Osees

Títol

¹Paraula del Senyor comunicada a Osees, fill de Beerí, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, mentre Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d’Israel.

El matrimoni d’Osees

²Comencen les paraules del Senyor a Osees. El Senyor li va dir: —Ves, pren per muller una prostituta i tingues fills d’una dona així, perquè aquest país no fa res més que prostituir-se i apartar-se de mi, el Senyor. ³Osees va prendre per muller Gómer, filla de Diblaim. Ella va quedar embarassada i li va donar un fill. ⁴El Senyor va dir a Osees: —Posa-li per nom Jizreel, perquè ben aviat demanaré comptes a la dinastia de Jehú pels crims de Jizreel. Deixaré els d’Israel sense reis. ⁵Aquell dia trencaré els arcs d’Israel a la vall de Jizreel. ⁶Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir una filla. El Senyor digué a Osees: —Posa-li Lo-Ruhamà (que vol dir “no compadida”): ja no em compadiré més dels d’Israel ni els perdonaré. ⁷»Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers. ⁸Després d’haver deslletat la «No compadida», Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir un fill. ⁹El Senyor digué a Osees: —Posa-li Lo-Ammí (que vol dir “no poble meu”): vosaltres, els d’Israel, no sereu el meu poble, i jo no seré res per a vosaltres.

Una època de felicitat

¹«Arribarà un dia que la gent d’Israel serà nombrosa com la sorra de la vora de la mar, que no es pot comptar ni mesurar. I en el lloc on els deien: “Vosaltres no sou el meu poble”, els diran: “Fills del Déu viu”. ²Es reuniran la gent de Judà i la gent d’Israel, escolliran un cap únic i es multiplicaran al país. El dia de Jizreel serà gran! ³Digueu “Poble meu” als vostres germans, i a les vostres germanes, “Compadida”.

Israel, esposa infidel

⁴»Acuseu la vostra mare, acuseu-la, perquè ja no és la meva muller ni jo, el Senyor, soc el seu marit. Que es tregui de la cara les marques de prostituta i, dels pits, els senyals dels adulteris! ⁵Si no ho fa la despullaré del tot, la deixaré com el dia que va néixer. La deixaré com el desert, com una terra eixuta, i la faré morir de set. ⁶No em compadiré dels seus fills, perquè són fills de prostituta. ⁷La seva mare s’ha prostituït, s’ha cobert de vergonya la qui els va engendrar. Ella ha dit: “Aniré darrere els amants, que em donen el pa i l’aigua, llana i lli, oli i begudes.” ⁸»Ara, doncs, li barraré el camí amb espines, l’hi tancaré amb un mur i mai més no trobarà la seva ruta. ⁹Correrà darrere els amants, però no els atraparà; els cercarà, però no els trobarà. Llavors dirà: “Me’n torno al meu primer marit, amb qui estava millor que no pas ara.” ¹⁰»Ella no entén que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, qui l’enriquia amb plata i or, que després servien per a adorar Baal. ¹¹Per això vindré a prendre el meu blat al temps de la sega, i el meu vi al temps de la verema. Li prendré la meva llana i el meu lli amb què vestia el seu cos nu. ¹²Mostraré el seu desvergonyiment davant els seus amants: ningú no la salvarà de la meva mà. ¹³Posaré fi als cants alegres, s’acabaran les festes de la lluna nova i els dissabtes i totes les solemnitats. ¹⁴Devastaré les vinyes i les figueres que ella tenia per la paga que li donaven els seus amants. La convertiré en un matollar perquè la brostegin els animals feréstecs. ¹⁵Li demanaré comptes del temps dedicat als Baals, quan els cremava ofrenes: es guarnia amb anells i collarets per anar darrere els seus amants mentre s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.

