Isaïes

Primera part (1-39)

Introducció

Títol

¹Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà.

Déu acusa Israel de rebel·lió

²Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. ³Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» ⁴Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! ⁵On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor. ⁶De cap a peus no hi ha res de sa: tot són cops, morats i ferides obertes, que no han estat netejades ni embenades ni amorosides amb oli. ⁷El vostre país és un desert, les ciutats estan cremades. Davant vostre els estrangers us devoren els conreus. Tot ha quedat desolat, com les ciutats depravades que foren destruïdes. ⁸La ciutat de Sió ha romàs com una cabana en una vinya, com una barraca en un cogombrar, com una vila assetjada. ⁹Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra.

No hi ha culte sense justícia

¹⁰Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra! ¹¹Ell us diu: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits. ¹²Quan veniu a presentar-vos davant meu amb els vostres animals, no feu més que passejar-vos pels meus atris. Qui us ha demanat tot això? ¹³No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto. No suporto les festes de la lluna nova, ni els aplecs sagrats, ni el repòs del dissabte, perquè barregeu els maleficis amb les solemnitats. ¹⁴Els vostres novilunis i celebracions em fan fàstic, són per a mi una càrrega, estic cansat d’aguantar-los. ¹⁵Quan alceu les mans per pregar em tapo els ulls per no veure-us; ni que allargasséssiu les oracions, jo no us escoltaria, perquè teniu les mans plenes de sang. ¹⁶Renteu-vos, purifiqueu-vos. Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal, ¹⁷apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda. ¹⁸»Veniu després i veurem qui té raó —diu el Senyor. Tot i que els vostres pecats són com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu; tot i ser vermells com el carmí, es tornaran com la llana, ¹⁹només que vulgueu escoltar; llavors menjareu el bo i millor de la terra. ²⁰Però si no voleu i us revolteu, l’espasa us devorarà. Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

Jerusalem, la ciutat infidel

²¹Ah, com s’ha prostituït la ciutat fidel! Hi habitava el dret, s’hi allotjava gent honrada; però ara és plena d’assassins. ²²Jerusalem: eres argent de bona llei; ara brilles i no vals. Eres un vi selecte, que ara han aigualit. ²³Els teus governants són uns bandolers, companys de lladres. Tots busquen els suborns, van darrere els obsequis. No defensen els orfes, no admeten el plany que els adrecen les viudes. ²⁴Per això el Senyor, Déu de l’univers, el Poderós d’Israel, afirma: «No em retindré davant els adversaris; els meus enemics ho pagaran. ²⁵Descarregaré la mà contra tu, Jerusalem; eliminaré les teves escòries, com fonen la plata per refinar-la. ²⁶Faré que els teus jutges i consellers siguin rectes com en temps passats; t’anomenaran altra vegada “Ciutat justa”, “Ciutat fidel”. ²⁷Sió serà rescatada gràcies al dret, els seus habitants es convertiran en virtut de la justícia. ²⁸Rebels i pecadors seran desfets tots junts, desapareixeran els qui abandonen el Senyor. ²⁹»Us delíeu pels arbres sagrats, i en quedareu defraudats; confiàveu en els jardins sagrats, i us sentireu decebuts. ³⁰Sereu com una alzina esfullada, com un jardí eixarreït. ³¹El qui anava confiat serà com encenalls, i les seves obres seran la guspira: cremarà tot plegat, i no ho apagarà ningú.»

Oracles sobre Judà i Israel

¹Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós.

Pelegrinatge de tots els pobles a Jerusalem

²En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, ³s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. ⁴Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. ⁵Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.

El dia del Senyor

⁶Tu, Senyor, has abandonat el teu poble, la casa de Jacob, perquè és plena d’endevins d’orient com el país dels filisteus, i els estrangers hi formiguegen. ⁷El país s’ha omplert de plata i d’or, i els seus tresors no tenen fi. El país s’ha omplert de cavalls, són incomptables els seus carros. ⁸El país s’ha omplert d’ídols, la gent es prosterna davant d’ells, davant l’obra de les seves mans: són els ídols que les seves mans han fabricat. ⁹Però tot mortal serà humiliat, tot home s’enfonsarà. Tu, Senyor, no els ho passaràs per alt. ¹⁰Fiqueu-vos entre roques, amagueu-vos sota terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat. ¹¹L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. ¹²És el dia del Senyor de l’univers: s’alçarà per damunt dels superbs i dels orgullosos, per damunt dels altius que ell haurà abaixat, ¹³per damunt dels alts cedres del Líban i dels roures de Basan, ¹⁴per damunt de les muntanyes altes i dels turons elevats, ¹⁵per damunt de les grans torres i dels murs inexpugnables, ¹⁶per damunt dels grans vaixells de Tarsis i de les naus sumptuoses. ¹⁷L’altivesa dels humans serà abaixada, serà humiliat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. ¹⁸Dels ídols, no en quedarà res. ¹⁹Tothom es ficarà a les balmes de les roques i als avencs de la terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. ²⁰Aquell dia, els homes llançaran els ídols de plata i d’or que s’havien fabricat per adorar-los; els llançaran als talps i a les rates-pinyades. ²¹Es ficaran als forats de les roques i a les escletxes de les penyes, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. ²²No confieu en l’home: és tan sols una mica d’alè. Qui en donaria res?

Desordre en el regne de Judà

¹El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, ²els millors guerrers i la tropa, els jutges i els profetes, els endevins i els ancians, ³els oficials i els dignataris, els consellers i els mags, i els experts en encanteris. ⁴Els donarà criatures per governants, jovenalla que els domini. ⁵Els homes es barallaran els uns amb els altres. El jove no respectarà l’ancià, un qualsevol no respectarà els més dignes. ⁶Cadascú agafarà un parent, un del mateix clan, i li dirà: «Tu que tens un mantell, sigues el nostre cap, pren a les mans aquest desori.» ⁷Però ell protestarà cridant: «Jo no faig miracles! No tinc res a casa, ni pa ni mantell. No em feu el vostre cap.» ⁸Jerusalem cau, Judà s’esfondra, perquè de paraula i amb els fets desafien cara a cara el Senyor gloriós. ⁹Duen els pecats marcats al rostre, se’n vanten com la gent de Sodoma, ni tan sols els dissimulen. Ai d’ells! S’han guanyat la perdició! ¹⁰Recordeu-ho: el just serà feliç, se saciarà del fruit de les seves obres. ¹¹Però ai del culpable! Acabarà malament, rebrà la paga de les seves accions. ¹²«Poble meu —diu el Senyor—, els opressors t’escanyen amb tributs, els usurers et governen. Poble meu, els teus guies t’esgarrien, t’embullen els camins.»

El Senyor acusa els dirigents del poble

¹³El Senyor obre un procés; s’aixeca per acusar els pobles. ¹⁴El Senyor ve a demanar comptes als ancians i als caps del poble: «Vosaltres heu devastat la meva vinya, ompliu les vostres cases amb allò que heu robat als pobres. ¹⁵Amb quin dret tritureu el meu poble i esmicoleu els indefensos? Us ho pregunto jo, el Senyor, Déu de l’univers.»

Contra les dones de Jerusalem

¹⁶Diu el Senyor: «Les dames de Sió són altives, caminen molt tibades, miren amb ulls seductors, passegen a passos menuts fent dringar les anelles dels turmells.» ¹⁷Per això el Senyor les omplirà de tinya i les farà anar amb el cap pelat. ¹⁸Aquell dia, el Senyor arrencarà a les dones totes les seves gales: anelles dels turmells, collarets de solets i llunetes, ¹⁹arracades, braçalets i vels, ²⁰turbants, cadenetes, mocadors de pit, talismans i amulets, ²¹anells, anelles del nas, ²²vestits de festa, capes i xals, bossetes de mà, ²³robes de gasa i de lli, mocadors de cap i de coll. ²⁴Llavors, en lloc de perfum hi haurà tuf de podrit; en lloc de cinyells, sogues; en lloc de trenes i rínxols, el cap rapat; en lloc de vestits fastuosos, faldars de sac; en lloc de bellesa, marca de foc. ²⁵Els teus homes, Jerusalem, moriran a la guerra; els teus millors soldats cauran en el combat. ²⁶A les teves portes se sentiran planys i sanglots; seuràs a terra com una dona que no té ningú.

¹Aquell dia, set dones pretendran un sol home. Li diran: «No et serem una càrrega ni per menjar ni per vestir, però pren-nos per mullers, treu-nos el deshonor d’estar soles.»

Els supervivents de Jerusalem

²Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d’esplendor els supervivents d’Israel; el fruit de la terra els omplirà d’honor i de prestigi. ⁵Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s’hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser. ⁶Serà com una cabana per a protegir de la calor del dia i per a aixoplugar-s’hi de xàfecs i aiguats.

La cançó de la vinya

¹Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. ²Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. ³Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. ⁴Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? ⁵Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi. ⁶La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. ⁷La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.

Contra els qui governen Judà

⁸Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps! Aviat no quedarà lloc per a ningú, habitareu sols en el país. ⁹Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers: «Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran una ruïna; ningú no habitarà aquests palaus. ¹⁰Deu jovades de vinya donaran només un bot de vi, i deu sacs de gra en produiran un de sol.» ¹¹Ai dels qui de bon matí corren darrere la beguda i al capvespre s’atarden encesos pel vi! ¹²Mentre s’embriaguen al so de l’arpa, la lira, el tamborí i la flauta, no pensen què fa el Senyor, no s’adonen com actua la seva mà. ¹³Per això diu el Senyor: «El meu poble, que no entén res, serà deportat; els seus governants moriran de fam, la gent defallirà de set.» ¹⁴Per això el país dels morts eixamplarà la seva gola, obrirà la boca de bat a bat. Hi davallaran nobles i poble enmig d’una cridòria eixordadora. ¹⁵Tot mortal serà humiliat, tot home s’enfonsarà; els altius abaixaran la mirada. ¹⁶El Senyor de l’univers quedarà enaltit quan restaurarà la justícia; ell, el Déu sant, mostrarà la seva santedat restablint el dret. ¹⁷Per les ruïnes dels palaus dels rics pasturaran els ramats, el bestiar de pas s’hi atiparà. ¹⁸Ai dels qui estiren amb enganys el carro de la injustícia i així arrosseguen el càstig del seu pecat! ¹⁹Diuen: «Que s’afanyi el Déu sant d’Israel, que enllesteixi la seva obra: la volem veure. Que l’acompleixi d’una vegada: la volem conèixer.» ²⁰Ai dels qui tenen el mal per bé i el bé per mal! Canvien la tenebra en llum i la llum en tenebra; fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg. ²¹Ai dels qui es creuen savis i es tenen per intel·ligents! ²²Ai dels qui són valents a l’hora de beure vi, herois tan sols per a barrejar begudes! ²³Per un suborn absolen el culpable, neguen al just el seu dret. ²⁴Per això, com el foc devora la palla i la flama consumeix el rostoll, ells es podriran de soca-rel i les seves tiges es pansiran, ja que rebutgen l’ensenyament del Senyor de l’univers, menyspreen la paraula del Sant d’Israel.

La indignació del Senyor

²⁵Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant.

L’amenaça d’una nació llunyana

²⁶El Senyor alça un estendard per cridar una nació llunyana; fa un xiulet perquè vingui des de l’extrem de la terra, i tot d’una arriba lleugera. ²⁷En aquesta nació, ningú no es cansa, ningú no ensopega, ningú no s’abalteix ni s’adorm, ningú no porta desfet el cinturó ni deslligades les sandàlies. ²⁸Les seves fletxes són agudes, i els seus arcs, tibants. Les peülles dels seus cavalls són dures com la roca, i les rodes dels seus carros giren com l’huracà. ²⁹Rugeix com una lleona, braola com cadells de lleó: rugeix, atrapa la presa i se l’enduu; ningú no la hi pot arrabassar. ³⁰Però vindrà un dia que rugiran contra aquella nació com bramulen les onades de la mar. Miraran al país i veuran arreu la foscor dels desastres: la nuvolada enfosquirà la llum.

La vocació d’Isaïes

¹L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. ²Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. ³Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. ⁴El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. ⁵Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! ⁶Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. ⁷Em va tocar la boca i digué: —Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat. ⁸Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: —Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: —Aquí em tens. Envia-m’hi. ⁹Ell digué: —Ves a dir a aquest poble: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu.” ¹⁰Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits. ¹¹Jo vaig demanar: —Fins quan, Senyor? Ell em respongué: —Fins que tot sigui devastat, les viles despoblades, les cases sense ningú, les terres, un ermàs. ¹²El Senyor allunyarà tothom i el país quedarà abandonat. ¹³I si sobreviu un home entre deu, també serà consumit. Serà com l’alzina o el roure tallats, que tenen la soca i prou. Però d’aquesta soca en naixerà un rebrot sant.

Un missatge per al rei Acaz

¹En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. ²Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. ³Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: —Ves amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, ⁴i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. ⁵Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: ⁶‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ ⁷Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:

El senyal de l’Emmanuel

¹⁰Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz: ¹¹—Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel. ¹²Però Acaz va respondre: —No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor. ¹³Aleshores Isaïes digué: —Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? ¹⁴Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). ¹⁵El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. ¹⁶Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. ¹⁷Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria. ¹⁸Aquell dia, el Senyor farà un xiulet a les mosques dels canals del Nil i a les abelles del país d’Assíria. ¹⁹Totes acudiran i es posaran a les fondalades dels torrents, a les escletxes de les roques, per tots els matolls i per tots els abeuradors. ²⁰Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla a l’altra banda de l’Eufrates: la navalla és el rei d’Assíria. Us afaitarà el pèl de cap a peus i us traurà fins i tot la barba. ²¹Aquell dia, cadascú criarà una vaca i dues ovelles, ²²i faran tanta llet que tothom podrà menjar mató. Els qui sobreviuran al país menjaran mel i mató. ²³Aquell dia, les vinyes d’un miler de ceps, valorades en mil peces d’argent, seran abandonades a les espines i esbarzers. ²⁴Sols hi aniran els caçadors, armats amb l’arc i les fletxes. Els esbarzers i les espines cobriran tot el país. ²⁵Per por de les espines i els esbarzers, ningú no es voldrà acostar als turons que abans eren conreats. Hi aviaran els bous a pasturar i seran trepitjats per les ovelles.

Un fill d’Isaïes, senyal per a Israel

¹El Senyor em va dir: —Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”). ²Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu. ³Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir: —Posa-li el nom de “Maher xalal, haix baz”. ⁴Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria.

Anunci de la invasió assíria

⁵El Senyor va continuar parlant-me. Em digué: ⁶—Aquest poble ha rebutjat les aigües de Siloè, que s’escolen suaument, i s’alegra de la invasió de Ressín i del fill de Remaliahu. ⁷Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada sortirà de mare i negarà totes les ribes. ⁸Envairà Judà, el cobrirà i el submergirà: li arribarà fins al coll. Les seves ales esteses, Emmanuel, abastaran tot el teu país.

Els vans projectes dels pobles

⁹Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets. ¹⁰Ja podeu deliberar, que fracassareu. Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres.

Ensenyament del Senyor al profeta

¹¹El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així: ¹²—Vosaltres no heu de tenir per conspiració res d’allò que aquest poble té per conspiració; no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem. ¹³És a mi, el Senyor de l’univers, que heu de reconèixer com a sant. Davant meu heu de témer i tremolar! ¹⁴Jo soc el santuari, però també pedra d’ensopec i roc que fa caure les dues cases d’Israel. Soc un parany i una trampa per als qui viuen a Jerusalem. ¹⁵Molts hi ensopegaran, cauran i es faran mal, quedaran agafats a la trampa i no en sortiran. ¹⁶Clou el document amb l’ensenyament que conté; que el guardin segellat els meus deixebles. ¹⁷Confiaré en el Senyor, que amaga la mirada al casal de Jacob, i esperaré en ell. ¹⁸Aquí ens teniu, a mi i els fills que el Senyor m’ha donat: som, enmig d’Israel, senyals i presagis que venen del Senyor de l’univers, el qui resideix a la muntanya de Sió. ¹⁹La gent us dirà: «Consulteu els nigromants i els endevins, que parlen entre dents i xiuxiuegen. ¿És que un poble no té dret a consultar els seus déus, els seus morts, en benefici dels vius?» ²⁰Però vosaltres heu de pensar en l’ensenyament d’aquell document quan algú parli en contra del que ara us dic. Aquell qui no veu l’albada ²¹haurà de travessar el país, atuït i famolenc. Exasperat de tanta fam, maleirà el seu rei i el seu Déu. Llavors mirarà cap al cel ²²i després mirarà cap a la terra: arreu veurà dissort i tenebra, obscuritat i angoixa; la foscor el perseguirà.

L’aurora d’un regne de pau

²³Però no hi haurà més obscuritat per als qui vivien en l’angoixa. En temps passat, el Senyor deshonrà la terra de Zabuló i de Neftalí; però ara el Senyor ha honorat la ruta del mar, l’altra banda del Jordà, la Galilea dels pagans.

¹El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. ²Els has multiplicat, Senyor, els has omplert d’una alegria immensa. S’alegren davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí. ³El jou que els afeixugava, la barra que duien a l’espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. ⁴Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora. ⁵Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau». ⁶Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.

