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats. ³³El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat, perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or. ³⁴Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir. ³⁵Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó.

Joiaquim, rei de Judà

³⁶Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà. ³⁷Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.

¹En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, però després tornà a revoltar-se contra ell. ²El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. ³Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet ⁴i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar. ⁵La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. ⁶Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. ⁷El rei d’Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates.

Jeconies, rei de Judà. Primera deportació

⁸Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem. ⁹Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare. ¹⁰En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge. ¹¹Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l’assetjaven, ¹²i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner. ¹³Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. ¹⁴Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. ¹⁵Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. ¹⁶Va deportar a Babilònia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra. ¹⁷En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va fer rei l’oncle de Jeconies, que es deia Matanià, i li va canviar el nom pel de Sedecies.

Sedecies, últim rei de Judà

¹⁸Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. ¹⁹Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. ²⁰El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.

Revolta de Sedecies

²⁰Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.

¹L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d’un mur de setge, ²i Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies. ³El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, ⁴els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat. El rei se’n va anar pel camí de l’Arabà. ⁵Però les tropes caldees el van perseguir i el van agafar a l’Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l’havien abandonat. ⁶Van fer presoner el rei, el conduïren a Riblà, davant el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: ⁷els fills de Sedecies van ser degollats davant d’ell, i a Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia.

Incendi de Jerusalem. Segona deportació

⁸El mes cinquè, el dia set del mes, que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i oficial del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem ⁹i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ¹⁰Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem. ¹¹Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven. ¹²El cap de la guàrdia només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps. ¹³Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia. ¹⁴També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte. ¹⁵El cap de la guàrdia va prendre igualment els encensers, les calderetes d’aspersió, tot el que era d’or i tot el que era de plata. ¹⁶Les dues columnes, l’anomenat «Mar» i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable. ¹⁷Les columnes feien cada una divuit colzades d’alt, i els capitells de bronze tenien una alçada de tres colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració sobre la xarxa. ¹⁸El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell. ¹⁹També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, cinc consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s’havien quedat a la ciutat. ²⁰Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà. ²¹El rei de Babilònia els feu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà lluny de la seva terra.

El governador Guedalià

²²Als qui havien quedat al país de Judà, aquells que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deixat, els va donar per governador Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan. ²³Quan tots els oficials de l’exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l’anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita. ²⁴Guedalià els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament: —No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia, i tot us anirà bé. ²⁵Però, el mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedalià i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispà. ²⁶Després d’això, tot el poble, des del més petit fins al més gran, amb els oficials de l’exèrcit, se’n van anar a Egipte, per por dels caldeus.

Jeconies és rehabilitat

²⁷Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar. ²⁸Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia. ²⁹Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei. ³⁰El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida.