Ezequiel

Vocació del profeta (1,1-3,21)

Visió de la glòria del Senyor

⁴Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. ⁵Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. ⁶Cada un tenia quatre cares i quatre ales. ⁷Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. ⁸A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. ⁹Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant. ¹⁰Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila. ¹¹Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l’una amb l’altra, i dues els cobrien el cos. ¹²Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit els empenyia. ¹³L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. ¹⁴Els vivents anaven i venien com un llamp. ¹⁵Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d’ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. ¹⁶Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. ¹⁷Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. ¹⁸L’alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d’ulls de dalt a baix. ¹⁹Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. ²⁰Anaven on els empenyia l’esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. ²¹Quan ells avançaven, elles també avançaven; quan els vivents s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. Anaven on els empenyia l’esperit. ²²Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d’esclat esglaiador. ²³Per sota aquesta volta hi havia els vivents: cada un tenia dues ales, desplegades d’un cap a l’altre, i amb les altres dues ales es cobria el cos. ²⁴Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d’un exèrcit. Quan s’aturaven, plegaven les ales. ²⁵Se sentí encara un crit des de la volta que era damunt els seus caps. ²⁶Sobre la volta, blava com de safir, que tenien damunt els caps, hi havia com un tron, on seia una figura amb aspecte d’home. ²⁷El vaig veure, de mig cos en amunt, semblant al metall incandescent, com si un foc l’envoltés, i, de mig cos en avall, com un foc nimbat de resplendor. ²⁸El seu esclat era semblant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor. Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.

Missió d’Ezequiel

¹Aquella veu em digué: —Aixeca’t, fill d’home, que et vull parlar. ²Tan bon punt la veu m’hagué parlat, l’Esperit va entrar dintre meu i em feu posar dret. Aleshores vaig sentir el qui em parlava. ³Em deia: —A tu, fill d’home, jo t’envio als israelites, gent rebel que s’ha revoltat contra mi; tant ells com els seus pares m’han estat infidels fins avui mateix. ⁴Són gent de cara endurida i de cor empedreït. Jo t’hi envio per a dir-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.” ⁵I ells, que són un poble rebel, tant si t’escolten com si no t’escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu. ⁶Però tu, fill d’home, no tinguis por d’ells ni temis les seves paraules. Et fan la contra i et fiblen, i has de seure damunt d’escorpins, però no tinguis por del que diguin ni t’espantis al seu davant: són un poble rebel. ⁷Comunica’ls les meves paraules tant si t’escolten com si no t’escolten: són uns rebels. ⁸En canvi, tu, fill d’home, escolta el que et dic. No siguis rebel com aquest poble, que és rebel. Obre la boca i menja’t això que et dono. ⁹Llavors vaig veure una mà que m’oferia un llibre en forma de rotlle. ¹⁰El desplegà davant meu: estava escrit a banda i banda i era ple de lamentacions, gemecs i planys.

¹I em va dir: —Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i ves a parlar a Israel. ²Jo vaig obrir la boca, i em va fer menjar aquell rotlle, ³mentre em deia: —Fill d’home, empassa-te’l, i que t’ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono. Me’l vaig menjar, i a la boca m’era dolç com la mel. ⁴Després em digué: —Ara tu, fill d’home, ves a trobar els d’Israel i porta’ls el meu missatge. ⁵No t’envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al poble d’Israel; ⁶no t’envio a pobles de parla incomprensible o de llengua tan difícil que no entendries. Si t’hi enviés, segur que ells t’escoltarien. ⁷Però el poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït. ⁸Però jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu; ⁹t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tinguis por, no t’espantis al seu davant: són un poble rebel. ¹⁰Em va dir encara: —Fill d’home, escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor. ¹¹Ves a trobar els teus compatriotes deportats i parla’ls. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.” ¹²Llavors l’Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d’un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l’indret on resideix!» ¹³Vaig sentir també la remor de les ales dels vivents que batien l’una amb l’altra, el brogit de les rodes que anaven amb ells i el ressò d’un gran terratrèmol. ¹⁴Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat, ¹⁵vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies.

El profeta, sentinella d’Israel

¹⁶Passats set dies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁷—A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. ¹⁸Si jo amenaço el malvat dient-li: “Segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal i salvi així la seva vida, el malvat morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang. ¹⁹Si tu, en canvi, l’adverteixes i ell no es converteix de la seva maldat ni s’aparta del mal camí, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la teva vida. ²⁰I si un just s’aparta del bon camí i obra malament, i jo el faig caure, morirà. Morirà perquè tu no l’havies advertit pel seu pecat. No em recordaré del bé que havia obrat, però a tu et demanaré comptes de la seva sang. ²¹Si tu, en canvi, l’adverteixes que no pequi i no peca, viurà, perquè tu l’hauràs advertit. I tu hauràs salvat la teva vida. ²²Allà mateix, la mà del Senyor es va apoderar de mi. Ell em digué: —Surt a la plana, que allà et parlaré. ²³Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra. ²⁴Llavors l’Esperit va entrar dintre meu i em feu posar dret. Ell em digué: —Ves a recloure’t dins de casa teva. ²⁵A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i quedaràs lligat, perquè no surtis enmig de la gent. ²⁶Faré que la llengua se t’encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l’home que els blasma, perquè són un poble rebel. ²⁷Però quan et parlaré, et tornaré l’ús de la paraula i llavors els diràs: “Això us anuncia el Senyor Déu. Qui vulgui escoltar, que escolti, i qui no vulgui escoltar, que no escolti.” Són un poble rebel!

Judici de Déu sobre Israel (3,22-24,27)

Accions simbòliques referides al setge de Jerusalem

¹»Tu, fill d’home, agafa una tauleta d’argila, posa-te-la al davant i grava-hi el dibuix d’una ciutat, que representarà Jerusalem. ²Assetja-la: construeix un mur de setge, alça un terraplè, situa les tropes contra ella i emplaça ariets al seu voltant. ³Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l’assetjador. Això serà un senyal per al poble d’Israel. ⁶Quan els hauràs complert, jeu altra vegada sobre el costat dret i carrega’t quaranta dies la culpa del reialme de Judà; t’imposo un dia per any. ⁷Després mira de fit a fit Jerusalem assetjada i amenaçada pel teu braç arromangat, per anunciar-li de part meva la destrucció. ⁸Jo et lligaré amb cordes i no podràs girar-te d’un costat a l’altre, fins que acabis els dies del setge. ⁹»I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te’n un pa. Menja’n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies. ¹⁰L’aliment que prendràs cada dia no ha de pesar més d’un quart de quilo i te’l repartiràs per tota la jornada. ¹¹Beuràs l’aigua mesurada: mig litre d’aigua, que també et repartiràs per tot el dia. ¹²Fes foc amb excrements humans i cou aquell pa davant d’ells com si fos una coca d’ordi. ¹³El Senyor em va dir: —Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré. ¹⁴Jo vaig respondre: —Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura. ¹⁵Ell em va dir: —Està bé. Et concedeixo que coguis el teu pa amb excrements de bou, en comptes de fer-ho amb excrements humans. ¹⁶I va afegir: —Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada, ¹⁷fins que els mancaran el pa i l’aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.

³Però dels cabells, agafa’n uns quants i lliga’ls a les borles del teu mantell; ⁴d’aquests, agafa’n encara alguns i crema’ls; d’allí en sortirà un foc contra Israel. ⁵»Això us fa saber el Senyor Déu: Així és Jerusalem! Jo l’havia assentada enmig de les nacions, envoltada de països; ⁶però ella s’ha rebel·lat contra les meves decisions, amb més perversitat que els altres pobles; s’ha alçat contra els meus preceptes, més encara que els països que l’envolten. És cert, han rebutjat les meves ordres, no han seguit els meus preceptes. ⁷»Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: La vostra rebel·lió ha estat pitjor que la de les nacions que us envolten i no heu seguit els meus preceptes, no heu fet cas de les meves decisions i ni tan sols heu observat els costums d’aquelles altres nacions. ⁸Per això el Senyor Déu et diu: També jo vinc contra tu, Jerusalem, i enmig teu executaré la sentència, a la vista de les nacions. ⁹Per totes les teves pràctiques abominables, faré dintre teu el que mai no he fet ni faré mai més. ¹⁰Enmig teu els pares es menjaran els fills, i els fills es menjaran els pares; jo executaré la sentència contra tu i dispersaré als quatre vents tota la teva resta. ¹¹Jo, el Senyor Déu, ho afirmo, tan cert com visc: Tu has profanat el meu santuari amb tots els teus ídols detestables i abominables; doncs jo també et passaré la navalla i no tindré una mirada de compassió ni et planyeré. ¹²Dintre teu un terç morirà de pesta o serà consumit per la fam; un altre terç caurà víctima de l’espasa al teu voltant, i al darrer terç l’escamparé als quatre vents i el perseguiré amb l’espasa desembeinada. ¹³Portaré fins al límit la meva indignació, desfogaré el meu enuig i faré justícia. Així satisfaré la meva indignació contra ells. Llavors sabran que jo, el Senyor, els havia parlat engelosit. ¹⁴Et convertiré en una ruïna, burla de les nacions que t’envolten i de tots els vianants. ¹⁵Seràs objecte d’escarni i de sarcasme, motiu d’escarment i d’estupor per a les nacions veïnes, quan executaré contra tu la sentència amb indignació, enuig i càstigs severs. Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu. ¹⁶»Quan jo, per exterminar-vos, llançaré les fletxes malignes de la fam, us agreujaré la carestia que patiu i us destruiré la provisió de pa. ¹⁷Enviaré contra vosaltres les feres i la fam, i et quedaràs sense fills; hi haurà pesta i homicidis, i encara faré venir contra tu l’espasa de l’enemic. Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu.

Contra el culte dels ídols

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, adreça’t a les muntanyes d’Israel i profetitza contra elles. ³Digues: »“Muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor Déu! Això diu el Senyor Déu als tossals i a les muntanyes, als barrancs i a les valls: Jo faré venir contra vosaltres l’espasa i destruiré els vostres recintes sagrats; ⁴els vostres altars seran assolats, seran trencats els emblemes del sol, faré caure els vostres ídols repugnants. ⁵Llançaré davant els ídols els cadàvers dels israelites. Al voltant dels vostres altars escamparé els vostres ossos. ⁶Arreu on habiteu, les viles seran devastades, i els recintes sagrats, destruïts; així els vostres altars seran assolats i profanats, els vostres ídols, esmicolats i anorreats, trencats els emblemes del sol i destruït tot el que us heu fabricat. ⁷Cauran enmig vostre els morts en combat. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ⁸Però en faré sobreviure alguns de vosaltres, escapats de l’espasa enmig de les nacions, quan sereu dispersats per altres països. ⁹Els vostres supervivents es recordaran de mi entre les nacions on els hauran deportat: faré que es penedeixin els seus cors adúlters, que em van abandonar, i els seus ulls, que es van prostituir amb els ídols repugnants. Sentiran fàstic d’ells mateixos per les maldats que han comès, per totes les seves abominacions. ¹⁰Llavors sabran que jo, el Senyor, no havia anunciat en va que els faria aquest mal. ¹¹Això diu el Senyor Déu: Pica de mans i de peus i digues: Ai de totes les malvades abominacions d’Israel! Caurà per l’espasa, per la pesta i per la fam! ¹²Qui sigui lluny morirà de pesta, qui estigui a prop caurà per l’espasa, i morirà de fam el qui quedi assetjat. Així calmaré el meu enuig. ¹³I sabreu que jo soc el Senyor, quan veureu els morts en combat entre els ídols repugnants, entorn dels seus altars, en qualsevol turó elevat, als cims de totes les muntanyes, sota tot arbre frondós i sota tota alzina ufanosa, llocs on oferien perfums agradables a tots aquells ídols. ¹⁴Aixecaré contra ells la meva mà, deixaré el país desolat i despoblat, pertot arreu on habiten, des del desert fins a Riblà. I sabran que jo soc el Senyor.”

Anunci de la gran catàstrofe

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, el Senyor Déu diu això a la terra d’Israel: »La fi! Ve la fi pels quatre costats del país. ³Ara t’arriba la fi. Contra tu deixaré caure el meu enuig, et jutjaré segons la teva conducta, et faré pagar totes les teves abominacions. ⁴No et miraré amb compassió, no tindré pietat. Sàpigues que et faré pagar la teva conducta, es perpetuarà en tu el preu de les teves abominacions. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ⁵»Això diu el Senyor Déu: Desastre mai vist! Ja ve el desastre! ⁶La fi ve! Ve la fi! Es desvetlla contra tu, ja arriba. ⁷És hora que t’escapis, tu que vius al país; el temps arriba, el dia s’acosta. Avalots, i no crits de festa a les muntanyes! ⁸Ara, de sobte, abocaré damunt teu la meva indignació, calmaré en tu el meu enuig, et jutjaré segons la teva conducta, et faré pagar totes les teves abominacions. ⁹No et miraré amb compassió, no tindré pietat. Sàpigues que et faré pagar la teva conducta, es perpetuarà en tu el preu de les teves abominacions. Llavors sabreu que jo, el Senyor, soc el qui fereixo. ¹⁰»Mira el dia, mira, ja ve! L’hora fatal arriba: ha florit l’altivesa, ha rebrotat l’orgull, ¹¹s’ha alçat la violència, la vara de la maldat. Però no en quedarà res: res del seu aldarull ni dels seus avalots, ni res de la seva arrogància. ¹²Ve el temps, s’atansa el dia: que no s’alegri el qui compra ni s’entristeixi el qui ven, perquè el furor amenaça uns i altres. ¹³El qui ven no recuperarà el que ha venut ni que visquessin ell i el qui comprava: la profecia que amenaça uns i altres no serà revocada. Tothom viurà portant la pròpia culpa, no podran refer-se’n. ¹⁴El corn toca i tothom es prepara, però ningú no s’encamina a la batalla, ja que el meu furor amenaça tot el poble. ¹⁵L’espasa és fora, la pesta i la fam són dins; qui sigui al camp morirà per l’espasa; la fam i la pesta consumiran el qui s’estigui a la ciutat. ¹⁶Si queden supervivents, aniran per les muntanyes; tots gemegaran com els coloms de les valls, cada un per la seva pròpia culpa. ¹⁷»Cap mà no té força, cap genoll no s’aguanta; ¹⁸porten vestits de sac, i l’esglai els embolcalla; tots duen a la cara la vergonya i s’han rapat el cap. ¹⁹Llancen pels carrers la seva plata, tenen el seu or per immundícia; ni la plata ni l’or no podran salvar-los el dia que arribi l’enuig del Senyor. No satisfaran la seva fam, no s’ompliran el ventre, perquè l’or i la plata eren l’ocasió que els feia caure en la culpa. ²⁰Dels seus joiells magnífics n’han fet les imatges abominables i detestables dels seus ídols, que eren el seu orgull. Per això els ho convertiré tot en immundícia, ²¹ho abandonaré al pillatge de mans estrangeres, al saqueig dels malvats de la terra, perquè ho profanin. ²²Després els giraré la cara i deixaré profanar el meu tresor: els lladres entraran per profanar el meu santuari. ²³Forja cadenes, perquè el país és ple de tribunals assassins, la ciutat és plena de violència. ²⁴Jo faré venir la xusma dels estrangers, que ocuparan les seves cases; faré expugnables els seus bastions, i els seus santuaris seran profanats. ²⁵El pànic arriba; cercaran la pau i no n’hi haurà. ²⁶Arribarà desastre sobre desastre, una mala nova darrere l’altra; en va consultaran el profeta, el sacerdot no tindrà resposta ni l’ancià donarà consell. ²⁷El rei entonarà un plany, el príncep estarà consternat, i a la gent del poble els tremolaran les mans. Els tractaré segons la seva conducta, els jutjaré tal com ells han jutjat. Llavors sabran que jo soc el Senyor.

Abominacions en el temple de Jerusalem

¹L’any sisè de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisè mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judà seien davant meu. Allí la mà del Senyor Déu es va apoderar de mi ²i vaig veure una figura semblant a la d’un home: el vaig veure, de mig cos en avall, com un foc, i de mig cos en amunt, com nimbat de resplendor, semblant al metall incandescent. ³Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. ⁴Allà hi havia la presència gloriosa del Déu d’Israel, tal com jo l’havia vista a la plana. ⁵Ell em digué: —Fill d’home, mira cap al nord. Jo hi vaig dirigir la mirada, i just a l’entrada que dona a l’altar hi havia l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. ⁶Ell continuà dient-me: —Fill d’home, no veus què fan? ¿No t’adones de les grans abominacions que la gent d’Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veuràs abominacions pitjors. ⁷Llavors em va dur a l’entrada de l’atri, vaig mirar i vaig veure un esvoranc a la paret. ⁸Ell em digué: —Fill d’home, travessa la paret. Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura. ⁹Ell em va dir: —Entra i mira quines abominacions s’hi cometen. ¹⁰Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rèptils i d’altres animals detestables, tots els ídols d’Israel, gravats a la paret tot al voltant. ¹¹Setanta homes dels ancians d’Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d’ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l’encens pujava amunt. ¹²I em digué: —¿Has vist, fill d’home, què fan a les fosques els notables d’Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquè diuen: “El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país.” ¹³I continuà dient-me: —Encara veuràs cometre abominacions pitjors. ¹⁴Llavors em va dur a l’entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz. ¹⁵Ell em digué: —¿Has vist, fill d’home? Doncs encara veuràs abominacions pitjors que aquestes. ¹⁶Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol. ¹⁷I em digué: —¿Has vist, fill d’home? ¿A la gent de Judà li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d’haver omplert el país de violència i d’haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre’m a la cara. ¹⁸Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.

Càstig del temple i de la ciutat

¹Aleshores em va cridar amb tota la força: —Arriben els qui han de castigar la ciutat! Cada un empunya l’arma d’extermini. ²Llavors vaig veure que venien sis homes pel camí de la porta superior que mira al nord, empunyant cada un l’arma destructora. Enmig d’ells hi havia un home vestit de lli, amb els estris d’escrivent a la cintura. Van entrar i es posaren al costat de l’altar de bronze. ³La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura. ⁴El Senyor li digué: —Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d’ella. ⁵Després vaig sentir que deia als altres: —Travesseu la ciutat darrere d’ell i mateu. No us mireu ningú amb compassió, no tingueu pietat: ⁶vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant. Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari. ⁷I els digué encara: —Profaneu el santuari i ompliu els seus atris de cadàvers. I després sortiu! Ells sortiren a matar per la ciutat. ⁸Mentre ells mataven, jo, que m’havia quedat sol, em vaig prosternar amb el front a terra tot clamant: —Ai, Senyor Déu! ¿Vols exterminar tota la resta d’Israel, abocant sobre Jerusalem la teva indignació? ⁹Ell em va respondre: —La culpa del poble d’Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: “El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res.” ¹⁰Doncs jo tampoc no els miraré amb compassió ni tindré pietat. Els faré pagar la seva conducta. ¹¹En aquell moment, l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura, va donar comptes, dient: —He fet el que m’has manat.

Una altra visió de la glòria del Senyor

¹Llavors vaig veure aparèixer una figura semblant a la d’un tron. La vaig veure sobre la volta, blava com safir, que els querubins tenien damunt el cap. ²Algú digué a l’home vestit de lli: —Fica’t per entremig de la carrossa sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat. I vaig veure que l’home hi entrava. ³Els querubins eren a la dreta del santuari i el núvol omplia l’atri interior. ⁴La presència gloriosa del Senyor es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari. El núvol omplí el santuari, i l’esclat de la glòria del Senyor es va estendre per tot l’atri. ⁵La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com la veu del Totpoderós quan parla. ⁶Així que l’home vestit de lli rebé l’ordre de prendre foc d’entremig de la carrossa, d’enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda. ⁷El querubí va allargar la mà cap al foc d’entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir. ⁸Llavors es va veure que sota les ales dels querubins hi havia una forma de mà humana. ⁹Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi. ¹⁰Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. ¹¹Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se. ¹²El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn. ¹³I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa». ¹⁴Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila. ¹⁵Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar. ¹⁶Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells. ¹⁷Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. ¹⁸Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. ¹⁹Els querubins van desplegar les ales, s’enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S’aturaren a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt d’ells. ²⁰Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins. ²¹Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. ²²L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.