Càstig d’Israel

⁷El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel. ⁸Tot el poble l’ha coneguda, però Efraïm i els habitants de Samaria diuen amb arrogància orgullosa: ⁹«Si cauen els maons, edificarem amb pedra; si talen els sicòmors, repoblarem amb cedres.» ¹⁰El Senyor ha instigat contra Israel els enemics, els de Ressín, ha atiat els seus adversaris: ¹¹els arameus pel davant i els filisteus pel darrere; entre tots han devorat Israel. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. ¹²El poble no ha retornat a qui el castigava, no s’ha girat cap al Senyor de l’univers. ¹³Per això el Senyor, en un sol dia, ha tallat a Israel el cap i la cua, la palma i el jonc. ¹⁴El cap és l’ancià i el noble; la cua, el profeta mentider. ¹⁵Els guies d’aquest poble l’han esgarriat, i els qui els seguien han desaparegut. ¹⁶Per això el Senyor no serà favorable als joves ni s’apiadarà dels orfes i les viudes, perquè tots són infidels i malvats i sols parlen d’insensateses. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. ¹⁷La maldat abrusa com el foc quan consumeix espines i esbarzers, quan arbora l’espessor del bosc i s’enlaira en columnes de fum. ¹⁸L’ardor del Senyor de l’univers abrusa el país; el poble és consumit pel foc. Ningú no té entranyes per a ningú: ¹⁹tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l’esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç: ²⁰Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

Càstig dels qui governen Judà

¹Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! ²Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. ³Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses? ⁴El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

Càstig del rei assiri

⁵«Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo. ⁶Els envio contra una nació infidel, contra un poble que m’irrita, perquè el saquegin, l’espoliïn i el trepitgin com el fang dels carrers. ⁷Però ells no ho entenen així, no són aquests els seus propòsits: el que volen és exterminar i destruir moltes nacions.» ⁸El rei dels assiris diu: «Que no són reis tots els meus generals? ⁹¿No he fet a Calné el mateix que a Carquemix? ¿I a Hamat el mateix que a Arpad? ¿I a Samaria el mateix que a Damasc? ¹⁰He sotmès amb el meu poder regnes protegits per molts ídols, amb moltes més estàtues que Jerusalem i Samaria. ¹¹I el que vaig fer a Samaria i als seus ídols, ¿no ho faré també a Jerusalem i a les seves imatges?» ¹²Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent. ¹³El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida. ¹⁴Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqueses dels pobles, sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales.» ¹⁵Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.» ¹⁶Per tant, el Senyor, Déu de l’univers, convertirà aquell rei, de gras, en magre, i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador. ¹⁷El Déu sant, llum d’Israel, serà foc i flama que en un sol dia li cremarà i consumirà les espines i els esbarzers, ¹⁸la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix. ¹⁹Un marrec sabria comptar els pocs arbres que li restaran.

La petita resta d’Israel

²⁰Aquell dia, la resta d’Israel, els supervivents del llinatge de Jacob, deixaran de confiar en aquell qui només els feria, i confiaran fermament en el Senyor, Déu sant d’Israel. ²¹Una resta, la resta de Jacob, tornarà cap al «Déu heroi». ²²I ni que el teu poble, Israel, fos tan nombrós com els grans de sorra de la vora de la mar, només en tornarà una resta: la destrucció està decidida, la justícia divina es desbordarà. ²³Ben cert, Déu, el Senyor de l’univers, executarà en tot el país la destrucció que ha decidit.

Els assiris seran castigats

²⁴Per això el Senyor, Déu de l’univers, et diu: «Poble meu que habites a Sió, no temis els assiris, ni que et fereixin amb el bastó, ni que aixequin contra tu la seva vara com feien els egipcis. ²⁵Aviat, ben aviat, s’haurà acabat el meu enuig contra tu, i giraré contra ells la meva ira, que serà la seva ruïna. ²⁶Llavors el Senyor de l’univers brandarà contra ells un fuet, com feu amb Madian a la roca d’Oreb, i alçarà la seva vara contra el mar, com feu contra els egipcis. ²⁷Aquell dia, et traurà la càrrega de les espatlles i el jou que duus al coll. I seràs tan fort que ja no et podran enjovar.»

L’enemic s’acosta a Jerusalem

²⁸Les tropes assíries arriben a Aiat, passen per Migron; deixen el bagatge a Micmàs ²⁹i travessen el congost, tot dient: «Farem nit a Gueba.» Ramà tremola, Guibà de Saül fuig. ³⁰Crida fort, Bat-Gal·lim! Escolta bé, Laix! Anatot està de dol. ³¹Madmenà no sap on va. Gent de Guebim, fortifiqueu-vos! ³²L’invasor ja s’ha plantat a Nob i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió, el turó de Jerusalem.

L’esfondrament

³³El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. ³⁴La destral arrasarà l’espessor del bosc; els arbres immensos del Líban es desplomaran.

El descendent de David

¹Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. ²L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; ³esperit que li inspiri com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; ⁴farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. ⁵S’armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat. ⁶El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. ⁷La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, ⁸l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. ⁹Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar. ¹⁰Aquell dia, el rebrot de Jessè s’alçarà com a bandera entre els pobles; les nacions li demanaran consell, i el lloc on habitarà serà gloriós.

El retorn dels deportats

¹¹Aquell dia, el Senyor tornarà a mostrar el seu poder per rescatar la resta del seu poble: els qui quedin per Assíria i per Egipte, a Patrós, Etiòpia i Elam, a Xinar, Hamat i les illes. ¹²Alçarà un estendard sobre les nacions, per reunir els dispersats d’Israel i aplegar els deportats de Judà de les quatre parts de la terra. ¹³Aleshores s’acabarà l’enveja d’Efraïm contra Judà i l’enemistat de Judà contra Efraïm: Efraïm ja no envejarà Judà ni Judà serà enemic d’Efraïm. ¹⁴Junts es llançaran sobre els filisteus, a occident, i saquejaran els nòmades d’orient: estendran el seu domini sobre Edom i Moab, i els ammonites seran els seus vassalls. ¹⁵Llavors el Senyor eixugarà la llengua del mar d’Egipte i amenaçarà amb la seva mà el riu Eufrates: el seu alè ardent el dividirà en set rierols, que es podran passar sense descalçar-se. ¹⁶S’obrirà una ruta per a la resta del poble que sobreviurà entre els assiris, com la ruta que trobaren els israelites quan van pujar de la terra d’Egipte.

Cant d’acció de gràcies

¹Aquell dia diràs: «Et dono gràcies, Senyor: t’havies irritat contra mi, però t’has desdit del teu rigor i m’has consolat. ²Ell és el Déu que em salva; hi confio, no m’espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. ³Cantant de goig sortireu a buscar l’aigua de les fonts de salvació. ⁴I aquell dia direu: “Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes; recordeu que el seu nom és excels. ⁵Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que ho publiquin per tota la terra. ⁶Poble de Sió, aclama’l ple de goig, perquè és gran dintre teu el Sant d’Israel.”»

Oracles contra les nacions

Contra Babilònia

¹Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós. ²«Alceu l’estendard sobre un tossal pelat, crideu i feu senyals perquè entrin pels grans portals de Babilònia. ³Jo mateix he donat ordres als qui estan consagrats a mi, he convocat els guerrers per consumar la meva indignació, per celebrar el triomf del meu honor.» ⁴Escolteu quin avalot a les muntanyes: s’assembla al d’una gran gentada. Escolteu quin brogit de reialmes, quina coalició de nacions! El Senyor de l’univers passa revista a les tropes. ⁵Venen d’una terra llunyana, de més enllà de l’horitzó, per devastar tot el país. És el Senyor que arriba amb els instruments del seu furor. ⁶Xiscleu de dolor, que el dia del Senyor s’acosta; ve com la potent devastació del Totpoderós. ⁷Per això totes les mans cauen sense força, i a tothom se li fon el cor. ⁸Els atenallen l’espant, els dolors i els turments; es retorcen com la dona quan infanta. Es miren esglaiats els uns als altres, amb la cara trasbalsada. ⁹El dia del Senyor s’acosta implacable: serà un esclat de fúria i de furor, que convertirà el país en un desert i exterminarà els culpables. ¹⁰Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror. ¹¹Ho diu el Senyor: «Jo castigaré la depravació del món i els crims dels malvats. Posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans. ¹²Els homes seran més escassos que l’or, més rars que l’or d’Ofir. ¹³El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l’univers, ple d’indignació, faré tremolar el cel i sotragaré la terra. ¹⁴Els homes, com gaseles perseguides, com un ramat que ningú no aplega, tornaran cadascú al seu país, fugiran a la seva terra. ¹⁵Si els aconsegueixen, els traspassaran d’una llançada; si els capturen, els mataran amb l’espasa. ¹⁶Veuran com trossegen els seus propis infants, els saquegen les cases, violen les seves dones. ¹⁷Jo atiaré contra ells els medes, gent que no fa cas de la plata ni s’interessa per l’or. ¹⁸Amb els seus arcs abatran els joves, no es compadiran dels nadons ni s’apiadaran dels infants.» ¹⁹Babilònia, la perla dels imperis, joiell i orgull dels caldeus, sofrirà la mateixa destrucció que Déu infligí a Sodoma i Gomorra. ²⁰No serà habitada mai més, restarà despoblada per segles i segles. Ni tan sols els nòmades hi acamparan, ni els pastors hi tancaran els seus ramats. ²¹Serà només un cau de gats mesquers; els mussols ompliran les cases. Allí viuran els estruços, i els sàtirs hi dansaran. ²²Les hienes udolaran en aquells palaus, els xacals, en les grans mansions. Aviat arribarà l’hora de Babilònia, els seus dies estan comptats.

Els deportats tornaran

¹El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. ²Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.

Sàtira contra el rei de Babilònia

³Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès, ⁴entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia: «Quina fi, la del tirà! S’ha acabat la seva arrogància. ⁵El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, la vara dels dominadors ⁶que bastonejava els pobles furiosament i sense parar, que dominava amb ràbia les nacions i les perseguia sense treva. ⁷Ara la terra reposa tranquil·la i esclata en crits d’entusiasme; ⁸els xiprers i els cedres del Líban també s’alegren i diuen: “D’ençà que jeus a la tomba no ve ningú més a tallar-nos.” ⁹»El país dels morts es remou amb l’anunci de la teva arribada; desvetlla per tu les ombres dels morts, les de tots els poderosos de la terra; fa aixecar dels seus setials els reis de les nacions. ¹⁰Tots et saluden i et diuen: “Ara tu també ets feble: t’has tornat com nosaltres!” ¹¹La teva arrogància s’ha enfonsat al país dels morts al so de les teves arpes. El teu jaç és la podridura, i els cucs et fan de cobrellit. ¹²»Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions. ¹³Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. ¹⁴Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.” ¹⁵De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns. ¹⁶Els qui et veuen entrar t’observen, et miren fixament i diuen: “¿És aquest l’home que feia tremolar la terra i trontollar els reialmes? ¹⁷¿Aquest transformava el món en un desert, arrasava les ciutats i negava la llibertat als presoners?” ¹⁸»Tots els reis de les nacions reposen amb honor, cada un a la seva tomba. ¹⁹A tu, en canvi, t’han llançat fora del sepulcre, com un fetus mal format, com carronya trepitjada: et cobreixen els cadàvers de guerrers traspassats per l’espasa, que han baixat al més pregon de l’abisme. ²⁰Però ni dintre la tomba t’ajuntaràs amb ells, perquè has devastat el teu país, has assassinat el teu propi poble. Ningú no pronunciarà mai més el nom de la teva dinastia criminal. ²¹Per la culpa dels pares prepareu ara la matança dels fills: que no s’alcin més a conquerir la terra i a omplir de ciutats el món sencer. ²²»Ho dic jo, el Senyor de l’univers: M’alçaré contra Babilònia i n’exterminaré el nom i tot vestigi, tot rebrot i tota posteritat. ²³La convertiré en terra pantanosa, domini dels eriçons. L’esbandiré d’una escombrada. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

Desfeta dels assiris

²⁴Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. ²⁵Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt les meves muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.» ²⁶Aquesta és la decisió del Senyor de l’univers per a tots els països; la seva mà amenaça totes les nacions. ²⁷Quan ell pren un determini, qui el farà fracassar? Quan la seva mà amenaça, qui la hi farà retirar?

Contra els filisteus

²⁸Aquest presagi és de l’any que va morir el rei Acaz. ²⁹No us alegreu, filisteus, de veure trencat el bastó que us feria; si el bastó era una serp, el rebrot serà un escurçó, i el fruit, un drac volador. ³⁰Els més miserables tenien menjar, i els pobres reposaven segurs; ara, la fam que els enviaré els exterminarà, i el drac matarà els supervivents. ³¹Crideu i lamenteu-vos, ciutats fortificades! Filistea, fon-te de por, perquè ve del nord un núvol de fum, un exèrcit en formació compacta. ³²Què respondrem als ambaixadors filisteus? Que el Senyor mateix ha fundat Sió i que allí es refugien els pobres del seu poble.

Contra Moab

¹Presagi sobre Moab. Ar de Moab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. Quirmoab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. ²Dibon puja al temple, als turons sagrats per plorar. A Nebó i a Medebà, Moab es lamenta. Tothom s’ha rapat el cap i afaitat la barba. ³Pels carrers, la gent porta roba de sac en senyal de dol, es lamenta als terrats i a les places, tothom es desfà en plors. ⁴Quina cridòria a Heixbon i a Elalé: fins a Jahas se senten els seus clams! Per això Moab llança el crit de guerra, però els seus soldats han perdut el coratge. ⁵Un plany em surt del cor per Moab. Els seus fugitius arriben a Sóar, a Eglat-Xelixià. Ploren mentre pugen la costa de Luhit; pel camí d’Horonaim se senten crits desesperats. ⁶A les aigües de Nimrim la terra és desolada, els prats s’han assecat, no hi ha més herba, ja no hi queda res de verd. ⁷Tothom recull les provisions, tots els béns que els resten, i se’ls emporten lluny, fins al torrent dels Salzes. ⁸El seu clam dona la volta per les fronteres de Moab, els seus planys arriben a Eglaim i a Beerelim. ⁹Les aigües de Dimon seran vermelles de sang. Però jo, el Senyor, afegiré a Moab noves dissorts: un lleó atacarà els seus supervivents, els qui s’hauran escapat del país.

Moab demana ajuda a Jerusalem

¹«Envieu el tribut d’anyells al sobirà del país, des de Sela, pel desert, a la muntanya de la ciutat de Sió.» ²Les noies de Moab, quan passen els guals de l’Arnon, semblen ocells esverats que fugen del niu. ³Demanen: «Porteu a Sió aquesta súplica, dueu-li aquesta petició. Digueu-li: “En ple migdia fes ombra com la nit per amagar els refugiats; no delatis els fugitius. ⁴Acull a casa teva els meus fugitius, els moabites, amaga’ls dins la ciutat, que no els trobi el devastador. Quan s’acabarà l’opressió i els estralls arribaran a la fi, quan en el país el tirà desaparegui, ⁵el tron de la dinastia de David es fonamentarà en l’amor. S’hi asseurà un governant lleial, ferm en el dret i decidit a fer justícia.”»

Resposta negativa de Jerusalem

⁶Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, altiu, insolent, encara que es presenti tan submís. ⁷Ara, doncs, els moabites es lamenten d’ells mateixos. Tots es lamenten: gemegant consternats, i enyorant els pastissos de panses de Quirharèsset. ⁸Els conreus d’Heixbon s’han marcit; els amos de les nacions han destrossat el fruit de les vinyes de Sibmà, que arribaven a Jazer i s’endinsaven a l’estepa. Les seves sarments s’estenien més enllà del Mar Mort. ⁹«I ara jo, el Senyor, ploro amb la gent de Jazer, per les vinyes de Sibmà. Us faig beure a glops les meves llàgrimes, Heixbon i Elalé, perquè han emmudit els cants alegres de les collites i les veremes. ¹⁰S’han allunyat dels fruiterars la joia i les festes, no se senten a les vinyes crits alegres i entusiastes, als cups ja no trepitgen raïm. Jo he fet callar els cants alegres. ¹¹Per això les meves entranyes, com les cordes d’una lira, es commouen per Moab, vibren per Quirheres. ¹²Quan veureu que la gent de Moab s’escarrassa per pujar als turons sagrats i entra al seu santuari per pregar, sapigueu que no obtindran res.» ¹³Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab. ¹⁴I ara el Senyor declara: «D’aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»

Contra els regnes de Damasc i d’Israel

¹Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. ²Les viles d’Aroer, abandonades, seran domini dels ramats: s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú. ³Efraïm perdrà les ciutats fortificades, i Damasc, la seva reialesa. El que restarà dels arameus no serà més important que Israel. Ho diu el Senyor de l’univers. ⁴Aquell dia, Jacob perdrà pes: gras com era, s’amagrirà. ⁵Serà com la palla dels camps quan han segat les espigues; serà com les espigolalles que resten a la vall dels Rafaïtes. ⁶En quedarà tan sols una misèria, com després de collir les olives, quan només se’n veu alguna als cimalls i poques més a les branques. Ho diu el Senyor, Déu d’Israel. ⁷Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d’Israel. ⁸Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s’havien fabricat. ⁹Aquell dia, les ciutats fortes del país seran abandonades, com ja ho foren a l’arribada dels israelites: quedaran abandonades com el brancatge inútil. Serà una desolació. ¹⁰Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador, no t’has recordat de la Roca, defensa teva. Per això plantes jardins exòtics amb esqueixos dedicats a déus estrangers. ¹¹Avui els plantes i els veus créixer; l’endemà ja els veus florir, però no en colliràs res: vindrà un dia que seràs malferit amb un mal que no tindrà remei.

Derrota dels pobles enemics

¹²Ah! Quina remor de pobles i més pobles! És com la remor de la mar enfurida. És un avalot de nacions semblant a un aiguat impetuós. ¹³És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent, com la llavor de card que la tempesta s’emporta. ¹⁴Quin terror a l’hora del capvespre! Però abans de l’alba no en quedarà res. Aquesta és la sort dels qui ens depreden, el destí dels qui ens saquegen.

Advertiment als faraons etiòpics

¹Ai del país on brunzen els eixams, situat més enllà dels rius d’Etiòpia! ²Envia per mar els seus ambaixadors que naveguen amb barques de papir. Torneu-vos-en, ràpids missatgers, cap aquella gent esvelta i brunyida, poble temut aquí i enllà de les fronteres, nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. ³Vosaltres, habitants del món, pobladors de la terra, mireu si s’alça un estendard a les muntanyes, escolteu si sona un toc de corn. ⁴Perquè el Senyor m’ha dit: «Des del lloc on habito observaré amb tota calma, la calma d’un dia lluminós i càlid, la calma de la mullena en temps de sega. ⁵Abans de la verema, quan la vinya ja ha florit i el raïm grana, llavors s’esporguen les sarments i es netegen, s’arrenquen els pàmpols. ⁶Així, tots els invasors quedaran a mercè dels voltors i dels animals feréstecs. Els voltors hi passaran l’estiu, i els animals feréstecs, tot l’hivern.» ⁷Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, de part d’aquell poble de gent esvelta i brunyida, d’aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d’aquella nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l’univers, a la muntanya de Sió.

