Títol
1Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel.
Plagues i secada
2Escolteu-me, ancians, estigueu atents, habitants del país! ¿S’havia vist mai res de semblant al vostre temps, o bé en temps dels vostres pares? 3Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. 4El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. 5Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu; planyeu-vos, bevedors, perquè el vi, ni el tastareu. 6Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixals de lleó, ullals de lleona. 7M’ha deixat la vinya desolada, les figueres, destrossades: n’ha rosegat l’escorça, les ha pelades, ha deixat blanc el ramatge. 8Planyeu-vos com la noia vestida de dol pel marit mort en plena joventut. 9Ploren els sacerdots, servidors del Senyor: s’han acabat les libacions de vi i les ofrenes de farina en el temple del Senyor. 10Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. 11Desconsoleu-vos, pagesos; ploreu, vinyaters. No hi ha ordi ni blat, la collita s’ha perdut. 12S’han assecat els ceps, s’han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S’ha fos l’alegria de la gent.
Invitació a pregar i a dejunar
13Sacerdots, vestiu-vos de dol i ploreu; planyeu-vos, servidors de l’altar; dormiu vestits amb roba de sac, servidors del meu Déu. S’han estroncat les libacions de vi i les ofrenes de farina en el temple del Senyor. 14Proclameu un dejuni, convoqueu l’assemblea, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, per invocar el Senyor.
Plany del profeta davant el dia del Senyor
15Ai, aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, serà devastador el Totpoderós. 16Hem vist com s’acabava l’aliment, com cessaven les festes a la casa del nostre Déu. 17La llavor s’ha assecat sota els terrossos, són buides les sitges, s’esfondren els graners, el blat ni ha despuntat. 18Com gemega el bestiar! Les vaques van perdudes perquè no troben pastura; fins i tot les ovelles s’esgarrien. 19A tu clamo, Senyor: el foc de la secada ha devorat l’estepa, les flames han engolit els arbres dels conreus. 20T’invoquen fins i tot els animals feréstecs, perquè s’han eixugat els rierols i el foc ha devorat l’herbei de l’estepa.
1Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarma a la meva muntanya santa! Que tremolin tots els habitants del país, perquè s’acosta, ja és a prop el dia del Senyor: 2dia fosc i tenebrós, dia ennuvolat i negre. Un exèrcit potent, innombrable, despunta a l’horitzó, s’estén per les muntanyes. No se n’havia vist cap de semblant ni se’n veurà mai més cap d’igual. 3Tot just arriba, devora com el foc, i quan ha passat, encara crema com la flama. La terra, que era abans un paradís, s’ha convertit en un erm desolat. Res no s’escapa de les seves mans. 4S’assembla a una càrrega de cavalleria, avança al galop com els genets. 5Eixorda com l’estrèpit dels carros damunt les carenes, com l’espetec d’herba resseca devorada pel foc, com un exèrcit poderós a punt per entrar en combat. 6En veure’l, la gent s’estremeix, es torna blanca com la cera. 7Escometen com soldats valents, com bons guerrers escalen les muralles. Van avançant arrenglerats, no se’n desvia cap ni un. 8Ningú no destorba el company, tots avancen en filera. Sota una pluja de fletxes, es llancen sense desbandar-se. 9Assalten la ciutat, corren per les muralles, s’enfilen per les cases, entren com lladres per les finestres. 10Al seu embat trontolla la terra i el cel s’estremeix, el sol i la lluna s’apaguen, els estels perden l’esclat. 11El Senyor, davant el seu exèrcit, fa sentir la seva veu. Les seves tropes són innombrables. Són irresistibles quan compleixen les seves ordres. Que n’és, de gran i terrible, el dia del Senyor! Qui podrà resistir-lo?
Crida a la conversió
12«Però ara —diu el Senyor—, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor.» 13Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal. 14Qui sap si se’n desdirà i us deixarà encara una benedicció: vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!
Pregària de perdó
15Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, convoqueu l’assemblea, 16reuniu el poble, aplegueu la comunitat, congregueu els vells, reuniu els nens i els infants de pit. Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial. 17Que els sacerdots, servidors del Senyor, plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Perdona el teu poble, Senyor, no abandonis la teva heretat a l’escarni, a les burles dels altres pobles, que diuen: “On és el vostre Déu?”»
