Proverbis

Pròleg

¹Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. ²Volen fer conèixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, ³procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat. ⁴Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudència; ⁵el savi que els escolti augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. ⁶Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. ⁷Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació.

Saviesa i niciesa (1,8-9,18)

Alerta contra les insídies dels malvats

⁸Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare: ⁹com una diadema t’adornaran el front, t’engalanaran com els collarets. ¹⁰Fill meu, no et deixis ensarronar per gent sense escrúpols ¹¹que et diuen: «Vine amb nosaltres i posem-nos a l’aguait per vessar sang; sense més ni més, parem trampes a l’home bo. ¹²Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu; per bo que sigui, llancem-lo a la fossa. ¹³Aconseguirem tota mena de riqueses, ens farcirem la casa de rapinya. ¹⁴Compartiràs la nostra sort, farem bossa comuna!» ¹⁵Fill meu, no vagis amb ells, no segueixis les seves petjades: ¹⁶només corren cap al mal, s’apressen a vessar sang. ¹⁷Cap ocell no cau al filat si abans l’ha vist parar; ¹⁸ells, en canvi, cauen en el propi filat, atempten contra ells mateixos. ¹⁹Així acaben tots els lladregots: el mateix robatori els roba la vida.

Crida de la Saviesa

²⁰La Saviesa fa una crida pels carrers, per les places aixeca la veu, ²¹fa un pregó pels indrets més bulliciosos, a l’entrada de la ciutat proclama: ²²«Fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els insolents allargareu la insolència, els beneits refusareu el coneixement? ²³Feu cas de la meva exhortació: vull escampar el meu esperit damunt vostre i fer-vos entendre les meves paraules. ²⁴Jo cridava i heu fet el sord, estenia la mà i no heu parat atenció: ²⁵tant se us en dona, dels meus consells, i no feu cas de la meva exhortació. ²⁶Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà, jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic. ²⁷Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt, ²⁸em cridareu i no respondré, em cercareu i no em trobareu. ²⁹»Com que menyspreaven el coneixement quan refusaven de venerar el Senyor, ³⁰com que tant se’ls en donava dels meus consells i feien el sord a les meves exhortacions, ³¹menjaran el fruit amarg del seu obrar, s’afartaran dels propis consells. ³²L’obstinació acaba matant els inexperts, la indolència destrueix els estúpids; ³³però el qui m’escolta viurà segur, en pau i sense por de cap mal.»

Tresors de la saviesa

¹Fill meu, fes cas del que et dic, fica’t al cap els meus preceptes: ²para l’orella a la saviesa, obre el cor al seny; ³fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; ⁴desitja-les com el diner, recerca-les com un tresor. ⁵Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conèixer el que Déu vol, ⁶perquè només el Senyor dona saviesa, d’ell brollen seny i enteniment. ⁷Ell reserva l’èxit als homes íntegres: protegeix els qui viuen honradament, ⁸vetlla els camins dels justos, guarda els passos dels fidels. ⁹Llavors comprendràs que una vida justa i recta, una vida honrada, encamina a la felicitat; ¹⁰la saviesa et posseirà i gaudiràs del coneixement. ¹¹Et protegirà la prudència, la intel·ligència et guardarà; ¹²elles et salvaran del mal camí i de l’home de parla enganyosa, ¹³que abandona el camí dret tot perdent-se fosca enllà: ¹⁴es rabeja fent el mal, s’alegra amb la dolenteria; ¹⁵és de jeia traïdora, de capteniment fingit. ¹⁶La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs: ¹⁷ha abandonat el marit de quan era jove, ha oblidat l’aliança amb el seu Déu. ¹⁸La seva casa porta a la mort, el seu rastre, al país de les ombres. ¹⁹Qui l’acompanya no retorna, no troba el camí de la vida. ²⁰Segueix, doncs, la bona ruta, fressa les vies dels justos. ²¹Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, ²²mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrencats de la terra.