Contra Egipte

¹Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. ²El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties. ³Els egipcis perdran el seny, jo derrocaré tots els seus plans. Llavors consultaran els ídols i els fetillers, els nigromants i els endevins. ⁴Jo posaré Egipte en mans d’un amo violent, un rei despòtic el dominarà.» Ho diu el Senyor, Déu de l’univers. ⁵Les aigües del Nil s’eixugaran, el riu quedarà sec i àrid. ⁶Els canals faran pudor, les aigües del delta s’escorreran fins a estroncar-se. Les canyes i els joncs es marciran. ⁷Fins els joncs de la boca del riu i els camps que el Nil rega quedaran secs. El vent se’ls endurà i no en deixarà res. ⁸Els pescadors es doldran i es planyeran; els qui tiraven l’ham al Nil o hi calaven les xarxes quedaran consternats. ⁹Els qui treballaven el lli, cardadors i filadors, s’aclofaran, blancs com la cera; ¹⁰els teixidors s’asseuran abatuts, i els jornalers, desesperançats. ¹¹Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? ¹²Però on són els teus savis, faraó? Que t’anunciïn, si és que ho saben, què ha decidit contra Egipte el Senyor de l’univers! ¹³Són ineptes, els cortesans de Tanis, i els de Memfis viuen enganyats. Ells, els governadors de les províncies, han desencaminat Egipte. ¹⁴El Senyor omple el país d’un vi que li beu l’enteniment, i ells, els governadors, esgarrien Egipte en tot el que emprèn. Egipte sembla un embriac que no s’aguanta dret damunt el seu propi vòmit. ¹⁵En aquell país, ningú no farà res de bo. Tant és que ho comenci el cap o la cua, la palma o el jonc.

Esperança per a Egipte

¹⁶Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers. ¹⁷El país de Judà serà el terror d’Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l’univers té decidit contra Egipte. ¹⁸Aquell dia es parlarà la llengua hebrea en cinc ciutats d’Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l’univers. Una d’elles es dirà Iraheres. ¹⁹Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d’ell. ²⁰Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l’univers és present al país d’Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà. ²¹Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l’adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran. ²²El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà. ²³Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor. ²⁴Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra. ²⁵El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.»

El senyal del profeta nu

¹Sargon, rei d’Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d’Asdod. Va assetjar-la i se n’apoderà. ²Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós. Li digué: —Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies. Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç. ³Després el Senyor va dir: —El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç durant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egipte i contra Etiòpia, ⁴ja que el rei d’Assíria s’endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells aniran nus i descalços, ensenyant les vergonyes. Quina infàmia per als egipcis! ⁵Tots els qui havien posat la confiança en Etiòpia i es gloriaven de l’ajuda egípcia quedaran consternats i avergonyits. ⁶Aquell dia, els habitants d’aquesta banda del mar diran: “Què se n’ha fet, de les nostres esperances! Vam córrer a demanar ajuda als egipcis perquè ens salvessin del rei d’Assíria; i ara, com ho farem per escapar-nos-en?”

Caiguda de Babilònia

¹Presagi sobre «el desert marítim». Ve del desert, d’una terra temible, com els terbolins que s’arremolinen pel Nègueb. ²El Senyor m’ha revelat una visió feixuga: «El traïdor trairà, el devastador devastarà. Elamites, a l’atac, medes, assetgeu la ciutat! Jo posaré fi a tots els planys que els pobles feien contra ella.» ³Oh, quin dolor dintre meu! M’agafen fiblades com a la dona quan infanta. Aquesta nova m’aclapara, això que veig em trasbalsa. ⁴Vaig perdut, tremolo de por. Em delia pels capvespres, i ara em causen terror. ⁵Paraven taula per al banquet, estenien les estores, menjaven i bevien, quan en sec ressona l’ordre: «Tothom dret, oficials! Prepareu els escuts de combat!» ⁶Això m’ha ordenat el Senyor: «Ves, aposta un sentinella per anunciar el que vegi. ⁷Si venia un carro de guerra tirat per dos cavalls, una caravana d’ases o una caravana de camells, que estigui alerta, que pari molta atenció.» ⁸El sentinella ha cridat: «Senyor, no em moc tot el dia del meu lloc de guaita, m’estic cada nit a la meva talaia. ⁹Atenció! Arriba un home en un carro tirat per dos cavalls. Ve tot cridant: “Ha caigut Babilònia! Ha caigut! Totes les estàtues dels seus déus són per terra esmicolades.”» ¹⁰Poble meu, jo t’he vist batut com el blat a l’era; però ara t’he anunciat el que he sentit de part del Senyor de l’univers, Déu d’Israel.

Advertiment a Edom

¹¹Presagi sobre Dumà. Algú em crida des de Seïr: «Sentinella, quan acabarà la nit? Digues-me, quan acabarà la nit?» ¹²El sentinella respon: «L’alba s’acosta, però encara és de nit. Si voleu fer més preguntes, torneu a venir.»

Contra les tribus àrabs

¹³Presagi sobre Aràbia. Passeu la nit al bosc d’Aràbia, caravanes de Dedan. ¹⁴Habitants del país de Temà, sortiu a rebre els assedegats i porteu-los aigua; aneu a trobar els fugitius i dueu-los pa per a menjar. ¹⁵Perquè han fugit davant l’espasa, davant l’espasa desfermada, davant els trets de l’arc, davant la violència de la batalla. ¹⁶És ben cert, m’ho ha fet saber el Senyor: «D’aquí a un any, dia per dia, tal com els compta el jornaler, s’haurà acabat tota la glòria de Quedar, ¹⁷i el nombre dels seus valerosos arquers serà insignificant.» Ho anuncia el Senyor, Déu d’Israel.

Advertiment a Jerusalem

¹Presagi sobre la vall de la Visió. Què et passa, Jerusalem, que els teus habitants han pujat tots dalt als terrats? ²Què són tant de renou i cridòria en una ciutat sempre de festa? L’espasa no ha fet víctimes, ningú no ha caigut en el combat. ³Els caps de l’exèrcit han fugit; sense disparar l’arc han estat capturats. Tots els qui l’enemic ha trobat, els ha fet presoners; fins els qui havien fugit lluny han estat agafats. ⁴Per això us dic: «Deixeu-me estar, que ploraré amargament. No em vulgueu consolar pel desastre del meu poble. ⁵El Senyor, Déu de l’univers, ha decretat un dia d’espant, d’ensulsiada, d’esfereïment. A la vall de la Visió es desploma la muralla, i els crits de socors ressonen per les muntanyes. ⁶Els soldats d’Elam arriben amb carros i cavalls, armats amb fletxes i arcs; els de Quir han preparat els escuts. ⁷Les millors de les teves valls, Jerusalem, són plenes de carros de guerra, i els soldats que els guien han pres posicions davant les teves portes. ⁸Han deixat Judà al descobert.» Aquell dia revisàveu les armes custodiades a l’edifici del Bosc ⁹i descobríeu molts esvorancs a la muralla de la ciutat de David. Vau recollir aigua a la bassa de baix, ¹⁰vau comptar les cases de Jerusalem i en vau demolir algunes per reforçar la muralla. ¹¹Construíreu un dipòsit entre els dos murs per recollir-hi l’aigua de la bassa vella. Però no vau alçar els ulls a Déu, que havia decidit tot el que havia de passar. Ell ho preparava de feia temps, però vosaltres no ho sabíeu veure. ¹²Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. ¹³En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.» ¹⁴Però el Senyor de l’univers m’ho ha revelat clarament: «Aquest pecat no us serà perdonat, us asseguro que morireu.» Ho declara el Senyor, Déu de l’univers.

Sentència contra un alt funcionari

¹⁵Això m’ordena el Senyor, Déu de l’univers: «Ves a trobar Xebnà, aquest administrador, aquest cap del palau reial, i digues-li: ¹⁶“Qui ets tu aquí, què hi tens, per a fer-te excavar una tomba en un lloc alt, per a fer-te obrir un sepulcre a la roca? ¹⁷Doncs mira, gran prohom: el Senyor et llançarà lluny, t’embolicarà en un farcell ¹⁸i et farà rodolar com una bola fins a un país tot pla. Allí moriràs, allí es deturaran els teus carruatges, tu que ets la deshonra del palau del teu senyor. ¹⁹Jo et faré caure de la peanya, el teu senyor et derrocarà del pedestal. ²⁰Aquell dia cridaré el meu servent, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, ²¹el revestiré amb la teva túnica, el cenyiré amb la teva faixa i li confiaré el poder que tu ara posseeixes. Serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la gent de Judà. ²²Li posaré damunt l’espatlla la clau del palau de David. Quan ell obri, ningú no tancarà; quan ell tanqui, ningú no obrirà. ²³El clavaré com una estaca en un lloc ferm, i serà un motiu de glòria per a la família del seu pare.” ²⁴Però es repenjarà damunt d’ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres. ²⁵Això diu el Senyor de l’univers: «Llavors l’estaca cedirà, i s’esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.

Contra Tir i Sidó

¹Presagi sobre Tir. «Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis! A Tir no hi queda ni una casa.» Ho han descobert quan arribaven de Quitim. ²«Calleu, habitants de les costes i mercaders de Sidó. Els vostres proveïdors solcaven els mars.» ³A través del mar, el gra d’Egipte, les collites del Nil, donaven a Tir molts beneficis; Tir era el mercat de les nacions. ⁴I tu, Sidó, avergonyeix-te! El mar, la fortalesa del mar, ha dit: «Ja no infanto ningú: no faig créixer nois ni pujo noies.» ⁵Quan arribaran aquestes noves de Tir, Egipte tremolarà. ⁶«Travesseu el mar fins a Tarsis, xiscleu i planyeu-vos, habitants de les costes! ⁷¿És aquesta la vostra ciutat, tan bulliciosa i d’orígens tan antics, que enviava els seus homes a establir-se en terres llunyanes?» ⁸Tir coronava reis; els seus mercaders eren prínceps; els seus marxants, els poderosos del món. Qui ha decidit la seva ruïna? ⁹El Senyor de l’univers l’ha decidida, per abaixar l’orgull dels honorables, per humiliar els poderosos de la terra. ¹⁰Estén els teus dominis, ciutat de Tarsis, com el Nil estén les seves aigües: el gran port de Tir ja no existeix. ¹¹El Senyor ha amenaçat el mar, ha fet tremolar els reialmes, ha manat destruir les fortaleses fenícies. ¹²Ell ha dit: «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó: ets una verge violada. Encara que passis a Quitim, tampoc allà no trobaràs repòs. ¹³Mira el país dels caldeus: aquest poble ja no existeix. Assíria n’ha fet un cau d’animals feréstecs. Hi havia alçat torres de setge: ha destruït les seves defenses, n’ha fet una ruïna. ¹⁴Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis! La vostra fortalesa és destruïda.» ¹⁵Des d’aquell dia, Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d’un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta: ¹⁶«Pren la cítara, ronda la ciutat, prostituta oblidada. Toca tan bé com sàpigues, canta sense parar, perquè es recordin de tu.» ¹⁷Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra. ¹⁸Però els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. No els acumularà ni els guardarà; serviran perquè els qui viuen a la presència del Senyor s’alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplèndids.

Apocalipsi d’Isaïes

El judici de Déu sobre tota la terra

¹El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants. ²Tindran la mateixa fi el sacerdot i el poble, l’amo i l’esclau, la mestressa i la serventa, el venedor i el comprador, el prestador i el qui manlleva, el creditor i el deutor. ³La terra serà del tot arrasada, del tot saquejada. El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència. ⁴La terra decau esllanguida, el món es marfon i decau, els cims de la terra llangueixen. ⁵La gent ha profanat la terra on habita: ha desobeït les lleis, ha violat els preceptes, ha trencat l’aliança eterna. ⁶Per això la maledicció devora la terra, i els seus habitants en porten la pena; per això minven els qui l’habiten, ja hi queda poca gent. ⁷El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps. Els amics de diversions ara gemeguen. ⁸L’alegria dels tamborins i la bullícia dels balladors s’han acabat; han emmudit les cítares joioses. ⁹No se senten cançons de taverna, els bevedors troben amarga la beguda. ¹⁰La ciutat, deserta, és una ruïna, les cases tenen obstruïda l’entrada. ¹¹Pels carrers la gent s’exclama perquè no hi ha vi, s’han eclipsat les festes, l’alegria ha abandonat el país. ¹²Dins la ciutat només hi ha desolació; les seves portes, estellades, són una ruïna. ¹³En el país i enmig dels pobles ha quedat tan poca cosa com en l’olivera després de la collita, com en el cep després de la verema.

Una alegria precipitada

¹⁴Alguns cridaran d’alegria aclamant la majestat del Senyor: «Lloeu-lo des de ponent, ¹⁵des de llevant doneu glòria al Senyor; lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel, a les illes llunyanes de la mar. ¹⁶De l’extrem de la terra hem sentit cantar: Glòria al Déu just!» Però jo dic: «Pobre de mi, pobre de mi! Ai de mi! Els traïdors traeixen, els traïdors no paren de trair.» ¹⁷El pànic, la fossa i el filat se us tiren al damunt, habitants de la terra. ¹⁸Qui fugi dels crits de pànic caurà dintre la fossa, i si surt de la fossa, s’enredarà a les malles del filat. Les comportes del cel s’han obert i els fonaments de la terra tremolen. ¹⁹La terra s’esquerda, s’esberla la terra, tremola sencera; ²⁰fa tentines com un embriac, sacsejada com una barraca. Cau sota el pes de la seva apostasia, no s’aixecarà mai més. ²¹Aquell dia, el Senyor demanarà comptes, allà dalt, a l’estol dels astres, i aquí baix, als reis de la terra. ²²Els amuntegaran, encadenats, en una fossa, els reclouran a la presó, i molt de temps després els judicaran. ²³La lluna es retirarà avergonyida, el sol s’amagarà ple de confusió, quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar a la muntanya de Sió i a Jerusalem. La seva glòria es manifestarà als seus ancians.

El Senyor, refugi dels pobres

¹Senyor, tu ets el meu Déu. T’exalçaré i proclamaré el teu nom: has dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps. ²De la gran ciutat, n’has fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda. ³Per això un poble fort reconeix la teva glòria, et tem la capital dels pobles tirans, ⁴perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, ⁵com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent. Els cants triomfals dels tirans emmudiran.

Un banquet per a tots els pobles

⁶En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. ⁷Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; ⁸engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. ⁹Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.»

La fi de Moab

¹⁰La mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya, però Moab serà trepitjat allà on és, com es trepitja la palla a la bassa del femer. ¹¹Allí mourà els braços com si volgués nedar, però el Senyor vinclarà la seva arrogància i l’esforç dels seus braços. ¹²Abatrà els bastions inaccessibles de les teves muralles, Moab; els derrocarà, els farà caure a terra, a la pols.

Càntic de la ciutat fortificada

¹Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic: «Tenim una ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven. ²Obriu les seves portes i hi entrarà un poble just, que guarda la fidelitat ³i manté ferm el seu cor. El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. ⁴Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna. ⁵Ell abat els qui habiten dalt als cims, arrasa la ciutat inaccessible, l’arrasa fins a terra, l’ajeu a la pols. ⁶Els peus dels pobres la trepitgen, els febles hi passen pel damunt.»

Pregària dels darrers temps

⁷El just troba un camí pla: li fas planera la ruta. ⁸Seguir el camí de les teves decisions ens dona esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. ⁹De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos. ¹⁰Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor. ¹¹Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics. ¹²Senyor, dona’ns la pau; el fruit mateix del nostre treball és obra teva. ¹³Senyor, Déu nostre, uns altres amos ens han dominat, però nosaltres tan sols volem proclamar el teu nom. ¹⁴Aquells ara són morts, no tornaran a viure; són ombres, no s’aixecaran més. Tu els has judicat i exterminat, sense deixar-ne cap record. ¹⁵Però tu, Senyor, has fet créixer aquest poble; l’has fet créixer, li has mostrat la teva glòria, has eixamplat les fronteres del seu territori. ¹⁶En el perill, Senyor, recorrien a tu. Mormolaven una pregària quan els afligia el teu càstig. ¹⁷Hem estat, Senyor, davant teu, com la dona a punt d’infantar que, en els seus dolors, crida i es retorça. ¹⁸Hem patit dolors com ella, però no hem infantat res. No hem portat la salvació al país ni nous habitants al món. ¹⁹Que visquin els teus morts, Senyor, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, Senyor, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà.

Càstig a la terra i en el mar

²⁰Poble meu, corre, entra a casa teva, tanca-t’hi amb pany i clau, amaga-t’hi un moment, fins que passi de llarg la indignació del Senyor. ²¹Ell sortirà del lloc on resideix per castigar els crims dels habitants de la terra. La terra no encobrirà la sang vessada ni amagarà mai més cap víctima.

¹Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar.

La cançó de la vinya deliciosa

²Aquell dia, entoneu la cançó de la vinya deliciosa: ³«Soc jo, el Senyor, qui la guarda i qui la rega sovint. La vetllo de nit i de dia perquè no se n’apoderin. ⁴Ja no estic indignat contra ella: si hi veiés espines i esbarzers, els faria la guerra fins a calar-los foc. ⁵Però qui vulgui la meva protecció, que faci la pau amb mi. Cert, haurà de fer amb mi la pau!»

Perdó per als descendents de Jacob

⁶Temps a venir, el poble de Jacob arrelarà, Israel florirà, traurà brotada, i el món s’omplirà dels seus fruits. ⁷¿És que el Senyor ha ferit els seus com va ferir els qui els ferien a ells? ¿O els ha matat com va matar els qui els mataven? ⁸No! Tan sols els ha jutjat expulsant-los, fent-los fora del país. Els ha tret amb una bufada terrible en un dia de vent. ⁹Així serà esborrat el crim de Jacob, i aquest serà el fruit del perdó del seu pecat: esbocinar totes les pedres dels altars com s’esmicola la pedra de calç, i no plantar més bosquets sagrats ni emblemes del sol.

La ciutat abandonada

¹⁰No hi ha ningú a la ciutat fortificada: és com una estepa, un indret despoblat, abandonat. Els vedells hi pasturen, s’hi ajacen, esbrosten el brancatge; ¹¹quan les branques s’assequen i es trenquen, venen les dones i les recullen per cremar. Aquest poble no té coneixement. Per això el seu creador no se’n compadeix, no se n’apiada el qui l’ha format.

El gran retorn dels exiliats

¹²Aquell dia, el Senyor batrà el gra, des del riu Eufrates fins al torrent d’Egipte. I a vosaltres, fills d’Israel, us recollirà un per un. ¹³Aquell dia, a un toc del gran corn, els qui viuen perduts per Assíria o dispersats per Egipte vindran i es prosternaran davant el Senyor a la muntanya santa de Jerusalem.