Plans inútils dels prohoms d’Israel

¹L’Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l’entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble. ²L’Esperit em digué: —Fill d’home, aquests són els qui forgen plans inútils i donen mal consell en aquesta ciutat. ³Són els qui diuen: “¿No estem a punt de construir noves cases? La ciutat és l’olla i nosaltres som la carn!” ⁴Per tant, profetitza en nom meu contra ells, profetitza, fill d’home! ⁵Aleshores l’Esperit del Senyor va entrar dintre meu i m’envià a dir: «Això us anuncia el Senyor: Aquestes són les vostres intencions, gent d’Israel. Conec els vostres pensaments. ⁶Heu acumulat les víctimes en aquesta ciutat i heu omplert de morts els seus carrers. ⁷Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: La ciutat és l’olla, però la carn són els morts que heu estès enmig d’ella; per això jo us n’expulsaré. ⁸¿Teniu por de l’espasa? Doncs jo la faré venir contra vosaltres. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⁹Us faré sortir de la ciutat, us posaré en mans d’uns estrangers i executaré les meves sentències contra vosaltres. ¹⁰Caureu per l’espasa, us jutjaré dins el mateix territori d’Israel, i llavors sabreu que jo soc el Senyor. ¹¹La ciutat no serà cap olla per a vosaltres; però, en canvi, vosaltres sereu carn dins d’ella: us jutjaré dins el mateix territori d’Israel. ¹²Aleshores sabreu que jo soc el Senyor, ja que no heu seguit els meus preceptes ni heu observat els meus decrets, sinó que us heu comportat segons els costums de les nacions que us envolten.» ¹³Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces: —Ah, Senyor Déu! ¿Vols aniquilar la resta d’Israel?

Promesa de renovació del poble

¹⁴El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁵—Fill d’home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d’Israel: “Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país.” ¹⁶Per tant, digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, soc per a ells com un santuari.” ¹⁷»Per això digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: Us aplegaré d’entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d’Israel. ¹⁸Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables. ¹⁹Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, ²⁰perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. ²¹Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

La glòria del Senyor es retira de Jerusalem

²²Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu. ²³La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s’aturà a la muntanya que hi ha a l’orient. ²⁴L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí. ²⁵Allí vaig parlar als deportats de tot allò que el Senyor m’havia revelat.

Un forat a la paret

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Tu, fill d’home, vius enmig d’un poble rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta; és un poble rebel. ³Ara tu, fill d’home, de dia i davant de tothom, fes-te un farcell d’allò que necessita un deportat i emigra, a la vista de tothom, del lloc on ets, cap a un altre indret. Qui sap si encara hi veurà, aquest poble rebel! ⁴De dia, en presència d’ells, fes el teu farcell com un farcell de deportat, i al vespre surt, també en presència d’ells, com els qui són duts a l’exili. ⁵Primer, a la vista de tothom, obre un forat a la paret i fes-hi passar el farcell. ⁶Després, a les fosques, davant de tothom, carrega’t el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d’Israel. ⁷Jo ho vaig complir, tal com el Senyor m’ho havia manat: de dia vaig fer el farcell, com un farcell de deportat; al vespre, amb les mans, vaig fer un forat a la paret, em vaig carregar el farcell a les espatlles i vaig sortir a les fosques davant de tothom. ⁸Al matí el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ⁹—A tu, fill d’home, la gent d’Israel, aquest poble rebel, ¿no t’han preguntat què fas? ¹⁰Doncs digues-los: “Això declara el Senyor Déu: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d’Israel que habita a Jerusalem.” ¹¹Digues: “Soc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats. ¹²I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país. ¹³Però jo estendré la meva xarxa damunt d’ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure. ¹⁴Escamparé als quatre vents els qui l’envolten, la seva guàrdia i totes les seves tropes, i els perseguiré amb l’espasa desembeinada. ¹⁵I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països, sabran que jo soc el Senyor. ¹⁶Però faré que alguns d’ells sobrevisquin a l’espasa, a la fam i a la pesta, perquè contin a les nacions com hauran acabat les abominacions que tots ells cometien; així sabran que jo soc el Senyor.” ¹⁷El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué: ¹⁸—Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós ¹⁹i digues a la gent del poble: “Això anuncia el Senyor Déu, als qui viuen a Jerusalem i a la terra d’Israel: menjaran el pa amb angúnia i beuran l’aigua amb neguit, perquè el país serà assolat per culpa de la violència de tots els qui hi viuen. ²⁰Les ciutats quedaran desertes i el país devastat. Llavors sabran que jo soc el Senyor.”

La paraula del Senyor es complirà

²¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²²—Fill d’home, escolta’m. Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”? ²³Doncs digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu: Aboliré aquesta dita, mai més no la repetiran a Israel.” Ja els pots dir que ha arribat l’hora i que des d’ara es complirà tota visió. ²⁴En el poble d’Israel ja no hi haurà cap visió falsa ni cap predicció mentidera. ²⁵Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor Déu. ²⁶El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué: ²⁷—Fill d’home, mira què va dient la gent d’Israel: “La visió d’aquest és per a d’aquí a molts dies, profetitza per a temps llunyans.” ²⁸Doncs digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Cap paraula meva no es farà esperar més; el que jo dic es complirà. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.”

Contra els falsos profetes

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, profetitza contra els profetes d’Israel. Digues als profetes que profetitzen segons el seu propi parer: “Escolteu la paraula del Senyor. ³Això diu el Senyor Déu: Ai dels profetes necis! Diuen el que els ve de gust, sense haver tingut cap visió. ⁴Els teus profetes, Israel, són com xacals que ronden per les ruïnes. ⁵»No heu refet els esvorancs del mur ni heu envoltat d’una muralla el poble d’Israel perquè resistís durant el combat en el dia del Senyor. ⁶Les vostres visions són falses, i les vostres prediccions, una mentida. Alguns asseguren: ‘Això ho diu el Senyor’, però el Senyor no els ha enviat, i encara esperen que es compleixi la seva paraula! ⁷¿No és cert que les vostres visions són falses i les vostres prediccions una mentida, ja que dieu: ‘Això ho diu el Senyor’, sense que jo hagi parlat? ⁸»Ara, doncs, escolteu què diu el Senyor Déu: Per les vostres prediccions falses i les vostres visions mentideres, aquí em teniu contra vosaltres. Ho afirmo jo, el Senyor Déu. ⁹Faré pesar la meva mà contra els profetes que tenen visions falses i fan prediccions mentideres: no prendran part en el consell del meu poble, no seran inscrits en el registre del casal d’Israel ni entraran a la terra d’Israel. Així sabran que jo soc el Senyor Déu. ¹⁰»Cert, ells han esgarriat el meu poble, dient-li que tot va bé, quan res no va bé. El poble és com una paret que han aixecat i que els seus profetes arrebossen. ¹¹Digues, doncs, als qui l’arrebossen que la paret caurà; perquè vindran una pluja torrencial i una pedregada, es girarà un vent de tempesta, ¹²i veureu la paret enderrocada! ¿No és cert que us diran: ‘Què se n’ha fet, del vostre arrebossat?’ ¹³Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: Indignat, desencadenaré un vent de tempesta, una pluja torrencial i una pedregada que ho arrasarà tot. ¹⁴Enderrocaré la paret que havíeu arrebossat, la deixaré arran de terra, i quedaran al descobert els seus fonaments. Quan caurà, vosaltres desapareixereu sota d’ella; llavors sabreu que jo soc el Senyor. ¹⁵Un cop apaivagat el meu enuig contra aquella paret i els qui l’havien arrebossada, us diré: No queda res de la paret ni dels qui l’arrebossaven; ¹⁶res dels profetes d’Israel que profetitzaven sobre Jerusalem i que li anunciaven visions de prosperitat, quan de fet no n’hi havia. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra les fetilleres

¹⁷»Tu, fill d’home, encara’t també amb les dones del teu poble que profetitzen segons el seu propi parer i profetitza contra elles. ¹⁸Digues-los: ‘Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de les qui cusen cintes per als canells de les mans i fan vels de tota mida per posar-se’ls al cap i atrapar vides! Vosaltres, per poder viure, atrapeu vides del meu poble! ¹⁹Profaneu davant el poble la meva santedat per guanyar-vos un grapat d’ordi i uns bocins de pa; predieu la mort als qui no han de morir i augureu vida als qui no han de viure. Així enganyeu el meu poble, que fa cas de la vostra superxeria. ²⁰Ara, doncs, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra les vostres cintes, amb què atrapeu les vides com qui caça ocells; jo us les tallaré dels braços. Així deixaré lliures les vides que havíeu atrapat com qui caça ocells, ²¹esquinçaré els vostres vels, alliberaré el meu poble de les vostres mans, i us fugirà la caça. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ²²»Vosaltres inquieteu el just amb enganys, quan jo no l’havia inquietat; en canvi, encoratgeu el malvat perquè no es converteixi de la seva conducta malvada i així no pugui salvar la vida. ²³Per això s’han acabat les vostres visions falses i les vostres prediccions. Alliberaré el meu poble de les vostres mans, i sabreu que jo soc el Senyor.’ ”

L’amor secret als ídols

¹Alguns dels ancians d’Israel vingueren a veure’m i es van asseure davant meu. ²Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ³—Fill d’home, escolta’m. Tots aquests no fan més que pensar en els seus ídols repugnants, tenen sempre al davant allò que els fa caure en la culpa. ¿Puc permetre que em consultin? ⁴Parla, doncs, amb ells i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Tot home del poble d’Israel que tan sols pensa en els seus ídols i té sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, si després encara recorre al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. Li donaré el que es mereix perquè ve amb la multitud dels seus ídols. ⁵Així em vull apoderar del cor del poble d’Israel, tot i que ells s’han allunyat de mi per amor dels seus ídols repugnants.” ⁶»Per tant, digues a la gent d’Israel: “Això us ordena el Senyor Déu: Convertiu-vos, allunyeu-vos dels vostres ídols, aparteu la mirada de totes les vostres abominacions. ⁷Perquè qualsevol home del poble d’Israel o dels immigrants que hi resideixen, si s’allunya de mi i només pensa en els seus ídols, tenint sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, quan recorri al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. ⁸M’encararé amb aquest home i en faré un cas exemplar: l’exterminaré del meu poble. Així sabreu que jo soc el Senyor. ⁹»Ara bé, si un profeta es deixa enganyar i anuncia alguna cosa, jo, el Senyor, el deixaré en l’engany: aixecaré la mà contra ell i el faré desaparèixer d’enmig d’Israel, el meu poble. ¹⁰Tan culpable serà el qui haurà consultat el profeta com el profeta que li haurà respost: tots dos portaran la seva culpa. ¹¹No vull que el poble d’Israel s’extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Cap just no podrà salvar Jerusalem

¹²El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹³—Fill d’home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals. ¹⁴Si s’hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁵O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d’aquelles bèsties; ¹⁶jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats, i el país quedarà desolat. ¹⁷Posem encara que jo faig venir l’espasa contra aquest país, amb l’ordre de travessar-lo, i n’extirpo així homes i animals; ¹⁸jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats. ¹⁹Posem, finalment, que jo envio la pesta en aquest país i la meva indignació hi escampa la mortaldat fins al punt d’exterminar-ne homes i animals. ²⁰Si s’hi troben Noè, Daniel i Job, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que ells no salvaran fills ni filles: tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. ²¹»Però això us fa saber el Senyor Déu: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l’espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals, ²²malgrat això, hi deixaré una resta de supervivents, homes i dones. Els faran sortir de la ciutat i vindran cap a vosaltres. Llavors us adonareu de la seva conducta i de les seves maldats i us consolareu del mal que he fet caure sobre Jerusalem, de tot el que he fet contra ella. ²³Sí, quan veureu la seva conducta i les seves maldats, això serà un consol per a vosaltres, perquè llavors sabreu que tot el que li he fet, no ho he pas fet sense raó. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Israel, cep inútil

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, escolta’m! La llenya del cep, ¿és millor que l’altra llenya dels arbres del bosc? ³Per ventura en treuen fusta per poder-la treballar? ¿O en fan estaques per penjar-hi els atuells? ⁴La llancen per alimentar el foc, perquè en consumeixi les dues puntes i en recremi la resta. Com pot ser bona per a treballar-la? ⁵Si quan era sencera no es podia treballar, quan el foc l’ha consumida i recremada, què se’n podrà fer? ⁶»Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Llançaré els habitants de Jerusalem tal com llançaria al foc, perquè la consumís, la llenya del cep, abans que l’altra llenya del bosc. ⁷M’encararé amb ells: han sortit del foc, però el foc els consumirà. Llavors, quan m’encararé amb ells, sabreu que jo soc el Senyor. ⁸Del país, en faré una desolació per les seves infidelitats. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Jerusalem s’ha prostituït

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, fes veure a Jerusalem que n’és, d’abominable, tot el que ha fet. ³Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu a tu, Jerusalem: Pel que fa al teu origen i a la teva naixença, ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita. ⁴Quan vas néixer, no et tallaren el cordó, no et netejaren amb aigua, no et fregaren amb sal ni et van faixar amb bolquers. ⁵Ningú no es va compadir de tu ni et va fer, per llàstima, cap d’aquestes feines. El dia que vingueres al món et van llançar al mig del camp, de fàstic que feies. ⁶»Tot passant vora teu et vaig veure espeternegant i bruta de sang, i aleshores et vaig dir: ‘Viu!’ ⁷I et vaig fer tan nombrosa com les herbes del camp. Vas créixer i et convertires en una dona molt bonica: se’t formaren els pits i et va sortir el pèl, però anaves tota nua. ⁸»Passant de nou vora teu et vaig mirar: tenies l’edat de l’amor. Aleshores vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu, i vas ser meva. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⁹Et vaig banyar, vaig netejar-te la sang que et cobria i et vaig ungir amb oli perfumat. ¹⁰Després et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell fina, una faixa de lli i un mantell de seda. ¹¹Et vaig engalanar amb joiells: braçalets, un collaret, ¹²arracades, un anell al nas i una diadema magnífica al front. ¹³Vas quedar engalanada amb or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. T’alimentaves amb flor de farina, mel i oli; et tornares d’allò més bella i vas arribar a la reialesa. ¹⁴Llavors la fama de la teva bellesa es va escampar entre les nacions: eres perfecta, tenies l’esplendor amb què jo t’havia adornat. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁵»Però vas confiar en la teva bellesa i, valent-te de la teva anomenada, et prostituïres oferint-te al primer que passava, dient-li: ‘Tot és per a tu!’ ¹⁶Vas agafar les teves boniques teles, te’n vas fer tendes de molts colors en els recintes sagrats i t’hi vas prostituir. Mai de la vida no havia de passar res de semblant! ¹⁷De les joies precioses d’or i plata que jo t’havia donat, te’n vas fer imatges de déus amb les quals tu mateixa et prostituïes. ¹⁸Les vas cobrir amb els teus vestits brodats i els oferies l’oli i l’encens que jo t’havia donat. ¹⁹La flor de farina, l’oli i la mel amb què jo t’alimentava, els presentares a aquelles imatges com a ofrena agradable. Això és el que vas fer! Ho dic jo, el Senyor Déu. ²⁰»També vas agafar els fills i les filles que m’havies donat i els oferires en sacrifici a aquells ídols perquè se n’alimentessin. ¿Et semblava encara poca cosa la teva prostitució? ²¹Doncs fins i tot has arribat a degollar els meus fills i a cremar-los per oferir-los-els! ²²En totes les teves abominacions i disbauxes no t’has recordat dels dies del teu naixement, quan estaves tota nua, espeternegant i bruta de sang. ²³»Ai, ai de tu! A més de tantes maldats, t’ho dic jo, el Senyor Déu, ²⁶Et prostituïres amb els teus veïns egipcis, de gran virilitat, i vas multiplicar les disbauxes per irritar-me. ²⁷»Llavors vaig aixecar la mà contra tu: vaig fer més petit el teu territori i et vaig deixar a mercè de les teves enemigues, les ciutats dels filisteus. Fins i tot elles s’avergonyien de la teva conducta deshonesta! ²⁸Però encara no en tenies prou: et prostituïres amb els assiris, que tampoc no et van satisfer. ²⁹Llavors, a Caldea, país de mercaders, et vas donar més i més a les teves disbauxes, sense quedar tampoc satisfeta. ³⁰Que n’eres, de dèbil, quan et comportaves com una bagassa descarada! Sí, t’ho dic jo, el Senyor Déu. ³¹Quan et construïes una barraca a la sortida de cada camí, un lloc de culte a cada plaça, no feies com les prostitutes: tu menyspreaves la paga. ³²Dona adúltera, que en comptes del teu marit prens els marits de les altres! ³³A totes les prostitutes els fan presents; però tu feies regals a tots els teus amants. Els obsequiaves perquè de tot arreu vinguessin a les teves disbauxes. ³⁴Quan et prostituïes feies al revés de les altres dones: ningú no t’havia de buscar per jeure amb tu, i tu pagaves en comptes de rebre la paga. Tot ho feies al revés. ³⁵»Per tant, bagassa, escolta la paraula del Senyor! ³⁶Això t’anuncia el Senyor Déu: Ja que ensenyaves les teves vergonyes i descobries la teva nuesa en les disbauxes amb els teus amants i amb els teus ídols repugnants i abominables, i els oferies la sang dels teus fills, ³⁷jo reuniré tots els teus amistançats, aquells que tu volies complaure, tant els que estimaves com els que avorries; els reuniré de pertot arreu i els ensenyaré les teves vergonyes, perquè et vegin completament nua. ³⁸Et jutjaré i et condemnaré a la pena de les adúlteres i de les que cometen crims de sang. Indignat i engelosit, et cobriré de sang. ³⁹Et deixaré a les seves mans, perquè arrasin la teva barraca sagrada i derroquin els teus llocs de culte, t’arrenquin els vestits, et robin les joies precioses i et deixin nua del tot. ⁴⁰Després incitaran contra tu la gent, t’apedregaran, t’esquarteraran amb l’espasa ⁴¹i calaran foc a les teves cases; executaran la teva condemna en presència d’una munió de dones. Així t’obligaré a deixar la teva prostitució i no tornaràs a pagar-ne el preu. ⁴²Llavors es calmarà el meu enuig contra tu, s’esvairà la meva gelosia i, un cop serè, no m’indignaré més. ⁴³Tu havies oblidat els dies de la teva joventut i m’havies provocat amb tot això que has fet; jo, doncs, et faré pagar la teva mala vida. ¿Pots negar que, a les teves idolatries abominables, hi has afegit la infàmia? T’ho dic jo, el Senyor Déu.

Tal mare, tal filla

⁴⁴»Tots els qui inventin refranys diran de tu: ‘Tal mare, tal filla.’ ⁴⁵Ets ben bé filla de la teva mare, que havia detestat l’home i els fills, i germana de les teves germanes, que avorrien fills i marits. La vostra mare era hitita, i el vostre pare, amorreu. ⁴⁶La teva germana gran és Samaria amb les seves ciutats: la tens a l’esquerra. La teva germana petita és Sodoma amb les seves ciutats: habita a la teva dreta. ⁴⁷Seguir el seu exemple i cometre les mateixes abominacions et semblava poc, i et vas corrompre més que elles. ⁴⁸Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que la teva germana Sodoma i les seves ciutats no es van comportar com tu i les teves. ⁴⁹La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta: ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents. ⁵⁰S’enorgullien i feien el que jo detesto, i, quan ho vaig veure, les vaig fer desaparèixer. ⁵¹Ni Samaria no ha comès la meitat dels teus pecats! »Has comès tantes accions detestables que, al teu costat, les teves germanes són justes. ⁵²Tu, doncs, que amb els teus pecats has deixat en bon lloc les teves germanes, porta el teu deshonor. T’has fet més abominable que elles, fins al punt que, al teu costat, es veuen més justes que tu. Avergonyeix-te, doncs, i porta el teu deshonor, que deixa en bon lloc les teves germanes.