Confiança en el Senyor

¹No oblidis la meva instrucció, fill meu, guarda en el cor els meus preceptes: ²gaudiràs de llarga vida, dies i anys de prosperitat. ³No perdis l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, ⁴i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels homes. ⁵Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; ⁶si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer. ⁷No estiguis pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal, ⁸i fins el cos se’t refarà, es rejoveniran els teus ossos. ⁹Ofereix al Senyor els teus béns, els primers fruits de les collites, ¹⁰i els teus graners s’ompliran fins a dalt, el most vessarà de les teves tines. ¹¹Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis de la seva reprensió: ¹²el Senyor reprèn els qui estima, com un pare fa amb el fill preferit.

La saviesa assegura felicitat i vida

¹³Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir enteniment! ¹⁴La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or; ¹⁵val més que les pedres precioses, ultrapassa el que pots desitjar. ¹⁶Amb una mà ofereix llarga vida, amb l’altra, riquesa i honor; ¹⁷condueix per camins delitosos, per viaranys tranquils. ¹⁸Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida! ¹⁹El Senyor assentà la terra amb saviesa, amb enteniment refermà el cel; ²⁰amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües, i dels núvols s’escola la pluja. ²¹Fill meu, conserva la discreció i la prudència, no les perdis mai de vista: ²²et renovaran la vida, t’embelliran d’aspecte. ²³Caminaràs segur, el teu peu no ensopegarà; ²⁴si descanses, no t’alçaràs sobresaltat, dormiràs amb un son tranquil. ²⁵No hauràs de témer els estralls ni l’atac que ve de l’home dolent, ²⁶perquè el Senyor estarà al teu costat i et guardarà de caure al parany.

Un comportament íntegre

²⁷No neguis un bé a qui hi té dret si és a la teva mà de fer-lo. ²⁸Si ho tens a mà, no diguis a ningú: «Ves-te’n i torna, demà t’ho donaré.» ²⁹No tramis res de mal contra el teu amic, ell que viu amb tu del tot confiat. ³⁰No et barallis perquè sí si ningú no t’ha fet cap mal. ³¹No estiguis gelós del violent, no desitgis seguir els seus camins. ³²Perquè el Senyor detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics. ³³El Senyor maleeix la casa del malvat i beneeix la llar del just. ³⁴Dels burletes, ell se’n burla, però als humils els concedeix el seu favor. ³⁵Els savis heretaran la glòria, els insensats, la vergonya.

Transmissió de la saviesa

¹Escolteu, fills, la instrucció paterna, apliqueu-vos a adquirir intel·ligència. ²Us transmeto un saber excel·lent: no abandoneu el que us ensenyo! ³El pare em tractava realment com un fill, la mare m’estimava tendrament. ⁴El pare m’instruïa així: «Recorda’t de les meves paraules, guarda els meus preceptes i viuràs. ⁵Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartis dels meus consells, no te’n desentenguis. ⁶No arraconis la saviesa, i et guardarà; estima-la, i et defensarà. ⁷Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que sigui. ⁸Estima-la i t’ennoblirà, abraça-la i t’exaltarà; ⁹com una diadema t’adornarà el front, t’engalanarà com una corona resplendent.»

Dos camins, dos comportaments

¹⁰Escolta, fill, guarda les meves paraules i allargaràs la vida anys i més anys. ¹¹Et guiaré pel camí de la saviesa, et conduiré per les bones rutes; ¹²si hi passes, no trobaràs obstacles, no ensopegaràs si hi corres. ¹³Dedica’t a la teva formació, no la deixis; aferra-t’hi, que hi tens la vida. ¹⁴No segueixis els passos dels malvats, no avancis pel camí dels perversos; ¹⁵deixa’l, no l’agafis, evita’l i tira enllà. ¹⁶Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú; ¹⁷com de pa, s’atipen de fer mal, s’embriaguen de violència com de vi. ¹⁸La via dels justos és com l’aurora: cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia; ¹⁹però el camí dels malvats és negra nit, no veuen on ensopeguen.