Altres oracles sobre Israel i Judà

Tempesta sobre Samaria

¹Ai de Samaria, la corona superba dels embriacs d’Efraïm! El seu esplèndid ornament són ara flors marcides esteses sobre una vall de fartaners, de gent destrossada pel vi. ²Vet aquí un home fort i poderós que ve de part del Senyor. Ve com una pedregada, com una tempesta devastadora, com una pluja torrencial que fa desbordar les aigües. D’un cop de mà tirarà a terra la ciutat. ³La corona superba dels embriacs d’Efraïm serà trepitjada per terra; ⁴l’esplèndid ornament es convertirà en flors marcides esteses sobre una vall de fartaners. Serà com una figa primerenca: el primer que la veu, tot just la cull, se l’empassa. ⁵Aquell dia, el Senyor de l’univers serà ell mateix corona d’ornament i diadema esplèndida per a la resta del seu poble. ⁶Ell donarà un esperit de justícia als qui seuran al tribunal, i valor als qui rebutjaran l’atac de l’enemic a les portes de la ciutat.

Embriacs i burletes

⁷N’hi ha que de tant de vi s’entrebanquen, fan tentines de tanta beguda: són sacerdots i profetes els qui s’entrebanquen de tant beure. El vi els consumeix, la beguda els fa tentinejar. S’entrebanquen amb les visions, ensopeguen quan donen sentències. ⁸Totes les taules són plenes de vòmits, no hi ha net ni un racó. ⁹Em diuen: «A qui vol ensenyar aquest la doctrina? A qui vol explicar revelacions? A criatures deslletades? Als qui tot just han desmamat? ¹⁰Escolteu-lo: “P-a-pa, p-a-pa, t-a-ta, t-a-ta, una mica aquí, una mica allà.”» ¹¹Doncs ara el Senyor parlarà a aquest poble per boca d’una gent escarnidora i en una llengua estrangera. ¹²Ell els havia dit: «Aquí trobareu repòs, feu reposar els cansats; és un recer tranquil.» Però ells no han volgut escoltar. ¹³Per això el Senyor els parlarà així: «P-a-pa, p-a-pa, t-a-ta, t-a-ta, una mica aquí, una mica allà.» Així, tot caminant, cauran d’esquena malferits, els agafaran en un parany i els capturaran.

La pedra angular

¹⁴Escolteu la paraula del Senyor, homes sarcàstics que governeu el poble de Jerusalem: ¹⁵«Vosaltres dieu: “Hem pactat amb la mort, hem fet aliança amb el país dels morts. Quan passi la riuada, no ens agafarà, perquè hem pres per refugi la mentida, la falsedat per amagatall.” ¹⁶Escolteu, doncs, què diu el Senyor Déu: “Poso a Sió una pedra, una pedra de toc, una pedra angular, preciosa, ben assentada perquè serveixi de fonament: el qui cregui no s’esfondrarà. ¹⁷Poso el dret com a plomada, la justícia per cordill.”» Però la pedregada escombrarà el refugi de la mentida, l’aiguat s’endurà el vostre amagatall. ¹⁸El vostre pacte amb la mort serà abolit, l’aliança amb el país dels morts no es mantindrà. Quan passarà la riuada, us deixarà assolats. ¹⁹Cada cop que passi, se us emportarà; anirà passant cada matí, passarà de nit i de dia. Quin esglai quan entendreu això que us dic! ²⁰Serà cert el que diu el proverbi: «El llit és massa curt per a estirar-s’hi, i la flassada, massa estreta per a tapar-se.» ²¹Com en el turó de Perassim, el Senyor irromprà, s’irritarà com a la vall de Gabaon. Acomplirà la seva obra, però quina obra tan insòlita! Farà la seva tasca, però quina tasca tan singular! ²²Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes i mireu que no s’estrenyin les vostres cadenes; perquè el Senyor, Déu de l’univers, m’ha fet saber que ha decidit destruir tot el país.

La saviesa de Déu

²³Estigueu atents, escolteu-me! Escolteu bé això que us diré! ²⁴Tots sabeu que el camperol, quan vol sembrar, no llaura tot el dia, removent la terra i fent-hi solcs. ²⁵Quan ha replanat la terra, escampa la pebreta i el comí, sembra en un bon indret el blat i l’ordi, i, en els marges, l’espelta. ²⁶El seu Déu, que l’instrueix, li ensenya com cal treballar. ²⁷La pebreta no es pot batre amb el trill, ni es poden passar els corrons sobre el comí; la pebreta es bat amb una vara, i el comí, amb un bastó. ²⁸També el blat s’ha de batre, però no fins a arribar a trinxar-lo. El bou dona tombs per l’era, però sense aixafar el gra. ²⁹Tot això ve del Senyor de l’univers. Els seus designis són admirables, és gran la seva saviesa.

Amenaça i ajut inesperat per a Jerusalem

¹Ai Ariel, Ariel, ciutat que David assetjà! Que passi un any rere l’altre i rodi el cicle de les festes: ²jo assetjaré Ariel, diu el Senyor, i tot seran planys i plors. Tu seràs per a mi com l’ariel de l’altar, on es consumeixen les víctimes. ³Plantaré al teu voltant el campament, t’encerclaré amb estacades i alçaré contra tu terraplens. ⁴Abatuda, parlaràs des del fons de la terra. La teva paraula, esmorteïda, sortirà de la pols. La teva veu semblarà la d’un esperit, la teva paraula sonarà com un murmuri. ⁵Els estrangers seran com grans de pols, t’inundaran els tirans com un núvol de pallús. Però tot d’una, d’improvís, ⁶intervindrà el Senyor de l’univers amb una tronada eixordadora i terrible, amb un vent tempestuós i amb les flames d’un foc devorador. ⁷La munió de pobles que atacaven Ariel, els qui la combatien, l’envoltaven d’estacades i estrenyien el setge, s’esvaniran com un somni. ⁸A la munió de pobles que combatia contra la muntanya de Sió, els passarà com quan un afamat somia que menja i es desperta sense res a la boca, o com quan l’assedegat somia que beu i es desperta extenuat, amb la gola eixuta.

Hipocresia i encegament

⁹Esteu desorientats i atordits, teniu els ulls entelats, no veieu res. Aneu com embriacs, però no de vi, us entrebanqueu sense haver begut. ¹⁰És que el Senyor us ha fet caure en un son profund; us ha clos els ulls a vosaltres, els profetes; us ha cobert la cara amb un vel a vosaltres, els vidents. ¹¹Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.» ¹²I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.» ¹³El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa. ¹⁴Per això continuaré meravellant-lo amb fets prodigiosos i sorprenents: fracassarà la saviesa dels seus savis, la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà.» ¹⁵Ai dels qui volen amagar els seus projectes al Senyor! Tot ho tramen en l’obscuritat i pensen: «Ningú no ens veu ni sap què fem.» ¹⁶Aneu ben errats! Voleu igualar l’argila i el terrisser? Com si una obra pogués dir del qui l’ha feta: «No m’ha fet pas.» Com si el càntir pogués dir del terrisser: «No hi entén gens.»

La gran renovació

¹⁷D’aquí a poc temps, molt poc temps, els boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc. ¹⁸Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. ¹⁹Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s’alegraran del Sant d’Israel. ²⁰Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, ²¹els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents. ²²Pel que fa al casal de Jacob, això diu el Senyor, que va rescatar Abraham: «Des d’ara els de Jacob ja no s’hauran d’avergonyir, no els pujaran els colors a la cara. ²³Quan els seus descendents veuran el que he fet entre ells, reconeixeran que jo soc sant, que jo soc el Sant de Jacob, temeran el Déu d’Israel. ²⁴Els qui van perduts sabran comprendre, els qui remuguen aprendran la lliçó.»

Egipte, recer il·lusori

¹«Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor. Feu projectes sense el meu consell i concerteu aliances que jo no inspiro. Així acumuleu un pecat darrere l’altre. ²Sense haver-m’ho consultat, baixeu a Egipte per refugiar-vos sota el poder del faraó i trobar un recer a l’ombra d’aquell país. ³Però el poder del faraó us avergonyirà, el recer que cerqueu a l’ombra d’Egipte us deixarà en ridícul. ⁴Els vostres oficials ja són a Tanis, els vostres ambaixadors arriben a Hanés, ⁵però se sentiran decebuts d’aquell poble inútil: no els servirà de socors ni d’ajut, sinó de vergonya i de riota.» ⁶Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb. Per una regió hostil i malastruga de lleons i lleones, d’escurçons i dracs voladors, transporten les riqueses i els tresors a l’esquena dels ases i sobre el gep dels camells cap aquell poble inútil: ⁷l’ajut dels egipcis serà una il·lusió. Per això els anomeno «Rahab, l’estaquirot». ⁸El Senyor em va manar: «Ves i escriu públicament això en una tauleta, i grava’n una còpia en un rotlle de coure; que es conservi per al dia de demà, i més enllà, per sempre.»

El poble rebel

⁹Aquest poble és rebel, són uns fills caragirats, que no volen escoltar l’ensenyament del Senyor. ¹⁰Diuen als vidents: «No tingueu més visions», i als profetes: «Guardeu-vos les veritats, expliqueu-nos coses plaents, profetitzeu fantasies, ¹¹abandoneu el camí dret, desvieu-vos de la bona ruta i traieu-nos del davant el Déu sant d’Israel.» ¹²Ara, doncs, això us fa saber el Déu sant d’Israel: «Ja que refuseu això que dic, ja que confieu en el poder de l’opressió i us refieu de les intrigues, ¹³aquesta falta serà per a vosaltres com l’esquerda que baixa en un pany de muralla: es va obrint, i tot d’una el mur s’esfondra. ¹⁴Serà com una gerra esmicolada, trencada sense remei: no n’aprofitareu cap bocí per a recollir brases del foc o per a treure aigua de la pica.» ¹⁵Això us fa saber el Senyor Déu, el Sant d’Israel: «Us salvareu si us convertiu i deixeu d’inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confiança. Però això, vosaltres no ho voleu, ¹⁶sinó que dieu: “De cap manera! Fugirem a cavall.” Doncs ja ho crec que fugireu! Dieu encara: “Galoparem rabents.” També galoparan els vostres perseguidors! ¹⁷Davant un home, en fugiran mil, fugireu davant l’amenaça de cinc homes; i si en quedava algun, serà com un pal a la punta d’una muntanya o un estendard plantat dalt d’un turó.»

Déu es compadirà del seu poble

¹⁸Però el Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres; s’alçarà i es mostrarà misericordiós, ja que ell és el Déu just. Feliços els qui esperen en ell. ¹⁹Poble de Sió, que vius a Jerusalem, ja no ploraràs mai més. El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà. ²⁰El Senyor us donarà a mans plenes el pa i l’aigua que necessitàveu; el qui t’instrueix ja no s’amagarà, el veuràs amb els teus propis ulls. ²¹Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen pel darrere: «Aquest és el camí, segueix-lo.» ²²Tindràs per metall impur la plata que recobria els teus ídols, l’or que adornava les teves estàtues. Els llençaràs com a cosa immunda tot dient: «Fora d’aquí!» ²³El Senyor donarà la pluja a la llavor sembrada a la terra. El pa que produiran els camps serà bo i substanciós. Aquell dia el teu bestiar pasturarà en prats immensos. ²⁴Els bous i els ases que treballen la terra menjaran farratge salat, ventat amb pales i forques. ²⁵El dia de la gran mortaldat, quan s’esfondraran les torres, a les muntanyes més altes i als turons més elevats hi haurà recs amb aigua abundant. ²⁶El dia que el Senyor embenarà les ferides del seu poble i el guarirà dels cops rebuts, la lluna brillarà com el sol, i el sol serà set vegades més brillant, com si concentrés en un sol dia la llum d’una setmana.

El Senyor castigarà els assiris

²⁷El Senyor en persona ve de lluny: és ardent el seu respir, treu el fum a glopades, els seus llavis esclaten de fúria, la seva llengua és un foc devorador, ²⁸el seu bufec és un torrent desbordat que cobreix fins al coll. Passarà els pobles per un sedàs foradat, els tibarà la brida i els farà desbocar. ²⁹Mentrestant, vosaltres cantareu com en les vetlles de les grans festes; estareu contents com qui s’encamina, al so de la flauta, cap a la muntanya del Senyor, Roca d’Israel. ³⁰El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. ³¹Quan sentiran el crit del Senyor, els assiris s’esborronaran. Ell els escometrà a bastonades, ³²i cada vegada que els colpegi l’acompanyaran tamborins i arpes. El Senyor combatrà contra ells amb batalles violentes. ³³Fa temps que la foguera ja és a punt, també per al rei. És ampla i fonda, amb molta llenya, a punt per a cremar: una bufada del Senyor, com un torrent de sofre, hi calarà foc.

Els egipcis no són més que homes

¹Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor. ²Però ell sap prou el que fa: ha convocat el desastre i no retira l’amenaça. S’alçarà contra el partit dels qui fan el mal i contra aquells malèfics a qui es demana socors. ³Els egipcis són homes, i no déus; els seus cavalls són de carn i ossos, no pas esperits. Quan el Senyor estendrà la mà, caurà el qui venia a socórrer, i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra: tots dos tindran la mateixa fi.

El Senyor protegirà Jerusalem

⁴Això m’ha fet saber el Senyor: «Com el lleó o el seu cadell grunyen per la presa i, quan els pastors se’ls atansen, no els esporugueix la cridòria ni els acovardeix l’avalot, jo, el Senyor de l’univers, faré el mateix quan baixaré a combatre a dalt de la muntanya de Sió.» ⁵Com un ocell estén les ales sobre la cria, el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem. La protegirà, l’alliberarà, la rescatarà i la salvarà. ⁶Poble d’Israel, heu eixamplat l’abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell! ⁷Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seves mans culpables havien fabricat. ⁸Els assiris cauran sota els cops d’una espasa que no és d’homes; una espasa que els devorarà. Els assiris fugiran, i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats. ⁹De pànic, desertarà el rei, la seva roca, i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard. Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió, una fornal a Jerusalem.

Un rei just

¹Vindrà un rei que regnarà amb justícia, i els qui amb ell governin governaran rectament. ²Tots seran com un abric contra el vent, com un recer contra la pluja, com recs d’aigua en el desert, com l’ombra d’un penyal en terres àrides. ³Els ulls dels qui hi veuen no estaran closos, estaran atentes les orelles dels qui hi senten. ⁴Els esvalotats posaran seny i els tartamuts parlaran amb fluïdesa. ⁵Dels insensats no en diran nobles, ni tractaran els farsants de distingits. ⁶Els insensats no diuen més que ximpleries, per dintre maquinen de fer el mal, obren com els pagans i diuen despropòsits contra el Senyor. Deixen els famolencs sense menjar, i sense aigua els qui tenen set. ⁷Els farsants són perversos: ordeixen intrigues per enfonsar amb calúmnies els desventurats i els pobres que es defensen amb raó. ⁸Però l’home noble va amb nobles intencions i s’alça a defensar les causes nobles.

Advertiment a les dones de Jerusalem

⁹Dones despreocupades, aixequeu-vos i escolteu-me. Noies refiades, estigueu atentes al que us diré: ¹⁰D’aquí a un any i pocs dies tremolareu, vosaltres que viviu tan refiades, perquè no hi haurà verema, no arribarà pas la collita. ¹¹Estremiu-vos, dones despreocupades, tremoleu, noies refiades! Traieu-vos els vestits i, en senyal de dol, poseu-vos la roba de sac. ¹²Doneu-vos cops al pit. Ploreu pels camps ufanosos i per les vinyes fèrtils, ¹³per les terres del meu poble que els cards envaeixen, per les cases on es divertia la ciutat alegre. ¹⁴Els palaus estan abandonats, la ciutat bulliciosa és deserta. El barri de l’Ófel amb la seva torre de guàrdia serà per sempre més un camp de ruïnes on jugaran els ases i on els ramats pasturaran.

El desert serà un jardí

¹⁵Fins que el Senyor, des de dalt, vessarà l’esperit sobre nosaltres. Llavors l’estepa es convertirà en un jardí, i el jardí serà un gran bosc. ¹⁶El dret habitarà a l’estepa, en el jardí regnarà la justícia. ¹⁷El fruit de la justícia serà la pau, la calma i la seguretat en seran per sempre la collita. ¹⁸El meu poble viurà en un estatge de pau, en indrets segurs i de repòs tranquil. ¹⁹La pedregada assolarà els boscos, i les ciutats seran arrasades. ²⁰Però feliços de vosaltres, que sembrareu arran de l’aigua i deixareu anar desfermats l’ase i el bou.

Contra el devastador

¹Ai de tu, devastador mai devastat, traïdor encara no traït! Quan acabaràs de devastar i de trair, tu seràs el devastat i el traït. ²Senyor, compadeix-te de nosaltres, en tu posem l’esperança. Sigues cada matí la nostra força, salva’ns a l’hora del perill. ³Els pobles fugen quan s’acosta la teva remor, les nacions es dispersen quan t’aixeques. ⁴La gent es llança sobre el botí com una plaga de llagosta, s’hi abraonen com un núvol de saltarel·les. ⁵El Senyor és excels, resideix a les altures; omple Sió de dret i de justícia ⁶i fa segura la teva vida. Qui és savi i coneix Déu, té la riquesa que salva: venerar el Senyor és el seu tresor.

La intervenció del Senyor

⁷Els més valents s’exclamen pels carrers, els missatgers de pau ploren amargament: ⁸«No passa ningú pels camins, les rutes són desertes; han violat l’aliança, trepitgen els testimonis i no respecten ningú.» ⁹La terra està trista i esllanguida, el Líban és mústic i ressec, Saron sembla una estepa, els boscos de Basan i del Carmel han quedat sense arbres. ¹⁰«Doncs ara m’alçaré —diu el Senyor—, ara m’aixecaré, ara seré enaltit. ¹¹Concebreu palla i infantareu rostoll; el vostre propi buf atiarà el foc que us consumirà. ¹²I els altres pobles seran calcinats com s’abranda l’argelaga que han tallat. ¹³Escolteu, els de lluny, això que he fet, i els de la vora, reconeixeu el meu poder.» ¹⁴A Sió els pecadors s’han esfereït, els injustos tremolen de por: «Qui de nosaltres pot viure dins aquest foc que devora? Qui de nosaltres pot estar-se a les flames eternes?» ¹⁵El qui obra amb justícia i diu la veritat, el qui refusa d’enriquir-se amb violències i no es deixa comprar amb obsequis, el qui no fa cas de propostes criminals i acluca els ulls per no mirar la maldat. ¹⁶Aquest home residirà a les altures, viurà segur en castells dalt de les roques. Tindrà el pa de franc i l’aigua no li faltarà.

