Amós

Pròleg

¹Paraules d’Amós, ramader de la vila de Tecoa. Dos anys abans del terratrèmol, el Senyor li revelà aquest missatge destinat al regne d’Israel, quan Ozies era rei de Judà i Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d’Israel. ²Amós va dir: —El Senyor rugeix des de la muntanya de Sió, des de Jerusalem fa sentir el seu crit. Els pasturatges s’eixugaran, s’assecarà el cim del Carmel.

El Senyor jutja Israel, Judà i els pobles veïns (1,3-2,16)

Contra els arameus

³Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que Damasc ha comès no em faré enrere! Ja que han triturat amb trills de ferro el territori de Galaad, ⁴incendiaré les muralles d’Hazael, el foc consumirà els baluards de Benadad. ⁵Esbotzaré els forrellats de Damasc, exterminaré el qui governa a Bicat-Aven i el qui té el ceptre de Beteden. El poble arameu serà deportat a Quir.» Ho diu el Senyor.

Contra els filisteus

⁶Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que Gaza ha comès no em faré enrere! Ja que han deportat poblacions senceres per posar-les en mans dels edomites, ⁷incendiaré les muralles de Gaza, el foc consumirà els seus baluards. ⁸Exterminaré el qui governa a Asdod i el qui té el ceptre d’Ascaló; després giraré la mà contra Ecron i no quedarà cap filisteu.» Ho diu el Senyor Déu.

Contra Tir

⁹Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que Tir ha comès no em faré enrere! Ja que han posat en mans dels edomites poblacions senceres i no han mantingut el pacte entre germans, ¹⁰incendiaré les muralles de Tir, el foc consumirà els seus baluards.»

Contra els edomites

¹¹Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els edomites han comès no em faré enrere! Ja que han perseguit, espasa en mà, els seus germans israelites, destruint així els fills de la pròpia mare; ja que se’ls menja la rancúnia i han covat un odi implacable, ¹²incendiaré la ciutat de Teman, el foc consumirà els baluards de Bosrà.»

Contra els ammonites

¹³Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els ammonites han comès no em faré enrere! Ja que han engrandit el seu territori, esventrant les dones embarassades del territori de Galaad, ¹⁴incendiaré les muralles de Rabà, el foc consumirà els seus baluards als crits de guerra d’un dia de combat, enmig de l’huracà d’un dia de tempesta. ¹⁵El seu rei serà deportat, acompanyat de la seva cort.» Ho diu el Senyor.

Contra els moabites

¹Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els moabites han comès no em faré enrere! Ja que han cremat i calcinat els ossos del rei d’Edom, ²incendiaré Moab, el foc consumirà els baluards de Queriot. Els moabites moriran en el tumult de la batalla, als crits de guerra i als tocs de corn. ³Eliminaré els seus jutges i mataré amb ells tots els governants.» Ho diu el Senyor.

Contra el regne de Judà

⁴Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els de Judà han comès no em faré enrere! Ja que han menyspreat la meva Llei i no han complert els meus manaments, ja que s’han deixat esgarriar pels ídols mentiders que els seus pares també havien seguit, ⁵incendiaré Judà, el foc consumirà els baluards de Jerusalem.»

Contra el regne d’Israel

⁶Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els d’Israel han comès no em faré enrere! Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies. ⁷Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils. Pare i fill abusen de la mateixa noia i així profanen el meu sant nom. ⁸Vora mateix dels altars es posen a taula amb els vestits que han pres als pobres en penyora. En el temple del seu déu beuen el vi que han confiscat. ⁹»Jo que vaig destruir davant vostre els amorreus, homes alts com els cedres i forts com els roures! Jo que els vaig destruir del tot, des dels fruits a les arrels! ¹⁰Jo que us vaig fer pujar d’Egipte i us vaig conduir quaranta anys pel desert, perquè posseíssiu el país dels amorreus! ¹¹Jo que vaig fer que s’alcessin profetes entre els vostres fills, i homes consagrats a mi entre els vostres joves! ¿No és cert això, gent d’Israel? Ho dic jo, el Senyor. ¹²Però vosaltres feu beure vi als qui m’estan consagrats i maneu als profetes que no profetitzin. ¹³Ara, doncs, jo faré que us encalleu com s’encalla un carro ple de garbes. ¹⁴Ni els més lleugers podran fugir, els més forts perdran les forces, no se salvaran ni els més valents. ¹⁵Els arquers no resistiran, els qui més corren no s’escaparan, no se salvarà cap genet. ¹⁶Aquell dia, el guerrer més coratjós llençarà les armes per fugir. Ho dic jo, el Senyor.»