Déu refarà la unió

¹⁶»Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor. ¹⁷Des d’allí li tornaré les vinyes, i la vall d’Acor serà porta d’esperança. Allà em correspondrà com quan era jove, quan pujà del país d’Egipte. ¹⁸»Aquell dia, em dirà “Marit meu”, no em dirà més “Baal meu”. Ho dic jo, el Senyor. ¹⁹Jo li trauré dels llavis el nom de Baal, no pronunciaran mai més aquest nom. ²⁰Aquell dia, a favor d’ells jo faré una aliança amb els animals feréstecs, amb els ocells del cel i les bestioles de la terra; trencaré arcs i espases i eliminaré la guerra del país. Jo faré que tots ells puguin descansar tranquils. ²¹Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia. ²²Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat. Així coneixeràs qui és el Senyor. ²³»Aquell dia —diu el Senyor— donaré una resposta: donaré al cel allò que espera, i el cel ho donarà a la terra. ²⁴La terra donarà allò que necessiten el blat, el vi i l’oli, i ells donaran el que espera Jizreel. ²⁵Jo sembraré Jizreel per tot el país, em compadiré de la “No compadida”, i al qui s’anomenava “No poble meu” li diré “Ets el meu poble”, i ell em dirà “Ets el meu Déu”.»

Osees i la muller infidel

¹El Senyor em va dir: —Ves encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d’Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses. ²Jo la vaig comprar per quinze peces de plata i dos-cents quilos d’ordi. ³I li vaig dir: —Durant molt de temps viuràs amb mi, sense prostituir-te ni donar-te a cap home. I jo tampoc no em donaré a tu. ⁴»Perquè també la gent d’Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim. ⁵Després d’això, els d’Israel tornaran a cercar el Senyor, el seu Déu, i el descendent de David, el seu rei. A la fi dels temps, acudiran amb reverència al Senyor i n’esperaran tota mena de bé.

El Senyor acusa el seu poble

¹Escolteu la paraula del Senyor, gent d’Israel: «Jo, el Senyor, llanço una acusació contra els habitants del país, perquè en aquesta terra no hi ha amor ni fidelitat, no hi ha coneixement de Déu. ²Malediccions i enganys, homicidis, robatoris i adulteris es desborden: un assassinat en segueix un altre. ³Per això la terra estarà de dol i es decandiran tots els qui l’habiten, els animals feréstecs i els ocells del cel; fins i tot s’acabaran els peixos del mar. ⁴»Que ningú no respongui! Que ningú no contesti! El teu poble es comporta com els qui respostegen al sacerdot. ⁵Ensopegareu en ple dia, i, de nit, el profeta ensopegarà junt amb vosaltres; faré callar la vostra mare. ⁶Vosaltres, poble meu, haureu de callar, perquè no em coneixeu. I a tu, ja que no m’has volgut conèixer, jo no et voldré per al sacerdoci: has oblidat la Llei del teu Déu, i jo també m’oblidaré dels teus fills. ⁷»Tants com són, tots han pecat contra mi; per això convertiré en infàmia la seva glòria: ⁸s’alimenten dels sacrificis que el meu poble ofereix pels seus pecats i, per tant, desitgen que pequi. ⁹»Però el poble i els sacerdots tindran tots la mateixa sort: els demanaré comptes per la seva conducta, els faré pagar el mal que han fet. ¹⁰Menjaran però no se saciaran, promouran la prostitució però no es multiplicaran, perquè m’han abandonat a mi, el Senyor, i no em volen obeir. ¹¹»Les prostitutes i el vi fan perdre el seny. ¹²El meu poble fa consultes a un bocí de fusta, d’un tros de pal en rep revelacions. Un esperit de prostitució l’ha esgarriat, s’ha prostituït i s’ha separat del seu Déu. ¹³Ofereixen sacrificis al cim de les muntanyes, cremen ofrenes a dalt dels turons, sota l’ombra agradable del roure, el pollancre i l’alzina. Per culpa d’això, les vostres pròpies filles es prostitueixen i les vostres nores són adúlteres. ¹⁴Però jo no demanaré comptes per la prostitució de les vostres filles ni per l’adulteri de les vostres nores, perquè ells mateixos, els sacerdots, se’n van a part amb prostitutes, amb prostitutes sagrades ofereixen sacrificis. És un poble sense seny que va de dret a la perdició. ¹⁵»Si tu, Israel, practiques la prostitució, que almenys Judà no se’n faci culpable. No aneu al santuari de Guilgal, no pugeu a Betaven ni jureu per la vida del Senyor. ¹⁶»Com una vaca indòmita, és indòmit Israel. I ara el Senyor els pasturarà com anyells en una terra sense horitzons. ¹⁷Els d’Efraïm s’han aliat amb els ídols. Deixeu-los tranquils! ¹⁸De tant prostituir-se els ha passat l’embriaguesa. També els qui els guien estimaven la deshonra, ¹⁹però ara les ales del vent els embolcallen i s’avergonyeixen dels seus sacrificis.»