Judici bondadós del Senyor

⁵³»Jo canviaré la sort de Sodoma i de les seves ciutats, de Samaria i de les seves ciutats, i també la teva igual que la d’elles; ⁵⁴així portaràs el teu deshonor i t’avergonyiràs de tot el que has fet, mentre que elles tindran consol. ⁵⁵Les teves germanes Sodoma i Samaria, amb les seves ciutats, recobraran la seva prosperitat, i també tu la recobraràs, amb les teves ciutats. ⁵⁶La teva germana Sodoma, ¿no era tema de les teves converses en el temps de la teva esplendor, ⁵⁷abans que fos pública la teva maldat? Ara tu ets com ella: ets l’escarni de les ciutats d’Edom i de totes les ciutats veïnes, les ciutats dels filisteus, que et menyspreen per totes bandes. ⁵⁸Ara portes damunt teu la teva ignomínia i les teves idolatries abominables. T’ho dic jo, el Senyor. ⁵⁹»Això t’anuncia el Senyor Déu: Has violat l’aliança, menyspreant el jurament, i jo faré amb tu tal com tu has fet amb mi. ⁶⁰Però encara recordaré l’aliança que vaig concloure amb tu quan eres jove i faré amb tu una aliança eterna. ⁶¹Llavors, pensant en el teu comportament, t’avergonyiràs, en veure que prenc les teves germanes grans i les més petites i te les dono per filles, encara que no m’hi obligui la meva aliança amb tu. ⁶²Jo mateix restabliré amb tu la meva aliança i sabràs que jo soc el Senyor. ⁶³Així, quan ho recordis, quedaràs avergonyida. En la teva confusió, no gosaràs obrir la boca, quan vegis que et perdono tot el que has fet. T’ho dic jo, el Senyor Déu.”

Les dues àguiles, el cedre i el cep

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d’Israel. ³Digues-los: »“Això us fa saber el Senyor Déu: Una gran àguila, d’ales amplíssimes, de plomatge espès i virolat, vingué al Líban. Trencà el cimall d’un cedre, ⁴en va esqueixar el rebrot més alt i se l’endugué a un país de mercaders, el deixà en una ciutat de comerciants. ⁵Després prengué un sarment del país d’Israel i el plantà en terra de conreu, com un plançó de salze vora un corrent d’aigua; ⁶volia fer-ne un cep ufanós, però de poca alçària, que estengués cap a l’àguila els seus sarments i mantingués sota d’ella les seves arrels. El cep tragué sarments i estenia el seu ramatge. ⁷»Hi havia, però, una altra gran àguila, d’ales amplíssimes i plomatge espès. El cep girà cap a ella els seus sarments i, amb avidesa, estengué sota d’ella les arrels, esperant que el regaria millor. ⁸¿No en tenia prou d’estar plantat en terra de conreu i vora el corrent d’aigua, per a treure sarments, donar fruit i arribar a ser un cep esplèndid?” ⁹»Digues: “Això pregunta el Senyor Déu: ¿Acabarà bé, aquest cep? L’àguila primera, ¿no li arrencarà les arrels? ¿No destruirà el seu fruit? ¿No s’assecarà tot el seu fullatge? No caldrà un gran esforç ni molta gent per a arrencar-lo de soca-rel. ¹⁰Aquí el teniu ben plantat, però no acabarà bé. S’assecarà del tot quan l’envesteixi el vent de llevant. Allí on ha crescut s’assecarà.”

Interpretació de l’al·legoria

¹¹Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹²—Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país. ¹³En comptes d’ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S’endugué, doncs, la gent important del país ¹⁴perquè fos un reialme feble, incapaç de revoltar-se, i complís fidelment el pacte. ¹⁵Però aquell home es va rebel·lar contra el rei de Babilònia i va enviar els seus ambaixadors a Egipte per obtenir cavalls i molta tropa. ¿Acabarà bé, l’home que ha fet tot això? ¿Se’n sortirà, el qui ha violat una aliança? ¹⁶»Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que morirà a Babilònia, al país del rei que l’havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d’aliança i ha menyspreat el jurament. ¹⁷El faraó no el defensarà, ni amb un gran exèrcit ni amb molts soldats, quan els babilonis alcin un terraplè i construeixin un mur de setge per matar molta gent. ¹⁸Ell ha violat el pacte d’aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d’haver donat la seva paraula. No se’n sortirà! ¹⁹»Per tant, això diu el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l’aliança. ²⁰Pararé una trampa davant d’ell i caurà en el meu filat. El duré a Babilònia i allí veuran que tinc raó d’acusar-lo pel perjuri que ha comès contra mi. ²¹Les més escollides de totes les seves tropes moriran en el combat, i els supervivents seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat.

Sort final del cedre

²²»Això us anuncia el Senyor Déu: »També jo trencaré el cimall del cedre altiu, n’esqueixaré el rebrot més alt i tendre i el plantaré al cim d’una gran muntanya, ²³a l’excelsa muntanya d’Israel. Traurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre majestuós. S’hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l’ombra de les seves branques. ²⁴Tots els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor, que faig caure els arbres alts i enalteixo els més petits, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Jo, el Senyor, soc el qui ho ha dit i el qui ho fa.”

Responsabilitat personal

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel: »“Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents”? ³»Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que a Israel no repetireu més aquesta dita. ⁴Totes les vides humanes són meves, tant la del pare com la del fill. Totes dues són meves. Només el qui pequi morirà. ⁵»L’home just viu rectament i obra el bé. ⁶No pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel. No deshonra la dona d’un altre ni s’acosta a la seva quan té la menstruació. ⁷No oprimeix ningú, restitueix les penyores als deutors i no roba mai res. Comparteix amb el famolenc els seus aliments i dona vestits al qui no en té. ⁸Presta sense usura i sense cobrar interessos, defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dona sentències justes en els plets, ⁹segueix els meus preceptes, observa els meus decrets i els posa realment en pràctica. Aquest home just certament viurà. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁰»Però si aquest home té un fill violent i sanguinari que comet alguna de les coses prohibides, ¹¹que no es comporta com ell, sinó que pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, deshonra la dona d’un altre, ¹²oprimeix els pobres i els indigents, roba, no restitueix les penyores als deutors, posa la confiança en els ídols repugnants, cosa abominable, ¹³presta a usura i cobra interessos, aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort. ¹⁴»Ara bé, si aquest fill violent té, ell mateix, un fill que veu tots els pecats comesos pel seu pare, però no segueix el seu exemple, ¹⁵no pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel, no deshonra la dona d’un altre, ¹⁶no oprimeix ningú, no reté les penyores als deutors ni roba mai res, comparteix amb el famolenc els seus aliments i dona vestits al qui no en té, ¹⁷defuig de perjudicar l’indigent i no cobra interessos d’usurer, compleix els meus decrets i segueix els meus preceptes, aleshores aquell fill no morirà per les culpes del seu pare, sinó que viurà. ¹⁸Però el seu pare, que oprimia, robava al seu germà i feia el que no és bo enmig del poble, morirà per la seva pròpia culpa. ¹⁹»I si vosaltres pregunteu per què el fill no es carrega la culpa del seu pare, jo responc: Perquè el fill viu rectament i obra el bé, observa tots els meus preceptes i els posa en pràctica; per això ell viurà. ²⁰Només el qui pequi morirà. El fill no es carregarà les culpes del pare, ni el pare les del fill. L’home just collirà els fruits de la seva bondat, i l’injust els de la seva maldat. ²¹»Però si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. ²²No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. ²³¿Us penseu que desitjo la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor Déu, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui. ²⁴»En canvi, si el just deixava d’obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès.

Els camins del Senyor

²⁵»Vosaltres dieu: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada.” Escolta’m bé, poble d’Israel: Quina manera d’obrar va desencaminada, la meva o la vostra? ²⁶Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. ²⁷Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. ²⁸Si reconeix les seves infidelitats i se’n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. ²⁹I el poble d’Israel encara dirà que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la meva manera d’obrar, poble d’Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres! ³⁰»Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. ³¹Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? ³²Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

Complanta pels reis i el poble

¹»Entona una complanta dedicada als reis d’Israel. ²Digues: »“Quina lleona entre els lleons, la teva mare! Ajaçada enmig de lleons, criava els seus cadells. ³En va pujar un que es feu un lleó jove; va aprendre a esqueixar la presa i a devorar homes. ⁴Les altres nacions ho saberen, l’atraparen en un parany i, amb garfis, se’l van endur cap al país d’Egipte. ⁵Quan la lleona va veure que era en va la seva esperança, prengué un altre dels cadells i en feu un lleó jove. ⁶Ell trescava entre els altres lleons, esdevingut un lleó jove; va aprendre a esqueixar la presa i a devorar homes. ⁷Destrossà baluards, devastà places fortes, tot el país s’esglaiava en sentir el seu rugit. ⁸Les nacions veïnes s’aplegaren per caçar-lo, li van posar un filat i l’atraparen en el parany. ⁹Amb garfis el ficaren a la gàbia i el conduïren al rei de Babilònia, que el tancà a les masmorres perquè no se sentís més el seu rugit per les muntanyes d’Israel. ¹⁰»La teva mare era com un cep plantat vora l’aigua. Era frondós i fecund, les aigües l’amaraven. ¹¹Tenia sarments vigorosos, bons per a ceptres reials; el seu cimall s’elevava a frec dels núvols; era imposant la seva alçària i l’abundor dels seus sarments. ¹²Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del desert l’eixugà, els seus fruits caigueren, se li assecaren els sarments vigorosos i el foc els consumí. ¹³Ara està plantat al desert, en terra eixuta i assedegada. ¹⁴Del seu tronc n’ha sortit foc, que ha consumit sarments i fruit. Ja no té cap sarment vigorós, cap ceptre per a governar.” »És una complanta, i com a complanta serà cantada.

Idolatria constant d’Israel

¹L’any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, vingueren alguns dels ancians d’Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu. ²Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ³—Fill d’home, respon als ancians d’Israel: “Això us diu el Senyor Déu: ¿Heu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar per vosaltres.” ⁴¿Vols ser el seu jutge, fill d’home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares. ⁵Digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer conèixer a ells en el país d’Egipte. El meu jurament va ser aquest: Jo soc el Senyor, el vostre Déu. ⁶Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. ⁷I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d’Egipte. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. ⁸»Però ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d’Egipte. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. ⁹Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer conèixer a ells fent-los sortir del país d’Egipte davant els estrangers. ¹⁰Els vaig fer sortir d’Egipte i els vaig menar al desert. ¹¹Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer conèixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. ¹²També els vaig donar els meus dies de repòs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, perquè se sàpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. ¹³Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. ¹⁴Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. ¹⁷Però em vaig desdir d’exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert. ¹⁸»Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. ¹⁹Jo soc el Senyor, el vostre Déu. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en pràctica. ²⁰Santifiqueu els meus dies de repòs, perquè siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sàpiga que jo, el Senyor, soc el vostre Déu. ²¹Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. ²²Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. ²³També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països, ²⁴perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares. ²⁵¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? ²⁶¿Soc jo qui va portar-los a cometre la profanació d’oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo soc el Senyor?” ²⁷»Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. ²⁸Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d’olor agradable i vessaven les seves libacions. ²⁹Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n’han dit turons sagrats per sempre més.” ³⁰»Per tant, digues al poble d’Israel: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituïu amb ídols detestables ³¹i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d’Israel? Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar. ³²»Vosaltres dieu: ‘Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres països que adoren la fusta i la pedra.’ Doncs bé, això que us heu ficat al cap no es realitzarà mai de la vida. ³³Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que regnaré sobre vosaltres amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant. ³⁴»Amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant, us faré sortir d’enmig dels pobles estrangers, us reuniré dels països on esteu dispersats, ³⁵us conduiré a un desert lluny dels altres pobles i allí tindrem un judici cara a cara; ³⁶tindré amb vosaltres un judici tal com el vaig tenir amb els vostres pares al desert d’Egipte. Ho dic jo, el Senyor Déu. ³⁷Com un pastor us faré passar sota la vara i us faré entrar al compromís de l’aliança. ³⁸Separaré de vosaltres els rebels que s’han revoltat contra mi; els faré sortir del país on habiten, però no entraran a la terra d’Israel. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ³⁹»Poble d’Israel, això diu el Senyor Déu: Aneu, si voleu, i adoreu cada un els vostres ídols repugnants. Però després no m’heu de desobeir més; guardeu-vos de profanar el meu sant nom amb les vostres ofrenes i els vostres ídols repugnants. ⁴⁰Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d’Israel, m’adorarà tot el poble d’Israel, instal·lat tot ell al país. Ho dic jo, el Senyor Déu. Allí em complaureu, allí acceptaré l’ofrena de les parts que em són reservades, les vostres primícies i tot allò que em consagreu. ⁴¹Quan us faré sortir d’enmig dels altres pobles i us aplegaré dels països on esteu dispersats, em complauré en vosaltres com un perfum agradable i manifestaré en vosaltres la meva santedat davant les altres nacions. ⁴²Llavors, quan us faré entrar a la terra d’Israel, al país que vaig jurar als vostres pares, sabreu que jo soc el Senyor. ⁴³Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb què havíeu quedat impurs, sentireu fàstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comès. ⁴⁴Poble d’Israel, quan us tractaré mirant l’honor del meu nom, i no com mereixerien la vostra mala conducta i les vostres accions perverses, sabreu que jo soc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

L’espasa del Senyor

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, gira’t de cara al sud, ruixa’l d’amenaces i profetitza contra el bosc dels camps del Nègueb. ³Digues-li: “Escolta la paraula del Senyor. Això t’anuncia el Senyor Déu: Encendré un foc que et devorarà tots els arbres, tant els verds com els secs; la flama arborada no s’apagarà, i totes les contrades es cremaran, des del sud fins al nord. ⁴Tothom veurà que soc jo, el Senyor, qui l’ha encès: no s’apagarà.” ⁵Jo vaig respondre: —Ah Senyor Déu, ells ja van dient de mi: “Aquest home sempre conta rondalles.” ⁶El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué: ⁷—Fill d’home, gira’t de cara a Jerusalem, ruixa d’amenaces els llocs sagrats i profetitza contra la terra d’Israel. ⁸Digues-li: “Això t’anuncia el Senyor: Aquí em tens contra tu, desembeinaré l’espasa i mataré dintre teu tant justos com pecadors. ⁹Vull matar justos i pecadors; per això desembeinaré contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. ¹⁰Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornarà.” ¹¹»Ara tu, fill d’home, gemega i cargola’t de dolor, gemega amargament davant d’ells, ¹²i quan et preguntin per què gemegues, respon: “Està en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mà no tindrà força, tothom perdrà l’alè, no s’aguantarà cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor Déu.” ¹³Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁴—Fill d’home, profetitza i exclama: “Això diu el Senyor: »L’espasa, l’espasa és afilada, i fins i tot brunyida; ¹⁵afilada per a la matança, ben brunyida per a centellejar. ¿Ens podem alegrar que el ceptre del meu fill menyspreï tots els altres? ¹⁶He fet brunyir l’espasa abans d’empunyar-la: ara ja està afilada, ja està brunyida per a posar-la en mans del botxí. ¹⁷Fill d’home, plany-te, crida de dolor; l’espasa ha caigut sobre el meu poble, sobre tots els governants d’Israel, víctimes de l’espasa amb els altres del poble. Dona’t cops al pit en senyal de dol. ¹⁸»És una prova. Què passarà si ni tan sols se’n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor Déu.” ¹⁹»Tu, fill d’home, profetitza i pica de mans: »“Que l’espasa repeteixi tres vegades l’estocada! És l’espasa de les víctimes, l’espasa contra el gran sacríleg, brandada tot al voltant, ²⁰fins que defalleixin els cors i caigui una multitud. Davant totes les seves portes alço l’amenaça de l’espasa feta per a centellejar, destinada a la matança. ²¹Apunta a la dreta, espasa, avança a l’esquerra, on hagis de fer front! ²²També jo picaré de mans i satisfaré la meva indignació. Soc jo, el Senyor, qui ha parlat.”

Els dos camins de l’espasa

²³El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²⁴—Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat: ²⁵el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem. ²⁶El rei de Babilònia s’ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domèstics, examina el fetge d’una víctima. ²⁷A la mà dreta ja té la resposta: Jerusalem. L’ha d’atacar amb ariets, ha de donar l’ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d’emplaçar els ariets davant les portes, ha d’alçar un terraplè i construir un mur de setge. ²⁸La gent de Jerusalem no veu en tot això res més que falsos vaticinis, però ells s’havien compromès amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats. ²⁹»Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: Aquest fet us recordarà la vostra culpa, farà públiques les vostres infidelitats, manifestarà els pecats que heu comès en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot això, sapigueu que sereu capturats per la força. ³⁰»I a tu, rei d’Israel, impiu i sacríleg, que avui arribes a l’hora final de la teva culpa, ³¹el Senyor Déu et diu: Deixa la diadema, treu-te la corona! Des d’ara, res no serà igual: el que era a baix serà enaltit, el que era a dalt serà abaixat. ³²Ruïna, ruïna, ho reduiré tot a ruïna! Però no abans que arribi aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat. ³³»I ara tu, fill d’home, profetitza i digues: “Així respon el Senyor Déu als ammonites i als seus escarnis.” Digues: “L’espasa, l’espasa és desembeinada, afilada per a la matança, brunyida per a destruir i centellejar, ³⁴per a clavar-la al coll dels impius i sacrílegs, que avui arriben a l’hora final de la seva culpa, mentre tu, Ammon, et refies de visions falses i de prediccions mentideres. ³⁵Que torni a la seva beina! Jo et jutjaré en el lloc on fores creada, en el teu país natal. ³⁶Abocaré damunt teu la meva indignació, atiaré contra tu el foc del meu furor i et deixaré en mans d’homes brutals, mestres de destrucció. ³⁷Seràs devorada pel foc, la teva sang serà escampada dins el país, i ningú no es recordarà més de tu. Soc jo, el Senyor, qui ha parlat.”

Culpes de Jerusalem

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Tu, fill d’home, ¿vols acusar la ciutat sanguinària, la vols acusar? Denuncia totes les seves abominacions. ³Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: Tu ets la ciutat que fa córrer la sang a dintre seu per guanyar-se la condemna i que es torna impura fabricant-se ídols repugnants. ⁴La sang que has vessat t’ha fet culpable, els ídols que fabriques t’han fet impura; has precipitat la teva hora, ja toques a la teva fi. Per això t’he fet escarni dels altres pobles, befa de tots els països. ⁵Tots, els de prop i els de lluny, es riuran de tu, ciutat de grans desordres i amb fama d’impura. ⁶»Mira enmig teu els prohoms d’Israel: cada un abusa del seu poder per vessar sang. ⁷Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes. ⁸Menysprees allò que és sant i els meus dies de repòs. ⁹Amb l’ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies. ¹⁰Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació. ¹¹Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infàmia de deshonrar la nora, un altre violenta la seva germanastra. ¹²Els suborns porten a la mort persones innocents, practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t’has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹³»Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu. ¹⁴¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré. ¹⁵Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu. ¹⁶Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo soc el Senyor.” ¹⁷El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁸—Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! ¹⁹Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem. ²⁰Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre. ²¹Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem. ²²Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.