Oracles contra Israel (3-6)

El Senyor demana comptes a Israel

¹«Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres: ²»Entre totes les nacions de la terra, tan sols us vaig escollir a vosaltres. Per això mateix us demano comptes de totes les vostres culpes.»

Missió del profeta

³¿Poden dos homes començar junts un viatge si abans no s’han posat d’acord? ⁴¿Rugeix el lleó enmig del bosc si no ha trobat cap presa? ¿Crida el seu cadell des de l’amagatall si no ha caçat res? ⁵¿Cau l’ocell en un parany sense un esquer que l’hi porti? ¿Salten de terra els filats si no hi ha res per capturar? ⁶¿Toca a la ciutat el corn de guerra sense que la gent s’alarmi? ¿Passa cap desgràcia a la ciutat que no vingui de la mà del Senyor? ⁷Doncs bé, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu designi secret als seus servents, els profetes. ⁸Quan un lleó rugeix, qui no s’esglaia? Quan parla el Senyor Déu, qui no transmetrà el seu missatge?

Judici contra Samaria

⁹Feu aquesta crida als baluards d’Asdod i als baluards del país d’Egipte: «Reuniu-vos als turons de Samaria per veure els grans desordres, les violències que hi ha a la ciutat. ¹⁰Aquesta gent no sap obrar honestament. Acumulen en els seus palaus fruits de violència i de rapinya. Ho dic jo, el Senyor.» ¹¹Ara, doncs, això diu el Senyor Déu: «Cauran desastres al teu damunt i sobre el país que t’envolta: s’enduran les teves riqueses i saquejaran els teus palaus.» ¹²Això diu el Senyor: «Com el pastor no pot arrencar de la boca del lleó més que dues potes o un tros d’ovella, així també passarà amb els israelites que viuen a Samaria entre divans luxosos i llits encoixinats. ¹³»Escolteu i amonesteu els de Jacob; ho dic jo, el Senyor Déu, el Déu de l’univers: ¹⁴El dia que passaré comptes amb Israel per les seves infidelitats, també tindré presents els altars de Betel. Els angles de l’altar seran partits i cauran per terra. ¹⁵Destruiré les cases d’hivern i les residències d’estiu. Cauran les mansions d’ivori. Serà la fi dels grans palaus. Ho dic jo, el Senyor.»

Les dones de Samaria

¹Escolteu aquestes paraules, dames de la muntanya de Samaria, vaques de Basan que oprimiu els febles i maltracteu els pobres, vosaltres que dieu als marits: «Porteu vi, que volem beure!» ²Doncs bé, el Senyor Déu us jura això per la seva santedat: «Vindran dies que us agafaran amb garfis i se us enduran, fins a l’última de totes, com peixos pescats amb l’ham. ³Passant per les bretxes de la muralla, sortireu l’una rere l’altra i us llançaran a l’Armon. Ho dic jo, el Senyor.»

Contra un culte purament formal

⁴«Veniu, israelites, a Betel i rebel·leu-vos contra mi! Aneu a Guilgal i rebel·leu-vos encara més! Oferiu sacrificis cada matí i, cada tres dies, pagueu els delmes! ⁵Cremeu víctimes d’acció de gràcies, acompanyant-les de pa sense llevat, i anuncieu a grans crits les ofrenes voluntàries, ja que és això el que us agrada! Ho dic jo, el Senyor Déu.»