Fermesa a seguir el bon camí

²⁰Fill meu, escolta les meves paraules, fixa-t’hi atentament; ²¹no les perdis mai de vista, guarda-les al fons del cor: ²²qui les acull, troba la vida, són remei per a tothom. ²³Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. ²⁴Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany. ²⁵Mira sempre cara a cara, esguarda endavant amb franquesa. ²⁶Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus, i els teus camins es mantindran segurs. ²⁷No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta’t de caure en el mal.

La dona seductora: un pou mort

¹Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, fixa’t en el meu seny, ²i et mantindràs clarivident, parlaràs sabent de què parles. ³La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, ⁴però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. ⁵Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. ⁶No fressa camins de vida, i el seu rastre es perd d’improvís. ⁷Per tant, fills, escolteu-me, no rebutgeu els meus consells. ⁸Allunya d’ella el teu camí, no t’atansis al portal de casa seva: ⁹el teu honor estaria a mercè d’altri, el marit, implacable, arruïnaria la teva vida. ¹⁰Uns desconeguts s’afartarien del teu esforç, del teu treball en viuria gent estranya; ¹¹i tu, al final, et lamentaries, amb el cos del tot esgotat, ¹²i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció i el meu cor va menysprear tots els avisos? ¹³Per què no he escoltat la veu dels mestres ni he fet cas dels seus preceptes? ¹⁴He estat a punt de sofrir grans mals enmig del poble reunit.»

La bona muller: una font beneïda

¹⁵Beu l’aigua de la pròpia cisterna, la que brolla al mig del teu pou. ¹⁶¿S’ha de perdre l’aigua de la teva font? ¿L’abocaran les sèquies per les places? ¹⁷Ha de ser teva, teva i prou; no la comparteixis amb cap estrany. ¹⁸Que sigui la teva font beneïda! Frueix de l’esposa de la teva joventut, ¹⁹cérvola amable, delicada daina: deixa’t perdre en les seves carícies, que sempre t’embriagui el seu amor. ²⁰Per què, fill meu, t’has d’embriagar de la dona seductora? Per què t’has de llançar als braços de l’estranya? ²¹Cert, el Senyor observa els camins de l’home, coneix tots els seus passos. ²²Les pròpies culpes enxampen l’injust, cau en la xarxa del propi pecat. ²³Morirà perquè no sap dominar-se, tanta niciesa el perdrà.

Alerta amb els avals

¹Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, pensa que has avalat un estrany: ²la pròpia boca t’ha fet caure en la trampa, t’ha fet presoner la paraula donada. ³Per alliberar-te’n, fill meu, fes això: com que estàs en mans d’un altre, ves a trobar-lo, importuna’l, mareja’l. ⁴No deixis que s’adormin els teus ulls ni que s’acluquin les teves parpelles. ⁵Allibera-te’n, com la gasela del caçador, com l’ocell del filat de l’ocellaire.

El gandul i la formiga

⁶Ves a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: ⁷no té comandant, ni capatàs ni patró, ⁸però arreplega aliment a l’estiu, es proveeix durant la collita. ⁹I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, quan et trauràs la son de les orelles?: ¹⁰a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, ¹¹i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler.

Retrat del malvat

¹²L’home malvat, l’home pervers, va amb l’engany a la boca. ¹³Pica l’ullet, avisa amb els peus, fa senyes amb els dits, ¹⁴amb mala idea maquina maldats i tothora provoca baralles. ¹⁵Per això, de sobte, el sorprendrà l’aiguat; serà esclafat en un instant, sense remei.

Allò que el Senyor abomina

¹⁶Sis coses odia el Senyor i en detesta igualment una setena: ¹⁷ulls altius, llengua mentidera, mans tacades de sang innocent, ¹⁸cor que maquina malvestats, peus delerosos de córrer cap al mal, ¹⁹un testimoni fals i mentider, i l’home que enemista germans.