Responsabilitat de tot el poble

²³El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²⁴—Fill d’home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació. ²⁵Els seus governants s’han conjurat dins d’ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s’han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. ²⁶Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni fer conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repòs. Així jo he estat profanat enmig d’ells. ²⁷Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis. ²⁸Els seus profetes han encobert el mal amb visions falses i prediccions mentideres, dient: “Això anuncia el Senyor Déu”, quan de fet el Senyor no parlava per a res. ²⁹La gent del poble s’ha dedicat a oprimir i a rapinyar, a explotar pobres i indigents, a maltractar els immigrants. ³⁰He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. ³¹Llavors he abocat damunt d’ells el foc ardent de la meva indignació, no n’he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Prostitució de les dues germanes

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, escolta. Hi havia dues dones, filles de la mateixa mare. ³De joves es van prostituir a Egipte. Allà els grapejaren els pits, allà les van desflorar. ⁴La gran es deia Oholà, i la petita, Oholibà. Jo les vaig prendre totes dues per mullers, i amb elles vaig tenir fills i filles. La primera és Samaria, i la segona, Jerusalem. ⁵»Oholà, tot i que em pertanyia, es tornà a prostituir i s’enamorà apassionadament dels assiris, els seus amants, que l’anaven a trobar. ⁶Eren governadors i prefectes, vestits de porpra violeta, tots joves atractius, muntats a cavall. ⁷Ella va oferir el seu cos a tots els assiris distingits, de qui s’havia enamorat perdudament, i va permetre que la profanessin els seus ídols repugnants. ⁸Però alhora va continuar les disbauxes amb els egipcis, que havien jagut amb ella quan era jove i l’havien desflorada desfogant la seva luxúria. ⁹Per això la vaig deixar en poder dels seus amants, els assiris, de qui s’havia enamorat perdudament. ¹⁰Ells la despullaren, li prengueren els fills i les filles i la van matar amb l’espasa. El càstig que li van imposar la va fer cèlebre entre les dones. ¹¹»Oholibà, la seva germana, havia vist tot això, però en la seva passió s’envilí més perdudament que Oholà. Les seves disbauxes van ser encara pitjors que les de la seva germana. ¹²S’enamorà bojament dels assiris: vingueren a trobar-la governadors i prefectes, vestits magníficament, tots joves atractius, muntats a cavall. ¹³Vaig veure que ella també permetia que la profanessin: totes dues van seguir el mateix camí. ¹⁴Però Oholibà va anar més enllà en les seves disbauxes. Va veure imatges d’homes gravades a la paret, figures de caldeus pintades amb vermelló. ¹⁵Eren homes ben cenyits i amb turbants que els cobrien el cap, tots amb aspecte de dignataris, retrat fidel dels babilonis, nascuts al país dels caldeus. ¹⁶Tan bon punt els veié, se’n va enamorar bojament i els envià missatgers a Caldea. ¹⁷Els babilonis vingueren a trobar-la, jagueren amb ella i la van profanar amb les seves disbauxes. Però, un cop profanada, ella els va avorrir. ¹⁸Havia descobert les seves vergonyes i s’havia donat a la prostitució. Llavors jo la vaig avorrir profundament, com abans havia avorrit la seva germana. ¹⁹Ella es va prostituir encara més, recordant la seva joventut, els dies de disbauxa al país dels egipcis. ²⁰S’apassionà per aquests degenerats d’egipcis, que tenen un sexe com el dels ases i ejaculen com cavalls. ²¹»Has tornat al desvergonyiment de la teva jovenesa, quan els egipcis et grapejaven els pits i et van desflorar. ²²»Doncs bé, Oholibà, això et fa saber el Senyor Déu: Jo cridaré els teus amants, que ara avorreixes, i els faré venir contra tu de tot arreu: ²³els babilonis amb tots els caldeus, els de Pecod, de Xoa i de Coa, com també tots els assiris, aquells joves atractius, governadors i prefectes, oficials i dignataris, tots muntats a cavall. ²⁴Vindran contra tu acompanyats de molts carros de guerra i dels pobles aliats. T’encerclaran batallons protegits amb cascos, rodelles i escuts. Els donaré poder de judicar-te i et jutjaran segons les seves lleis. ²⁵Ja que has defraudat el meu amor, faré que et tractin amb ràbia. Et tallaran el nas i les orelles, i la resta dels teus habitants caurà víctima de l’espasa. Et prendran els fills i les filles, i el foc consumirà els supervivents. ²⁶T’arrencaran els vestits i et robaran les joies precioses. ²⁷Posaré fi a la teva infàmia, a la teva prostitució, començada al país dels egipcis; no giraràs més els ulls cap a ells, no et recordaràs més d’Egipte. ²⁸»Això t’anuncia el Senyor Déu: Et posaré en mans d’aquells que detestes, d’aquells que avorreixes profundament. ²⁹Et tractaran amb odi, s’apoderaran del fruit del teu treball, et deixaran nua del tot, i quedarà al descobert la vergonya de la teva prostitució. El teu desvergonyiment i les teves disbauxes ³⁰són la causa de tot això, perquè t’has donat a les nacions i has permès que et profanessin els seus ídols repugnants. ³¹Has seguit els passos de la teva germana, i jo et posaré a les mans la seva copa. ³²»Això t’anuncia el Senyor Déu: »Beuràs la copa de la teva germana, una copa fonda i ampla. Seràs motiu de befa i d’escarni, perquè és plena a vessar. ³³Et deixarà embriagada i afligida la copa d’horror i d’estupor, la copa de Samaria, la teva germana. ³⁴En beuràs, la buidaràs, en rosegaràs els trossos trencats, amb ells t’esgarrinxaràs els pits. Soc jo qui et parla. Ho dic jo, el Senyor Déu. ³⁵»Això et diu el Senyor Déu: Ja que t’has oblidat de mi i m’has girat l’esquena, carrega’t la teva infàmia i la teva prostitució. ³⁶El Senyor em digué: —Fill d’home, vols jutjar Oholà i Oholibà? Mostra’ls que n’és, d’abominable, tot el que han fet. ³⁷Són adúlteres, tenen les mans tacades de sang, han comès adulteri amb els seus ídols repugnants; han arribat a oferir-los per menjar els fills que jo havia tingut amb elles. ³⁸I encara m’han fet això: el mateix dia profanaven el meu santuari i violaven el repòs dels meus dissabtes. ³⁹El mateix dia, després de sacrificar els seus fills als ídols repugnants, entraven al meu santuari i així el profanaven. Això és el que han fet en la meva pròpia casa! ⁴⁰Més encara: van enviar un missatger a uns homes, que vingueren de lluny. Quan hagueren arribat, elles es banyaren, es pintaren els ulls amb antimoni i es van enjoiar. ⁴¹Després es van reclinar en un llit luxós, amb una taula parada al davant, i al damunt hi posaren l’encens i l’oli que m’havien d’oferir. ⁴²Allí se sentia la remor d’una multitud despreocupada, a la qual es va afegir una munió d’homes vinguts del desert. Aquests les van enjoiar amb braçalets i amb una magnífica diadema. ⁴³Llavors vaig dir d’elles dues, masegades per tants adulteris: Encara es donen a les seves disbauxes! ⁴⁴I anaven a trobar-les com qui va a una prostituta! Això feien amb Oholà i amb Oholibà, dones depravades! ⁴⁵Però uns homes justos les jutjaran segons la llei de les adúlteres i de les assassines, perquè són adúlteres i tenen les mans tacades de sang. ⁴⁶»Per tant, això diu el Senyor Déu: Que vingui contra elles un aplec de gent i es converteixin en un espectacle de terror i de pillatge; ⁴⁷que la gent les apedregui i les trossegi amb les seves espases; que matin els seus fills i calin foc a les seves cases. ⁴⁸Posaré fi a la depravació que hi ha al país; totes les dones s’escarmentaran i no imitaran més les seves infàmies. ⁴⁹»Tindreu la paga de la vostra infàmia i portareu la càrrega del pecats que vau cometre amb els vostres ídols repugnants. Llavors sabreu que jo soc el Senyor Déu.

Predicció de la caiguda de Jerusalem

¹El dia deu del mes desè de l’any novè, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, anota la data del dia d’avui, perquè avui mateix el rei de Babilònia ha assetjat Jerusalem. ³Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: “Això m’ordena el Senyor Déu: »Posa l’olla al foc, posa-la-hi i tira-hi aigua. ⁴Posa-hi els talls, tots els talls més bons: cuixa i espatlla. Omple-la amb els millors ossos. ⁵Pren les ovelles més selectes, encén un gran foc sota l’olla, fes-la bullir ben fort, que es coguin fins i tot els ossos. ⁶Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària, olla rovellada d’on el rovell no se’n va! Buida-la tall per tall, surti el que surti, sense fer-ho a sorts. ⁷La sang que hi ha dins està escampada damunt la roca nua; no l’han vessada a terra perquè la pols la cobrís. ⁸He deixat sobre la roca nua la sang que ella ha vessat, sense cobrir-la, per fer esclatar la meva indignació i demanar comptes amb tot rigor. ⁹Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària! Jo també atiaré una gran foguera. ¹⁰Apilaré molta llenya, encendré el foc: que la carn quedi recuita, que el brou es consumeixi i es cremin fins i tot els ossos! ¹¹Deixaré sobre les brases l’olla buida, fins que l’aram es posi roent, es fongui la brutícia que hi ha dins i en desaparegui el rovell. ¹²Ja em puc cansar fregant-lo! N’hi ha tant, de gruix, que no se’n va ni amb el foc. ¹³»La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu. ¹⁴Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot això vindrà, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me’n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Dol d’Ezequiel per la seva muller

¹⁵El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁶—Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima. ¹⁷Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari. ¹⁸Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda, ¹⁹la gent em deia: —¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas? ²⁰Jo els vaig respondre: —El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²¹“Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa. ²²Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari, ²³no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres. ²⁴Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo soc el Senyor Déu. ²⁵»I tu, fill d’home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l’encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles, ²⁶aquell mateix dia se’t presentarà un fugitiu per donar-te la notícia. ²⁷Des d’aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo soc el Senyor.”

Judici de Déu sobre les nacions (25-32)

Contra els ammonites

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, adreça’t als ammonites i profetitza contra ells. ³Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor Déu: Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres cridàveu d’alegria quan vau veure profanat el meu santuari, devastada la terra d’Israel i deportat el poble de Judà. ⁴Doncs jo donaré el vostre país als nòmades d’orient perquè l’ocupin, hi estableixin els seus campaments i hi plantin les seves tendes. Es menjaran els vostres fruits i es beuran la vostra llet. ⁵Convertiré Rabà en un clos de camells i tot el territori dels ammonites en una pleta de ramats, i sabreu que jo soc el Senyor. ⁶»Això us fa saber el Senyor Déu: Amb tot el menyspreu del vostre cor, picàveu de mans i de peus i us alegràveu d’això que vèieu a la terra d’Israel. ⁷Doncs jo aixecaré la mà contra vosaltres: us abandonaré al pillatge de les nacions, us extirparé d’entre els pobles, us faré desaparèixer com a país i us destruiré del tot. Llavors sabreu que jo soc el Senyor.”

Contra els moabites

⁸»Això fa saber el Senyor Déu: Moab i Seïr van dient que el poble de Judà és igual que les altres nacions. ⁹Doncs jo obriré un pas en el flanc de Moab, i d’un cap a l’altre el deixaré sense ciutats, sense les magnífiques ciutats del país: Betaieiximot, Baal-Meon i Quiriataim. ¹⁰Les donaré en possessió als nòmades d’orient, tal com hauré fet amb els ammonites, fins al punt que ningú no els recordarà més entre les nacions. ¹¹Executaré la sentència contra Moab i sabran que jo soc el Senyor.

Contra els edomites

¹²»Això fa saber el Senyor Déu: Els edomites s’han venjat del poble de Judà i amb la seva venjança s’han fet del tot culpables. ¹³Per tant, això fa saber el Senyor Déu: Jo aixecaré la mà contra Edom, extirparé del país homes i bèsties i el deixaré fet una ruïna. Des de Teman fins a Dedan cauran víctimes de l’espasa. ¹⁴Demanaré comptes a Edom valent-me d’Israel, el meu poble. Ell els tractarà tal com exigeix la meva indignació ardent. Llavors els edomites sabran que passo comptes. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra els filisteus

¹⁵»Això fa saber el Senyor Déu: Els filisteus s’han venjat amb tot el menyspreu del seu cor i, moguts per un odi de segles, s’han llançat a destruir. ¹⁶Per tant, això fa saber el Senyor Déu: Jo aixecaré la mà contra els filisteus, exterminaré els quereteus i faré desaparèixer la resta dels qui habiten a la costa. ¹⁷El meu escarment serà gran, i terrible la meva indignació. Quan passi comptes amb ells, sabran que jo soc el Senyor.

Contra Tir

¹L’any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem: »“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta per on passaven tants pobles. Això juga a favor meu: ella està arruïnada i jo m’enriquiré.» ³Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu: Jo t’atacaré, ciutat de Tir, faré que s’aixequin contra tu moltes nacions, com el mar aixeca les onades. ⁴Enderrocaran les muralles de Tir i demoliran les seves torres; fins i tot n’escombraré la pols, la convertiré en una roca pelada. ⁵Serà un estenedor de xarxes enmig del mar. Soc jo qui parla, jo, el Senyor Déu. La saquejaran les nacions, ⁶i els seus suburbis de terra ferma seran víctimes de l’espasa. Llavors sabran que jo soc el Senyor. ⁷Això fa saber el Senyor Déu: Contra Tir faré venir del nord Nabucodonosor, rei de Babilònia, el rei dels reis, amb cavalls, amb carros de guerra, amb genets i un gran exèrcit. ⁸Els teus suburbis de terra ferma seran víctimes de l’espasa. Construirà un mur de setge, alçarà un terraplè, hi acostarà batallons escudats, ⁹escometrà amb ariets els teus murs i amb els pics demolirà les teves torres. ¹⁰Quan entraran els seus cavalls, quedaràs coberta de pols. El retruny de la cavalleria, de rodes i de carros, farà estremir els teus murs, quan ell entri per les teves portes com en una ciutat esbotzada. ¹¹Els cascos dels seus cavalls trepitjaran tots els teus carrers, passarà els teus habitants a tall d’espasa i seran abatuts els teus magnífics monuments. ¹²Saquejaran la teva riquesa, t’espoliaran de les mercaderies, enderrocaran la teva muralla, arrasaran els teus palaus i llençaran al mar les teves pedres, la fusta i fins la pols. ¹³Faré callar la bullícia dels teus cants, no se sentirà més el so de les cítares. ¹⁴Et convertiré en una roca pelada, seràs un estenedor de xarxes i no et reconstruiran mai més. Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit, jo, el Senyor Déu.” ¹⁵»Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu. ¹⁶Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort. ¹⁷Llavors entonaran aquesta complanta: »“Com ha acabat, la ciutat tan celebrada, habitada per gent que venia dels mars! Eren poderosos en el mar, ella i els qui l’habitaven; infonien el terror a tots els qui viuen vora l’aigua. ¹⁸Ara, el dia de la teva caiguda, els pobles de les costes tremolen, les illes llunyanes del mar s’esgarrifen de la teva fi.” ¹⁹»Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües, ²⁰et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents. ²¹Tothom s’esglaiarà de la teva sort i deixaràs d’existir; et buscaran però no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Complanta per la ruïna de Tir

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Tu, fill d’home, entona una complanta per Tir. ³Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: “Això t’anuncia el Senyor Déu: »Tu, ciutat de Tir, et gloriaves de la teva bellesa perfecta. ⁴Tenies el recinte al cor dels mars; els qui et van edificar t’havien fet d’allò més bella. ⁵Construïren el teu casc amb xiprer de Senir; prengueren un cedre del Líban per fer-ne el pal major; ⁶els teus rems eren de roure de Basan, la fusta del pont, de boix de Quitim incrustat de vori. ⁷Arboraves les veles de lli brodat d’Egipte, i et feien de senyera; et protegies amb lones de porpra vermella i violeta de les costes d’Elixà. ⁸Homes de Sidó i d’Arvad eren els teus remers; mariners experts de Tir eren els teus pilots. ⁹Gent entesa de Biblos et calafatava les juntures. Totes les naus feien escala al teu port per adquirir les teves mercaderies. ¹⁰Soldats de Pèrsia, Lud i Put formaven el teu exèrcit, penjaven dintre teu cascos i escuts que et cobrien d’esplendor. ¹¹Homes d’Arvad i les teves pròpies tropes feien la ronda de les muralles, i els de Gammad et guardaven les torres. Penjaven els escuts als teus murs i et feien d’allò més bella.

Tir, empori comercial

¹²»Tarsis negociava amb tu per l’abundància de les teves riqueses: a canvi de les teves mercaderies et donava plata, ferro, estany i plom. ¹³Javan, Tubal i Mèixec comerciaven amb tu i et pagaven amb esclaus i objectes de bronze. ¹⁴Els de Bet-Togarmà et pagaven les mercaderies amb mules i cavalls i amb homes que formaven les dotacions dels teus carros de guerra. ¹⁵Els de Rodes també mercadejaven amb tu; molts pobles de les costes llunyanes, que s’enriquien amb el teu comerç, et pagaven amb ullals de vori i fusta de banús. ¹⁶Els arameus tenien tractes amb tu per l’abundància dels teus productes: a canvi de les teves mercaderies et donaven robins, porpra vermella, teles brodades, lli, coral i carboncles. ¹⁷Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam. ¹⁸Damasc negociava amb tu per l’abundància de la teva manufactura i la rica varietat del teu mercat: et pagava amb vi d’Helbon i llana de Sahar. ¹⁹Vedan i Javan venien de la regió d’Uzal i, a canvi dels teus productes, proveïen el teu mercat de ferro forjat, canyella i canya aromàtica. ²⁰Dedan comerciava amb tu amb gualdrapes per a guarnir els cavalls. ²¹Aràbia i els prohoms de Quedar depenien del teu comerç: a canvi dels teus productes et pagaven amb anyells, moltons i bocs. ²²Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb tu: et pagaven les mercaderies amb perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses. ²³Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu ²⁴amb vestits de luxe, mantells de porpra violeta, brodats, rics tapissos i cordes sòlidament trenades; aquest era el comerç que feies amb ells.

Tir, nau que s’enfonsa

²⁵»Amb grans vaixells de Tarsis transportaves les mercaderies. Anaves plena, carregada fins a dalt en el cor dels mars. ²⁶Els teus remers t’havien dut a alta mar quan el vent de llevant et va desarborar en el cor mateix dels mars. ²⁷La riquesa, les mercaderies, els productes, els mariners i pilots, els calafatadors, els comerciants, els soldats que duus a bord, la tripulació sencera, tot s’enfonsa dintre el mar el dia que naufragues. ²⁸Quan senten la cridòria dels teus pilots, la gent s’estremeix de la costa estant: ²⁹tots els remers salten de les naus, els mariners i els pilots es queden a terra. ³⁰Tothom els sent cridar per tu, clamen amargament; es tiren terra al cap i es rebolquen a la cendra. ³¹En senyal de dol per tu s’afaiten el cap i es vesteixen amb roba de sac; per tu ploren amb desconsol, es lamenten amargament. ³²Tot planyent-se entonen una elegia, canten per tu aquesta complanta: »‘Qui era com Tir, tan segura enmig del mar? ³³Quan desembarcaves les mercaderies proveïes abundosament molts pobles, l’opulència del teu comerç enriquia els reis de la terra. ³⁴Ara t’has partit enmig del mar, t’has enfonsat a l’abisme, la càrrega i la tripulació han naufragat. ³⁵Els qui habitaven lluny, a les illes, estan consternats; els seus reis tremolen, l’esgarrifança els surt a la cara. ³⁶Els mercaders de tots els pobles xiulen escruixits per tu: ets l’esglai de tothom. No existiràs mai més.’ ”

Contra el rei de Tir

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines. ³Ets més savi que Daniel, cap secret no t’és desconegut. ⁴Amb habilitat i enginy t’has creat una fortuna, has atresorat l’or i la plata. ⁵Per la teva gran destresa en el comerç has acumulat riqueses, i el teu cor se n’ha sentit orgullós. ⁶Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu: Ja que tens pretensions divines, ⁷faré venir contra tu uns estrangers, els més violents de tots els pobles; desembeinaran l’espasa, es llançaran contra el teu art meravellós i violaran la teva esplendor. ⁸Et faran baixar a la fossa i moriràs de mort violenta en el cor mateix dels mars. ⁹Quan siguis davant els teus assassins, ¿encara gosaràs dir que ets un déu? En mans dels qui et mataran seràs ben bé un home, i no un déu! ¹⁰Patiràs la mort dels incircumcisos en mans d’estrangers. Soc jo qui t’ho diu, jo, el Senyor Déu.” ¹¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹²—Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; ¹³habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat. ¹⁴Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc. ¹⁵Des del dia que fores creat mantenies una conducta íntegra, però et vas fer culpable. ¹⁶La prosperitat del teu comerç t’omplí de violència i vas pecar; llavors et vaig fer fora de la muntanya dels déus, el querubí protector et va treure d’entre les pedres de foc. ¹⁷La teva bellesa t’ha omplert d’orgull, la teva esplendor t’ha fet perdre el seny. Llavors t’he precipitat a terra i t’he convertit en espectacle dels reis. ¹⁸Eren massa les teves culpes: amb els abusos del teu comerç has profanat els teus santuaris. Per això he fet que s’aixequés de tu una flamarada que t’ha consumit; tots els qui et miren no veuen més que cendres escampades. ¹⁹Entre els pobles, els qui et coneixien estan consternats per la teva sort; ets l’esglai de tothom. No existiràs mai més.”