La resposta de Déu
18El Senyor, encès de zel pel seu país, es compadeix del seu poble 19i li respon: «Jo us enviaré tant de blat i de vi, i tant d’oli, que en quedareu saciats, i ja no permetré que us escarneixin els altres pobles. 20Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord i l’esbandiré cap a les terres ermes; l’avantguarda caurà al mar de llevant, la rereguarda s’ofegarà al mar de ponent. Se sentiran el seu tuf i la seva fetor. Han fet massa desastres!» 21No tingueu por, terres, alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè el Senyor fa grans meravelles. 22No tingueu por, animals feréstecs: ja reverdeix l’herbei de l’estepa; els arbres donen fruit, ceps i figueres reparteixen riquesa. 23Alegreu-vos, fills de Sió, celebreu el Senyor, el vostre Déu, que us dona, com abans, pluges generoses, la pluja de tardor i la pluja de primavera. 24Les eres s’omplen de gra, els cups sobreïxen de most i d’oli. 25El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres. 26Menjareu fins a saciar-vos i lloareu el nom del Senyor, el vostre Déu, que ha obrat meravelles enmig vostre. El meu poble no haurà d’abaixar el cap. 27Llavors sabreu que jo soc present a Israel, que jo, i ningú més, soc el Senyor, el vostre Déu. El meu poble no haurà d’abaixar el cap.»
El Senyor donarà el seu esperit
1«Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions. 2Aquells dies, vessaré el meu esperit fins i tot sobre els servents i les serventes. 3Faré que apareguin prodigis al cel i a la terra: sang, foc i núvols de fum. 4El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang, abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i terrible. 5Llavors, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran, sobreviuran a la muntanya de Sió, a Jerusalem, tal com el Senyor ha promès. Són la resta que el Senyor crida.»
Déu jutja els pobles
1«En aquells dies, en aquell temps, restabliré Judà i Jerusalem. 2Reuniré totes les nacions i les conduiré a la vall de Josafat; allà les jutjaré pel que han fet contra Israel, el meu poble, la meva heretat: l’han dispersat per totes les nacions, s’han repartit el meu país, 3s’han fet a sorts el meu poble; han venut nois i noies com a esclaus per pagar-se vins i prostitutes. 4Què preteneu, doncs, de mi, vosaltres, Tir, Sidó i Filistea? De què voleu rescabalar-vos? Voleu passar comptes amb mi? Us en daria, tot seguit, la torna! 5M’heu robat la plata i l’or, heu dut als vostres temples el millor dels meus tresors. 6Heu venut als grecs els habitants de Judà i Jerusalem, els heu allunyat de la seva pàtria. 7Però jo els cridaré del lloc on els heu venut i us faré pagar la vostra culpa: 8vendré els vostres fills i les vostres filles a la gent de Judà, i ells els revendran als sabeus, una nació llunyana. Soc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
Batalla final i gran promesa
9Feu una crida a les nacions: «Proclameu la guerra santa, prepareu els guerrers; que avancin tots els combatents. 10De les relles forgeu-ne espases, de les falçs, llances. Que l’inútil digui: “Soc un valent.” 11Correu, veniu, pobles veïns, concentreu-vos aquí.» I tu, Senyor, fes-hi acudir els teus valents. 12El Senyor diu: «Que les nacions es posin en marxa cap a la vall de Josafat; allà m’asseuré per jutjar tots els pobles veïns. 13Empunyeu la falç, ja és el temps de segar; trepitgeu el raïm, que el cup n’és ple: les tines sobreïxen. És enorme, la maldat dels pobles! 14Hi ha grans gentades a la vall de la Sentència; perquè a la vall de la Sentència ja arriba el dia del Senyor. 15El sol i la lluna s’enfosqueixen, els estels perden l’esclat. 16El Senyor rugeix des de Sió, bramula des de Jerusalem; cel i terra s’estremeixen, però el Senyor és un refugi per al seu poble, una ciutadella per als d’Israel. 17Llavors sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu, jo que habito a Sió, la meva muntanya santa. Jerusalem serà una ciutat santa, i els estrangers no la profanaran mai més. 18»Aquell dia el vi i la llet correran per les muntanyes, s’escolaran pels turons; tots els rierols de Judà portaran aigua. Del temple del Senyor en naixerà una font que regarà la vall de Xitim. 19Egipte es tornarà una terra erma, i Edom, una estepa deserta, per les violències comeses contra Judà, per la sang innocent vessada al país. 20Però Judà i Jerusalem seran habitats per sempre, 21i als qui han vessat la seva sang no els deixaré sense càstig. Jo, el Senyor, residiré a Sió.»