Jerusalem, alliberada

¹⁷Els teus ulls veuran el rei en la seva esplendor i contemplaran el país d’un cap a l’altre. ¹⁸Tot recordant terrors passats, diràs: «On és ara el qui comptava? On és el qui cobrava? On és el qui vigilava les fortificacions?» ¹⁹No hauràs de veure més el poble arrogant de llengua incomprensible, de parlar ridícul que ningú no entén. ²⁰Contempla Sió, la ciutat de les nostres festes! Els teus ulls veuran Jerusalem, estatge tranquil, tenda incommovible: no li arrencaran mai més les estaques ni en deslligaran una sola corda. ²¹El Senyor ens mostrarà la seva grandesa en un país de rius i canals de gran amplada, on no navegaran vaixells de guerra ni hi passaran les grans naus. ²²El Senyor ens governa, el Senyor ens dona les lleis. El Senyor és el nostre rei: és ell qui ens salva. ²³Les cordes pengen dels teus vaixells, Egipte, ja no en sostenen els pals, no es poden desplegar els estendards. Llavors es repartirà un enorme botí; fins els coixos es llançaran al pillatge. ²⁴Cap habitant de Sió no dirà que està malalt: al poble que hi viu, li és perdonada la culpa.

Petita apocalipsi d’Isaïes

Càstig de les nacions

¹Acosteu-vos, nacions, per escoltar! Pobles, estigueu atents! Que escolti la terra i tot el que s’hi mou, el món i tot el que hi germina. ²El Senyor s’indigna contra les nacions i contra els seus exèrcits. Els destina a l’extermini i al carnatge. ³Les seves víctimes seran llançades arreu, pujarà la fetor dels cadàvers, la sang s’escolarà per les muntanyes. ⁴Es fondrà tota l’estelada, el cel s’enrotllarà com un full de paper. Tots els astres es decandiran com es decandeixen les fulles del cep o les figues secallones.

Un gran carnatge a Edom

⁵«La meva espasa —diu el Senyor— s’ha embriagat dalt al cel i s’abat de cop sobre Edom, sobre aquest poble condemnat a l’extermini.» ⁶L’espasa del Senyor és xopa de sang i coberta de greix, com quan maten anyells i bocs, com quan treuen els ronyons als marrans. El Senyor immola la gent de Bosrà, fa un gran carnatge al país d’Edom. ⁷Cauen al mateix temps els búfals, els vedells i els toros. La terra d’Edom s’embriaga de sang, la seva pols s’impregna de greix. ⁸És el dia de la justícia del Senyor, l’any de demanar comptes als enemics de Sió. ⁹L’aigua dels torrents d’Edom es convertirà en quitrà, es tornarà sofre la seva pols. Tot el país serà com un quitrà encès, ¹⁰que no s’apagarà ni de nit ni de dia: la fumarada s’alçarà per sempre. De segle en segle, el país serà un desert, mai més no hi passarà ningú. ¹¹En prendran possessió l’eriçó i el mussol; el duc i el corb hi habitaran. El Senyor hi tibarà el cordill del caos i la plomada de la desolació. ¹²No hi haurà nobles per a proclamar rei, no hi restarà ni un sol governant. ¹³Els palaus quedaran envaïts amb matolls d’espines; ortigues i cards ompliran les fortaleses; seran cau de xacals, domini dels estruços. ¹⁴Els gats mesquers s’hi reuniran amb les hienes, i els sàtirs es cridaran l’un a l’altre. Allà reposarà la fantasma Lilit, allà hi trobarà recer. ¹⁵La serp hi niarà, hi pondrà els ous i els vetllarà fins que s’obrin. Allà també es reuniran els voltors els uns amb els altres. ¹⁶Si cerqueu en el llibre del Senyor, podreu llegir-hi: «De tots ells, no en manca cap, s’han trobat els uns amb els altres, perquè el Senyor ho ha manat a través meu, el seu esperit els ha aplegat. ¹⁷Ell ha sortejat la part de cada un, la seva mà els ha repartit el país: el posseiran per sempre més, l’habitaran per segles i segles.»

Retorn a Sió

¹Que s’alegrin el desert i la terra eixuta, que l’estepa exulti i floreixi! ²Que s’ompli de flors primerenques, que salti i cridi de goig i d’alegria! Li són donades la glòria del Líban, l’esplendor del Carmel i de Saron. Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. ³Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. ⁴Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» ⁵Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. ⁶Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa. ⁷La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs. ⁸Allà obriran una ruta anomenada «Via Santa», que cap impur no trepitjarà. El Senyor mateix els hi guiarà, ni els menys espavilats no s’hi perdran. ⁹No s’hi veurà cap lleó ni s’hi atansaran les bèsties ferotges: no n’hi trobaran cap. Serà el camí dels qui el Senyor haurà rescatat. ¹⁰Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa.

Episodis del regnat d’Ezequies

Sennaquerib amenaça Jerusalem (-37)

¹L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar. ²Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors. ³Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista. ⁴L’ajudant de camp assiri els parlà així: —Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur? ⁵Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? ⁶Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien! ⁷Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar? ⁸Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti! ⁹Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? ¹⁰A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!» ¹¹Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. ¹²L’ajudant de camp li va respondre: —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins. ¹³Llavors l’ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu: —Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: ¹⁴“Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar. ¹⁵No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’ ¹⁶No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, ¹⁷fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes. ¹⁸No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? ¹⁹On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? ²⁰Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?” ²¹Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. ²²Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.

Ezequies consulta el profeta Isaïes

¹Quan el rei Ezequies ho va sentir, s’esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n’anà al temple del Senyor. ²Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians al profeta Isaïes, fill d’Amós. Tots anaven amb vestit de sac. ³I li digueren: —Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer’. ⁴El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.” ⁵Als homes del rei Ezequies que l’havien anat a trobar, Isaïes ⁶els va dir: —Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria. ⁷Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat.”

Noves amenaces de Sennaquerib

⁸L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat. ⁹I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Quan el rei d’Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge: ¹⁰—Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans! ¹¹Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs? ¹²Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar? ¹³On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

Pregària d’Ezequies

¹⁴Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor ¹⁵i va pregar així davant d’ell: ¹⁶—Senyor de l’univers, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món. ¹⁷Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. ¹⁸És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat tots els territoris d’aquests països ¹⁹i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir. ²⁰Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic.

Isaïes transmet la resposta del Senyor

²¹Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: —Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “Tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, has fet aquesta pregària. ²²El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap. ²³Qui has insultat? Qui has injuriat? Contra qui has alçat la veu i aixecat, altiva, la mirada? Contra el Sant d’Israel! ²⁴T’has valgut dels teus oficials per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Amb l’estol dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i els millors xiprers. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós. ²⁵He excavat i obert mines i pous, i n’he begut les aigües; he eixugat, només posant-hi els peus, tots els canals d’Egipte.’ ²⁶»¿No ho sabies tu, Sennaquerib, que vaig decidir fa temps això que he fet, que ho havia planejat de feia dies i ara ho he complert? Per això les ciutats fortificades s’han convertit en munts de ruïnes. ²⁷Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa. ²⁸Jo ho sé tot, de tu: si t’aixeques o si t’asseus, si vas a la guerra o si en tornes, i si t’enrabies contra mi. ²⁹Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut. ³⁰»A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. ³¹Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit, ³²perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. ³³»Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: No entrarà en aquesta ciutat, no hi dispararà cap fletxa, no l’escometrà amb batallons escudats ni aixecarà contra ella cap terraplè. ³⁴Se’n tornarà pel mateix camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat. Ho dic jo, el Senyor. ³⁵Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”

Partença dels assiris i mort de Sennaquerib

³⁶Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers. ³⁷En veure-ho, Sennaquerib, el rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar. ³⁸Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d’ell.

Malaltia i guarició d’Ezequies

¹Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s’acaba.” ²Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària: ³—Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé. I va esclatar en un gran plor. ⁴Aleshores el Senyor va manar a Isaïes ⁵que tornés a veure Ezequies i li digués: —Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: “He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, allargaré quinze anys la teva vida. ⁶A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat. ⁷Jo, el Senyor, et donaré aquest senyal per assegurar-te que compliré el que he promès: ⁸Mira, faré recular deu graons l’ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz.” I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.

Càntic d’Ezequies

⁹Càntic del rei de Judà, Ezequies, després d’haver-se guarit de la seva malaltia: ¹⁰«Jo pensava: “A la meitat de la vida me n’he d’anar; em veig a les portes del país dels morts, privat dels anys que em quedaven.” ¹¹Pensava: “No veuré més el Senyor a la terra dels qui viuen, no contemplaré ningú més dels qui habiten aquest món.” ¹²Em desfan la casa i se l’emporten lluny de mi, com una tenda de pastors. Jo he cabdellat, com un teixidor, la meva vida, i ell me’n talla l’ordit: en un dia i una nit, Senyor, faràs que m’acabi. ¹³Sé que, abans de demà, ell trencarà com un lleó tots els meus ossos: en un dia i una nit, Senyor, faràs que m’acabi. ¹⁴Xerrotejant com l’oreneta, parrupant com els coloms, es consumeixen els meus ulls mirant al cel. Senyor, estic atrapat, sigues el meu fiador! ¹⁵»Però, per què li dic això, si ell ja ha parlat i és cosa feta? Tot i l’amargor de la meva ànima, continuaré caminant els anys que em falten. ¹⁶Senyor, els homes viuen gràcies a les teves paraules. Per això em mantinc amb vida: tu em guareixes i em fas viure. ¹⁷Ara la meva amargor s’ha tornat salut. Tu, que estimes la meva vida, l’has treta de la fossa de la mort, perquè has llançat darrere teu tots els meus pecats. ¹⁸La mort no et donaria gràcies, no et lloaria la terra dels morts; els qui baixen a la tomba no esperen en la teva fidelitat. ¹⁹Són els vius els qui et donen gràcies, com jo faig avui. Els pares fan conèixer als seus fills la teva fidelitat. ²⁰Senyor, tu has volgut salvar-me, i nosaltres farem ressonar les arpes tots els dies de la nostra vida al temple del Senyor.»

Ezequies rep els ambaixadors de Babilònia

¹Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li feu portar un present. ²Ezequies es va alegrar de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan i els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res. ³Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar: —D’on venien, aquests homes? Què t’han dit? Ezequies respongué: —Venien d’un país llunyà. M’han vingut a veure des de Babilònia. ⁴Isaïes li preguntà: —Què han vist, en el teu palau? Ezequies respongué: —Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors. ⁵Llavors Isaïes va dir a Ezequies: —Escolta què t’anuncia el Senyor de l’univers: ⁶“Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res —diu el Senyor. ⁷També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.” ⁸Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»

Segona part (40-55)

Déu consola el seu poble

¹«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. ²«Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» ³Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu. ⁴S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. ⁵Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» ⁶Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: ⁷l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! ⁸L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.» ⁹Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! ¹⁰El Senyor Déu arriba amb poder, amb la força del seu braç domina tota cosa. L’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. ¹¹Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.»

El Creador, sobirà del món

¹²Qui ha mesurat les aigües amb la mà? Qui ha amidat el cel amb el palmell? Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra? Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons? ¹³Qui pot abastar l’esperit del Senyor? Qui podrà suggerir-li bons consells? ¹⁴De qui necessita parers per a saber si obra amb encert? Qui li pot ensenyar el coneixement? Qui li mostrarà el camí de la intel·ligència? ¹⁵Les nacions són com una gota que s’escorre d’un poal, valen tant com grans de pols a la balança. Els qui viuen lluny, a les illes, no pesen més que un tel. ¹⁶Amb tot el Líban no en té prou per a fer foc, ni els seus animals li bastarien per a un holocaust. ¹⁷Davant d’ell els pobles són no res, no compten més que el caos o la buidor. ¹⁸Amb qui voleu comparar Déu? Quina imatge se li pot assemblar? ¹⁹Un ídol? L’ha fos un artesà, un orfebre el recobreix d’or i l’adorna amb filigranes de plata. ²⁰El qui no és prou ric per a despeses com aquesta, en té prou d’escollir un tronc que no es podreixi i cercar un bon escultor que li faci un ídol que s’aguanti. ²¹¿No ho sabeu, no ho heu sentit, no ha estat anunciat des del principi, no heu entès com se sosté la terra? ²²És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. ²³Redueix a no res els amos del món, aniquila els poderosos de la terra: ²⁴a penes els planten, a penes els sembren, a penes rebroten les soques tallades, que ell hi bufa al damunt i s’assequen, i la terbolina se’ls emporta com la palla. ²⁵Diu el Déu sant: «A qui em compararíeu que fos com jo?» ²⁶Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. ²⁷Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? ²⁸Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. ²⁹Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. ³⁰Els joves es cansen i defalleixen, els millors guerrers ensopeguen i cauen; ³¹però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.

El Senyor desafia els ídols

¹«Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! ²»Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. ³Ell persegueix les nacions i avança segur per camins que mai no havia trepitjat. ⁴Qui ha realitzat aquestes gestes? El qui anuncia el futur des del principi. Jo, el Senyor, soc el primer, i seré present fins a la fi. ⁵Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien; s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.» ⁶Cadascú ajuda el company i li diu: «Treballa ferm!» ⁷L’escultor anima el fonedor, el qui poleix metall encoratja el qui forja. I diuen de la soldadura: «Bona feina!» Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti.

El Senyor protegeix el seu poble

⁸«Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, ⁹jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat.” ¹⁰No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa. ¹¹Tots els qui estan furiosos contra tu quedaran confosos i avergonyits. Els teus adversaris seran com no res i es perdran. ¹²Cercaràs els qui et combatien, però no els trobaràs. Seran del tot aniquilats els qui et fan la guerra. ¹³Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu; et dono la mà i et dic: “No tinguis por, soc jo qui t’ajuda!” ¹⁴»Poble de Jacob, que ets com un cuc, Israel, que ets ben poca cosa, no tinguis por, jo t’ajudo! Ho dic jo mateix, el Senyor. Jo, el Sant d’Israel, soc el qui t’allibera. ¹⁵Faré de tu un trill tallant, nou, armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els tossals es tornaran palla fina. ¹⁶Els ventaràs, i se’ls endurà la marinada, la terbolina els dispersarà. I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor, et gloriaràs del Sant d’Israel.»

El desert serà renovat

¹⁷«Els pobres i els desvalguts cerquen aigua i no en troben. La set els resseca la llengua. Però jo, el Senyor, els escolto; jo, el Déu d’Israel, no els abandono: ¹⁸faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua, la terra eixuta. ¹⁹En el desert plantaré cedres, acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa, al costat dels xiprers, hi faré créixer boixos i savines, ²⁰perquè tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor, que ho ha creat el Sant d’Israel.»

El Senyor avergonyeix els ídols

²¹El Senyor, rei de Jacob, diu als déus de les nacions: «Veniu a presentar la vostra causa, aporteu les vostres proves. ²²Aporteu-les i anuncieu-nos les coses que passaran. Digueu quins eren els vostres presagis: hi reflexionarem i veurem si s’han complert. O, si no, feu-nos saber què passarà. ²³Anuncieu les coses que vindran, i sabrem si realment sou déus. Feu alguna cosa, bona o dolenta, que tots puguem veure i admirar. ²⁴Però no! Vosaltres no sou res de res, i les vostres obres ni a això no arriben: és un home detestable el qui us escull per déus. ²⁵»Del nord he suscitat algú que ja ve. Des de llevant ell invoca el meu nom: trepitjarà els governants com el fang, com el terrisser trepitja l’argila. ²⁶¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim i poguéssim dir que era cert? Ningú no va anunciar-ho ni en va parlar, ningú no va sentir cap presagi vostre. ²⁷Primer que ningú, jo dic a Sió: “Ja són aquí.” Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves. ²⁸He mirat i no he vist ningú més: ningú d’ells no és bo per a aconsellar ni per a respondre cap pregunta. ²⁹Mireu-los tots plegats: les seves obres són maleficis il·lusoris, les seves estàtues, vent i buidor.»

El servent del Senyor

²⁹(cant primer)

¹«Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. ²No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. ³No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, ⁴sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l’haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» ⁵Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren: ⁶«Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença, t’he pres per la mà i t’he format, perquè siguis aliança dels pobles, llum de les nacions. ⁷Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. ⁸»Jo soc “el Senyor”, aquest és el meu nom. No cedeixo a ningú la meva glòria, no cedeixo als ídols el meu honor. ⁹S’han complert les primeres prediccions, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.»

Himne al Senyor victoriós

¹⁰Canteu al Senyor un càntic nou, lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra, els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu, les illes amb els seus habitants. ¹¹Que exultin el desert i els seus poblats, i els closos on habita Quedar; que cridin de goig els habitants de Sela i aclamin des del cim de les muntanyes. ¹²Que donin glòria al Senyor i facin sentir lluny, a les illes, la seva lloança. ¹³El Senyor surt al combat com un heroi, enardit com un guerrer indomtable. Llança fort el crit de guerra i afronta amb valentia l’enemic. ¹⁴«He callat durant molt de temps, no deia res, em contenia; però ara, com la dona quan infanta, crido, esbufego i panteixo. ¹⁵Abrusaré muntanyes i turons, en ressecaré tota l’herba, convertiré els rius en terra ferma i eixugaré els estanys. ¹⁶Conduiré els cecs per camins que no sabien, els guiaré per rutes desconegudes. Al seu davant canviaré en llum les tenebres, i el terreny escabrós en una plana. Aquesta és la meva promesa; la mantinc i la compliré. ¹⁷Tornen enrere, coberts de vergonya, els qui es fiaven dels ídols i deien a unes estàtues: “Vosaltres sou els nostres déus!”»

Un poble sord i cec

¹⁸«Sords, escolteu! Mireu, cecs, i vegeu-hi! ¹⁹Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord, com l’herald que jo envio? És veritat: ¿qui és cec sinó el qui estava predestinat, cec com el servent del Senyor? ²⁰Has vist moltes coses però no les recordes; hi senties bé però no escoltaves. ²¹El Senyor, que és bo, s’havia complagut a fer gran i gloriós el seu designi. ²²Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí. Tots han estat caçats a les coves i entaforats en calabossos. Els han capturat i ningú no els allibera, són botí que ningú no reclama. ²³Qui de vosaltres vol sentir-ho? Qui vol entendre el que jo havia predit? ²⁴Qui convertia els de Jacob en despulles, els d’Israel, en captura?» ¿No era el Senyor, contra qui havíem pecat negant-nos a seguir els seus camins i a fer cas del seu voler? ²⁵Per això ell ha abocat sobre el seu poble l’ardor del seu enuig, una guerra violenta, que l’ha envoltat de flames. Però el poble no ho ha volgut entendre; la guerra s’abrandava dintre d’ell, però ell no n’ha fet cas.