Contra Sidó

²⁰El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²¹—Fill d’home, adreça’t a la ciutat de Sidó i profetitza contra ella. ²²Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, Sidó! Jo seré glorificat dintre teu. Quan executaré contra tu la meva sentència i manifestaré la meva santedat, sabran que jo soc el Senyor. ²³Enviaré contra tu la pesta i correrà la sang pels carrers, l’espasa t’atacarà per tots costats i cauran les víctimes enmig teu. Llavors sabran que jo soc el Senyor.”

Repatriació d’Israel

²⁴»El poble d’Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo soc el Senyor Déu. ²⁵»Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob. ²⁶Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, soc el seu Déu.

Contra Egipte

¹El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, adreça’t al faraó, rei d’Egipte, i profetitza contra ell i contra tot el seu país. ³Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, faraó, rei d’Egipte, gran cocodril ajaçat als braços del Nil. Tu dius: ‘El Nil és meu, jo m’he creat a mi mateix.’ ⁴Doncs bé, jo et clavaré garfis a les maixelles, t’encastaré a les escates els peixos dels teus canals i te’n trauré fora amb tots els peixos que se t’hauran encastat. ⁵Et llançaré al desert amb els peixos dels teus canals. Cauràs damunt la terra ferma i no et recollirà ni t’arreplegarà ningú: et donaré als animals feréstecs i als ocellots perquè et devorin. ⁶Llavors tots els habitants d’Egipte sabran que jo soc el Senyor. Tu, Egipte, eres una canya on el poble d’Israel es recolzava; ⁷quan ells s’hi agafaven, t’esquerdaves i els esquinçaves el braç; quan s’hi repenjaven, et trencaves i els fallaven les forces. ⁸»Per tant, això et fa saber el Senyor Déu: Jo faig venir contra tu l’espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties. ⁹El país d’Egipte serà una desolació i una ruïna. Llavors sabran que jo soc el Senyor. »Tu has dit: ‘El Nil és meu, soc jo qui l’ha creat.’ ¹⁰Doncs bé, aquí em tens contra tu i contra els canals del teu Nil. El país d’Egipte serà tot ell ruïnes i desolació, des de Migdol fins a Assuan tocant a la frontera d’Etiòpia. ¹¹Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú. ¹²Faré d’Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles. ¹³»Però això us fa saber el Senyor Déu: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d’entre els pobles on hauran estat dispersats. ¹⁴Renovaré la vida d’Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d’origen. Allí formaran un petit reialme. ¹⁵Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions. ¹⁶El poble d’Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d’anar darrere seu. Llavors sabran que jo soc el Senyor Déu.”

La conquesta d’Egipte per Nabucodonosor

¹⁷El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁸—Fill d’home, escolta. Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit una dura campanya contra Tir: tots els soldats han perdut els cabells i tenen les espatlles destrossades. Però ni ell ni el seu exèrcit no han tret cap profit de la campanya contra Tir. ¹⁹Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Jo dono el país d’Egipte a Nabucodonosor, rei de Babilònia. S’endurà les seves riqueses, l’espoliarà i el saquejarà completament: aquesta serà la soldada del seu exèrcit. ²⁰Li dono el país d’Egipte en recompensa pel que ha fet contra Tir, ja que ho ha fet per mi. Ho dic jo, el Senyor Déu. ²¹»Aquell dia faré renéixer el poder del poble d’Israel. I faré que tu, fill d’home, puguis parlar de nou enmig del poble. Llavors sabran que jo soc el Senyor.

El dia del Senyor i Egipte

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, profetitza i digues: “Això anuncia el Senyor Déu: »Gemegueu! Ai, aquell dia! ³El dia s’acosta, s’acosta el dia del Senyor; serà un dia ennuvolat, l’hora de passar comptes amb les nacions. ⁴L’espasa entrarà a Egipte, i a Etiòpia tremolaran d’esglai quan a Egipte hi haurà víctimes, quan serà saquejada la seva riquesa i destruïts els seus fonaments. ⁵Etiòpia, Put i Lud, tots aquests mercenaris, Cub i els homes del país aliat, cauran tots víctimes de l’espasa. ⁶Això us fa saber el Senyor: Cauran els qui sostenen Egipte, serà abatut el seu poder arrogant. De Migdol a Assuan cauran víctimes de l’espasa. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⁷»Aquestes regions quedaran més desolades que cap altra regió; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. ⁸Quan calaré foc a Egipte i destrossaré tots els qui l’ajuden, sabran que jo soc el Senyor. ⁹Aquell dia sortiran de part meva missatgers en barques per provocar l’esgarrifança de la refiada Etiòpia. Etiòpia tremolarà el dia que Egipte serà destruït. I ja arriba, aquest dia! ¹⁰»Això fa saber el Senyor Déu: Em valdré de Nabucodonosor, rei de Babilònia, per a fer emmudir la bullícia dels egipcis. ¹¹Ell, amb el seu exèrcit, el més violent de les nacions, vindrà a destruir aquell país. Desembeinaran les espases contra Egipte i ompliran el país de cadàvers. ¹²Eixugaré els canals del Nil i posaré Egipte en mans de gent malvada; em valdré d’uns estrangers per a assolar aquell país amb tot el que conté. Soc jo, el Senyor, qui ho diu. ¹³Això anuncia el Senyor Déu: Destruiré els ídols repugnants, faré desaparèixer els falsos déus de Memfis. A Egipte no hi haurà cap més governant; escamparé el terror per tot el país. ¹⁴Assolaré Patrós, calaré foc a Tanis i executaré la sentència contra Tebes. ¹⁵Abocaré la meva indignació contra Pelúsium, fortalesa d’Egipte, i exterminaré la població de Tebes. ¹⁶»Calaré foc a Egipte, Pelúsium es cargolarà de dolor, en el mur de Tebes obriran una bretxa, i els enemics entraran a Memfis en ple dia. ¹⁷Els joves d’Heliòpolis i de Bubastis cauran víctimes de l’espasa, i la població serà enduta captiva. ¹⁸»A Dafne s’enfosquirà el dia, quan jo trencaré els jous d’Egipte i es fondrà el seu poder arrogant. Un núvol el cobrirà i la població de les ciutats serà enduta captiva. ¹⁹Quan executaré la sentència contra Egipte, sabran que jo soc el Senyor.”

El rei de Babilònia, instrument de Déu

²⁰El dia set del mes primer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²¹—Fill d’home, escolta. He trencat el braç del faraó, rei d’Egipte, però no l’han embenat per posar-hi remei ni l’hi han subjectat al cabestrell perquè recobri el vigor d’empunyar l’espasa. ²²Doncs bé, això fa saber el Senyor Déu: Vinc contra el faraó, rei d’Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l’espasa de la mà. ²³Dispersaré els egipcis per totes les nacions, els esventaré pels altres països. ²⁴Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia i li posaré a la mà la meva espasa. En canvi, trencaré els braços del faraó i gemegarà ferit de mort davant el seu enemic. ²⁵Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia, mentre que penjaran els braços del faraó. Quan posaré la meva espasa a la mà del rei de Babilònia i ell la brandarà contra el país d’Egipte, tothom sabrà que jo soc el Senyor. ²⁶Quan dispersaré els egipcis per totes les nacions i els esventaré pels altres països, tothom sabrà que jo soc el Senyor.

El faraó, cedre alterós

¹El dia u del mes tercer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva gent: »“A qui t’assembles, tu que ets tan gran? ³A un xiprer, a un cedre del Líban, de bell brancatge i d’ombra espessa, tan alterós que el seu cimal arribava a frec dels núvols. ⁴Les aigües profundes l’engrandien; el gran oceà el feia créixer, corrien les aigües abismals per l’indret on era plantat i els seus canals regaven tots els arbres del camp. ⁵Per això s’havia fet més alt que tots els altres arbres; el seu brancatge s’havia espessit, s’havien estès les seves branques, de tanta aigua com hi arribava. ⁶Niaven a les seves branques ocells de tota mena, sota el seu brancatge criaven totes les bèsties dels camps, i una multitud de nacions s’acollia a la seva ombra. ⁷Eren magnífiques la seva grandària i l’extensió del seu ramatge, perquè enfonsava les arrels dins les aigües del gran oceà. ⁸En el jardí de Déu, cap cedre no el sobrepujava, cap savina no es podia comparar al seu brancatge, cap plàtan no era semblant a una sola de les seves branques: cap arbre del jardí de Déu no l’igualava en bellesa. ⁹Jo l’havia embellit amb un ramatge abundant, n’estaven engelosits tots els arbres de l’Edèn, els arbres del jardí de Déu.

El faraó, cedre abatut

¹⁰»Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n’estava tot enorgullit, ¹¹jo l’he fet caure en mans d’un capdavanter de nacions perquè el tracti com es mereix per la seva maldat. Jo l’he destituït! ¹²Uns estrangers, els més violents de les nacions, l’han abatut i l’han deixat allí mateix. Les seves branques, les seves rames trencades han caigut per les muntanyes, per totes les valls i barrancs del país. La gent de tot arreu ha fugit de la seva ombra, l’han abandonat. ¹³»Damunt les seves despulles s’hi posen ocells de tota mena, totes les bèsties dels camps trepitgen el seu brancatge. ¹⁴»Així cap arbre ben regat no farà arribar el seu cimal a frec dels núvols ni s’enorgullirà de la seva alçària; cap arbre regat abundosament no s’alçarà amb orgull per damunt dels altres. »Tots acaben caient en poder de la mort, al país de sota terra, igual que el comú dels mortals, que davallen a la fossa. ¹⁵»Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s’han marcit. ¹⁶La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l’he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s’han consolat tots els arbres de l’Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban. ¹⁷També han baixat amb ell al país dels morts, a reunir-se amb les víctimes de l’espasa, els qui eren els seus aliats i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions. ¹⁸»A quin dels arbres de l’Edèn t’assembles, tu que ets gran i gloriós? I tanmateix t’han precipitat amb ells al país de sota terra, on jauràs amb els incircumcisos i les víctimes de l’espasa! Aquesta serà la sort del faraó i de tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Complanta pel faraó, el cocodril

¹El dia u del mes dotzè de l’any dotze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, entona una complanta pel faraó, rei d’Egipte, i digues-li: »“Semblaves el lleó de les nacions però eres com els monstres del gran oceà: xarbotejaves a les aigües abismals, les enterbolies amb les potes, enfangaves els rius profunds. ³Això et fa saber el Senyor Déu: Estendré al teu damunt la meva xarxa, en presència d’un aplec de pobles, i et trauran amb el meu filat. ⁴Et llançaré a terra, et tiraré enmig del camp, faré venir sobre teu tota mena d’ocellots i atiparé amb la teva carn tots els animals feréstecs. ⁵Escamparé les teves carns per les muntanyes, ompliré les valls de la teva carronya. ⁶Assaonaré amb la teva sang el país on et banyaves i els barrancs se n’ompliran. ⁷Quan t’apaguis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol i la lluna amagarà la seva llum. ⁸Per tu enfosquiré tots els astres que brillen al cel i cobriré de tenebres el teu país. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⁹»Quan faré arribar a les nacions la nova de la teva ruïna, quedarà trasbalsat el cor de molts pobles, fins i tot dels països que no coneixies. ¹⁰Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d’ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida. ¹¹»Això et fa saber el Senyor Déu: Et caurà al damunt l’espasa del rei de Babilònia. ¹²»Amb l’espasa dels guerrers, dels més violents entre els pobles, abatré la teva gent. Destrossaran l’orgull d’Egipte, s’esvairà tot el que hi habita. ¹³Faré desaparèixer tot el bestiar de la vora de les aigües, no les enterbolirà mai més cap peu d’home ni les enfangarà cap peülla d’animal. ¹⁴Llavors aclariré aquelles aigües, els seus corrents fluiran com l’oli. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁵Quan convertiré la terra d’Egipte en un desert i el país serà buidat d’allò que l’omple, quan hauré malferit tots els qui hi viuen, llavors sabran que jo soc el Senyor.” ¹⁶»Aquesta és la complanta que entonaran. La cantaran les dones de totes les nacions, la cantaran per la dissort d’Egipte i per tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.

El sepulcre, destí dels pobles poderosos

¹⁷L’any dotze, el dia quinze del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁸—Fill d’home, lamenta’t ara per la sort de la gent d’Egipte i, en la teva complanta, fes-los baixar al país de sota terra amb les altres ciutats de les nacions poderoses: que acompanyin els qui davallen a la fossa. ¹⁹»¿Ets potser més agraciat que els altres? Baixa i jeu amb els incircumcisos! ²⁰Tots cauen entre les víctimes de l’espasa! Egipte també està a mercè de l’espasa: endueu-vos-el amb tota la seva gent. ²¹D’enmig del país dels morts, els millors guerrers amb els seus aliats li parlaran. Els incircumcisos, víctimes de l’espasa, han baixat tots en aquell país i ara hi jeuen plegats. ²²»Allí hi ha el rei d’Assíria i tota la seva cort. L’envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots han caigut víctimes de l’espasa. ²³Tenen les tombes a l’indret més profund de la fossa; aquí hi ha la seva cort i, al seu voltant, els sepulcres dels soldats. Tots han caigut víctimes de l’espasa, ells que havien escampat el terror per la terra dels vivents. ²⁴»Allí hi ha el rei d’Elam i tota la seva gent. L’envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots han caigut víctimes de l’espasa. Aquests incircumcisos que havien escampat el terror per la terra dels vivents han baixat al país de sota terra i ara porten el seu deshonor amb els altres que són a la fossa. ²⁵El rei d’Elam està ajagut entre les víctimes, enmig de tota la seva gent; al seu voltant hi ha els sepulcres dels seus soldats. Tots són uns incircumcisos i han caigut víctimes de l’espasa. Havien escampat el terror per la terra dels vivents, però ara porten la seva deshonra amb els altres que són a la fossa, entre les víctimes de la guerra. ²⁶»Allí hi ha els reis de Mèixec i Tubal i tota la seva gent. Els envolten els sepulcres dels seus soldats. Tots són uns incircumcisos, víctimes de l’espasa, ells que havien escampat el terror per la terra dels vivents. ²⁷No jeuen amb els herois, caiguts en temps antics, aquells que, a la terra dels vivents, inspiraven terror. Aquells herois baixaren al país dels morts amb el seu armament, i els van posar l’espasa sota el cap, tot i que les seves culpes continuen pesant damunt d’ells. ²⁸Però tu, faraó, jauràs destrossat entre els incircumcisos, entre les víctimes de l’espasa. ²⁹»Allí hi ha Edom amb els seus reis i tots els seus dignataris. Malgrat el seu heroisme, han acabat entre les víctimes de l’espasa i jeuen amb els incircumcisos que han baixat a la fossa. ³⁰»Allí hi ha tots els prínceps del nord i tots els sidonis, que han baixat amb les víctimes de la guerra. Malgrat el terror que inspiraven, aquests incircumcisos ara s’avergonyeixen del seu heroisme i jeuen entre les víctimes de l’espasa; porten la ignomínia dels qui davallen a la fossa. ³¹»Quan el faraó els veurà, es consolarà de la sort de tota la seva gent: ell i tot el seu exèrcit hauran estat víctimes de l’espasa. Ho dic jo, el Senyor Déu. ³²Jo permetia que escampés el seu terror per la terra dels vivents, però ell i tota la seva gent jauran amb els incircumcisos, que han caigut víctimes de l’espasa. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Restauració d’Israel (33-37)

Ezequiel, el sentinella

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: “Suposem que jo, el Senyor, faig venir l’espasa de l’enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella. ³Quan aquest veurà que l’espasa de l’enemic s’acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble. ⁴Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort. ⁵Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d’alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida. ⁶Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.” ⁷»A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. ⁸Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et demanaré comptes de la seva sang. ⁹Si tu, en canvi, l’adverteixes que s’aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.

El malvat que es converteixi viurà

¹⁰»Tu, fill d’home, digues al poble d’Israel: “Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’ ” ¹¹Digues-los, doncs, de part meva: “Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no desitjo la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per què heu de voler morir, poble d’Israel?” ¹²»Tu, fill d’home, digues també això als del teu poble: “El bé que un home just havia fet no el salvarà si un dia es torna infidel. El mal que el malvat havia comès no causarà la seva perdició si un dia renuncia a la seva maldat. Però tampoc no podrà viure el just perquè fins aleshores ha estat just, si un dia peca. ¹³Suposem que jo dic al just que certament viurà, però ell, refiat que és just, es torna culpable: tot el seu bon comportament no li servirà de res, i morirà per les culpes comeses. ¹⁴En canvi, si jo dic al malvat: ‘Segur que moriràs’, però ell renuncia a la seva vida pecadora, viu rectament i obra el bé, ¹⁵si torna les penyores i restitueix el que havia robat, segueix els preceptes que donen vida i ja no comet res de mal, ben cert que viurà, no morirà. ¹⁶Cap dels pecats que havia comès no li serà tingut en compte. És ben cert que viurà si ha viscut rectament i ha obrat el bé.” ¹⁷»Però els del teu poble diran: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada”, quan és la seva manera d’obrar la que va desencaminada. ¹⁸Si el just deixa de fer el bé i comet el mal, morirà per culpa d’això. ¹⁹Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, viurà gràcies a això. ²⁰I encara diran que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! Sapigueu, poble d’Israel, que jutjaré cada un de vosaltres segons la seva conducta.

Pretensions dels no deportats

²¹L’any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desè, se’m va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué: —La ciutat ha estat destruïda! ²²Però la tarda abans de l’arribada del fugitiu, la mà del Senyor s’havia apoderat de mi i m’havia tornat l’ús de la paraula. Quan l’escàpol se’m va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut. ²³Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²⁴—Fill d’home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d’Israel van dient: “Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dona el país perquè el posseïm.” ²⁵Doncs bé, tu digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres, que preneu part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió? ²⁶Vosaltres, que confieu tan sols en les vostres espases, que cometeu coses abominables i deshonreu cada un la dona del veí, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?” ²⁷Digues-los de part meva: “Això us fa saber el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que els qui han quedat a les ciutats en ruïnes cauran per l’espasa; als qui són fora poblat els donaré a les bèsties perquè els devorin, i els qui s’han refugiat en llocs escarpats o a les coves moriran de pesta. ²⁸Devastaré el país i el convertiré en un desert, i quedarà abatut el seu poder arrogant. Les muntanyes d’Israel quedaran desolades, no hi passarà ningú.” ²⁹Quan hauré convertit el país d’Israel en un desert desolat per culpa de totes les abominacions que han comès, sabran que jo soc el Senyor. ³⁰»Tu, fill d’home, escolta. Els del teu poble xerren de tu darrere els murs i a les portes de les cases. Parlen l’un amb l’altre, cadascú amb el del seu costat, i diuen: “Veniu a escoltar quina paraula ve del Senyor.” ³¹Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs. ³²Mira, et tenen per un cantor d’amors, un cantor de veu deliciosa, un mestre en l’art de tocar acompanyaments. Escolten de gust el teu missatge, però ningú d’ells no el posa en pràctica. ³³Ara bé, quan es complirà el que tu has dit —i ja està a punt de complir-se—, llavors sabran que hi havia un profeta enmig d’ells.