No hi ha conversió

⁶«Soc jo qui us treu el menjar de la boca en totes les vostres ciutats i faig que manqui el pa en tots els vostres pobles; però vosaltres no retorneu a mi. Ho dic jo, el Senyor. ⁷Soc jo qui us ha privat de la pluja tres mesos abans de la collita. Jo he fet ploure sobre una ciutat però no sobre una altra. Un camp s’ha amarat d’aigua, i un altre, sense pluja, s’ha assecat. ⁸La gent de dues o tres ciutats busquen una ciutat on hi hagi aigua i no poden saciar la set; però vosaltres no retorneu a mi. Ho dic jo, el Senyor. ⁹He enviat secades i malures als vostres sembrats, la llagosta ha devorat molts dels vostres fruiterars, vinyes, olivars i figueres; però vosaltres no retorneu a mi. Ho dic jo, el Senyor. ¹⁰Us he enviat una pesta, com la que vaig enviar a Egipte. He fet morir en el combat els vostres joves i han capturat els vostres cavalls. En els vostres campaments us he fet sentir la fortor dels cadàvers; però vosaltres no retorneu a mi. Ho dic jo, el Senyor. ¹¹Us he destruït com vaig destruir Sodoma i Gomorra, heu quedat com un tió arrencat del foc; però vosaltres no retorneu a mi. Ho dic jo, el Senyor. ¹²Per això, Israel, ara veuràs com et tractaré, ara veuràs el que t’espera. Israel, prepara’t a trobar-te amb el teu Déu!» ¹³Ell ha fet les muntanyes i ha creat el vent, explica als homes quins són els seus designis, fa sortir l’albada de dins les tenebres, camina sobre les altures del món: «Senyor, Déu de l’univers» és el seu nom.

El Senyor, l’única esperança

¹Escolta això que et dic, la complanta que entono per tu, poble d’Israel! ²Israel ha caigut i no s’alçarà més. Jeu a terra, abandonat, i ningú no l’ajuda a aixecar-se. ³Això diu el Senyor Déu: «A Israel, de mil homes que una ciutat envia a la guerra, en quedaran cent i prou; i de cent que l’altra n’envia, només en quedaran deu.» ⁴Això diu el Senyor a Israel: «Cerqueu-me, si voleu viure, ⁵però no busqueu res en el santuari de Betel ni aneu més a Guilgal. No pelegrineu a Beerxeba. Perquè els habitants de Guilgal seran tots deportats i Betel serà un cau de maleficis.» ⁶Cerqueu el Senyor, si voleu viure; si no, envairà com un foc el casal de Josep, el consumirà, i a Betel no hi haurà qui l’apagui. ⁷Perquè converteixen el dret en absenta, l’herba amarga, i llancen per terra la justícia. ⁸Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor». ⁹Ell, davant els poderosos, defensa el qui ha estat espoliat, i espolia les ciutats fortificades. ¹⁰Vosaltres odieu el qui exigeix judicis justos, avorriu el qui diu la veritat. ¹¹Trepitgeu els febles i els preneu la seva part de gra. Per això no habitareu pas les luxoses cases que heu construït ni beureu el vi de les vinyes selectes que heu plantat. ¹²Jo sé que amuntegueu les culpes, que són molts els vostres pecats: maltracteu l’innocent, accepteu suborns, no feu justícia als pobres. ¹³Per això, en aquest temps de dissort, l’home assenyat ha de callar. ¹⁴Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l’univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. ¹⁵Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l’univers, s’apiadarà dels supervivents de Josep. ¹⁶Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d’ofici. ¹⁷Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor.

El dia del Senyor

¹⁸Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n’espereu, d’aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. ¹⁹Serà com l’home que fuig d’un lleó i es troba amb un os; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ²⁰¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror.

Un culte detestable

²¹Diu el Senyor: «Detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc veure. ²²Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. ²³No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. ²⁴Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable. ²⁵»Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes? ²⁶Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. ²⁷Per això us deportaré més lluny de Damasc.» Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».

Falses seguretats

¹Ai dels qui viviu tranquils a Sió i us creieu segurs al turó de Samaria! Sou la gent important de la primera de les nacions. Els israelites acuden a vosaltres, ²i vosaltres responeu: «Aneu a veure la ciutat de Calné, d’allà passeu per la gran ciutat d’Hamat i baixeu fins a Gat, a Filistea. Per ventura aquests regnes són millors que vosaltres? ¿És que el seu territori és més gran que el vostre?» ³Així tanqueu els ulls davant el dia del desastre i us acosteu al soli de la violència. ⁴Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. ⁵Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. ⁶Beveu el vi en grans copes i us perfumeu amb les essències més fines, però no us fa pena el desastre que amenaça les tribus de Josep. ⁷Per això vosaltres sereu els primers en les files dels deportats: així s’haurà acabat l’orgia dels vividors!