El Senyor, el salvador d’Israel

¹Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. ²Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames. ³Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, el Sant d’Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu. ⁴Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida. ⁵No tinguis por, que jo soc amb tu! Faré venir d’orient els teus fills, els aplegaré també d’occident. ⁶Diré al nord: “Dona-me’ls”, i al sud: “No els retinguis, fes-me venir de lluny fills i filles; fes-me venir dels extrems de la terra ⁷tots els qui porten el meu nom, i que jo, per la meva glòria, he creat, he format i he fet.” ⁸Feu sortir el poble que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.»

Israel, testimoni del Senyor

⁹Que es reuneixin tots els pobles, que s’apleguin les nacions. Qui, d’entre ells, havia predit tot això? Qui ens ho havia anunciat per endavant? Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert. ¹⁰«Ho dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu servent, que m’he escollit perquè comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo soc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap després de mi. ¹¹Soc jo, soc jo el Senyor. Fora de mi, ningú no salva. ¹²Jo soc el qui havia anunciat que us salvaria, el qui ho havia fet saber: jo, i no pas cap altre déu. Ho dic jo, el Senyor. Els meus testimonis sou vosaltres, i jo soc Déu. ¹³Des de sempre jo soc. Ningú no arrenca res de la meva mà, i allò que jo faig, ningú no ho capgira.»

Una nova ruta en el desert

¹⁴Això us fa saber el Senyor, el Sant d’Israel, el qui us allibera: «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia i en faig fugir tots els caldeus, embarcats en els rais on abans s’esplaiaven. ¹⁵Jo soc el Senyor, el vostre Sant, soc el creador d’Israel, el vostre rei.» ¹⁶El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa; ¹⁷havia fet sortir carros i cavalls, tropes amb els millors guerrers. Tots van caure i no s’aixecaran mai més, es van apagar com un ble consumit. Però ara el Senyor us diu això: ¹⁸«No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. ¹⁹Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. ²⁰Els animals feréstecs, xacals i estruços, em glorificaran en veure néixer l’aigua en el desert i els rierols en plena estepa, perquè pugui beure el poble que m’he escollit. ²¹I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.»

El Senyor denuncia la culpa d’Israel

²²«A mi, poble de Jacob, no m’invocaves; t’havies cansat de mi, Israel. ²³No m’oferies l’holocaust dels teus anyells ni m’honoraves amb els teus sacrificis. I jo no em feia carregós demanant-te ofrenes ni et fatigava perquè em cremessis encens. ²⁴No et gastaves pas diners comprant-me aromes; no em saciaves amb el greix de les víctimes. Però t’has fet carregós amb els teus pecats, m’has cansat amb les teves culpes. ²⁵Doncs bé, soc jo, soc jo qui t’esborra les faltes. Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats. ²⁶»Presenta’m les teves raons i discutim-les, exposa-les i et podràs justificar. ²⁷Ja el teu primer pare va pecar, i els teus capdavanters s’han revoltat contra mi. ²⁸Per això he llevat l’honor als qui regien el santuari, i abandono Jacob a l’extermini, el poble d’Israel als escarnis.»

Israel serà beneït

¹«Però ara escolta, Jacob, servent meu, poble d’Israel, que jo m’he escollit. ²Això et diu el Senyor que t’ha creat, que t’ha format a les entranyes de la mare, el qui t’ajuda: No tinguis por, Jacob, servidor meu, Jeixurun, que jo m’he escollit. ³Abocaré aigua sobre el país assedegat, correran rierols per la terra eixuta. Abocaré el meu esperit damunt els teus fills, beneiré els teus plançons, ⁴i creixeran entre l’herbei, com els salzes vora els corrents d’aigua. ⁵Un dirà: “Jo soc del Senyor”, un altre posarà als seus el nom de Jacob, un altre escriurà a la seva mà: “Soc del Senyor”, i dirà ben alt el nom d’Israel.»

Desafiament als déus falsos

⁶Això diu el Senyor, rei d’Israel, el qui l’allibera, el Senyor de l’univers: «Jo soc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu. ⁷Qui és com jo? Que parli ben alt! Que em vagi explicant el que ha passat des que jo vaig fundar els primers pobles, i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran. ⁸»No tingueu por, no us esglaieu! ¿No us ho havia fet saber? ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps? Vosaltres en sou testimonis: no hi ha Déu fora de mi, no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»

Els fabricants d’ídols

⁹Els qui fabriquen ídols no són res. De què els serveixen els seus déus preciosos? Són uns testimonis que ni veuen ni saben res, per a vergonya de tots ells. ¹⁰A qui se li acut de fabricar un déu o fondre una estàtua que no tindrà cap ús? ¹¹Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus i no són més que homes. Que es reuneixin tots, que es presentin: quedaran esglaiats i avergonyits. ¹²Un ferrer prepara una eina, l’arroenta a la fornal, la treballa amb el mall, picant amb el seu braç vigorós; quan sent la gana, ja no té força, quan no ha begut, està esgotat. ¹³L’escultor amida la fusta amb el cordill, dibuixa amb mangra la imatge, l’entalla amb les seves eines, l’arrodoneix amb el compàs i li dona una bella forma humana, perquè visqui en un temple ¹⁴i tallin cedres en honor d’ell. Ha triat un roure o una alzina i el fa pujar ferm entre els arbres del bosc. Ha plantat un pi que la pluja farà créixer ¹⁵i, quan serà gran, servirà per a cremar: n’agafarà llenya per escalfar-se o l’encendrà per coure el pa; però també li servirà per a fer-ne un déu i adorar-lo, per a fabricar un ídol i prosternar-se als seus peus. ¹⁶En crema la meitat al foc, i aquesta meitat li serveix per a menjar carn, per a coure’n a la brasa tanta com vulgui; també s’escalfa al foc i exclama: «Oh, quina escalfor, hi ha un bon caliu!» ¹⁷I després, del tros que sobra, se’n fa un déu, el seu ídol, es prosterna, l’adora i li adreça aquesta pregària: «Salva’m, tu que ets el meu déu!» ¹⁸Aquesta gent no sap què fa, no entén res; té els ulls massa entelats per a veure-hi, el cor massa ofuscat per a comprendre. ¹⁹Cap d’ells no reflexiona, ni té prou seny ni enteniment per a dir-se: «He cremat la meitat de l’arbre: he cuit el pa en el caliu, hi he rostit la carn i me l’he menjada. Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable i adorar així un tros de fusta?» ²⁰Aquesta gent s’alimenta de cendres: el seu cor equivocat els fa delirar i no els traurà del seu error. Cap d’ells no serà capaç de dir-se: «¿No és pura mentida el que tinc a la mà?»

El Senyor no oblida el seu poble

²¹«Israel, poble de Jacob, recorda que tu ets el meu servent. Jo et vaig formar perquè em servissis i no t’oblidaré mai, Israel. ²²He fos com un núvol la teva infidelitat, he desfet com la boira els teus pecats. Torna a mi, que jo t’allibero.» ²³Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa! Aclameu-lo, fondàries de la terra! Arbres, boscos i muntanyes, esclateu en crits d’alegria! El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, fa resplendir la seva glòria a Israel.

El Creador condueix la història

²⁴Això et diu el Senyor, el qui t’allibera, el qui t’ha format a les entranyes de la mare: «Jo, el Senyor, ho he creat tot. Jo, tot sol, he desplegat el cel i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés. ²⁵Jo desmenteixo els presagis dels endevins, faig desvariejar els qui prediuen el futur, capgiro els pronòstics dels savis, canvio en deliri la seva ciència. ²⁶Jo confirmo les paraules del meu servent i faig que es compleixin els anuncis dels seus missatgers. Dic a Jerusalem que serà repoblada, i a les viles de Judà, que seran reconstruïdes. Jo les aixecaré de les seves ruïnes. ²⁷Ordeno a la mar que s’eixugui, a les aigües abismals que s’estronquin. ²⁸Dic al rei Cir que l’escullo com a pastor per a realitzar tot el meu propòsit. Ell manarà de reconstruir Jerusalem i posar els fonaments del temple.»

Cir, l’enviat de Déu

¹Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d’ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: ²«Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d’acer. ³Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo soc el Senyor, el Déu d’Israel, que et crida pel teu nom. ⁴Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T’he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. ⁵Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T’he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes, ⁶perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. ⁷Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això. ⁸»Cel, deixa caure la rosada, i que els núvols facin ploure la justícia. Que la terra s’obri per fer néixer la salvació i que la justícia germini alhora. Jo, el Senyor, he creat tot això.»

L’argila i el terrisser

⁹Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, que gosa discutir amb el qui l’ha format! ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas! Has esguerrat la teva obra!»? ¹⁰Ai del qui diu al pare: «Què has engendrat?», o a la seva mare: «Què has infantat?» ¹¹Això diu el Senyor, el Sant d’Israel, el qui l’ha format: «Pregunteu-me què passarà, però deixeu que m’ocupi dels meus fills i de l’obra que fan les meves mans. ¹²Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres. ¹³He suscitat amb benvolença aquell home i li aplano tots els camins. Ell reconstruirà la meva ciutat, i deixarà lliures els deportats del meu poble sense que paguin cap preu ni presentin cap obsequi. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

El Senyor és amb Israel

¹⁴Això diu el Senyor: «El fruit de les suors d’Egipte, els guanys del comerç d’Etiòpia i dels sebaïtes, homes alts d’estatura, tot arribarà a tu, Jerusalem, tot serà per a tu! Aquells homes et seguiran encadenats, es prosternaran al teu davant i et diran amb veneració: “Només en tu hi ha Déu, no hi ha cap Déu sinó en tu.”» ¹⁵Realment ets un Déu que s’amaga, Déu d’Israel, salvador. ¹⁶Tots els qui fabriquen ídols queden defraudats i avergonyits; se’n van plegats amb el cap baix. ¹⁷Però el Senyor salva Israel, el salva per sempre més. Mai més no us veureu defraudats ni avergonyits. ¹⁸Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. ¹⁹No he parlat en un lloc amagat, en un indret d’un país tenebrós. No he dit pas als descendents de Jacob: “Busqueu-me en el caos.” Jo, el Senyor, dic la veritat i anuncio allò que és recte.»

Les nacions, invitades a convertir-se

²⁰«Reuniu-vos, veniu aquí, acosteu-vos plegats, supervivents de les nacions. »Són uns insensats els qui passegen en processó els seus ídols de fusta i preguen a déus incapaços de salvar. ²¹»Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo. ²²Torneu a mi d’arreu de la terra i jo us salvaré, que jo soc Déu, i ningú més. ²³Ho juro per mi mateix i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: Davant meu s’agenollarà tothom, per mi jurarà tota llengua. ²⁴Tothom dirà de mi: “La força i el triomf només són del Senyor.” Se li acosten avergonyits els qui estaven furiosos contra ell; ²⁵i tota la descendència d’Israel se sent triomfant i gloriosa gràcies al Senyor.»

El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia

¹«Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades. ²Tombats i decantats, cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin: ells mateixos van al captiveri. ³Escolteu-me, casal de Jacob, supervivents del poble d’Israel: Us duc als braços des que vau néixer, soc jo qui us porta des de les entranyes de la mare. ⁴I seré el mateix fins a la vostra vellesa; encara us duré quan tindreu blancs els cabells. Jo us he fet i us portaré als braços, us hi duré i us salvaré. ⁵A qui em comparareu? A qui em podeu igualar? Qui trobareu que s’assembli a mi? ⁶N’hi ha que es treuen or de la bossa o pesen plata amb les balances, lloguen un orfebre perquè faci un déu i es prosternen davant d’ell per adorar-lo. ⁷Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla i el col·loquen on li toca d’anar: no es mourà pas del seu lloc! No respondrà quan li adrecin una súplica ni salvarà ningú de cap perill.»

La salvació és a prop

⁸«Recorda això, poble rebel! Tingueu seny i mediteu-ho en el vostre cor! ⁹Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo. ¹⁰Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. ¹¹Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme. ¹²Escolteu-me, gent obstinada, que sou lluny de ser salvats: ¹³He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop; la meva salvació no trigarà. Donaré a Sió la salvació; al poble d’Israel, la meva glòria.»

Esfondrament de Babilònia

¹«Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”. ²Agafa la mola i mol la farina, treu-te el vel, arromanga’t la roba, ensenya les cames i passa els canals. ³Que et vegin nua i et descobreixin les vergonyes! Em revenjaré i ningú no m’aturarà: ⁴“Senyor de l’univers”, el Sant d’Israel, és el nom del qui allibera. ⁵Asseu-te en silenci, amaga’t a la fosca, capital de Caldea; has perdut per sempre el títol de “Senyora de reialmes”. ⁶Jo estava indignat contra el meu poble, la meva heretat, i la vaig profanar; quan els vaig deixar caure a les teves mans, tu els vas tractar sense gens de pietat, vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou. ⁷Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. ⁸Doncs ara escolta, disbauxada, tu que seus refiada en el teu tron i penses dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú. No quedaré viuda ni perdré mai els fills.” ⁹Doncs bé, totes dues desgràcies et cauran de cop i en un sol dia: perdràs els fills i quedaràs viuda. No et valdran de res les teves infinites bruixeries ni els teus innombrables encanteris. ¹⁰Et senties segura en la teva maldat i pensaves que ningú no et veia. Però la teva destresa i el teu saber et feien perdre el seny, mentre pensaves dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú.” ¹¹Et caurà al damunt una desgràcia que no podràs preveure, un desastre que no podràs conjurar; d’improvís seràs assolada com ni tan sols imaginaves. ¹²Continua, doncs, amb els teus encanteris i amb les teves infinites bruixeries. T’hi has escarrassat des de jove: vejam si pots treure’n profit, vejam si et fan més forta! ¹³Tu t’has buscat a munts els consellers. Doncs bé, que es presentin, que vinguin a salvar-te els qui elaboren mapes astrals, observen les constel·lacions i a cada lluna nova prediuen quin serà el teu futur. ¹⁴Seran com la palla: el foc els cremarà. No se n’escaparà ni un, de les flames que tot ho devoren: no quedarà ni caliu per a coure-hi pa ni foc per a seure-hi a la vora! ¹⁵Així acabaran els endevins que havies buscat. Els mercaders amb qui tractaves des de jove, se n’aniran cada un pel seu cantó: no n’hi haurà cap que et salvi.»

El Senyor anuncia coses noves

¹Escolteu, casal de Jacob, vosaltres que porteu el nom d’Israel i sou descendents de Judà; vosaltres que jureu pel nom del Senyor i invoqueu el Déu d’Israel, però no sincerament ni amb rectitud; ²vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa» i confieu en el Déu d’Israel, que té per nom «Senyor de l’univers». ³Escolteu, doncs, això: «Vaig anunciar ja fa temps el que ha passat; ho havia dit, ho havia fet saber. Ara, tot d’una, ho he executat i s’ha complert. ⁴Perquè sé que ets un poble obstinat, que tens la cara com el ferro i el coll com el bronze. ⁵T’ho vaig anunciar per endavant, t’ho vaig fer saber abans que passés, per evitar que diguessis: “Ho ha fet el meu ídol, ho ha manat el meu déu de fusta o de fosa.” ⁶Ho havies sentit, i ara veus com s’ha complert. ¿No ho voldràs reconèixer? Des d’ara t’anuncio coses noves; les tenia reservades i tu no les coneixies. ⁷Les he creades ara, no pas temps enrere. Fins avui no n’havies sentit parlar; no podràs dir que ja ho sabies. ⁸Ni ho havies sentit mai ni ho coneixies: des de sempre et tapaves les orelles. Jo prou sabia que series un traïdor i que et dirien infidel des del dia mateix de la naixença. ⁹Però jo, per amor del meu nom, he estat pacient, pel meu honor m’he contingut i no t’he volgut destruir. ¹⁰T’he depurat, però no al foc, com fan amb la plata, sinó en el gresol del sofriment. ¹¹Ho he fet per mi, ben bé per mi. ¿Podria suportar que em deshonressin? No cediré a d’altres la meva glòria.»

Cir, l’estimat del Senyor

¹²«Escolta’m, poble de Jacob, Israel, a qui jo he cridat. Jo soc. Soc el primer i seré també el darrer. ¹³Les meves mans van posar els fonaments de la terra i van desplegar el cel. Quan jo els crido, compareixen l’una i l’altre. ¹⁴Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu: Qui de tots aquells va predir això? L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia, el seu braç s’abatrà sobre els caldeus. ¹⁵Soc jo, soc jo qui ho va predir, i l’he cridat; jo l’he fet venir, i ha triomfat la seva missió. ¹⁶Acosteu-vos i escolteu-me: Des del principi us he parlat obertament; jo era present quan tot allò començava.» I ara el Senyor Déu m’envia. Ho fa el seu Esperit.

El poble surt de Babilònia

¹⁷El Senyor, que t’allibera, el Sant d’Israel, et diu això: «Jo, el Senyor, soc el teu Déu. Jo t’ensenyo el que et serà profitós i et guio pel camí que has de seguir. ¹⁸Tant de bo haguessis fet cas del que jo mano! T’hauria cobert a riuades la pau, la justícia t’hauria inundat com les ones de la mar; ¹⁹els teus fills, els teus plançons, serien tants com els grans de grava o de sorra. Però sàpigues que el teu nom mai no desapareixerà, no serà esborrat del meu davant.» ²⁰Sortiu de Babilònia, fugiu d’entre els caldeus. Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova, feu-la arribar fins a l’extrem de la terra. Digueu: «El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, el seu servent.» ²¹No han patit set quan els conduïa per terres àrides; per a ells ha fet néixer l’aigua de la roca: tot just l’ha esberlada, l’aigua s’ha escolat. ²²Però la pau no és per als malvats, diu el Senyor.

El servent del Senyor

²²(cant segon)

¹Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare. ²Ha fet dels meus llavis una espasa tallant, m’amaga a l’ombra de la seva mà. M’ha convertit en una fletxa aguda, ben guardada en el seu buirac. ³M’ha dit: «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.» ⁴Jo pensava: «M’he cansat en va, he consumit per no res les meves forces.» Però el Senyor té a les mans la meva causa, el meu Déu m’ha guardat la recompensa. ⁵Ara ha parlat el Senyor, ell que m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent, perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo soc preciós; el meu Déu és la meva força. ⁶M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel. Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra.»