Contra els reis que pasturen Israel

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? ³Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. ⁴En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. ⁵Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! ⁶Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo. ⁷»Per tant, pastors, escolteu la paraula del Senyor: ⁸Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que el meu ramat ha estat depredat i devorat pels animals salvatges, perquè no tenia pastors. Els meus pastors no se n’ocupen: en comptes de pasturar-lo, es pasturen a ells mateixos. ⁹Doncs ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor. ¹⁰Això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra els pastors. Jo mateix buscaré les meves ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar. Els pastors no es pasturaran més a ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ovelles i mai més no les podran devorar. ¹¹»Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. ¹²Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s’havien dispersat. ¹³Les faré sortir d’entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d’Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. ¹⁴Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d’Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. ¹⁵Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁶Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l’ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat. ¹⁷»I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs: ¹⁸¿No en teniu prou de pasturar en una bona pastura, que encara heu de trepitjar l’herba que queda? ¿No us basta beure l’aigua clara, que encara enterboliu amb les potes l’aigua on heu begut? ¹⁹Les meves ovelles han de menjar herba trepitjada i beure aigua enterbolida! ²⁰Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra, ²¹perquè vosaltres, amb el costat i l’espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. ²²Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra. ²³»Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor. ²⁴Jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Ho dic jo, el Senyor. ²⁵»Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries. ²⁶Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya; faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció, ²⁷perquè els arbres dels camps donin els seus fruits, i la terra, les seves collites. Viuran confiadament a la seva terra: jo trencaré el seu jou i els alliberaré del poder dels qui els esclavitzaven, i llavors sabran que jo soc el Senyor. ²⁸No seran més botí dels estrangers ni els devoraran les bèsties ferotges. Viuran segurs, sense que els esveri ningú. ²⁹Faré cèlebre la fertilitat dels seus conreus; en el país no hi haurà més víctimes de la fam ni seran més l’escarni dels estrangers. ³⁰Aleshores sabran que jo, el Senyor, el seu Déu, soc amb ells i que ells, el casal d’Israel, són el meu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu. ³¹Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo soc el vostre Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Contra Edom

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, adreça’t a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella. ³Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, muntanya de Seïr! Tinc la mà aixecada contra tu i faré de tu un desert desolat. ⁴Convertiré en ruïnes les teves ciutats i quedaràs desolada. Llavors sabràs que jo soc el Senyor. ⁵»Des de sempre has odiat els israelites i els has fet caure víctimes de l’espasa en el moment de la seva desgràcia, quan el seu pecat havia arribat al final. ⁶Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et convertiré en sang i que la sang et perseguirà. Tu has odiat els qui porten la teva mateixa sang; per això et perseguirà la sang que has vessat. ⁷Faré de les muntanyes de Seïr un desert desolat i n’extirparé els qui les recorren. ⁸Ompliré de víctimes les seves muntanyes. Per tossals, valls i barrancs cauran les víctimes de l’espasa. ⁹»Et deixaré desolada per sempre, les teves ciutats quedaran deshabitades. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ¹⁰»Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel! ¹¹Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et tractaré amb la mateixa indignació i el mateix furor amb què tu vas tractar els israelites per l’odi que els tenies. Per la manera com et castigaré, em faré conèixer a ells. ¹²Llavors sabràs que jo, el Senyor, he sentit tots els ultratges que tu has proferit contra les muntanyes d’Israel: ‘Quin desert, aquestes muntanyes! Ens les donen, són ben nostres!’ ¹³Heu aixecat la veu en contra meu, no heu parat de malparlar de mi. Jo mateix ho he sentit. ¹⁴»Això et fa saber el Senyor Déu: Tota la terra s’alegrarà quan et convertiré en un desert. ¹⁵Tu t’alegraves de veure convertida en un desert l’heretat d’Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo soc el Senyor.”

Promesa a les muntanyes d’Israel

¹»I ara tu, fill d’home, profetitza a les muntanyes d’Israel. Digues: “Muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor. ²Això us anuncia el Senyor Déu: L’enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’ ³Per tant, profetitza i digues-los de part meva això que jo, el Senyor Déu, els faig saber: Us han devastat i cobejat per tots cantons fins a convertir-vos en possessió dels qui quedaven de les nacions veïnes; la gent malparlava de vosaltres i us difamava. ⁴Per això, muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor Déu! Això anuncia el Senyor Déu a les muntanyes, als tossals, als barrancs, a les valls, a les ruïnes desolades i a les ciutats abandonades que han estat el botí i la befa dels qui quedaven de les nacions del voltant: ⁵Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat. ⁶Profetitza, doncs, a la terra d’Israel i digues a les muntanyes, als tossals, als barrancs i a les valls el que jo, el Senyor Déu, els anuncio: Aquí em teniu. Parlo ple de zel i d’indignació per la ignomínia que us fan passar les nacions. ⁷Doncs bé, això us anuncia el Senyor Déu: Juro, alçant la mà, que les nacions que us envolten passaran també per la ignomínia. ⁸»Però vosaltres, muntanyes d’Israel, us cobrireu de brancatge i donareu fruits per al meu poble d’Israel, que aviat tornarà. ⁹Jo vindré a vosaltres i me n’ocuparé: sereu conreades i sembrades. ¹⁰Faré que creixi molt la vostra població, la de tot el poble d’Israel. Les ciutats tornaran a ser habitades, i les ruïnes, reconstruïdes. ¹¹Faré que augmenti la gent i el bestiar: seran molts i fecunds. Us repoblaré com en els temps passats i us faré més felices que en els primers temps. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ¹²Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d’Israel, i en prendran possessió. Tu, país d’Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills. ¹³Això t’anuncia el Senyor Déu: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble. ¹⁴Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁵No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d’altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

El poble, renovat pel Senyor

¹⁶El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁷—Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació. ¹⁸Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat. ¹⁹Els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. Aquest és el càstig que vaig fer caure damunt d’ells pel seu comportament i per tot el que feien. ²⁰A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d’ells: “Aquest és el poble del Senyor, però s’ha vist obligat a abandonar el seu país.” ²¹Llavors em va doldre de veure que el casal d’Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven. ²²»Per tant, digues al poble d’Israel això que els anuncio jo, el Senyor Déu: “No ho faig perquè ho hàgiu merescut, poble d’Israel, sinó pel meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu. ²³Jo santificaré el meu gran nom, que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d’ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo soc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor Déu. ²⁴Us prendré d’entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra. ²⁵Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres impureses, us purificaré de tots els vostres ídols. ²⁶Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres el cor de pedra i us en donaré un de carn. ²⁷Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. ²⁸Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu. ²⁹Us alliberaré de totes les vostres impureses; faré granar el blat i abundarà, i no us deixaré passar més fam. ³⁰Multiplicaré els fruits dels arbres i les collites dels camps; mai més no haureu de suportar davant les nacions la vergonya de passar fam. ³¹Llavors us recordareu del vostre mal comportament, de les vostres obres que no eren bones, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per les vostres culpes i les vostres abominacions. ³²Però tot això no ho faré pas perquè ho hàgiu merescut. Sapigueu-ho bé! Ho dic jo, el Senyor Déu. Avergonyiu-vos, poble d’Israel, avergonyiu-vos del vostre comportament. ³³»Això us anuncia el Senyor Déu: El dia que jo us purificaré de totes les vostres culpes, que repoblaré les vostres ciutats, i seran reconstruïdes les vostres ruïnes, ³⁴la terra abandonada tornarà a ser conreada: no serà més un ermot a la vista de tots els qui passaven. ³⁵Aleshores diran: ‘Mireu, aquesta terra abandonada s’ha convertit en un jardí com el jardí de l’Edèn, i les ciutats enrunades, desolades i derruïdes, ara estan fortificades i habitades.’ ³⁶Les nacions que hauran quedat al voltant vostre sabran que jo, el Senyor, reedifico les ciutats que estan en ruïnes i replanto els camps abandonats. Jo, el Senyor, ho he dit i ho compliré. ³⁷»Això anuncia el Senyor Déu: Permetré novament al poble d’Israel que em cerqui, i jo actuaré a favor d’ells; multiplicaré els seus homes com un ramat d’ovelles, ³⁸com un ramat d’ovelles consagrades, com ovelles reunides a Jerusalem els dies de gran festa. Així les ciutats enrunades s’ompliran de ramats d’homes. Llavors sabran que jo soc el Senyor.”

La visió dels ossos

¹La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em feu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos. ²Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. ³Llavors em preguntà: —Fill d’home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos? Jo li vaig respondre: —Senyor Déu, només tu ho saps. ⁴Ell em digué: —Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: “Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. ⁵Això anuncia el Senyor Déu a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. ⁶Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo soc el Senyor.” ⁷Jo vaig profetitzar, tal com ell m’havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d’enrenou, els ossos es van ajuntar l’un amb l’altre. ⁸Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. ⁹El Senyor em digué: —Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor Déu: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.” ¹⁰Jo vaig profetitzar tal com ell m’havia ordenat, i l’esperit va entrar dins d’ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran. ¹¹Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.” ¹²Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: “Això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d’Israel. ¹³Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. ¹⁴Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor.”

Israel i Judà, un sol regne

¹⁵El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁶—Tu, fill d’home, pren un bastó i escriu-hi: “És de Judà i dels israelites units a ell.” Pren-ne després un altre i escriu-hi: “És de Josep i de tot el poble d’Israel unit a ell.” Aquest serà el bastó d’Efraïm. ¹⁷Ajunta’ls després l’un amb l’altre perquè formin un sol bastó i quedin units en la teva mà. ¹⁸Quan els del teu poble et diran: “Explica’ns què significa això”, ¹⁹digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Jo prendré el bastó de Josep, que és a les mans d’Efraïm i de les altres tribus d’Israel unides a ell, i l’ajuntaré amb el de Judà. En faré un sol bastó i quedaran units en la meva mà.” ²⁰Els bastons escrits, tingues-los a la mà, de manera que tothom els vegi. ²¹Després digues-los: “Això diu el Senyor Déu: Jo prendré els israelites d’entre les nacions on han anat, els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra. ²²Allí, a les muntanyes d’Israel, en faré un sol poble, i tindran tots un sol rei. No formaran ja dos pobles ni estaran dividits en dos reialmes. ²³No tornaran a quedar impurs amb els seus ídols repugnants i detestables ni amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d’apostasia i els purificaré; llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. ²⁴»El meu servent David regnarà damunt d’ells, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus decrets, guardaran els meus preceptes i els posaran en pràctica. ²⁵Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent: ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran per sempre allà on els seus pares havien habitat, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep. ²⁶»Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d’ells el meu santuari; ²⁷tindré enmig d’ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. ²⁸Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel.”

Triomf final contra els enemics del Senyor (38-39)

Profecia contra Gog

¹El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²—Fill d’home, adreça’t a Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal, al país de Magog, i profetitza contra ell. ³Digues: “Això et fa saber el Senyor Déu: Aquí em tens contra tu, Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal. ⁴Et posaré garfis a les maixelles i t’arrossegaré on vulgui. Et faré sortir en campanya amb tot el teu exèrcit: els cavalls, les dotacions dels carros de guerra perfectament armades, forts contingents de tropes portant escuts i rodelles, tots empunyant l’espasa. ⁵Soldats de Pèrsia, Etiòpia i Put, tots equipats amb escuts i cascos, seran els teus aliats. ⁶Hi haurà els batallons de Gómer i de Bet-Togarmà, els de l’extrem inaccessible del nord: molts pobles seran aliats teus. ⁷Prepara’t bé, estigues a punt amb totes les tropes que has concentrat al teu voltant i tingues-les en estat d’alerta. ⁸»Passats molts anys rebràs una ordre. En els darrers temps vindràs contra un país restablert de la ruïna, contra un poble aplegat d’enmig de les nacions a les muntanyes d’Israel, que havien estat constantment desolades. Des del dia que aquell poble havia estat tret de les nacions on vivia, tots ells habitaven segurs a Israel. ⁹Però tu, amb els teus batallons i amb tota la multitud de pobles aliats, arribaràs com una nuvolada que cobrirà el país. ¹⁰»Això t’anuncia el Senyor Déu: Aquell dia et vindran al cap certs pensaments i tramaràs un pla malvat. ¹¹Et diràs: ‘Envairé un país indefens, atacaré una gent tranquil·la, que viu confiada en ciutats sense muralles i desguarnides de portes i forrellats.’ ¹²Hi aniràs per robar i saquejar, per girar la mà contra les ruïnes repoblades i contra un poble aplegat d’enmig de les nacions, que viu de la cria del bestiar i del comerç i que habita en el melic de la terra. ¹³La gent de Saba i Dedan, els mercaders de Tarsis i tots els seus marxants et diran: ‘¿Has vingut per saquejar? ¿Has mobilitzat les teves tropes per emparar-te del botí, per apoderar-te de la plata i de l’or, del bestiar i de les mercaderies i endur-te’n grans trofeus?’ ” ¹⁴»Doncs bé, fill d’home, profetitza i digues a Gog: “Això et fa saber el Senyor Déu: ¿No és cert que el dia que el meu poble d’Israel viurà segur, tu et posaràs en marxa? ¹⁵Vindràs del teu territori, de l’extrem inaccessible del nord, amb la multitud de pobles aliats, tots ells muntats a cavall, una gran host, un exèrcit poderós. ¹⁶Atacaràs el meu poble d’Israel com una nuvolada que cobrirà el país. Això succeirà en els darrers temps. Jo et faré venir contra el meu país, perquè les nacions em coneguin, i davant d’elles faré resplendir la meva santedat valent-me de tu, Gog. ¹⁷»Això et fa saber el Senyor Déu: Tu, Gog, ¿no ets aquell de qui vaig parlar en temps passats mitjançant els meus servents, els profetes d’Israel? Ja llavors profetitzaren durant anys que jo et faria venir contra el meu poble. ¹⁸Però quan tu, Gog, atacaràs aquell dia la terra d’Israel, m’encendré d’indignació. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁹Ho dic ple de zel, en el foc del meu furor. Aquell dia, jo t’asseguro que a la terra d’Israel hi haurà un gran terratrèmol. ²⁰Davant meu tremolaran els peixos del mar, els ocells del cel, les bèsties del camp, els animals que s’arrosseguen per terra i tots els homes que hi ha en el país. Les muntanyes s’enfonsaran, cauran els penyals i totes les muralles es desplomaran. ²¹Per totes les meves muntanyes, Gog, cridaré l’espasa perquè vagi contra tu; els teus soldats es giraran els uns contra els altres. Ho dic jo, el Senyor Déu. ²²Et desafiaré amb la pesta i el carnatge; faré caure damunt teu i els teus batallons, i sobre la multitud de pobles aliats, una pluja torrencial, pedregada, foc i sofre. ²³Així faré resplendir la meva grandesa i la meva santedat i faré que em coneguin moltes nacions. Llavors sabran que jo soc el Senyor.”

Derrota de Gog

¹»Tu, fill d’home, profetitza contra Gog. Digues: “Això t’anuncia el Senyor Déu: Aquí em tens contra tu, Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal. ²Et portaré on vulgui, t’arrossegaré, et conduiré, et faré venir i, des de l’extrem inaccessible del nord, et faré atacar les muntanyes d’Israel. ³Trencaré l’arc que tens a la mà esquerra i et faré caure les fletxes de la mà dreta. ⁴Moriràs amb tots els teus batallons i la multitud de pobles aliats teus, a les muntanyes d’Israel; us donaré als voltors, als ocellots de tota mena i a les bèsties salvatges perquè us devorin. ⁵Moriràs a camp ras, perquè jo ho he anunciat. Ho diu el Senyor Déu. ⁶Calaré foc al país de Magog i a les costes llunyanes, on la gent viu confiada. Llavors sabran que jo soc el Senyor. ⁷Faré conèixer el meu sant nom enmig d’Israel, el meu poble, i no deixaré que el profanin mai més. Llavors els altres pobles sabran que jo, el Senyor, el Sant, soc a Israel. ⁸Mira, tot això ja s’acosta i es complirà. Aquest és el dia de què he parlat. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⁹Llavors els habitants de les ciutats d’Israel sortiran, encendran foc i l’alimentaran amb armament: escuts i rodelles, arcs, fletxes, dards i llances. Podran alimentar aquell foc durant set anys. ¹⁰La gent no haurà de recollir llenya pel camp ni en tallarà dels boscos, perquè per a mantenir el foc en tindran prou amb el material de guerra. »Espoliaran els qui abans els havien espoliat a ells, saquejaran els qui abans els havien saquejat a ells. Ho dic jo, el Senyor Déu.” ¹¹»Quan arribarà aquell dia, donaré a Gog per sepultura un lloc famós a Israel. Serà la vall dels Vianants, a l’est del Mar Mort. La sepultura impedirà que els vianants hi passin. Allí enterraran Gog amb tota la seva tropa, i l’anomenaran la vall de la Tropa de Gog. ¹²El poble d’Israel necessitarà set mesos per a enterrar-los i purificar així el país. ¹³Tota la gent del poble prendrà part en aquest enterrament, i serà per a ells memorable el dia que hauré mostrat la meva glòria. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁴Passats set mesos, encara designaran homes que recorrin constantment el país, en companyia dels vianants, per enterrar els qui hauran quedat insepults i purificar així el territori. ¹⁵Aquests homes recorreran el país i, si un d’ells veu ossos humans, hi posarà al costat un munt de pedres, fins que els enterradors els hauran sepultat a la vall de la Tropa de Gog. ¹⁶També la ciutat d’aquella vall s’anomenarà Amonà (que vol dir “tropa”). Així purificaran el país. ¹⁷»Tu, fill d’home, digues a tota mena d’ocellots i a totes les bèsties salvatges: “Això us anuncia el Senyor Déu: Veniu, reuniu-vos, aplegueu-vos de tot arreu per prendre part en el gran sacrifici de víctimes immolades per a vosaltres a les muntanyes d’Israel. Menjareu carn i beureu sang; ¹⁸menjareu carn d’herois i beureu sang dels capitostos de la terra; tots ells seran com marrans, anyells, bocs i toros engreixats als pasturatges de Basan. ¹⁹D’aquest sacrifici que he preparat per a vosaltres, en menjareu greix fins a atipar-vos i en beureu sang fins a embriagar-vos. ²⁰A la meva taula us atipareu de cavalls i de mules, d’herois i de guerrers de tota mena. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Resum del missatge d’Ezequiel

²¹»Mostraré a les nacions la meva glòria, i totes veuran que faig justícia i descarrego damunt d’elles el poder de la meva mà. ²²Des d’aquell dia i per sempre, el poble d’Israel sabrà que jo soc el Senyor, el seu Déu. ²³Les altres nacions comprendran que el poble d’Israel va ser deportat per la seva pròpia culpa, perquè m’eren infidels; per això els vaig girar l’esquena, els vaig deixar en mans dels enemics, i tots van caure víctimes de l’espasa. ²⁴Els vaig girar l’esquena tal com mereixien les seves profanacions i les seves infidelitats. ²⁵»Però això anuncia el Senyor Déu: Des d’ara tindré misericòrdia del poble d’Israel, renovaré la vida dels descendents de Jacob i em mostraré gelós del meu sant nom. ²⁶S’avergonyiran de totes les faltes que han comès contra mi, quan habitaran en seguretat a la seva terra, sense que els torbi ningú. ²⁷Els faré tornar dels altres pobles, els aplegaré dels països dels seus enemics i mostraré així la meva santedat davant moltes nacions. ²⁸Aleshores sabran que jo soc el Senyor, el seu Déu, quan, després d’haver-los deportat enmig de les nacions, els aplegaré a la seva terra, sense deixar-ne exclòs ni un de sol. ²⁹No els giraré mai més l’esquena, perquè hauré infós el meu esperit al poble d’Israel. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Un nou temple, una nova ciutat, un nou país (40-48)

Visió del futur temple de Jerusalem

¹L’any vint-i-cinc de la nostra deportació, el dia deu del mes en què començava l’any, catorze anys després de la destrucció de la ciutat, aquell mateix dia la mà del Senyor es va apoderar de mi per dur-me al lloc on hi ha la ciutat. ²En visions divines em va transportar a la terra d’Israel. Em deixà dalt d’una muntanya molt alta, a la part sud de la qual hi havia com les edificacions d’una ciutat. ³Quan m’hi hagué conduït, vaig veure-hi un home que tenia un aspecte com de bronze. Estava dret a la porta i duia a la mà una corda de lli i una vara d’amidar. ⁴Aquell home em digué: —Fill d’home, obre bé els ulls i para l’orella, estigues atent a tot el que jo et mostraré, ja que has estat portat aquí perquè t’ho facin veure. Després explica al poble d’Israel tot el que hauràs vist.

El mur exterior

⁵Vaig veure un mur que encerclava tot el temple, a l’exterior del santuari. L’home portava a la mà una vara d’amidar de sis colzades antigues. Amidà el mur, i feia una vara d’amplada i una d’alçada.

Porta exterior oriental

⁶Després l’home vingué a la porta oriental, pujà els esglaons i amidà el llindar de l’entrada de la porta, que feia una vara d’amplada; el primer llindar feia, doncs, una vara d’amplada. ⁷Les cambres de guàrdia que hi havia a cada costat de l’entrada feien cadascuna una vara de llargada per una d’amplada, i entre cambra i cambra hi havia un espai de cinc colzades. Seguia la sortida que donava al vestíbul, el qual estava orientat vers el santuari. El llindar d’aquesta sortida tenia l’amplada d’una vara. ¹⁰A cada costat de la porta oriental hi havia tres cambres de guàrdia, que feien totes les mateixes mides, i les pilastres que hi havia a cada costat tenien també les mateixes dimensions. ¹¹Acabat va amidar l’obertura de la porta, i feia deu colzades d’amplada i tretze de llargada. ¹²A banda i banda del passadís i davant les cambres, que tenien una estructura quadrada de sis colzades per cada costat, hi havia una vorera que feia una colzada. ¹³Seguidament va amidar des de l’extrem del terrat d’una cambra fins al de l’altra que tenia enfront: l’amplada era de vint-i-cinc colzades. Les entrades de les cambres eren una davant de l’altra. ¹⁴I va comptar seixanta colzades per a les pilastres. L’atri arribava fins a tocar les pilastres del vestíbul. El vestíbul era envoltat per l’atri. ¹⁵Des de la façana de la porta fins a l’altra façana, la del costat del vestíbul, al fons de la porta, hi havia cinquanta colzades. ¹⁶A les cambres de guàrdia i a les seves pilastres hi havia finestres amb gelosies tot a l’entorn de l’interior de la porta; també n’hi havia a l’interior del vestíbul, tot al voltant. A cada pilastra hi havia palmeres esculpides.