Contra l’adulteri

²⁰Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare. ²¹Porta’ls sempre penjats sobre el teu cor, lliga-te’ls com un collaret: ²²quan caminis, et guiaran; quan dormis, et vetllaran; quan et despertis, et parlaran. ²³El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dona vida la correcció que amonesta. ²⁴Et guardaran de la dona malèfica, de l’ensucrada llengua de la seductora. ²⁵No cobegis en el cor la seva bellesa, que no et sedueixin les seves mirades. ²⁶Per una prostituta es paga un mos de pa, però el preu d’una casada és la teva vida. ²⁷Si algú es fica foc a la pitrera, ¿no se li cremarà tota la roba? ²⁸Si algú camina sobre les brases, ¿no se li cremaran els peus? ²⁹Igualment qui s’entén amb una casada no en sortirà pas ben parat. ³⁰¿No és menyspreat el lladre, encara que robi per satisfer la fam? ³¹I si és atrapat, ho pagarà set vegades: haurà de donar tot el patrimoni. ³²Però qui comet adulteri ha perdut el seny, només ho fa el qui vol la pròpia mort. ³³Farà bona collita de cops i ultratges i mai no s’esborrarà la seva infàmia: ³⁴l’espòs enganyat s’enfurismarà, no perdonarà en el dia de la venjança, ³⁵no s’avindrà a cap indemnització, no l’acceptarà, per molt generosa que sigui.

¹Fill meu, observa el que et dic, guarda com un tresor els meus preceptes; ²viuràs si els compleixes, si els guardes com la nineta dels ulls; ³lliga-te’ls als dits, grava-te’ls al cor. ⁴Considera la saviesa germana teva, tingues la intel·ligència per parenta: ⁵et guardarà de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs.

La dona seductora i els seus enganys

⁶De la finestra de casa estant, mirant jo darrere la reixa, ⁷vaig veure, entre jovenalla inexperta, un barbamec mancat de senderi. ⁸Travessava el carrer, a prop de la cantonada, i de dret enfilava la casa d’una dona. ⁹Era hora foscant, quan mor el dia i davallen nit i tenebra. ¹⁰Veig que la dona va a trobar-lo, amb parament de prostituta i l’engany al cor; ¹¹és una dona bulliciosa i insolent, que mai no para a casa: ¹²ara a la plaça, ara al carrer, a cada cantonada està a l’aguait. ¹³Abraça el jove, el besa i li diu, descarada: ¹⁴«Tinc a punt un àpat sagrat: avui he complert una prometença; ¹⁵per això t’he sortit al pas, et volia conèixer i finalment ara et trobo. ¹⁶He guarnit el divan amb robes boniques, amb teles fines i virolades d’Egipte; ¹⁷he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinamom. ¹⁸Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies; ¹⁹el meu home no és a casa, és lluny, ha sortit de viatge; ²⁰s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes.» ²¹A força d’afalacs se’l guanya, el conquista amb paraules seductores: ²²d’una revolada, ell se’n va darrere d’ella, com un bou portat a l’escorxador, com un cérvol atrapat a la trampa ²³mentre espera el dard que el remati, com l’ocell que va de cap al filat sense saber que s’hi juga la vida. ²⁴I ara, fills meus, escolteu-me, estigueu atents a les meves paraules: ²⁵no us perdeu darrere d’ella, no us extravieu pels seus camins; ²⁶són innombrables els qui ha fet caure, les seves víctimes no es poden comptar. ²⁷La seva casa encamina al sepulcre, porta de dret al domini de la mort.