Retorn dels deportats

⁷Això diu el Senyor, el Redemptor i Sant d’Israel, al menyspreat, a l’avorrit de les nacions, al servent dels opressors: «Els reis, en veure’t, s’aixecaran, els governants es prosternaran davant teu per respecte al Senyor, que és fidel, al Sant d’Israel, que t’ha escollit.» ⁸Això diu el Senyor: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. T’he reservat i et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a repartir les heretats devastades, ⁹a dir als empresonats: “Veniu a fora”, i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.” Pasturaran per tots els camins i trobaran pastures en tots els rasos; ¹⁰no passaran fam ni set, no els farà mal el sol ni la xardor, perquè els guiarà el qui se’n compadeix i els conduirà a les fonts d’aigua. ¹¹Convertiré les muntanyes en camins, quedaran anivellades les meves rutes. ¹²Mireu com arriben de lluny! Uns venen del nord i de ponent; altres, de les fronteres d’Etiòpia.» ¹³Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra; muntanyes, esclateu en crits de goig, perquè el Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits.

El Senyor, una mare per al poble

¹⁴Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¹⁵El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. ¹⁶Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs. ¹⁷»Els qui ara et construeixen s’afanyen més que els teus destructors; ja són lluny els qui et devastaven. ¹⁸Alça els ulls i mira al teu voltant: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu. Jo, el Senyor, ho afirmo, tan cert com visc: Ells seran l’ornament dels teus vestits, i tu te’n guarniràs com una núvia. ¹⁹Eres tota ruïna i desolació, un país devastat, però ara ja ets massa estreta per a encabir tots els teus habitants; ja s’han allunyat els qui t’havien destruït. ²⁰Aviat sentiràs el que et diuen els fills que donaves per perduts: “No hi cabem! Fes-nos lloc, que puguem habitar-hi.” ²¹Tu pensaràs dintre teu: “Qui m’ha infantat tots aquests fills? Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país! Aquests, doncs, qui els ha pujat? Si jo havia quedat sense ningú! D’on han sortit tots aquests?”» ²²Això diu el Senyor Déu: «Amb la mà faré senyal a les nacions, aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles, i portaran en braços els teus fills, i les teves filles a l’espatlla. ²³Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs que jo soc el Senyor i que no queden decebuts els qui confien en mi. ²⁴Qui pot prendre el botí a un bon guerrer? Quin captiu pot escapar-se d’un home fort? ²⁵Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills. ²⁶Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells i a embriagar-se de la seva pròpia sang com qui s’embriaga de vi novell. Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, soc el teu salvador, sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»

Déu respon a les queixes d’Israel

¹Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare. ²Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten. ³Jo vesteixo el cel de negre, li poso un vestit de dol.»

El servent del Senyor

⁴El Senyor Déu m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer. ⁵El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. ⁶He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. ⁷Però el Senyor Déu m’ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit. ⁸Tinc a prop el qui em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats a judici! Qui em vol acusar? Que se m’acosti! ⁹El Senyor Déu em defensa. Qui em podrà condemnar? Tots els qui m’acusen s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes.

La confiança en el Senyor

¹⁰¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu! ¹¹Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums i abrandeu les vostres teies: camineu, doncs, a la claror dels vostres llums i de les teies que heu encès! Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor: haureu de morir enmig de penes.

Una salvació que dura per sempre

¹«Escolteu-me, els qui busqueu de ser salvats i em cerqueu a mi, el Senyor! Mireu de quina roca us han tallat, de quina pedrera heu estat trets. ²Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, la qui us posà al món. Ell era un home sol quan el vaig cridar, però jo l’he beneït i multiplicat.» ³El Senyor té pietat de Sió, té pietat de totes les seves ruïnes: convertirà aquest desert en paradís, aquesta estepa en el seu jardí. L’ompliran crits de joia i d’alegria, accions de gràcies, músiques i cants. ⁴«Poble meu, escolta’m a mi, el Senyor! Nació meva, estigues atenta! Aviat sortirà de mi un decret, una ordre meva serà llum de tots els pobles. ⁵S’acosta la meva justícia, ja és en camí la meva salvació. El meu braç poderós governarà els pobles. Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi, confien en el poder del meu braç. ⁶Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà. ⁷»Escolta’m, poble, tu saps que et salvo; tu tens en el cor el meu decret: no tinguis por de les injúries dels homes, no t’acovardeixis pels seus ultratges. ⁸Acabaran com un vestit menjat per la tinya, com llana consumida per les arnes. Però la meva justícia dura per sempre, la meva salvació, segles i segles.»

Déu tornarà a alliberar Israel

⁹Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar? ¹⁰¿No ets tu qui va eixugar la mar, les aigües abismals de l’oceà, i en les fondàries marines va obrir un camí perquè hi passessin els qui havies alliberat? ¹¹Els redimits del Senyor retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Vindran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa. ¹²«Soc jo, el Senyor, soc jo qui us consola. Per què tens por, Sió, d’homes mortals, de simples humans que valen tant com l’herba? ¹³¿No recordes que t’he creat jo, el Senyor, jo que he desplegat el cel i he posat els fonaments de la terra? Tremoles de por tot el dia davant la fúria de l’opressor, com si fos capaç de destruir-te. Però, què en queda, de la seva fúria? ¹⁴Ben aviat, el qui anava ajupit serà alliberat. No morirà, no baixarà a la fossa, i el pa no li mancarà mai més. ¹⁵Jo soc el Senyor, el teu Déu. Quan remoc la mar, bramulen les onades. El meu nom és “Senyor de l’univers”. ¹⁶T’he posat als llavis les meves paraules, t’he amagat a l’ombra de la meva mà per plantar de nou el cel i fonamentar la terra, per dir a Sió: Ets el meu poble.»

Jerusalem no patirà més

¹⁷Desvetlla’t, desvetlla’t, alça’t, Jerusalem, tu que has begut de mans del Senyor la copa del seu enuig; has begut fins a l’última gota la copa que embriaga. ¹⁸Dels fills que infantaves, cap no et feia costat; dels fills que criaves, cap no et donava la mà. ¹⁹T’han caigut al damunt dues desgràcies: destrossa i ruïna, fam i espasa. Però qui et planyia? Qui et podia consolar? ²⁰Els teus fills, extenuats, jeien a les cantonades, com antílops atrapats al filat, saciats de l’enuig del Senyor, de l’escarment del teu Déu. ²¹Escolta, doncs, Jerusalem, la dissortada, l’embriagada, i no pas de vi. ²²Això et fa saber el teu Senyor, el teu Déu, el defensor de la causa del seu poble: «T’he pres de les mans la copa que embriaga, la copa del meu enuig, i no en beuràs mai més. ²³L’he passada als teus botxins, que t’humiliaven i et deien: “Ajeu-te, que et passarem pel damunt!” I tu els paraves l’esquena com un enllosat, com un carrer sota els peus dels qui el trepitgen.»

El Senyor retornarà a Jerusalem

¹Desvetlla’t, desvetlla’t, Sió; vesteix-te de les millors gales, posa’t els vestits més esplèndids, Jerusalem, ciutat santa! Els pagans, gent impura, no entraran mai més dins els teus murs. ²Treu-te la pols del damunt, alça’t i asseu-te al tron, Jerusalem! Sió, ciutat captiva, s’han desfet els lligams del teu coll! ³Això diu el Senyor: «De franc vau ser venuts com a esclaus, i sense pagar res sereu alliberats.» ⁴Això diu el Senyor Déu: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l’han oprimit. ⁵Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor. ⁶Per això el meu poble coneixerà aviat qui soc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, soc aquí.» ⁷Que en són, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i la felicitat, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu ja regna!» ⁸Criden els teus sentinelles, alcen la veu, tots junts criden de goig quan veuen amb els seus ulls que el Senyor torna a Sió. ⁹Esclateu totes alhora en clams de joia, ruïnes de Jerusalem: el Senyor ha consolat el seu poble, ha alliberat Jerusalem. ¹⁰Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu sant braç, i d’un cap a l’altre de la terra tothom veurà la salvació del nostre Déu. ¹¹Fora, fora, sortiu de Babilònia! No toqueu res d’impur, sortiu-ne purificats enduent-vos els paraments sagrats del Senyor. ¹²Ara no sortireu corrents, no fugireu en desbandada, perquè el Senyor us anirà al davant, i la vostra rereguarda serà el Déu d’Israel.

El servent del Senyor

¹³«El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt. ¹⁴Així com tothom s’horroritzava de veure’l —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home i no tenia res d’humana la seva presència—, ¹⁵així també ell purificarà tots els pobles. Els reis no sabran què dir, quan veuran allò que mai no s’havia contat i comprendran allò que mai no havien sentit.»

¹Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? ²El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. ³Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. ⁴De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. ⁵Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven. ⁶Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. ⁷Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. ⁸L’han empresonat i condemnat, se l’han endut. I qui es preocupa de la seva sort? L’han arrencat de la terra dels vivents, l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble. ⁹L’han sepultat amb els malfactors, l’han enterrat entre els opulents, a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. ¹⁰El Senyor s’ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. ¹¹«El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells. ¹²Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»

Jerusalem, l’esposa del Senyor

¹Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Senyor. ²Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques, ³perquè creixeràs a dreta i esquerra; els teus fills heretaran altres nacions i repoblaran ciutats abandonades. ⁴No tinguis por, perquè no quedaràs avergonyida. No et sentis humiliada, que no seràs pas coberta d’ignomínia. Oblidaràs la vergonya que vas passar de jove i no recordaràs mai més el deshonor que vas sofrir quan eres viuda. ⁵Perquè el qui t’ha creat és espòs teu, el seu nom és «Senyor de l’univers». El qui t’allibera és el Sant d’Israel, anomenat «Déu de tota la terra». ⁶El Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida. Diu el teu Déu: «Qui abandonaria l’esposa de la joventut? ⁷Et vaig abandonar sols per un moment, i ara et torno a prendre amb un amor immens. ⁸En un esclat d’indignació et vaig amagar un moment la mirada, però ara t’estimo amb un amor etern. T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera. ⁹»Faré com en els dies de Noè, quan vaig jurar que el diluvi no inundaria més la terra. Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. ¹⁰Ni que les muntanyes s’apartin i se somoguin els tossals, el meu amor mai no s’apartarà de tu, no se somourà la meva aliança de pau. T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»

La Jerusalem del temps futur

¹¹«Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli! Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós i et donaré fonaments de safir. ¹²Faré de robins els teus merlets, els teus portals, de brillants, i tota la muralla, de pedres precioses. ¹³Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills, i viuran en una gran pau: ¹⁴serà inamovible la teva justícia. Tindràs lluny l’opressió, no hauràs de témer res, la por no se t’acostarà. ¹⁵Dins teu no viurà cap estranger que no es faci dels meus; els qui resideixen enmig teu es passaran a tu. ¹⁶»Jo he creat el ferrer que atia els carbons de la fornal i forja tota mena d’armes. Però jo he creat també el qui les ha de destruir. ¹⁷Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res. I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni. Aquesta és la sort que reservo als meus servents, jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»

El do esplèndid del Senyor

¹«Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. ²Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan? Si m’escolteu, menjareu cosa bona, tastareu amb gust el bo i millor. ³Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. ⁴El vaig fer testimoni davant els pobles, sobirà i preceptor de nacions. ⁵També tu, Israel, cridaràs una nació que no coneixies, i ells, que no et coneixien, vindran corrents. Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu, pel Sant d’Israel que t’ha honorat.» ⁶Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. ⁷Que l’injust abandoni el mal camí, i el malèfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar. ⁸«Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. ⁹Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra. ¹⁰»Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dona llavor als sembradors i pa per a aliment, ¹¹així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat.» ¹²Sortireu de Babilònia cridant de goig, i us conduiran en pau a casa vostra. En veure-us, les muntanyes i els turons esclataran en crits d’alegria, i aplaudiran tots els arbres del bosc. ¹³En lloc d’espines creixerà el xiprer, en lloc d’ortigues, la murtra.

Conclusió

¹³L’anomenada del Senyor serà gran, un senyal perpetu, indestructible.

Tercera part (56-66)

Ningú no serà exclòs del temple

¹Això us diu el Senyor: «Respecteu el que és just, obreu el bé: la meva salvació és a punt d’arribar, és a punt de revelar-se la meva justícia. ²Feliç l’home que obra així i s’hi manté ferm, que no profana el repòs del dissabte i evita de fer res de mal!» ³L’estranger que s’ha unit al Senyor no ha pas de dir: «El Senyor m’exclou del seu poble.» Ni l’eunuc ha de dir: «No soc més que un arbre sec.» ⁴Això diu el Senyor: «A l’eunuc que guarda els meus dissabtes, que cerca de fer la meva voluntat i es manté fidel a la meva aliança, ⁵manaré que li erigeixin dins els murs del meu temple una estela que porti inscrit el seu nom. Això serà per a ell millor que tenir fills i filles. Serà etern el seu nom, res no el podrà esborrar. ⁶»I als estrangers que s’han unit a mi, el Senyor, per adorar-me i estimar el meu nom i ser els meus servidors, que guarden el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança, ⁷jo els faré entrar a la meva muntanya santa, i prendran part en les festes dins la meva casa d’oració. Acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i sacrificis, perquè el meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”.» ⁸Diu el Senyor Déu, que ha aplegat els dispersats d’Israel: «Encara n’afegiré molts d’altres als qui ja he aplegat.»

Els dirigents d’Israel són indignes

⁹Bèsties del camp, animals feréstecs, veniu a devorar! ¹⁰Tots els sentinelles d’Israel són cecs, no s’adonen de res. Tots són gossos muts, incapaços de bordar: jeuen, somien, els agrada d’ensopir-se; ¹¹però també són gossos afamats que mai no se sacien. Aquests són els pastors, incapaços d’entendre res. Cadascú va pel seu costat; miren pel seu profit i prou: ¹²«Veniu, que requisaré vi i ens podrem emborratxar. Demà serà com avui, i molt més que avui, encara!»

¹Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar. Els qui són fidels són arrabassats, i ningú no entén que és per a treure’ls del mal. ²Els justos entraran en la pau, el qui vivia honradament reposarà tranquil.

Reprovació de la idolatria

³«Veniu aquí, vosaltres, fills de bruixa, raça d’adúlters i de prostitutes! ⁴De qui us rieu? A qui feu ganyotes i llengotes? ¿No és cert que sou uns fills rebels, una raça borda? ⁵Us acobleu sota els alzinars, a l’ombra de tot arbre frondós. Immoleu els infants en els torrents, dins les cavernes de les roques. ⁶T’apropies de pedres del torrent i les mires com la millor possessió. En honor d’elles vesses libacions i presentes ofrenes. Com ho podré consentir? ⁷T’has parat el jaç en una muntanya alta i prominent, hi has pujat per oferir sacrificis. ⁸Darrere el muntant de la porta has posat el teu amulet. D’amagat de mi apartes el cobrellit, t’estires i fas lloc per a molts. Has fet tractes amb amants i t’agrada de jeure amb ells tot contemplant signes fàl·lics. ⁹T’has presentat amb oli davant de Moloc, has perfumat l’ídol abundosament. Has enviat lluny els teus missatgers, els has fet baixar al país dels morts. ¹⁰T’has cansat a força de fer camí, però mai no deies: “Tot és inútil.” Recuperaves les forces i et refeies del cansament! ¹¹»Qui et preocupava? De qui tenies por per a ser-me tan deslleial? No et recordaves de mi ni em tenies present. Estic silenciós des de fa temps i per això em perdies el respecte. ¹²Però ara denuncio la teva pretesa justícia i el teu comportament: no en trauràs cap profit. ¹³Quan demanis ajuda, ja veurem si et salva la colla dels teus ídols. A tots se’ls endurà una ventada, un cop de vent els escombrarà. Però els qui es refugien en mi rebran en propietat el país, posseiran la meva muntanya santa.»

El Senyor guareix el seu poble

¹⁴Diu el Senyor: «Esplaneu, esplaneu el camí, assenyaleu-lo, aparteu els obstacles de la ruta del meu poble.» ¹⁵Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets. ¹⁶No vull acusar sense fi ni em mantindré irritat per sempre: s’estroncaria l’alè de vida que ve de mi mateix, quan soc jo qui ha creat tot el que respira. ¹⁷M’indignaven els fraus del meu poble. Tant em van indignar, que el vaig ferir i me’n vaig apartar. Però ell s’obstinava a seguir els seus propis camins: ¹⁸prou que he vist per on anava! Tanmateix, jo el curaré, el guiaré i l’ompliré de consol, a ell i als qui ploren amb ell. ¹⁹Faré brotar aquest fruit dels seus llavis: Pau, pau per a tots, els de lluny i els de prop! Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.» ²⁰Però els malvats són com la mar embravida, que ningú no pot calmar: les seves aigües escupen fang i llot. ²¹«No hi ha pau per als malvats.» Ho ha dit el meu Déu.

El dejuni que plau al Senyor

¹«Crida ben fort, no t’estiguis de cridar. Fes sentir com un corn la teva veu. Recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats. ²M’interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s’apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, ³i em diuen: “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. ⁴Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d’aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel. ⁵¿Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor? ⁶El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. ⁷Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. ⁸Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. ⁹Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, ¹⁰si dones el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. ¹¹En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca. ¹²Reconstruiràs les ruïnes antigues, consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles. Et diran: Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats.”»

El dissabte, dia consagrat al Senyor

¹³«Si t’abstens de treballar en dissabte i de vetllar pels teus interessos en aquest dia sant; si tens el dissabte per un dia de delícies, si el consideres un dia de glòria consagrat al Senyor; si l’honores i no t’ocupes de cap feina, no mires pel teu interès ni et dediques a parlar sense mida, ¹⁴llavors trobaràs en mi, el Senyor, les teves delícies. Et conduiré als cims invencibles i t’alimentaré de l’heretat de Jacob, el teu pare. Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

Els camins de la injustícia

¹La mà del Senyor no és pas tan dèbil que no pugui salvar, ni tan dura la seva oïda que no pugui sentir-hi. ²Són les vostres culpes que han obert un esvoranc entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li tapen el rostre i no us pot sentir. ³Teniu les mans brutes de sang i els dits tacats de rapinya; obriu la boca només per mentir, a cau d’orella escampeu traïdories. ⁴En els tribunals ningú no reclama amb justícia, ningú no pledeja amb lleialtat. Es fien d’acusacions falses, de proves sense fonament. Conceben la malícia, infanten crims. ⁵Obren ous de serps verinoses i teixeixen teranyines: qui menja aquells ous, mor; quan els obren, en surt un escurçó. ⁶Ningú no es vesteix amb aquelles teranyines; són teles que no abriguen gens. Són gent que actua amb mala intenció, porten entre mans plans violents. ⁷Corren per fer mal i prou, tenen pressa per vessar sang innocent. Maquinen projectes criminals, deixen arreu devastació i ruïnes. ⁸No coneixen els camins de la pau, per allà on passen no hi ha justícia. Avancen per camins tortuosos: qui els segueix no coneixerà la pau.