L’atri exterior

¹⁷Després em va fer entrar a l’atri exterior, i vaig veure que hi havia estances i, a més, un empedrat tot al voltant de l’atri. Hi havia trenta estances al llarg d’aquell empedrat. ¹⁸L’empedrat, que arribava als costats de les portes, en tota la seva extensió, era a peu pla. ¹⁹Llavors va amidar la distància, des de la façana de la porta oriental que donava a l’atri exterior fins a la façana exterior de la porta de l’atri interior, i era de cent colzades. La distància era la mateixa tant pel costat oriental com pel costat nord.

Porta exterior nord

²⁰L’home va amidar la llargada i l’amplada de la porta nord que dona a l’atri exterior. ²¹Les cambres de guàrdia, tres a una banda del passadís i tres a l’altra, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes dimensions que les de la primera porta, és a dir, cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada. ²²Les seves finestres amb gelosies, el vestíbul i els relleus de palmeres tenien les mateixes dimensions que els de la porta oriental. S’hi pujava per set esglaons, i a l’altre costat de la porta hi havia el vestíbul. ²³Enfront de la porta nord que dona a l’atri exterior hi havia, igual com a la porta oriental, una altra porta que donava a l’atri interior. L’home va amidar la distància d’una porta a l’altra, i era de cent colzades.

Porta exterior sud

²⁴L’home em va conduir cap al sud, i vaig veure que també hi havia una porta orientada en aquesta direcció. Va amidar les pilastres i el vestíbul, i tenien les mateixes dimensions que els de les altres portes. ²⁵Tot a l’entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres iguals que les de les altres portes. Les dimensions de la porta eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada. ²⁶S’hi pujava per set esglaons, i a l’altre costat de la porta hi havia el vestíbul. A les pilastres d’una banda i de l’altra hi havia relleus de palmeres. ²⁷L’atri interior també tenia una porta orientada cap al sud. Va amidar la distància entre aquesta porta i la porta sud que donava a l’atri exterior, i era de cent colzades.

Porta sud de l’atri interior

²⁸Després em va fer entrar a l’atri interior per la porta sud. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. ²⁹Les cambres de guàrdia, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes mides que les altres. Tot a l’entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada. ³⁰L’envoltaven vestíbuls que feien vint-i-cinc colzades de llargada per cinc d’amplada. ³¹El vestíbul donava a l’atri exterior. A les seves pilastres hi havia relleus de palmeres, i l’escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.

Porta oriental de l’atri interior

³²Després em va conduir a la porta oriental de l’atri interior. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. ³³Les cambres de guàrdia, les pilastres i el vestíbul tenien les mateixes dimensions que els altres. A l’entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada. ³⁴El vestíbul donava a l’atri exterior. A les pilastres d’una banda i de l’altra hi havia relleus de palmeres, i l’escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.

Porta nord de l’atri interior

³⁵Acabat em va dur a la porta nord de l’atri interior. Va amidar la porta, i tenia les mateixes dimensions que les altres. ³⁶També tenia cambres de guàrdia, pilastres i vestíbul. A l’entorn de la porta i del vestíbul hi havia finestres amb gelosies. Les dimensions totals eren de cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada. ³⁷Les pilastres del vestíbul donaven a l’atri exterior. A les pilastres d’una banda i de l’altra hi havia relleus de palmeres, i l’escalinata que hi portava tenia vuit esglaons.

Instal·lacions per als sacrificis

³⁸Hi havia una estança, que tenia l’entrada vora les pilastres de les portes. Allí rentaven els animals abans d’oferir-los en holocaust. ³⁹A una banda i altra del vestíbul de la porta hi havia dues taules per a degollar-hi els animals que havien de ser oferts en holocaust, en sacrifici pel pecat o en sacrifici de reparació. ⁴⁰D’altra banda, al costat exterior, pujant a l’entrada de la porta nord, hi havia també dues taules, i a l’altre costat del vestíbul n’hi havia dues més. ⁴¹Així hi havia quatre taules a un costat de la porta i quatre a l’altre. Eren vuit taules, doncs, les que servien per a degollar-hi els animals. ⁴²Les quatre taules reservades per als holocaustos eren de pedra tallada, d’una colzada i mitja de llargada per una i mitja d’amplada i una d’alçada. Allà deixaven els instruments amb què degollaven els animals destinats als holocaustos i als altres sacrificis. ⁴³A banda i banda, les taules tenien quatre dits de vora inclinada cap a l’interior. Sobre aquestes taules posaven la carn per a les ofrenes.

Estances per als cantors i els sacerdots

⁴⁴Fora de la porta nord que dona a l’atri interior, tocant a aquest atri, hi havia les estances dels cantors; eren al costat de la porta nord, amb les façanes orientades cap al sud. Al costat de la porta oriental hi havia una altra estança amb la façana orientada cap al nord. ⁴⁵Llavors l’home em digué: —L’estança que té la façana orientada cap al sud és per als sacerdots que oficien en el santuari, ⁴⁶i l’estança que la té orientada cap al nord és per als sacerdots que oficien a l’altar. Aquests sacerdots són descendents de Sadoc, i són els únics entre els descendents de Leví que poden acostar-se al Senyor per donar-li culte.

L’atri interior i el vestíbul del santuari

⁴⁷Després va prendre les mides de l’atri interior: era un quadrat que feia cent colzades per costat. Davant el santuari hi havia l’altar. ⁴⁸Després em va dur al vestíbul del santuari i amidà les pilastres del vestíbul: feien cinc colzades les d’un costat i cinc les de l’altre, i l’amplada a banda i banda de la porta era de tres colzades. ⁴⁹La llargada del vestíbul era de vint colzades, i l’amplada, d’onze. S’hi pujava per una escalinata de deu esglaons. Vora cada una de les dues pilastres que emmarcaven l’entrada hi havia una columna.

La nau del santuari i el lloc santíssim

¹L’home em va fer entrar a la nau del santuari i amidà les pilastres a banda i banda: totes dues feien sis colzades d’amplada. Aquesta és l’amplada del tabernacle. ²L’entrada feia deu colzades d’amplada i els muntants tenien un gruix de cinc colzades. Després va amidar la nau del santuari: feia quaranta colzades de llargada per vint d’amplada. ³Tot seguit va entrar a la cambra situada al fons del santuari i amidà les pilastres de l’entrada: cada una feia dues colzades; l’entrada tenia sis colzades i l’amplada a banda i banda de la porta era de set colzades. ⁴Acabat va amidar la cambra interior: tenia vint colzades de llargada per vint d’amplada a continuació de la nau del santuari. Llavors l’home em digué: —Aquest és el lloc santíssim.

Les cambres laterals del santuari

⁵Després l’home va prendre les mides del mur del santuari: feia sis colzades de gruix. Les cambres que hi havia tot al seu voltant feien quatre colzades d’amplada. ⁶Aquesta construcció tenia una estructura de tres pisos, i en cada pis hi havia trenta cambres. Les cambres descansaven sobre els reclaus que la paret del santuari tenia tot al voltant; així no s’encastaven a dins de la paret. ⁷A cada pis, les cambres eren més grans, ja que, per tot el voltant, els reclaus carregaven cada cop més sobre la paret del santuari. Per això l’interior dels pisos més alts guanyava espai. Des del pis inferior es pujava a l’intermedi i després al de dalt. ⁸Vaig veure que tot al volt del santuari hi havia una base de sis colzades, que fan una vara sencera; sobre aquesta base estaven assentades les cambres. ⁹El gruix de la paret exterior de les cambres laterals era de cinc colzades. Hi havia també un espai lliure entre les cambres que tocaven al santuari ¹⁰i les altres estances. Aquest espai que envoltava el santuari feia vint colzades. ¹¹Les cambres laterals comunicaven amb aquest espai lliure per una entrada al nord i una altra al sud. Tot al voltant d’aquest pati hi havia una vora de cinc colzades d’amplada.

L’edifici occidental

¹²A occident, i davant l’espai lliure, hi havia un edifici que feia setanta colzades d’amplada. La paret d’aquest edifici tenia un gruix de cinc colzades tot al voltant i feia noranta colzades de llargada. ¹³L’home va amidar el santuari i va trobar que feia cent colzades de llargada. La llargada de l’espai lliure, incloent-hi l’edifici amb els seus murs, també era de cent colzades. ¹⁴L’amplada de la façana del santuari que donava a l’est, incloent-hi l’espai lliure, era també de cent colzades. ¹⁵Després va amidar la llargada de l’edifici occidental, situat darrere el santuari i davant l’espai lliure: tenia galeries a cada costat i feia cent colzades.

Interior del santuari

¹⁵Els sostres de la nau del santuari, de la cambra interior i del vestíbul que dona a l’atri ¹⁶eren de teginat. Les finestres i les galeries d’aquestes tres parts del santuari, passat el llindar, estaven recobertes de fusta per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres, que eren tancades amb gelosies. ¹⁷Des de la paret de damunt l’entrada fins a la cambra interior del santuari i tot al volt per les bandes interior i exterior dels murs, ¹⁸la fusta era decorada amb relleus de querubins i palmeres. Entre palmera i palmera hi havia un querubí. Cada querubí tenia dues cares: ¹⁹una d’home que mirava cap a la palmera d’un costat, i l’altra de lleó que mirava cap a la palmera de l’altre costat. Aquesta ornamentació es repetia per totes les parets del santuari. ²⁰En el mur de la nau del santuari, des del paviment fins a la paret de damunt l’entrada, hi havia representats els querubins i les palmeres. ²¹La porta de la nau tenia els muntants quadrats. La façana de la nau, és a dir, del lloc sant, tenia el mateix aspecte.

L’altar-taula de fusta

²²L’altar de fusta feia tres colzades d’alçada, per dues de llargada i dues d’amplada. Els seus angles sortien enfora. El sòcol i les parets de l’altar-taula eren de fusta. Llavors l’home em digué: —Aquesta és la taula que hi ha davant el Senyor.

Les portes

²³Tant la nau com el lloc santíssim tenien portes dobles. ²⁴Cada porta tenia dos batents que giraven. ²⁵Sobre cada batent de la porta de la nau hi havia representats querubins i palmeres, com els que hi havia a les parets. A la façana del vestíbul, per la part de fora, hi havia un baldaquí de fusta. ²⁶A banda i banda de les parets del vestíbul hi havia espitlleres i representacions de palmeres; n’hi havia també a les cambres laterals del santuari i en els baldaquins.

Les estances sagrades del nord i del sud

¹L’home em va fer sortir després a l’atri exterior i em conduí a les estances situades al nord, enfront de l’espai lliure i davant l’edifici. ²La façana d’aquesta construcció feia cent colzades de llargada, amb l’entrada al nord, i en tenia cinquanta d’amplada. ³Per un costat donava a l’espai lliure de vint colzades, situat a l’atri interior, i per l’altre costat donava a l’empedrat de l’atri exterior. Tenia tres plantes i en cada una hi havia una galeria. ⁴Davant les estances hi havia un passadís de deu colzades d’amplada i un pas d’una colzada cap a l’atri interior. Les estances tenien les entrades per la part del nord. ⁵Les estances superiors eren més estretes, ja que les galeries els prenien més espai que a les estances de la planta baixa i a les intermèdies. ⁶La construcció, doncs, constava de tres plantes i no tenia columnes com els atris. Per això les estances superiors eren més estretes que les intermèdies i les de la planta baixa. ⁷El clos que separava les estances que donaven al costat de l’atri exterior feia cinquanta colzades de llargada. ⁸La llargada, doncs, de les estances que donaven a l’atri exterior era de cinquanta colzades, mentre que les que donaven enfront del santuari en feien cent. ⁹Hi havia encara altres estances com aquestes. M’hi va fer arribar passant per l’est, per a entrar-hi des de l’atri exterior. ¹⁰Vora el clos de l’atri, venint de l’est, hi havia estances enfront de l’espai lliure i davant l’edifici. ¹¹Tenien al davant un passadís. Les seves dimensions, accessos i estructura eren iguals que els de les estances situades al nord. ¹²Al capdavall d’aquestes estances situades al sud hi havia una entrada que es trobava a l’extrem del passadís, paral·lela al clos. Aquesta entrada era a la part de l’est. ¹³L’home em digué: —Les estances del nord i les del sud, situades enfront de l’espai lliure, són les estances sagrades. En aquestes estances, els sacerdots que s’acosten al Senyor menjaran les coses santíssimes. Allà guardaran la part de les coses santíssimes que els pertoca de l’ofrena, del sacrifici pel pecat i del sacrifici de reparació. Aquest és un lloc sagrat. ¹⁴Una vegada els sacerdots hagin entrat al santuari, no podran sortir a l’atri exterior sense treure’s les vestidures amb les quals han oficiat, perquè són sagrades. Per a acostar-se als espais destinats al poble es posaran unes altres vestidures.

Perímetre del mur exterior

¹⁵Quan l’home hagué acabat d’amidar el temple per dintre, em va fer sortir per la porta oriental i n’amidà el perímetre. ¹⁶Amb la vara va prendre les mides del costat oriental: feia cinc-centes vares. ²⁰El mur que tancava el temple feia cinc-centes vares de llargada per cinc-centes d’amplada. Aquest mur separava el lloc sagrat del profà.

Retorn de la presència gloriosa del Senyor

¹L’home em va conduir aleshores a la porta que dona a l’orient. ²Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d’Israel venia des de llevant. La remor que l’acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra. ³Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra. ⁴La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dona a l’orient. ⁵Llavors l’Esperit em va aixecar i em conduí a l’atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari. ⁶Mentre l’home estava dret al meu costat vaig sentir que algú em parlava des del santuari ⁷i em deia: —Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel. Mai més ni ells ni els seus reis no profanaran el meu sant nom, ni amb les seves disbauxes ni amb les despulles i els sepulcres dels seus reis. ⁸Els reis havien construït el llindar de casa seva i els muntants de les seves portes al costat del meu llindar i dels meus muntants: entre jo i ells hi havia tan sols una paret mitgera. Profanaven el meu sant nom amb unes accions tan abominables que, indignat, els vaig consumir. ⁹Però des d’ara apartaran de mi les seves disbauxes i les despulles dels seus reis, i jo habitaré enmig d’ells per sempre. ¹⁰»I tu, fill d’home, descriu aquest temple al poble d’Israel perquè s’avergonyeixin de les seves culpes. Que prenguin les mides del plànol, ¹¹i si estan realment avergonyits de tot el que han fet, explica’ls la forma del temple i la seva estructura, les entrades i les sortides i tota la seva disposició. Fes-los conèixer totes les seves ordinacions, el ritual i les lleis. Posa-ho per escrit sota els seus ulls perquè tinguin present com l’han de disposar, observin les ordinacions i ho posin tot en pràctica. ¹²La llei del temple és aquesta: el territori que envolta el cim de la muntanya serà tot ell santíssim. Aquesta és, doncs, la llei del temple.

L’altar dels holocaustos

¹³Les dimensions de l’altar, preses amb la unitat de mida d’una colzada i quatre dits, són les següents: la cavitat per al foc ha de fer una colzada de fondària per una d’amplada, amb un vorell tot al voltant que faci un pam d’alçada. L’alçada de l’altar és aquesta: ¹⁴dues colzades des de la base fins al sòcol inferior, amb un ampit d’una colzada d’amplada. Des d’aquest primer sòcol fins al segon, l’alçada ha de ser de quatre colzades. El segon sòcol també tindrà un ampit d’una colzada d’amplada. ¹⁵A la part superior hi haurà el fogar, que ha de fer quatre colzades d’alçada. De cada un dels seus quatre cantons n’ha de sobresortir un angle. ¹⁶El fogar serà un quadrat de dotze colzades per costat. ¹⁷El segon sòcol ha de ser un quadrat de catorze colzades per costat. La cavitat per al foc tindrà una colzada de fondària, i el vorell tot al seu voltant, mitja colzada d’alçada. L’escalinata de l’altar donarà a l’orient. ¹⁸L’home em va adreçar novament la paraula i em digué: —Fill d’home, escolta. Això t’ordena el Senyor Déu: Quan l’altar estigui construït, s’hi puguin oferir holocaustos i s’hi aspergeixi la sang, caldrà complir aquest ritual. ¹⁹Als sacerdots levites descendents de Sadoc, que són els qui han d’acostar-se a mi per oficiar, dona’ls un vedell, que immolaran en sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor Déu. ²⁰Després pren sang d’aquell vedell i unta amb la sang els quatre angles de l’altar, els quatre angles del segon sòcol i el vorell que envolta la cavitat per al foc. Així faràs la purificació i l’expiació de l’altar. ²¹Pren després el vedell ofert en sacrifici pel pecat i crema’l al lloc designat dintre el recinte del temple, fora del santuari. ²²El segon dia, tal com es va fer amb el vedell, presenta un boc que no tingui cap defecte, en sacrifici pel pecat, i que es faci l’expiació de l’altar. ²³Quan acabis l’expiació, presenta un vedell i un moltó, tots dos sense cap defecte, ²⁴i ofereix-los al Senyor. Els sacerdots els tiraran sal al damunt i els oferiran en holocaust al Senyor. ²⁵Cada dia, durant una setmana, ofereix un boc en sacrifici pel pecat i també un vedell i un moltó que no tinguin cap defecte. ²⁶Durant set dies es farà l’expiació de l’altar: el purificaran i quedarà consagrat. ²⁷Passats els set dies, des del dia vuitè en endavant, els sacerdots oferiran en aquell altar els holocaustos i els sacrificis de comunió. Llavors jo em complauré en vosaltres. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Normes d’admissió al temple

¹L’home em va fer tornar a la porta exterior del santuari, que dona a l’orient. Era tancada. ²Llavors el Senyor em digué: —Aquesta porta romandrà tancada. No l’obriran, no hi passarà ningú, perquè hi ha passat el Senyor, Déu d’Israel. Restarà, doncs, tancada. ³Tan sols el sobirà, per la seva condició de sobirà, s’hi podrà asseure a dintre per consumir l’àpat sagrat a la presència del Senyor. Entrarà pel vestíbul de la porta i sortirà pel mateix indret. ⁴Després em dugué, per la porta que dona al nord, cap a la façana del santuari. Vaig veure que l’omplia la presència gloriosa del Senyor i em vaig prosternar amb el front a terra. ⁵El Senyor em digué: —Fill d’home, estigues atent, obre bé els ulls i para l’orella al que et diré referent a totes les ordinacions i lleis del temple. Fixa’t atentament qui pot entrar-hi i qui n’ha de ser exclòs. ⁶Digues a aquests rebels, al poble d’Israel: «Això us fa saber el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou de totes les vostres abominacions, poble d’Israel! ⁷Introduíeu al meu temple estrangers, incircumcisos de cor i de cos, que el profanaven, mentre vosaltres m’oferíeu aliments, el greix i la sang. Amb les vostres abominacions heu trencat la meva aliança. ⁸No heu tingut cap respecte per les meves coses santes; fins i tot heu posat estrangers en lloc vostre perquè prestin servei al meu temple. ⁹Doncs això us fa saber el Senyor Déu: Cap estranger, incircumcís de cor i de cos, no entrarà al meu temple, ni que visqui amb els israelites.