Pregó de la Saviesa

¹¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? ²Dalt les altures, dominant la ruta, a la cruïlla dels camins, es planta; ³vora les portes d’accés a la ciutat, a les seves entrades, proclama: ⁴«Us crido a tots vosaltres, la meva veu s’adreça a tothom. ⁵Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats. ⁶Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: ⁷assaboreixo la veritat, i la maldat em fa fàstic. ⁸No dic sinó paraules honestes: no amaguen res de pèrfid ni de fals; ⁹les troba clares qui les vol comprendre, qui posseeix el coneixement les troba justes. ¹⁰Accepteu la meva formació, i no pas plata, el coneixement abans que l’or més preciós, ¹¹perquè la saviesa val més que els corals, cap pedra preciosa no s’hi pot comparar. ¹²»Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat, conec la perspicàcia. ¹³Qui venera el Senyor odia el mal. Orgull, arrogància, mal comportament i falsedat, són coses que detesto. ¹⁴Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força. ¹⁵Gràcies a mi els reis regnen i els sobirans promulguen lleis justes; ¹⁶gràcies a mi governen els governants i els magistrats jutgen amb justícia. ¹⁷Jo estimo els qui m’estimen; els qui per mi es deleixen, em troben. ¹⁸Porto amb mi la riquesa i la glòria, fortuna sòlida i prosperitat; ¹⁹el meu fruit és millor que l’or més fi, soc més profitosa que la plata de llei; ²⁰jo camino amb qui practica la justícia, amb qui segueix camins dreturers. ²¹Procuro patrimoni als qui m’estimen, els omplo de tresors. ²²»El Senyor em posseïa al començament, abans de les seves obres, des de sempre. ²³Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra. ²⁴Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. ²⁵Abans que s’assentessin les muntanyes, abans dels turons, ja m’havia infantat, ²⁶quan encara no havia fet l’amplària de la terra, el primer grapat de fang dels continents. ²⁷Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; ²⁸quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; ²⁹quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. ³⁰Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seves delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar. ³¹Jugava per la terra que ell havia creat, i m’era deliciosa la companyia dels homes. ³²»Escolteu-me, doncs, fills: feliços els qui segueixen els meus camins! ³³Accepteu de formar-vos i posareu seny; no ho refuséssiu pas. ³⁴Feliç l’home que m’escolta, que vetlla cada dia al meu portal vigilant el llindar de casa meva! ³⁵Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor, ³⁶però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix. Els qui m’odien, estimen la mort.»

La invitació de la Saviesa

¹La Saviesa s’ha construït un palau amb set columnes ben tallades, ²ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula. ³Ha enviat les serventes, fa una invitació des dels punts més alts de la ciutat: ⁴«Veniu aquí, gent sense experiència. Als qui no teniu seny us dic: ⁵Veniu a menjar el meu pa, a beure el vi que he preparat. ⁶Abandoneu la niciesa i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència.»

El savi i l’insolent

⁷Rebrà insults, qui renya l’insolent; qui reprèn el malvat en rebrà injúries. ⁸No blasmis l’insolent, que t’odiarà; reprèn, en canvi, l’assenyat i t’estimarà. ⁹El savi serà més savi si l’instrueixes; alliçona el just i augmentarà el seu saber. ¹⁰Venerar el Senyor és primícia de saviesa, conèixer el Déu sant fa ser intel·ligent. ¹¹La Saviesa allargarà els teus dies, multiplicarà els anys de la teva vida. ¹²Si ets assenyat, ho seràs en profit teu; si ets insolent, ho pagaràs tu sol.

La invitació de la Niciesa

¹³La Niciesa és una dona esvalotada, ignorant, no sap què fa; ¹⁴s’asseu en un tron a la porta de casa, en el punt més alt de la ciutat, ¹⁵i convida els vianants, que van fent el seu camí: ¹⁶«Veniu aquí, gent inexperta, als qui no teniu seny us dic: ¹⁷l’aigua robada és més dolça; el menjar prohibit, més saborós.» ¹⁸Però ells no saben que allí ronden les ombres, que els seus convidats baixen al país dels morts.

