Càntic dels Càntics

¹Càntic dels Càntics. De Salomó.

ELLA

²Que em besi amb besos de la seva boca! Les teves carícies són més dolces que el vi. ³Són embriagants els teus perfums, aroma que s’escampa és el teu nom; per això les donzelles s’enamoren de tu. ⁴Atrau-me darrere teu! Correm! El rei m’introdueix a les seves estances: «Amb tu fruirem i farem festa.» Assaborim més que el vi les teves carícies! Amb raó s’enamoren de tu! ⁵Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó. ⁶No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m’ha embrunit. Aïrats contra mi, els fills de la meva mare em feren guardiana de les vinyes, però ni la meva vinya no he pogut guardar. ⁷Digues-me, amor de la meva ànima, on pastures el ramat, on el fas reposar quan és migdia, perquè no vagi perduda darrere els ramats dels teus companys.

ELL

⁸Si no ho saps, bellíssima entre les dones, segueix les petjades dels ramats i pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors. ⁹A una euga junyida als carruatges del faraó et comparo, estimada meva! ¹⁰Que en són, de belles, les teves galtes entre les arracades, el teu coll entre ramells de perles! ¹¹Et farem arracades d’or amb filigranes d’argent.

ELLA

¹²Mentre el rei és a la seva cambra, el meu nard exhala el seu perfum. ¹³El meu estimat és per a mi un saquet de mirra, s’adorm entre els meus pits. ¹⁴El meu estimat és un raïm de flor d’henna de les vinyes d’Enguedí.

ELL

¹⁵Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms.

ELLA

¹⁶Que n’ets, de bell, estimat meu, que n’ets, de fascinant! Com verdeja el nostre llit! ¹⁷Són de cedre les bigues de casa nostra, el nostre sostre és de savina.

ELLA

¹Jo soc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls.

ELL

²Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles.

ELLA

³Com un pomer entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar. ⁴M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor. ⁵Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. ⁶Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça. ⁷Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui. ⁸Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades. ⁹El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies. ¹⁰El meu estimat parla i em diu:

ELL

¹⁰Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine! ¹¹Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. ¹²Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps d’esbrotar, se sent la tórtora pels nostres camps. ¹³Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine! ¹⁴Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica. ¹⁵Caceu-nos els xacals, els xacals menudets, que destrossen les vinyes, les nostres vinyes en flor.

ELLA

¹⁶El meu estimat és tot meu, i jo soc tota seva, ell que pastura el ramat entre els lliris. ¹⁷Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, retorna, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes de Bèter.

ELLA

¹En el meu llit, en plena fosca, he cercat l’amor de la meva ànima. L’he cercat i no l’he trobat. ²M’he llevat a fer un tomb per la vila: pels carrers i per les places cercaré l’amor de la meva ànima. L’he cercat i no l’he trobat. ³M’han trobat els guardes que fan la ronda de la vila: «¿No heu vist l’amor de la meva ànima?» ⁴Tot just m’havia apartat d’ells, trobo l’amor de la meva ànima. L’he agafat i no el deixava, fins que l’he dut a casa de la meva mare, a la cambra de la qui m’ha concebut. ⁵Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui.

COR

⁶Què és això que puja del desert, com una columna de fum que escampa olor de mirra i encens i de totes les espècies exòtiques? ⁷Mireu, és la llitera de Salomó! Seixanta valents l’escorten, d’entre els valents d’Israel. ⁸Tots saben manejar l’espasa, són experts en la guerra; cada un cenyeix l’espasa al flanc contra els terrors de la nit. ⁹El rei Salomó s’ha construït un baldaquí de fustes del Líban; ¹⁰n’ha fet d’argent les columnes, d’or la respatllera, de porpra el setial; per dintre l’han brodat amb amor les filles de Jerusalem. ¹¹Filles de Sió, sortiu, contempleu el rei Salomó amb la corona que li posà la seva mare el dia de les seves noces, el dia de la joia del seu cor.

ELL

¹Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. ²Les teves dents són un ramat d’ovelles toses que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. ³Com un fil escarlata són els teus llavis, la teva boca és un encís, dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. ⁴El teu coll és com la torre de David, que s’alça sobre els cims; hi ha penjats mil escuts, tots els trofeus dels guerrers. ⁵Els teus pits són com dos cervatells, com dos bessons de gasela, que pasturen entre els lliris. ⁶Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, me n’aniré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens. ⁷Ets tota bella, amiga meva, no tens cap defecte. ⁸Vine amb mi del Líban, esposa, vine del Líban! Davalla dels cims de l’Amanà, de la carena del Senir i de l’Hermon, dels caus dels lleons, de les muntanyes dels lleopards. ⁹M’has robat el cor, germana meva, esposa, amb una sola mirada m’has robat el cor, amb una sola perla dels teus collarets. ¹⁰Que en són, de delicioses, les teves carícies, germana meva, esposa! Les teves carícies són més dolces que el vi. L’olor dels teus perfums, més agradable que tots els bàlsams. ¹¹Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar, tens mel i llet sota la llengua; l’olor dels teus vestits és com l’olor del Líban. ¹²Ets un jardí tancat, germana meva, esposa: un jardí tancat, una font segellada. ¹³Els teus recs són un paradís de magraners amb fruits saborosos, amb hennes i nards, ¹⁴nard i safrà; canya aromàtica i cinamom, amb tota mena d’arbres d’encens, amb mirra i àloes, amb totes les essències balsàmiques. ¹⁵Ets font de jardins, pou d’aigües vives, que brollen del Líban.

ELLA

¹⁶Desvetlla’t, tramuntana, vine, migjorn, bufa sobre el meu jardí i que s’escampin els seus perfums. Que entri el meu estimat al seu jardí per assaborir-ne els fruits saborosos!

¹He entrat al meu jardí, germana meva, esposa, a collir la meva mirra i el meu bàlsam, a menjar la meva bresca i la meva mel, a beure el meu vi i la meva llet.

ELL

COR

¹Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d’amor.

ELLA

²Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.» ³M’havia tret la túnica: com posar-me-la de nou? M’havia rentat els peus: com me’ls tornaria a embrutar? ⁴L’estimat passa la mà pel forat de la porta, i les meves entranyes es commouen per ell. ⁵M’alço per obrir al meu estimat: les meves mans destil·laven mirra, regalimaven mirra els meus dits sobre l’agafador del forrellat. ⁶Obro al meu estimat, però el meu estimat ja no hi era: mentre ell em parlava, jo m’havia esvanit. El cercava, però no l’he trobat, el cridava, però no m’ha respost. ⁷M’han trobat els guardes que fan la ronda de la vila. M’han donat cops, m’han ferit, m’han arrencat el mantell els sentinelles de les muralles. ⁸Jo us conjuro, filles de Jerusalem: si trobeu el meu estimat, què li contareu? Digueu-li que estic malalta d’amor.

COR

⁹En què és el teu estimat millor que els altres, oh tu, la més bella de les dones? En què és el teu estimat millor que els altres, que així ens conjuris?

ELLA

¹⁰El meu estimat és blanc i rogenc, es distingeix entre deu mil. ¹¹El seu cap és or finíssim; els seus rulls, tanys de palmera, negres com el corb. ¹²Els seus ulls són coloms al costat dels rierols, es banyen amb llet i reposen a la vorada. ¹³Les seves galtes són un erol de bàlsam, arquetes de perfum. Els seus llavis són lliris que regalimen mirra. ¹⁴Els seus braços són cilindres d’or ornats amb gemmes de Tarsis, el seu ventre és vori treballat recobert de lapislàtzuli. ¹⁵Les seves cames són columnes d’alabastre assentades sobre sòcols d’or fi. És esvelt com el Líban, majestuós com el cedre. ¹⁶La seva boca és dolça. Tot ell és una delícia. Així és el meu estimat, així és el meu amor, filles de Jerusalem!

COR

¹On se’n va el teu estimat, oh tu, la més bella de les dones? Cap on s’encamina el teu estimat? El cercarem amb tu.