La culpa dels prohoms d’Israel

¹«Escolteu això, sacerdots! Estigueu atents, els d’Israel! Pareu l’orella, casa reial! A tots vosaltres us crido a judici. Heu estat un parany dalt a Mispà, una xarxa estesa dalt del Tabor. ²Uns adúlters han fet una gran matança, però jo els castigaré tots. ³»Jo conec prou bé els d’Efraïm, no em passa per alt res d’Israel. Tu, Efraïm, els has dut a prostituir-se, i Israel ha quedat impur. ⁴Les seves obres no els permeten de retornar al seu Déu. Porten a l’entranya un esperit de prostitució, i al Senyor ni el coneixen. ⁵»Quedarà abatut l’orgull que Israel porta a la cara. Israel i Efraïm cauran per la seva culpa, i també Judà caurà amb ells. ⁶Amb els ramats d’ovelles i vaques aniran a cercar el Senyor, però no el trobaran, perquè s’ha allunyat d’ells. ⁷Han estat infidels al Senyor i han engendrat fills bastards. Ara, doncs, cada lluna nova els devorarà, a ells i els seus camps.

Guerra fratricida entre Efraïm i Judà

⁸»Toqueu el corn a Guibà, i la trompeta a Ramà! Crideu l’alarma a Betaven! Alerta darrere vostre, benjaminites! ⁹El dia del càstig, Efraïm serà devastat. Ho faig saber amb tota certesa a les tribus d’Israel. ¹⁰»Els prohoms de Judà es comporten com els qui desplacen les fites. Abocaré sobre ells com un aiguat la meva indignació. ¹¹Efraïm és oprimit, l’esclafa la meva sentència, perquè s’ha entestat a anar darrere els ídols immunds. ¹²Jo, com una arna, he consumit Efraïm; com un corc, he rosegat Judà. ¹³Efraïm s’ha vist malalt, i Judà, cobert d’úlceres. Llavors Efraïm s’ha adreçat als assiris, ha enviat missatgers al Gran Rei, però ell no us podrà guarir ni us podrà tancar les úlceres, ¹⁴perquè jo soc com un lleó per als d’Efraïm, com un cadell de lleó per als de Judà: jo mateix atraparé la presa i me n’aniré, me l’enduré i ningú no podrà arrabassar-me-la. ¹⁵»M’allunyaré i tornaré a casa meva, fins que reconeguin les seves culpes i vinguin a cercar-me.

Penediment inconstant del poble

¹⁵»Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran:

¹“Veniu, tornem al Senyor: ell, que ens ha trossejat, ens guarirà; ell, que ens ha ferit, ens embenarà. ²Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar i viurem a la seva presència. ³Maldem per conèixer el Senyor: ell està a punt d’aixecar-se com l’aurora; ens arribarà com pluja de tardor, com el ruixat de primavera que amara la terra.” ⁴»El Senyor respon: Què he de fer amb tu, Efraïm? Què he de fer amb tu, Judà? L’amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix. ⁵Per això els he afaiçonat valent-me dels profetes; les paraules dels meus llavis els han dut la mort, però el meu designi brilla com la llum: ⁶el que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no holocaustos.

Greus infidelitats d’Israel

⁷»Però ells, com en el santuari d’Adam, han trencat l’aliança; com en aquell lloc, m’han estat infidels. ⁸Guilad és una ciutat de gent malèfica, pertot arreu hi ha petjades de sang. ⁹Com bandolers emboscats, colles de sacerdots assassinen pel camí de Siquem, executen les intrigues que han tramat. ¹⁰He vist coses horribles a Israel: Efraïm hi té un prostíbul, i Israel ha quedat impur. ¹¹També per a tu, Judà, preparo una collita, quan renovaré la vida del meu poble.

¹»Quan jo volia guarir Israel, s’han descobert les culpes d’Efraïm, les maldats de Samaria: conreen l’engany, hi ha lladres dintre la ciutat i bandolers als afores. ²No s’adonen que jo recordo tota la seva maldat. Són presoners de les seves pròpies obres, i jo les tinc totes sota els meus ulls.