Ordinacions per als levites

¹⁰»Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa. ¹¹S’estaran en el meu temple al servei de vigilància de les portes i s’encarregaran d’altres serveis: degollaran els animals destinats a l’holocaust i al sacrifici pel poble i estaran a la seva disposició per a servir-lo. ¹²Ja que el van servir quan Israel donava culte als seus ídols repugnants i van ser per a ell una ocasió de pecat, jo aixecaré la mà contra ells i pagaran la seva culpa. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹³No podran presentar-se al meu davant per exercir les funcions sacerdotals ni podran tocar les meves coses santes, que són santíssimes. Hauran de suportar la seva deshonra per les accions abominables que van cometre. ¹⁴Els encarregaré la guàrdia del temple i totes les feines que calgui.

Ordinacions per als sacerdots

¹⁵»Els sacerdots levites, descendents de Sadoc, que van mantenir el servei del meu santuari quan els israelites s’esgarriaven lluny de mi, sí que es podran presentar al meu davant per donar-me culte i oferir-me el greix i la sang. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁶Només ells entraran al meu santuari, s’acostaran a la taula com a servidors meus i s’encarregaran del meu servei. ¹⁷Quan entrin a les portes de l’atri interior es posaran vestits de lli; quan oficiïn dins el recinte de l’atri interior i dins el santuari no portaran res de llana. ¹⁸Se cenyiran el cap amb cintes de lli, i també serà de lli la seva roba interior. No es posaran a la cintura una faixa gaire estreta. ¹⁹Quan hagin de sortir a l’atri exterior, on hi ha el poble, es trauran les vestidures que portaven per a exercir les seves funcions, les dipositaran a les estances del santuari i es posaran altres robes. Així no exposaran el poble al perill de tocar els seus vestits sagrats. ²⁰No es raparan el cap, però es tallaran els cabells perquè no els creixin massa. ²¹Cap sacerdot no beurà vi quan hagi d’entrar a l’atri interior. ²²Els sacerdots no prendran per muller una dona viuda o divorciada, sinó una donzella del poble d’Israel; tan sols podran casar-se amb una viuda si és la viuda d’un sacerdot. ²³Ensenyaran al meu poble a distingir el sagrat del profà i li faran conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. ²⁴En els plets, ells seran jutges, i jutjaran atenent-se al meu dret. En totes les meves solemnitats compliran les lleis i les ordinacions que jo he prescrit, i vetllaran perquè em siguin consagrats els dies de repòs. ²⁵Els sacerdots no s’acostaran a cap cadàver, per no quedar impurs, fora que es tractés del pare, de la mare, d’un fill, d’una filla, d’un germà o d’una germana soltera. ²⁶En aquests casos, després d’haver observat els ritus de purificació, esperaran set dies. ²⁷El dia que tornin a entrar a l’atri interior, al santuari, per oficiar, oferiran el seu sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor Déu. ²⁸Els sacerdots tindran una heretat, i aquesta heretat seré jo. No rebran cap més possessió a Israel, perquè jo seré la seva possessió. ²⁹Menjaran de les ofrenes de farina i de les víctimes ofertes en sacrifici pel pecat o en sacrifici de reparació. Tot el que Israel em consagra serà per a ells. ³⁰Les primícies de tota mena i totes les ofrenes que heu de reservar per a mi, seran per als sacerdots. Doneu-los les primícies de les vostres fornades, perquè la benedicció reposi sobre casa vostra. ³¹Els sacerdots no han de menjar cap ocell o animal morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge.

Repartició del país. Part del Senyor

¹»Quan repartireu el país reserveu-ne una part, que serà consagrada al Senyor, de vint-i-cinc mil vares de llargada per vint mil d’amplada. Aquest territori serà sagrat en tota la seva extensió. ²Dintre d’ell correspondrà al temple un quadrat de cinc-centes vares de costat, envoltat d’un espai lliure de cinquanta colzades. ³D’aquell territori n’amidareu vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d’amplada. Aquí hi haurà el santuari, el lloc santíssim. ⁴Aquesta part consagrada del país serà per als sacerdots que oficien en el santuari i s’acosten al Senyor per donar-li culte. A més de ser un lloc sant reservat al temple, els sacerdots hi podran edificar les seves cases. ⁵»Els levites, servidors del temple, rebran una heretat de vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d’amplada perquè hi tinguin poblacions on habitar. ⁶A la ciutat li assignareu encara una extensió de cinc mil vares d’amplada per vint-i-cinc mil de llargada, a tocar del territori sagrat. Hi podrà viure qualsevol membre del poble d’Israel.

Drets i deures del sobirà

⁷»El sobirà tindrà una part a ambdues bandes del territori sagrat i del territori de la ciutat. Per un costat, des del límit occidental del territori sagrat i de la ciutat, la seva part s’estendrà fins al mar. Per l’altre costat, des del límit oriental del territori sagrat i de la ciutat, s’estendrà fins al límit oriental del país. La seva llargada, des de la frontera del mar fins a la frontera oriental ⁸del país, correspondrà a la de cada un dels altres territoris. Aquesta serà la possessió del sobirà a Israel. Així els meus sobirans no oprimiran més el meu poble, sinó que permetran a cada una de les tribus d’Israel de tenir el territori que li pertoca. ⁹»Això ordena el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou, sobirans d’Israel! Deixeu-vos de violències i tiranies; governeu segons el dret i la justícia, allibereu el meu poble del pes dels vostres tributs! Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁰»Que les balances i les mesures, tant per al gra com per als líquids, donin el pes i la mesura justa. ¹¹L’efà i el bat tindran la mateixa capacitat, és a dir, la desena part d’un hómer, que serà la unitat de mesura. ¹²La peça de plata d’un sicle tindrà vint gueràs. Seixanta sicles faran una mina.

Ofrenes per al culte

¹³»L’ofrena que heu de presentar és aquesta: una sisena part d’efà per cada hómer de blat o d’ordi. ¹⁴La norma per a l’oli, que es mesura amb el bat, serà aquesta: una desena part de bat per cada cor, mesura igual a un hómer de deu bats, ja que deu bats fan un hómer. ¹⁵De cada dos-cents caps de bestiar dels ramats d’ovelles i cabres que pasturen a Israel, en prendreu un animal i l’oferireu en holocaust o en sacrifici de comunió com a expiació pel poble. Ho dic jo, el Senyor Déu. ¹⁶Tota la població, a Israel, haurà d’aportar aquesta ofrena i la donarà al sobirà. ¹⁷Ell s’encarregarà dels holocaustos, de les ofrenes i de les libacions amb motiu de les solemnitats, les festes de la lluna nova i els dissabtes, és a dir, en totes les festes del poble d’Israel. El sobirà, doncs, proveirà de tot el necessari per als sacrificis pel pecat, les ofrenes, els holocaustos i els sacrificis de comunió, com a expiació pel poble d’Israel.

Purificació del temple i dels israelites

¹⁸»Això ordena el Senyor Déu: El dia u del primer mes, agafa un vedell sense cap defecte i purifica el santuari. ¹⁹El sacerdot prendrà sang de l’animal ofert en sacrifici pel pecat i untarà amb aquesta sang els muntants del santuari, els quatre angles del sòcol de l’altar i els muntants de les portes de l’atri interior. ²⁰El dia set d’aquest mes fes el mateix pels qui hagin comès una falta involuntàriament i sense adonar-se’n. Així purificareu el temple.

Festa de Pasqua

²¹»El dia catorze del primer mes celebrareu la festa de Pasqua. Durant set dies menjareu pa sense llevat. ²²Aquell dia, el sobirà oferirà un vedell en sacrifici per la seva culpa i per la de tot el poble. ²³Durant els set dies de la festa, ell oferirà cada dia, en holocaust al Senyor, set vedells i set moltons que no tinguin cap defecte, i també un boc en sacrifici pel pecat. ²⁴Per cada vedell i cada moltó sacrificats oferirà, a més, trenta quilos de farina i tres litres i mig d’oli.

Festa dels Tabernacles

²⁵»Per la festa del dia quinze del mes setè, el sobirà farà el mateix que per la festa de Pasqua: durant set dies oferirà el sacrifici pel pecat, l’holocaust i les ofrenes de farina i d’oli.

Ordinacions especials per al sobirà

¹»Això ordena el Senyor Déu: La porta oriental de l’atri interior estarà tancada durant els sis dies feiners, però serà oberta cada dissabte i per la festa de la lluna nova. ²El sobirà entrarà al vestíbul de la porta des de l’atri exterior i es quedarà vora els muntants de la porta, mentre els sacerdots oferiran el seu holocaust i el seu sacrifici de comunió. El sobirà es prosternarà davant el Senyor en el llindar de la porta i després sortirà, però la porta no es tancarà fins al vespre. ³Els dissabtes i les festes de la lluna nova, la gent del poble es prosternarà davant el Senyor a l’entrada d’aquesta porta. ⁴L’holocaust que el sobirà oferirà al Senyor el dissabte serà de sis anyells i un moltó, tots sense cap defecte. ⁵A més, presentarà una ofrena de trenta quilos de farina per cada moltó, però pels anyells oferirà la quantitat de farina que ell vulgui. Per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà també tres litres i mig d’oli. ⁶El dia de la festa de la lluna nova oferirà un vedell, sis anyells i un moltó, tots ells sense cap defecte. ⁷També oferirà trenta quilos de farina pel vedell i trenta més pel moltó; però, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d’oli. ⁸»Quan el sobirà hagi d’entrar, ho farà pel vestíbul de la porta, i sortirà pel mateix indret. ⁹Però quan la gent del poble entrarà els dies de solemnitat per prosternar-se davant el Senyor, els qui entrin per la porta del nord sortiran per la del sud, i els qui hagin entrat per la porta del sud sortiran per la del nord. Ningú no se’n tornarà per la mateixa porta per on hagi entrat, sinó per la porta de l’altre costat. ¹⁰El sobirà entrarà i sortirà amb la gent del poble. ¹¹En les grans festes i solemnitats, l’ofrena serà de trenta quilos de farina per cada vedell i per cada moltó sacrificats, i, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d’oli. ¹²»Quan el sobirà presenti al Senyor una ofrena voluntària, tant si es tracta d’un holocaust com d’un sacrifici de comunió, li obriran la porta oriental i oferirà els sacrificis, de la mateixa manera que ho fa els dies festius. Després sortirà, i tancaran la porta. ¹³També oferirà cada dia al matí un anyell d’un any, sense cap defecte, en holocaust al Senyor. ¹⁴A més, cada matí presentarà una ofrena de cinc quilos de farina pastada amb un litre i mig d’oli. Aquesta ofrena al Senyor és una llei perpètua. ¹⁵Cada matí oferiran al Senyor l’anyell, la farina i l’oli com a holocaust perpetu.

Les deixes del sobirà

¹⁶»Això ordena el Senyor Déu: Si el sobirà d’Israel fa una deixa a un dels seus fills, serà possessió del fill i passarà per dret d’herència als fills d’ell. ¹⁷Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l’any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat. ¹⁸»El sobirà no prendrà res de l’heretat d’un membre del seu poble, no l’espoliarà de la seva propietat. L’heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»

Les cuines sagrades

¹⁹Després aquell home, passant per l’entrada que hi havia al costat de la porta, em va dur a les estances sagrades que donen al nord, reservades als sacerdots. Al capdavall de les estances vaig veure-hi un espai, a la banda de ponent. ²⁰Ell em digué: —Aquí els sacerdots faran coure la carn que els pertoca dels animals oferts en sacrifici per la reparació d’una falta i en sacrifici pel pecat; també aquí couran allò que els pertoca de les altres ofrenes. Així no trauran res a l’atri exterior i no exposaran el poble al perill del contacte amb coses sagrades. ²¹Després em va fer sortir a l’atri exterior i em feu passar a la vora dels seus quatre angles. Vaig veure que a cada angle de l’atri hi havia un pati més petit. ²²Eren patis closos, adossats als quatre angles de l’atri. Feien quaranta colzades de llargada per trenta d’amplada; tots quatre tenien les mateixes mides, aprofitant els angles de l’atri. ²³Tots quatre tenien un banc d’obra tot al voltant, amb fogons posats dintre el banc. ²⁴L’home em digué: —Aquestes són les cuines on els servidors del temple couran la part corresponent dels sacrificis oferts pel poble.

L’aigua que brolla del santuari

¹L’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que de sota el llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar. ²Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta nord i em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l’orient. Vaig veure que l’aigua baixava del costat dret. ³Llavors l’home es va encaminar cap a l’orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades i em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells. ⁴Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. ⁵N’amidà mil més, però el nivell de l’aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar. Era un corrent d’aigua on calia nedar, un riu que no es podia travessar. ⁶Llavors ell em digué: —¿Has vist, fill d’home? Després em va fer tornar a la riba del riu. ⁷Vaig tornar-hi i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda. ⁸Llavors em digué: —Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja. ⁹A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viuran tota mena d’animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar quedarà sanejada. Arreu on arribi aquest riu, tot viurà. ¹⁰Els pescadors s’aturaran a la riba, i des d’Enguedí fins a Eneglaim, tot serà un estenedor de xarxes. La varietat de peix serà tan gran com la del mar Mediterrani. ¹¹Però els aiguamolls i les llacunes del Mar Mort no seran sanejats, sinó que serviran de salines. ¹²A banda i banda del riu creixeran tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l’aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d’aliment i les seves fulles seran un remei.

Les fronteres del país

¹³»Això ordena el Senyor Déu: Repartiu-vos així el territori entre les tribus d’Israel. Josep en tindrà dues parts. ¹⁴Cada un dels altres en posseirà una part igual, ja que amb la mà alçada vaig jurar als vostres pares que els donaria la seva part. Aquest país, doncs, us tocarà en herència. ¹⁵»Les fronteres del país són aquestes: »La frontera nord s’estendrà des del mar Mediterrani cap a Hetlon, Lebó-Hamat, Sedad, ¹⁶Berotà, Sibraim, entre la frontera de Damasc i la d’Hamat, i Hasser-Aticon, que és vora la frontera d’Hauran. ¹⁷Aquesta frontera, doncs, s’estendrà cap a llevant des del mar fins a Hassar-Enan. Els seus límits al nord seran Damasc i Hamat. Aquest és el límit nord. ¹⁸»La frontera oriental començarà a Damasc i Hauran, i seguirà pel riu Jordà entre Galaad i el país d’Israel, cap al Mar Mort, fins a Tamar. Aquest és el límit oriental. ¹⁹»La frontera sud s’estendrà des de Tamar fins a l’oasi de Meribà de Cadeix i seguirà el torrent fins al mar Mediterrani. Aquest és el límit meridional. ²⁰»A ponent, el mar Mediterrani servirà de frontera, que s’estendrà fins a l’altura de Lebó-Hamat. Aquest és el límit occidental. ²¹»Us repartireu el país entre les tribus d’Israel. ²²Assignareu per sorts les parts de l’heretat tant per a vosaltres com per als immigrants que resideixen enmig vostre i que han tingut fills al país. Aquests estrangers, els heu de tractar com si fossin nadius israelites. Participaran en la distribució de l’heretat igual que les tribus d’Israel. ²³Als immigrants que resideixen entre vosaltres, els donareu la seva part en el territori de la tribu on habitin. Ho dic jo, el Senyor Déu.

El territori de les set tribus

¹»Aquests són els noms de les tribus amb els seus territoris: »El territori de Dan estarà situat a l’extrem nord, al llarg del camí d’Hetlon, Lebó-Hamat i Hassar-Enon, amb la frontera de Damasc al nord, al costat d’Hamat. El territori s’estendrà des del límit oriental fins al mar. ²»El territori d’Aser s’estendrà al llarg de la frontera de Dan, des del límit oriental fins al mar. ³»El territori de Neftalí, al llarg de la frontera d’Aser, des del límit oriental fins al mar. ⁴»El territori de Manassès, al llarg de la frontera de Neftalí, des del límit oriental fins al mar. ⁵»El territori d’Efraïm, al llarg de la frontera de Manassès, des del límit oriental fins al mar. ⁶»El territori de Rubèn, al llarg de la frontera d’Efraïm, des del límit oriental fins al mar. ⁷»El territori de Judà, al llarg de la frontera de Rubèn, des del límit oriental fins al mar.

La part del Senyor

⁸»Seguint la frontera de Judà, des del límit oriental fins al mar, hi haurà la part que reservareu com a consagrada al Senyor. Tindrà una amplada de vint-i-cinc mil vares i una llargada igual que la de les altres tribus. Al mig d’aquest territori hi haurà el temple. ⁹»La part que reservareu com a consagrada al Senyor farà vint-i-cinc mil vares de llargada per vint mil d’amplada. ¹⁰La part sagrada d’aquest territori que correspondrà als sacerdots farà vint-i-cinc mil vares, tant al costat nord com al costat sud; l’amplada de la part oriental serà de deu mil vares, i la de la part occidental també serà de deu mil. Al mig hi haurà el temple del Senyor. ¹¹La part sagrada serà dels sacerdots descendents de Sadoc, que es van mantenir fidels al meu culte i no es van esgarriar amb els altres israelites, com ho feren els levites. ¹²Els correspondrà, doncs, una part del territori més sant del país, reservat com a part consagrada al Senyor, tocant a la part dels levites. ¹³El territori dels levites serà com el dels sacerdots. Tots dos faran vint-i-cinc mil vares de llargada per deu mil d’amplada. ¹⁴No podran vendre ni permutar ni traspassar res d’aquesta part principal del país, perquè és consagrada al Senyor.

El territori de la ciutat

¹⁵»L’espai que resta de cinc mil vares d’amplada per vint-i-cinc mil de llargada no serà territori sagrat, ja que serà destinat a la ciutat per a habitatges i pastura. En el centre hi haurà la ciutat; ¹⁶formarà un quadrat de quatre mil cinc-centes vares de costat. ¹⁷Tot al volt dels quatre costats de la ciutat hi haurà un pasturatge que tindrà dues-centes cinquanta vares. ¹⁸A llevant i a ponent de la ciutat, paral·lelament al territori consagrat, hi haurà un terreny de deu mil vares de llargada. Les seves collites serviran per a alimentar els treballadors de la ciutat. ¹⁹Els qui treballin a la ciutat, sigui quina sigui la tribu d’Israel a què pertanyin, conrearan aquest terreny. ²⁰»La part del territori reservat forma un quadrat de vint-i-cinc mil vares de costat, comprenent-hi la quarta part que és el territori de la ciutat.

El territori del sobirà

²¹»La resta de territori, a banda i banda de la part consagrada i de la que pertany a la ciutat, serà del sobirà. S’estendrà cap a l’est des del límit de les vint-i-cinc mil vares del territori consagrat i del territori de la ciutat fins a la frontera oriental, i cap a l’oest, des del límit de les vint-i-cinc mil vares fins a la frontera del mar. La part del sobirà serà, doncs, igual a les altres. Al centre hi haurà el territori consagrat i el santuari del temple. ²²»Exceptuant el territori dels levites i el de la ciutat, enclavats enmig del territori del sobirà, tota l’extensió compresa entre la part de Judà i la de Benjamí serà del sobirà.

El territori de les cinc tribus

²³»Per a la resta de les tribus: »El territori de Benjamí s’estendrà des del límit oriental fins al mar. ²⁴»El territori de Simeó s’estendrà al llarg de la frontera de Benjamí, des del límit oriental fins al mar. ²⁵»El territori d’Issacar, al llarg de la frontera de Simeó, des del límit oriental fins al mar. ²⁶»El territori de Zabuló, al llarg de la frontera d’Issacar, des del límit oriental fins al mar. ²⁷»El territori de Gad, al llarg de la frontera de Zabuló, des del límit oriental fins al mar. ²⁸»La frontera sud de Gad coincidirà amb la frontera sud del país. S’estendrà des de Tamar, per l’oasi de Meribà de Cadeix, i, seguint el torrent, fins al mar Mediterrani. ²⁹»Aquest és el país que assignareu en heretat a les tribus d’Israel. Aquests seran els seus territoris. Ho dic jo, el Senyor Déu.

Les dotze portes de Jerusalem

³²El mur del costat de llevant, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà també tres portes: la de Josep, la de Benjamí i la de Dan. ³³El mur del costat sud, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà igualment tres portes: la de Simeó, la d’Issacar i la de Zabuló. ³⁴El mur del costat de ponent, de quatre mil cinc-centes vares, tindrà també tres portes: la de Gad, la d’Aser i la de Neftalí. ³⁵El perímetre total de la ciutat serà de divuit mil vares. »El nom de la ciutat serà des d’ara: “El Senyor és allí.”