ELLA

²El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols de bàlsam, per recrear-se entre les flors i per collir-hi lliris. ³Jo soc tota del meu estimat i el meu estimat és tot meu, ell que pastura el ramat entre els lliris.

ELL

⁴Ets bella com Tirsà, estimada meva, bonica com Jerusalem, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades. ⁵Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad. ⁶Les teves dents són un ramat d’ovelles que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. ⁷Dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. ⁸Seixanta són les reines, vuitanta les concubines, innombrables les donzelles, ⁹però és única la meva coloma, el meu tot: única també per a la seva mare, la preferida d’aquella qui la va infantar. Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada, regines i concubines la lloen: ¹⁰«Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?» ¹¹He davallat al jardí de les nogueres per veure florir la vall, per veure si broten els ceps, si els magraners ja despunten. ¹²Fora de mi per la joia, m’has embriagat amb la teva dolçor, filla de noble nissaga!

COR

¹Gira’t, gira’t, Sulamita, gira’t, gira’t, que et volem contemplar! Què voleu veure de la Sulamita en la dansa a dues colles?

ELL

²Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies, filla de príncep! La teva cintura es doblega com un collaret sortit de mans d’artista. ³El teu llombrígol és una copa rodona on mai no manca el vi aromàtic, el teu ventre és un munt de blat envoltat de lliris, ⁴els teus pits són com dos cervatells, com dos bessons de gasela. ⁵El teu coll és com una torre de vori; els teus ulls, com els estanys d’Heixbon, vora la porta de Bat-Rabim; el teu nas, com la torre del Líban, que mira vers Damasc. ⁶El teu cap s’aixeca com el Carmel, de porpra és la teva cabellera, un rei és presoner de les teves trenes. ⁷Que n’ets, de bella i fascinant, amor meu deliciós! ⁸Ets esvelta com una palmera, els teus pits en són els raïms. ⁹Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera, n’agafaré els ramells.» Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya, el perfum de la teva cara, com el de les pomes! ¹⁰La teva boca és vi exquisit, que flueix suaument cap al teu estimat regalimant sobre els llavis endormiscats.

ELLA

¹¹Jo soc tota del meu estimat, i cap a mi ve la seva passió. ¹²Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. ¹³De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seva florida, si als magraners els esclaten les gemmes. Allí t’ompliré de carícies. ¹⁴Les mandràgores escampen el seu perfum, tenim a les portes els fruits saborosos, vells i nous: els he reservat per a tu, estimat meu!

¹Tant de bo fossis germà meu, alletat als pits de la mare! Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure. ²Et portaria i et faria entrar a casa de la meva mare. Tu m’instruiries en l’amor i jo et faria beure vi amb aromes, most de les meves magranes. ³Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça. ⁴Filles de Jerusalem, us conjuro: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui. ⁵Qui és aquesta que puja del desert, recolzada en el seu estimat?

COR

ELLA

⁵Sota el pomer t’he desvetllat, allí on la mare et va concebre, on la qui et va concebre t’infantà. ⁶Posa’m com un segell sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç, perquè l’amor és fort com la mort, la passió, inexorable com l’abisme: les seves flames són flames abrandades, una flama divina. ⁷Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans. I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només obtindria menyspreu.

COR

⁸La nostra germana és petita, no té encara pits. Què en farem, de la nostra germana, el dia que es parlarà d’ella? ⁹Si fos una muralla, li construiríem merlets d’argent; si fos una porta, la recobriríem de cedre.

ELLA

¹⁰Jo soc una muralla, els meus pits en són les torres. I ara soc als seus ulls com la qui troba la pau.

ELL

¹¹Salomó tenia una vinya a Baal-Amon i la confià als guardians; cada un havia de collir-ne fruits per valor de mil peces d’argent. ¹²La meva vinya, meva i prou, és per a mi; les mil monedes són per a tu, Salomó, i dues-centes per als guardians dels fruits. ¹³Oh, estimada, que sojornes als jardins: els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu. Fes-me-la sentir!

ELLA

¹⁴Fuig, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes dels bàlsams.