Conspiracions contra els reis

³»Diverteixen el rei amb malícia, i els seus cortesans amb mentides. ⁴Tots ells són uns adúlters. Són com un forn encès pel forner, que ell no para d’atiar després de fonyar la pasta i mentre espera que fermenti. ⁵El dia de la festa del rei, el vi escalfa els cortesans, els fa rodar el cap. Mentrestant el rei dona la mà als farsants. ⁶Els intrigants s’apropen, el seu cor crema com un forn. El forner d’aquest forn dorm tota la nit, però al matí crema com una flama. ⁷Tots estan encesos com un forn i devoren els qui els governen. Tots els seus reis han caigut i cap d’ells no m’ha demanat ajuda.

La infidelitat tossuda d’Efraïm

⁸»Efraïm es barreja amb els altres pobles; és com una coca cuita d’un sol costat. ⁹Els estrangers li xuclen les forces i ell ni se n’adona. Se li tornen blancs els cabells i ell ni ho veu. ¹⁰Està abatut l’orgull que Israel porta a la cara, però no retornen a mi, el Senyor, el seu Déu, ni em consulten res de tot això. ¹¹Efraïm és un colom ingenu, no té seny: ara demana ajuda a Egipte, ara se’n va cap a Assíria. ¹²Quan s’hi encaminin, els tiraré el meu filat, els caçaré com els ocells, els castigaré així que els senti reunits. ¹³»Ai d’ells, que han fugit de mi! Seran devastats perquè s’han rebel·lat en contra meu. ¿I jo els he d’alliberar, si quan parlen no fan més que mentir-me? ¹⁴No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat! ¹⁵Soc jo qui els va instruir, qui va donar forces al seu braç i ells, en canvi, només maquinen en contra meu. ¹⁶Si retornen a algú, no ho fan mirant cap al cel. Són com un arc que falla. Els seus governants cauran víctimes de l’espasa: el seu llenguatge és insolent. I des d’Egipte tothom se’n riurà.»

El Senyor condemna Israel

¹«Emboqueu el corn de guerra! La desgràcia planeja com una àguila damunt el poble del Senyor, perquè han trencat la meva aliança i han estat infidels a la meva Llei. ²Cridant auxili em diuen: “Oh Déu, som els d’Israel! Nosaltres et coneixem!” ³Però Israel ha rebutjat el seu bé, i l’enemic els perseguirà. ⁴S’han escollit reis que jo no els havia donat, i governants que jo no aprovava. S’han fet ídols amb la seva plata i el seu or, per acabar exterminats. ⁵El teu vedell ha estat rebutjat, Samaria! Provoqueu que m’indigni contra vosaltres. Fins quan sereu incapaços de mantenir-vos innocents? ⁶Aquest vedell prové d’Israel, i no és pas Déu: l’ha fet un artesà. Però el vedell de Samaria acabarà esmicolat. ⁷Sembren ventades i colliran tempestats. Blat sense espiga no dona farina, i si de cas en donés, uns estrangers l’engolirien. ⁸»Israel ha estat engolit i ara es troba entre les nacions com una eina sense cap valor. ⁹Ells s’han adreçat a Assíria com un ase salvatge que va a la seva; els d’Efraïm hi han llogat amants. ¹⁰Encara que hagin llogat amants entre les nacions, ara jo els reuniré, i aniran disminuint sota el pes del Rei de reis. ¹¹»Com més altars Efraïm ha dedicat, més culpable s’ha fet. Ha construït altars per pecar més. ¹²Jo he escrit per a ells molts manaments de la Llei, però ells els han mirat com si fossin una cosa estranya. ¹³M’ofereixen els sacrificis que em pertoquen i en mengen la carn, però a mi, el Senyor, no em complauen. Em recordo de les seves culpes, els demanaré comptes dels seus pecats: hauran de tornar a Egipte. ¹⁴»Israel s’ha oblidat del seu creador i s’ha construït temples. Judà ha multiplicat les ciutats fortificades, però jo calaré foc a les seves ciutats i consumiré les seves defenses.»