La destrucció de Samaria

⁸El Senyor Déu ha fet aquest jurament: «Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers: detesto l’orgull del regne d’Israel, odio els seus palaus, i posaré en mans dels seus enemics la capital amb tot el que hi ha dins.» ⁹I si quedaven deu homes en una casa, també moriran. ¹⁰I quan un parent dels morts vindrà amb el qui crema cadàvers per treure els morts de casa, demanarà a qui sigui encara a dintre: «Hi ha algú amb tu?» Aquell respondrà: «No hi ha ningú.» Després afegirà: «Calla! No has de pronunciar el nom del Senyor!» ¹¹Quan el Senyor donarà l’ordre de destruir, les cases grans quedaran esmicolades i s’esquerdaran les petites.

Dues victòries inútils

¹²«¿Poden galopar els cavalls sobre la roca? I els bous, la poden llaurar? Què en traieu de convertir el dret en metzina i la justícia en absenta? ¹³»Vosaltres us vanteu perquè heu conquerit la ciutat de Lodebar i dieu encara: “Amb la nostra pròpia força hem conquerit la ciutat de Carnaim.” ¹⁴Doncs bé, jo enviaré contra vosaltres, gent d’Israel, una nació que us oprimirà des de Lebó-Hamat fins al torrent de l’Arabà. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.»

Visions d’Amós (7-9)

Primera visió: les llagostes

¹El Senyor Déu em va fer veure com preparava una plaga de llagostes just quan l’herba rebrotava després de la primera dallada, que és la reservada al rei. ²Veient que les llagostes acabarien devorant tota l’herba del país, jo vaig dir: —Senyor Déu, vulgues perdonar! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit? ³El Senyor se’n va desdir i digué: —No es complirà. Ho diu el Senyor.

Segona visió: el foc

⁴El Senyor Déu em va fer veure com convocava el foc perquè executés el seu judici: havia d’eixugar les aigües abismals i assecar així tots els conreus. ⁵Però jo vaig dir: —Senyor Déu, atura’t! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit? ⁶El Senyor se’n va desdir i digué: —Tampoc no es complirà. Ho diu el Senyor Déu.

Tercera visió: la plomada

⁷Encara em va fer veure com ell, el Senyor, estava dret sobre un mur ben aplomat i tenia una plomada a la mà. ⁸Ell em preguntà: —Què veus, Amós? Vaig respondre: —Una plomada. El Senyor digué: —Mira, he posat la plomada al centre d’Israel, el meu poble, i ja no el tornaré a perdonar. ⁹Devastaré els recintes sagrats dels descendents d’Isaac, derrocaré els santuaris d’Israel i m’alçaré amb l’espasa contra la dinastia de Jeroboam.

Amós i Amassià

¹⁰Amassià, sacerdot de Betel, va enviar aquest missatge a Jeroboam, rei d’Israel: «Amós conspira contra tu dintre mateix d’Israel. El país no pot tolerar més el que ell diu. ¹¹Això és el que Amós profetitza: »Jeroboam morirà víctima de l’espasa, i el poble d’Israel serà deportat, serà deportat lluny de la seva pàtria.» ¹²Després Amassià va dir a Amós: —Vident, ves-te’n d’aquí, fuig al país de Judà i guanya-t’hi el pa fent de profeta, ¹³però aquí, a Betel, no tornis més a profetitzar-hi, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat. ¹⁴Amós li va respondre: —Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, ¹⁵però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel.” ¹⁶Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor! Tu em dius que no profetitzi més contra la gent d’Israel, que no vaticini contra els descendents d’Isaac. ¹⁷Doncs això et fa saber el Senyor: »“La teva dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teves filles cauran víctimes de l’espasa, les teves terres seran repartides; tu moriràs en un país impur, i el poble d’Israel serà deportat lluny de la seva pàtria.”