El poble de Déu reconeix els seus pecats

⁹Ara sabem per què no ens fas justícia, per què no arriba a nosaltres la teva salvació. Esperàvem la llum, i pertot hi ha tenebres; esperàvem la claror, i caminem a les fosques. ¹⁰Avancem a les palpentes com els cecs, no hi veiem, caminem insegurs. En ple migdia ensopeguem com si fos de nit. Tenim bona salut, però ens assemblem als morts. ¹¹Tots esbrameguem com els ossos i parrupem com els coloms. Esperàvem que ens faries justícia, però no la veiem enlloc. Confiàvem en la teva salvació, però és lluny de nosaltres. ¹²Massa sovint hem estat infidels, i els nostres pecats ens acusen davant teu. Estem carregats de faltes, prou coneixem les nostres culpes: ¹³ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor, ens apartàvem de tu, Déu nostre. Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos, no dúiem al cor res més que enganys. ¹⁴Per això et negues a fer-nos justícia, es manté lluny la teva salvació. I és que la bona fe ensopega pels carrers, i l’honradesa no sap com entrar. ¹⁵No es veu per enlloc la bona fe, i el qui s’aparta del mal acaba espoliat.

El Senyor allibera Sió

¹⁵El Senyor ho ha vist, i li desplau que el dret sigui trepitjat. ¹⁶Ha vist que ningú no se’n preocupa, s’admira que ningú no el defensi. Llavors el seu braç li ha donat la victòria, l’ha sostingut la seva justícia. ¹⁷S’ha posat la justícia per cuirassa, i per casc, la salvació. S’ha vestit amb la túnica del càstig, s’ha embolcallat de zel com d’un mantell. ¹⁸Qui l’haurà feta, la pagarà: la fúria del Senyor escometrà els adversaris, els seus enemics ho pagaran; ho pagaran fins i tot els qui viuen lluny, a les illes. ¹⁹Llavors, de llevant fins a ponent reconeixeran el nom del Senyor i la seva glòria; quan l’enemic arribarà com la riuada, una bufada del Senyor el farà retrocedir. ²⁰El Senyor vindrà i alliberarà Sió i els rebels del poble de Jacob que s’hauran convertit. Ho diu el Senyor. ²¹El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»

Una llum sobre Jerusalem

¹Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum: sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. ²Mentre les tenebres embolcallen la terra i negres nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu resplendeix el Senyor, apareix la seva glòria. ³Els pobles s’acostaran a la teva llum, els reis vindran a la claror de la teva albada. ⁴Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’han aplegat per venir cap a tu. Els teus fills arriben de lluny, les teves filles són dutes als braços. ⁵Ho veuràs i t’estremiràs de goig. El teu cor, meravellat, s’eixamplarà, quan aboquin damunt teu els tresors de la mar i portin a casa teva les riqueses de les nacions. ⁶Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vindran de Saba portant or i encens i proclamant la grandesa del Senyor. ⁷«Aplegaran per a tu tots els ramats de Quedar, et presentaran els anyells de Nebaiot. Els acceptaré quan els immolin en el meu altar, honoraré el meu temple gloriós. ⁸Qui són aquests que volen com núvols, com coloms cap al seu colomar? ⁹Són gent de lluny, de les illes, que esperen en mi. Els grans vaixells de Tarsis venen al davant: porten de lluny els teus fills, duen or i plata per glorificar el meu nom, el nom del Senyor, el teu Déu, el del Sant d’Israel. Així et vull honorar. ¹⁰Uns estrangers refaran els teus murs, i els seus reis et serviran. Indignat, jo t’havia malferit, però ara, benvolent, et mostro el meu amor. ¹¹Les teves portes estaran sempre obertes, no es tancaran ni de nit ni de dia, perquè els reis amb els seus seguicis et puguin dur les riqueses de les nacions. ¹²»El poble o reialme que no et serveixi desapareixerà, quedarà del tot assolat. ¹³»Et portaran la riquesa del Líban, xiprers, boixos i savines, per ennoblir el meu santuari, per fer gloriós l’escambell on reposen els meus peus. ¹⁴Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència; tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”, i “Sió, la del Sant d’Israel”. ¹⁵A tu, que vas ser abandonada i avorrida i a qui els vianants defugien, jo et faré l’orgull dels segles, el goig de totes les generacions. ¹⁶Els pobles et faran de dida, els seus reis et criaran. Així sabràs que jo, el Senyor, soc el teu salvador; que t’allibera el Poderós de Jacob. ¹⁷Faré que t’ofereixin or en lloc de bronze, plata en comptes de ferro; en lloc de fusta, bronze, en lloc de pedres, ferro. Et donaré la pau perquè et governi, i la justícia perquè et regeixi. ¹⁸Mai més no es parlarà de violència en el teu país, de desastres i d’estralls en el teu territori. Dels teus murs en diràs “Salvació”, i de les teves portes, “Lloança”. ¹⁹De dia, el sol no t’il·luminarà ni tindràs la claror de la lluna. Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum, jo, el teu Déu, seré la teva glòria. ²⁰El teu sol no es pondrà més ni minvarà la teva lluna, perquè jo, el Senyor, seré sempre la teva llum. S’hauran acabat els teus dies de dol. ²¹»Tots els del teu poble seran justos i posseiran per sempre el país. Seran la brotada del meu jardí, els crearan les meves mans per a glòria meva. ²²El més petit es multiplicarà per mil, el menys nombrós esdevindrà un poble incomptable. Jo, el Senyor, no tardaré a fer complir tot això.»

L’ungit del Senyor consola i allibera

¹L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors abatuts, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, ²a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui estan de dol, ³a posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió, a donar-los perfums de festa en lloc de penes, vestits de triomf en lloc del desconsol. Els diran «Roures magnífics, glòria del Senyor que els ha plantat». ⁴Reconstruiran les ruïnes antigues, aixecaran edificis fins ara enderrocats, restauraran les ciutats devastades, desolades des de temps immemorial. ⁵Vindran estrangers a pasturar-vos els ramats, gent forastera us conrearà els camps i les vinyes. ⁶Vosaltres sereu anomenats «Sacerdots del Senyor», us diran «Ministres del nostre Déu». Viureu de les riqueses de les nacions, us gloriareu de posseir els seus béns. ⁷«Havien sofert una doble humiliació, i la gent s’alegrava dels escarnis que rebien, però ara posseiran el doble de terra i seran feliços per sempre, ⁸perquè jo, el Senyor, estimo la justícia i detesto la injustícia i el pillatge. Els donaré fidelment la recompensa, pactaré amb ells una aliança eterna.» ⁹La seva posteritat serà cèlebre entre les nacions, serà famosa entre els pobles la seva nissaga. Tothom qui els vegi reconeixerà que són un poble beneït pel Senyor.

Càntic d’acció de gràcies

¹⁰Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de salvació, m’ha cobert amb un mantell de justícia, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. ¹¹Com la terra fa créixer la brotada i el jardí fa germinar la llavor, el Senyor Déu farà germinar la justícia i la lloança davant de tots els pobles.

El Senyor, l’espòs de Jerusalem

¹Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que la justícia no hi esclati com la llum, i la salvació no hi brilli com una torxa. ²Els pobles veuran el teu benestar, tots els reis contemplaran la teva glòria. Et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. ³Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu. ⁴No et diran més «Abandonada» ni anomenaran el teu país «Desolació». A tu et diran «Me l’estimo», i a la teva terra, «Té marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. ⁵Els teus fills et posseiran com un jove posseeix la seva esposa. El teu Déu s’alegrarà de tenir-te, com el nuvi s’alegra de tenir la núvia. ⁶Jerusalem, a les teves muralles he apostat sentinelles, que mai no callin, ni de dia ni de nit; els qui feu al Senyor memòria d’ella, no us prengueu cap repòs; ⁷no us canseu d’insistir prop d’ell fins que haurà restaurat Jerusalem, fins que n’haurà fet un cant de lloança per tota la terra. ⁸El Senyor ho ha jurat alçant la seva dreta i el seu braç poderós: «No tornaré a convertir el teu pa en aliment dels teus enemics; els estrangers no beuran més el vi que tanta fatiga et costa. ⁹Els qui seguen el blat se’l menjaran cantant lloances al Senyor, els qui veremen la vinya beuran el vi en els atris del meu temple sant.» ¹⁰Sortiu, sortiu de la vostra ciutat! Assenyaleu el camí al meu poble que torna. Esplaneu, esplaneu la ruta, aparteu-ne les pedres. Alceu un estendard davant els pobles. ¹¹El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí; l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus.» ¹²Els diran «Poble sant», «Redimits del Senyor». I a tu, Jerusalem, et diran «Predilecta», «Ciutat no abandonada».

El Senyor fa justícia al seu poble

¹Qui és aquest que ve d’Edom, que arriba de Bosrà amb el vestit vermell? Duu una roba esplèndida i avança segur de la seva força. «Jo soc el qui proclama la justícia, el qui lluita per salvar.» ²Per què, doncs, és vermella la teva roba i duus el vestit com qui ha trepitjat raïm? ³«He trepitjat tot sol el raïm del cup, cap poble no m’ha ajudat. Els he trepitjat encès de furor, els he premsat ple d’indignació; em saltaven els esquitxos a la roba i en porto tacat tot el vestit. ⁴Duia al cor el dia de fer justícia, havia arribat l’any de la redempció. ⁵Mirava, i ningú no m’ajudava, he vist sorprès que ningú no em sostenia. Però el meu braç m’ha donat la victòria, m’ha sostingut la meva indignació. ⁶Encès de furor, he trepitjat els pobles, els ha embriagat el meu enuig: he escampat per terra la seva sang.»

Súplica del poble penedit

⁷Vull recordar els favors del Senyor i cantar-li lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Ha revelat la seva gran bondat per Israel, la seva misericòrdia i el seu amor immens. ⁸Ell pensava: «Són el meu poble, són els meus fills: no en tindré cap desengany.» I va ser el seu salvador. ⁹Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps. ¹⁰Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells. ¹¹Llavors el poble es recordà dels primers temps de Moisès: «On és ara el qui els va treure del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar enmig d’ells el seu esperit sant? ¹²Ell acompanyava Moisès amb el seu braç gloriós, dividia les aigües davant d’ells i es feia així un nom etern. ¹³Els conduïa pel fons del mar, sense ensopegar, com els cavalls per l’estepa ¹⁴o com els animals quan baixen a la plana. L’esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs.» Així, Senyor, menaves el teu poble i et feies un nom gloriós. ¹⁵Guaita, Senyor, des del cel, mira des de la teva mansió santa i esplèndida. Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses? ¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes? ¿S’ha estroncat la teva misericòrdia? ¹⁶Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre». ¹⁷Senyor, per què permets que ens desviem del teu camí, que el nostre cor s’endureixi i no et veneri? Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus: som el poble que tens per heretat. ¹⁸¿Els enemics no en tenen prou de dominar el teu poble sant, que han profanat també el teu sant temple? ¹⁹Des de fa temps ja no ens governes, i nosaltres ja no portem el teu nom. Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes!

¹Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, ²quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu. ³Mai no s’ha sentit a dir; cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell! ⁴Però ara has colpit els qui amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t’has irritat i nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació. ⁵Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d’impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. ⁶Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes. ⁷Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare. Nosaltres som l’argila, i tu, el terrisser: tots som obra de les teves mans. ⁸No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble. ⁹Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació. ¹⁰El foc ha consumit el temple sant, la nostra glòria, on et lloaven els nostres pares. Allò que més estimàvem és ara una ruïna. ¹¹¿Callaràs, Senyor, veient tot això? ¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?

El judici de Déu

¹«Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!” ²Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble rebel, que va per mals camins i segueix els seus capricis. ³És un poble que em provoca adorant altres déus sense parar: en els jardins sagrats immolen víctimes i cremen perfums sobre altars d’encens; ⁴s’asseuen dins les coves sepulcrals, passen la nit en aquests antres, mengen carn de porc sacrificada i suquen en plats de carn impura. ⁵Després diuen a l’altra gent: “Aparteu-vos, no us acosteu, que soc persona sagrada.” »Per tot això estic encès d’indignació, és un foc que crema tot el dia. ⁶Que sàpiguen que ho tinc tot escrit! No ho passo per alt, els ho faré pagar: aquests pagaran alhora ⁷les seves culpes i les culpes dels seus pares. Ho dic jo, el Senyor. Aquells oferien sacrificis a dalt de les muntanyes, m’ofenien sobre els turons. Ara, aquests pagaran les pròpies malifetes, tal com aquells van pagar les seves.» ⁸Això diu el Senyor: «Els qui troben most en un raïm diuen: “No el deixeu perdre, que promet bon vi.” Això mateix faré jo amb els meus servents: no deixaré que es perdi tot el poble. ⁹Donaré una descendència al poble de Jacob i de Judà, que posseirà les meves muntanyes. Les posseiran els meus elegits, els meus servents hi habitaran. ¹⁰La plana de Saron serà una cleda d’ovelles, la vall d’Acor serà un clos per a les vaques: els qui em cerquen en rebran el benefici. ¹¹»Però als qui m’heu abandonat a mi, el Senyor, i heu oblidat la meva muntanya santa, als qui pareu taula a Gad, déu de la sort, i vesseu libacions en honor de Mení, déu del destí, ¹²jo us destino a morir per l’espasa: tots haureu d’agenollar-vos i us degollaran. Quan jo us cridava, no em responíeu; quan us parlava, no m’escoltàveu. Fèieu allò que em disgusta, preferíeu el que em desplau. ¹³Ara, doncs, jo, el Senyor Déu, us faig saber això: Els meus servents menjaran, i vosaltres passareu fam; els meus servents podran beure, i vosaltres passareu set; els meus servents viuran feliços, i vosaltres estareu avergonyits; ¹⁴els meus servents cridaran de goig amb l’alegria al fons del cor, i vosaltres cridareu de dolor, xisclareu destrossats. ¹⁵Els meus elegits pronunciaran el vostre nom, però tan sols quan maleeixin dient: “Que el Senyor Déu et faci morir com a tal i tal d’ells!” En canvi, a favor dels meus servents, serà invocat un altre nom: ¹⁶arreu de la terra, el qui vulgui ser beneït, ho serà pel nom del “Déu veritable”, i el qui juri, també ho farà per aquest nom.»

Un cel nou i una terra nova

¹⁶«Tothom oblidarà els desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure. ¹⁷Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. ¹⁸Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé una Jerusalem joiosa, el seu poble desbordarà d’alegria. ¹⁹Jo mateix exultaré per Jerusalem i m’alegraré pel meu poble. No s’hi sentirà mai més cap plor ni cap crit de dolor. ²⁰Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies, ni adults que no arribin a una llarga vellesa. Morirà jove qui mori a cent anys, i tindran per maleït el qui no hi arribi. ²¹Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. ²²No edificaran perquè un altre hi habiti, ni plantaran perquè un altre mengi. El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat; els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seves mans. ²³No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Són un llinatge que jo, el Senyor, beneeixo: viuran plegats amb els seus descendents. ²⁴Abans que m’invoquin, ja els respondré, i encara pregaran que ja els hauré escoltat. ²⁵Llops i anyells pasturaran ben avinguts, el lleó menjarà palla com el bou, i les serps s’alimentaran de pols. Ningú no farà mal ni destrosses en tota la meva muntanya santa. Ho dic jo, el Senyor.»

El culte veritable

¹Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? ²Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix. Ho dic jo, el Senyor. Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula. ³Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables. ⁴Doncs jo prefereixo burlar-me d’ells i enviar-los allò que els espanta. Quan jo els cridava, cap d’ells no responia; quan els parlava, no m’escoltaven. Feien allò que em disgusta, preferien el que em desplau.»

La vinguda final del Senyor

⁵Escolteu, vosaltres, la paraula del Senyor, els qui us afanyeu a complir-la. Els germans vostres que us detesten i us exclouen per causa del Senyor, diuen: «Que el Senyor mostri la seva glòria i us puguem veure feliços!» Però tots ells quedaran confosos. ⁶Una veu arriba de la ciutat, un clam ve del temple: és la veu del Senyor que dona als seus enemics la paga que es mereixen. ⁷Jerusalem ha infantat abans de tenir els dolors del part. Abans de venir-li les fiblades, ja ha posat al món un fill. ⁸Qui ha sentit a dir una cosa així? Qui ha vist mai res de semblant? Podria néixer un país en un sol dia? Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble? Però Sió ha infantat els seus fills, quan tot just començava a sentir els dolors. ⁹Diu el Senyor, el teu Déu: «Si soc jo qui obre el pas a l’infant, haig d’impedir que neixi? Soc jo qui el faig néixer: no el privaré pas de veure la llum.» ¹⁰Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa amb ella tots els qui l’estimeu. Alegreu-vos del seu goig tots els qui portàveu dol per ella. ¹¹Xuclareu i us saciareu del seu pit que consola, sereu alletats amb les delícies del seu ric aliment. ¹²Perquè això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella la pau com un riu, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Vosaltres en xuclareu les delícies; sereu portats al braç i amanyagats sobre els genolls. ¹³Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. ¹⁴Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos. La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents, però els seus enemics tastaran la seva indignació.» ¹⁵El Senyor vindrà armat de foc, els seus carros seran com l’huracà. Abocarà el braser del seu furor, les flames i el foc de la seva condemna. ¹⁶El Senyor jutjarà tots els mortals armat amb l’espasa i amb foc. Seran moltes les seves víctimes. ¹⁷Els qui es consagren i purifiquen per entrar als jardins sagrats i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig, els qui mengen carn de porc, de rates i d’altres animals detestables, aquests moriran tots alhora. Així ho ha dit el Senyor.

Tothom adorarà el Senyor

¹⁸«Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria. ¹⁹Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles. ²⁰Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. ²¹I fins i tot d’entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor. ²²»La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor. ²³»Cada festa de lluna nova i cada dissabte, tothom vindrà a adorar-me. Ho dic jo, el Senyor. ²⁴Quan surtin del temple, veuran els cadàvers dels qui es van revoltar contra mi. El cuc que els devora no morirà ni s’apagarà el foc que els crema. Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.»