Anunci del càstig del poble

¹Israel, no celebris festes ni t’alegris com els altres pobles, perquè prostituint-te t’has allunyat del teu Déu. T’estimaves més la paga que rebies a totes les eres on batien el blat. ²Però ni l’era ni la premsa d’oli no et donaran cap aliment, i et fallarà el vi que esperes. ³Efraïm no habitarà a la terra del Senyor: haurà de tornar a Egipte o menjar aliments impurs amb els assiris. ⁴No oferiran al Senyor libacions de vi ni el complauran amb els seus sacrificis. El seu pa, com el pa del condol ofert per un difunt, farà impur tothom qui en mengi. Aquest pa els saciarà, però no el podran introduir al temple del Senyor. ⁵Com celebrareu el dia de la festa, la solemnitat del Senyor? ⁶Fugireu del país devastat, i Egipte us recollirà per enterrar-vos a Memfis. Les ortigues s’apropiaran del bo i millor de la vostra plata i els cards envairan les vostres tendes. ⁷Ha arribat el temps de passar comptes, l’hora de pagar el deute. Que ho sàpiga Israel! Els vostres profetes són insensats, els homes inspirats deliren, perquè són moltes les vostres culpes i immensos els vostres odis. ⁸Però el sentinella d’Efraïm està amb el meu Déu; els altres profetes, en canvi, són un parany arreu on van: fins i tot es mostren hostils en el temple del seu Déu. ⁹S’han corromput profundament, com en els temps de Guibà. Però el Senyor es recorda de les seves culpes, els demanarà comptes dels seus pecats.

El càstig d’Israel

¹⁰Diu el Senyor: «Vaig trobar Israel com qui troba raïms al desert. Vaig mirar els vostres pares com es miren les figues primerenques. Però ells arribaren a Baal-Peor i es van consagrar a l’Ídol Vergonyós, es van tornar fastigosos com el seu amant. ¹¹La glòria d’Efraïm volarà com un ocell: no els naixeran més infants, no n’esperaran, no en concebran. ¹²I si arriben a pujar algun fill, els en privaré abans no sigui un home. Ai d’aquest poble si jo l’abandono! ¹³Efraïm, jo et veia arribar a Tir, com plantat en una prada, però ara hauràs de portar els teus fills a la matança.» ¹⁴Senyor, dona’ls...! Però què els donaràs? Dona’ls entranyes estèrils, pits que no puguin alletar! ¹⁵Diu el Senyor: «Tota la seva maldat es va veure a Guilgal. Allà els vaig avorrir. Ara els trauré de casa meva per tot el mal que han fet i no els tornaré a estimar. Tots els seus governants són uns rebels. ¹⁶Efraïm ha rebut molts cops, les seves arrels s’han assecat i no podrà donar més fruit. I si encara tinguessin fills, faré morir el fruit preciós de les seves entranyes.» ¹⁷El meu Déu els rebutjarà perquè no l’han escoltat. Seran un poble errant entre les nacions.

El rei i l’ídol, anorreats

¹Israel era un cep fecund que donava molt de fruit. Com més abundaven els seus raïms, més altars es construïa; com més fèrtil era el país, més pilars sagrats aixecava. ²Tenen el cor esmunyedís i ara ho pagaran: el Senyor derrocarà els seus altars i els arrasarà els pilars sagrats. ³Ara diran: «No tenim rei perquè no hem reverenciat el Senyor. I, a més, un rei, de què ens serviria?» ⁴Parlen només per parlar i juren en fals quan pacten aliances. El dret creix, com planta verinosa, en els solcs del meu camp. ⁵Els habitants de Samaria temen pel vedellot de Betaven. El poble i els falsos sacerdots estan de dol per ell: ell, que és la seva alegria gloriosa, és a punt de ser deportat! ⁶El vedellot serà endut a Assíria com a regal per al Gran Rei. Efraïm queda confós, Israel s’avergonyeix de les seves intrigues. ⁷Samaria i el seu rei desapareixen, com un branquilló que l’aigua s’emporta. ⁸Són destruïts els recintes sagrats d’Aven, que eren el pecat d’Israel. Creixeran cards i espines sobre els seus altars. Llavors diran a les muntanyes: «Cobriu-nos!», i als turons: «Caieu damunt nostre!»