Quarta visió: la canya de collir fruita

¹El Senyor Déu em va fer veure una canya de collir fruita d’estiu. ²Em va demanar: —Què veus, Amós? Vaig respondre: —Una collidora de fruita d’estiu. Llavors el Senyor em va dir: —Ha arribat la collita, la fi d’Israel, el meu poble. Ja no li deixaré passar res més. ³Aquell dia, els cants de palau es tornaran crits de dolor. Pertot hi haurà cadàvers i arreu s’imposarà el silenci. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra la injustícia i l’explotació

⁴»Escolteu això, els qui engoliu els pobres fins al punt d’exterminar els desvalguts del país! ⁵Vosaltres dieu: “¿Quan haurà passat la festa de la lluna nova per a poder vendre queviures? ¿Quan haurà passat el repòs del dissabte per a poder obrir els graners? Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances. ⁶Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.” ⁷Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu! ⁸»En veure-ho, la terra tremolarà i estaran de dol tots els seus habitants. La terra creixerà, tota ella, com el Nil; s’agitarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte.

El dia del judici de Déu

⁹»Aquell dia, apagaré el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁰Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg. ¹¹»Venen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹²Aniran errants del sud fins a ponent, exploraran del nord fins a llevant, cercant la paraula del Senyor, però no la trobaran. ¹³»Aquell dia defalliran de set les noies més boniques i els nois joves. ¹⁴Tots els qui juren per l’ídol de Samaria dient: “Per la vida de Dan, el teu déu!” o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”, cauran, i no s’alçaran mai més.

Cinquena visió: el santuari amenaçat

¹Vaig veure, dret sobre l’altar, el Senyor que ordenava: «Dona un cop al capitell i que tremolin les llindes. Trenca-les sobre el cap de tots, i als qui quedin els mataré amb l’espasa. Ni un de sol no fugirà, no s’escaparà ningú. ²Ni que s’entaforessin al país dels morts, d’allí els arrencaria la meva mà, i si escalaven fins al cel, també d’allà els faria caure. ³Si s’amagaven al cim del Carmel, jo els descobriria i els en trauria, i si baixaven al fons de la mar per escapar-se de la meva mirada, manaria a la serp monstruosa que en sortís i els piqués. ⁴Si els enemics se’ls enduien captius, manaria que els matés l’espasa. Jo he fixat en ells la mirada per fer-los mal, i no per al seu bé.»

El Senyor, creador i jutge

⁵El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte. ⁶Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».

Una resta se salvarà

⁷«Vosaltres, gent d’Israel, valeu tant com la gent d’Etiòpia. Ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig fer pujar del país d’Egipte, però, ¿no vaig fer pujar també els filisteus des de Caftor, i els arameus des de Quir? ⁸Jo, el Senyor Déu, tinc els ulls posats en aquest reialme pecador: l’exterminaré de sobre la terra, però no exterminaré del tot els descendents de Jacob. Ho dic jo, el Senyor. ⁹He decidit d’escampar els d’Israel per totes les nacions, els sacsejaré com qui garbella blat i no en perdré ni una engruna. ¹⁰Els pecadors del meu poble moriran tots per l’espasa, ells que ara diuen: “No ens amenaça ni ens tocarà cap desgràcia.”

El Senyor reconstruirà el regne de David

¹¹»Aquell dia, aixecaré la cabana de David, que està caient. En refaré les esquerdes, n’aixecaré les ruïnes, la reconstruiré com era abans, ¹²perquè tornin a prendre possessió d’allò que queda d’Edom i de totes les altres nacions que portaven el meu nom. Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré. ¹³»Venen dies que es podrà llaurar poc després d’haver segat, i que es podrà sembrar just després de trepitjar el raïm. Les muntanyes regalaran de most, en regalimaran tots els turons. Ho dic jo, el Senyor. ¹⁴Renovaré la vida d’Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, plantaran vinyes i en beuran el vi, conrearan hortes i en menjaran els fruits. ¹⁵Els implantaré a la seva terra, i ningú no els arrencarà mai més del país que jo els havia donat.» Ho diu el Senyor, el teu Déu.