Israel recollirà el que ha sembrat

⁹Diu el Senyor: «El poble d’Israel ha pecat des dels temps de Guibà i així han continuat. ¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà els fills d’aquells malvats? ¹⁰Estic decidit a castigar-los: els pobles s’uniran contra ells, que ja estan enjovats per a llaurar el seu doble solc. ¹¹»Efraïm era una vedella ben acostumada, que de bona gana batia el blat; però li vaig posar un jou al seu coll fornit: vaig enganxar Efraïm al jou, Judà va llaurar i Jacob va esterrossar el seu camp. ¹²Vaig dir: “Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; llaureu-vos un camp nou. Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor, fins que jo vingui i escampi la salvació damunt vostre.” ¹³Però vosaltres heu conreat injustícies, heu collit maldats, heu menjat fruits dolents. »Tu, Israel, has confiat en les teves maquinacions i en la multitud dels teus valents. ¹⁴Però s’alçarà un avalot dins el teu poble, i les teves places fortes seran totes devastades, com Xalman va devastar Betarbel, la ciutat-mare esclafada amb els seus fills. ¹⁵Betel us ha dut tot això, ja que heu comès sovint el mal. A l’alba hi haurà la fi del rei d’Israel.»

Amor del Senyor pel seu poble

¹Diu el Senyor: «Quan Israel era un noi me’l vaig estimar, d’Egipte vaig cridar el meu fill. ²Però ell és d’aquells que, com més els crides, més se te’n van: oferien sacrificis als Baals, cremaven ofrenes als ídols. ³Jo mateix vaig ensenyar Efraïm a caminar agafant-lo pels braços, però ells no han reconegut que jo els he guarit. ⁴Jo els atreia cap a mi amb llaços d’afecte i amor. Feia com qui aixeca un jou del coll i deixa lliure la boca, m’acostava cap a ell i li donava menjar. ⁵»No tornarà al país d’Egipte, però el rei d’Assíria el dominarà, perquè no han volgut tornar a mi. ⁶La guerra farà estralls a les seves ciutats: esbotzarà les barres de les portes i els engolirà per culpa de les seves intrigues. ⁷Els del meu poble s’aferren a la seva apostasia. Els exhorten a mirar cap al cel, però cap d’ells no es redreça. ⁸»Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. ⁹No cediré a la meva indignació, no tornaré a destruir Efraïm, perquè jo soc Déu i no un home, soc el Sant, present enmig teu: no soc dels qui es passegen d’ací d’allà. ¹⁰Vindran darrere meu, i jo, el Senyor, rugiré com un lleó; rugiré, i els meus fills vindran de ponent. ¹¹Vindran des d’Egipte, com ocells, com coloms des del país d’Assíria, i els faré viure a casa seva. Ho dic jo, el Senyor.»

Engany i mentida d’Israel

¹Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim. ²Efraïm s’alimenta de vent, tot el dia va darrere el vent de llevant; multiplica mentides i desastres. Fa una aliança amb Assíria, i obsequia Egipte amb oli.» ³El Senyor pledeja amb Judà i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar: els farà pagar el mal que han fet. ⁴Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu, ⁵lluità amb un àngel i el va vèncer; va suplicar i obtingué el seu favor. Déu l’anà a trobar a Betel i allí ens va parlar a nosaltres: ⁶«El Senyor és el Déu de l’univers; amb aquest nom ha de ser invocat. ⁷Tu, per tant, torna al teu Déu, sigues fidel i just, espera sempre en el teu Déu.» ⁸Diu el Senyor: «Els de Canaan fan servir balances falses, els agrada d’estafar. ⁹I els d’Efraïm diuen: “El cas és que som rics, hem guanyat una fortuna, i en tots els nostres guanys ningú no hi trobarà culpa ni pecat.” ¹⁰Doncs bé, jo, el Senyor, que soc el vostre Déu des que éreu a Egipte, us tornaré a fer viure en tendes com en el temps que us vaig aplegar. ¹¹Jo he parlat als profetes, jo els he concedit moltes visions, i per mitjà dels profetes m’explicaré.» ¹²Guilad era un cau de maleficis; ara s’ha convertit en no res. A Guilgal sacrificaven vedells, però els seus altars són ara munts de pedres entre els solcs dels camps. ¹³Jacob va fugir al país dels arameus; ell, Israel, es posà a servir per aconseguir una muller, i per ella va guardar els ramats. ¹⁴Gràcies a un profeta, el Senyor va fer pujar Israel d’Egipte, i per ell el poble era guardat. ¹⁵Però els d’Efraïm han irritat amargament el seu Senyor, i ell els farà responsables de la sang vessada, els tornarà les ofenses que han comès.

La fi del poble infidel al Senyor

¹Quan Efraïm parlava, tremolava tothom, era important entre les tribus d’Israel però ara ha mort, culpable d’adorar Baal. ²Ara els d’Efraïm continuen pecant: amb la seva plata i les seves arts s’han fet ídols de fosa, que no són més que obra d’artesans. D’ells es pot dir: «Els qui ofereixen sacrificis són homes, però fan petons a vedells.» ³Per això seran com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix, com la palla escampada pel vent, com el fum que surt pel forat. ⁴Diu el Senyor: «Jo, el Senyor, soc el vostre Déu des que éreu a Egipte. No coneixes cap Déu fora de mi, no hi ha cap salvador sinó jo. ⁵Jo et vaig conèixer al desert, en una terra resseca. ⁶»Així que els vaig alimentar, van saciar-se; però, un cop satisfets, van enorgullir-se i m’oblidaren. ⁷Per això jo m’he tornat per a ells com un lleó, com un lleopard estic a l’aguait vora el camí. ⁸Els ataco com una ossa a qui han robat la cria, els destrosso el pit que tanca el cor, els devoro com una lleona allà mateix. Els animals ferotges els destrossaran. ⁹»Això t’ha perdut, Israel. T’has girat contra mi, que era la teva ajuda. ¹⁰On és ara el teu rei, el qui t’havia de salvar a tu i les teves poblacions? On són els teus jutges, a qui vas dir: “Doneu-me un rei i una cort”? ¹¹Jo mateix, a contracor, et vaig donar un rei, i ara, indignat, te l’he pres. ¹²»Tinc lligades les culpes dels d’Efraïm, els seus pecats són ben guardats. ¹³Quan venen els dolors de part, ell és com un fill insensat que, arribada l’hora, no vol sortir de les entranyes de la mare. ¹⁴¿I jo els hauré de rescatar del país dels morts? ¿Hauré d’alliberar-los de la mort? Oh mort, on són els teus desastres? On tens el fibló, país dels morts? Els meus ulls es tanquen a la pietat. ¹⁵I encara que Efraïm florís entre els seus germans, vindrà un vent xardorós, un vent del Senyor que pujarà del desert: assecarà les deus i eixugarà les fonts; l’enemic pillarà els tresors, tots els objectes preciosos.

¹Samaria es rebel·la contra el seu Déu: és culpable de la seva falta. Els seus habitants cauran víctimes de l’espasa, les criatures seran esclafades i les dones embarassades seran esventrades.»

Crida a la conversió

²Israel, torna al Senyor, el teu Déu! La teva culpa t’ha fet ensopegar. ³Torna al Senyor i porta-li com a ofrena aquestes paraules: «Perdona totes les nostres culpes i accepta’ns el bo i millor; en comptes de vedells, t’oferim la pregària dels nostres llavis. ⁴Assíria no ens pot salvar, ni ens salvarà cap esquadró de cavallers, ni direm a l’obra de les nostres mans que és el nostre Déu. Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes.»

Promesa del Senyor a Israel

⁵Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells. ⁶Seré per a Israel com la rosada; florirà com el lliri i la seva soca arrelarà com la dels àlbers. ⁷Els seus rebrots creixeran, i tindrà la ufana de l’olivera i la fragància del Líban. ⁸Es refaran els qui visquin a la seva ombra, seran fecunds com el blat, creixeran com una parra i es parlarà d’ells com del vi del Líban. ⁹Efraïm, què tinc a veure amb els ídols? Soc jo qui respon i vetlla per tu. Soc com una savina frondosa: els teus fruits venen de mi.»

Paraules finals

¹⁰¿Qui és prou savi per a entendre això, prou intel·ligent per a comprendre-ho? Els camins del Senyor són planers, i els homes justos els segueixen, però hi ensopeguen els qui no són fidels.