¹Proverbis de Salomó. Un fill assenyat alegra pare i mare, un de beneit els entristeix. ²Béns mal adquirits no fan profit, l’honradesa salva de la mort. ³El Senyor no permet que el just passi gana, però es nega a satisfer la fam del malvat. ⁴Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. ⁵Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega. ⁶Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. ⁷La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat. ⁸El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. ⁹Qui va amb sinceritat va segur; a qui va amb replecs l’atrapen aviat. ¹⁰Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició. ¹¹Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència. ¹²L’odi atia la brega, l’amor cobreix les ofenses. ¹³Paraules assenyades, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó. ¹⁴El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres. ¹⁵La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. ¹⁶El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat. ¹⁷Qui es deixa formar s’encamina a la vida, qui rebutja advertiments s’extravia. ¹⁸Qui amaga l’odi és un hipòcrita, qui escampa calúmnies és un beneit. ¹⁹Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules. ²⁰Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. ²¹Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny. ²²La benedicció del Senyor dona riquesa: de res no serveixen els nostres esforços. ²³El neci es diverteix obrant amb infàmia; l’home intel·ligent, obrant amb saviesa. ²⁴El just obté allò que desitja; al malvat li acaba passant el que tem. ²⁵Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre. ²⁶Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls, el peresós irrita a qui li dona un encàrrec. ²⁷El qui confia en el Senyor allarga la vida; els anys dels malvats seran escurçats. ²⁸L’espera dels justos es compleix, l’esperança dels malvats es perd. ²⁹El Senyor és la fortalesa dels honrats, però és la ruïna dels malèfics. ³⁰El just no serà mai arrencat, els malvats no romandran a la terra. ³¹La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada. ³²Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.

¹El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen. ²L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat. ³Als honrats els guia la pròpia rectitud; als perversos els perdrà la seva falsedat. ⁴La riquesa serà inútil el dia del judici; només la justícia salvarà de la mort. ⁵La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seva injustícia. ⁶L’honradesa dels rectes els salva, la pròpia cobdícia atrapa els traïdors. ⁷Mor el malvat i mor la seva esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. ⁸El just és salvat del perill, el seu lloc l’ocupa un malvat. ⁹La boca del malvat arrasa tothom; el just, que ho sap, se n’escapa. ¹⁰La felicitat dels justos alegra la ciutat, si els malvats es perden hi ha cants de joia. ¹¹Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. ¹²El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar. ¹³El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret. ¹⁴Un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven. ¹⁵És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil. ¹⁶La dona amable rep honors, l’home decidit s’enriqueix. ¹⁷L’home generós troba en ell mateix la recompensa; a l’home cruel, el mal li retorna. ¹⁸Guany aparent és el sou del dolent; qui sembra dretura té paga segura. ¹⁹Obrar el bé porta a la vida; fer el mal, a la mort. ²⁰El Senyor detesta el cor fals, però es complau en la conducta sincera. ²¹Al capdavall, el malvat no passarà per innocent; en canvi, el llinatge dels justos se salvarà. ²²Dona bella però grollera: anell d’or en morro de porc. ²³Es compliran les esperances dels justos, les del malvat s’esvairan. ²⁴Hi ha qui dona i encara s’enriqueix, hi ha qui estalvia i es torna més pobre. ²⁵L’home generós satisfà la seva fam; qui dona a beure, també és saciat. ²⁶El poble maleeix l’acaparador de blat; a qui el posa en venda el beneeix. ²⁷Qui es deleix pel bé trobarà benvolença; a qui va darrere el mal, aquest li caurà al damunt. ²⁸Qui confia en les riqueses s’assecarà; com fullatge ufanós, els justos floriran. ²⁹Heretarà vent el qui descura la casa: un neci com aquest acabarà al servei de l’assenyat. ³⁰Qui és just i savi es guanya els homes, amb les seves obres els porta a l’arbre de la vida. ³¹Si el just ja rep la paga aquí a la terra, amb més raó el malvat i el pecador.

¹Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid. ²El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions. ³Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada. ⁴Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corc dintre els ossos. ⁵Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany. ⁶Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. ⁷Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma. ⁸La lloança és reservada a l’home assenyat, l’home sense seny no rep sinó menyspreu. ⁹Val més ser un de tants i anar ben servit que, sense un mos de pa, presumir de ric. ¹⁰El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. ¹¹Qui treballa la terra s’atiparà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap. ¹²El malvat cobeja el botí dels dolents, però la soca dels justos brostarà. ¹³El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill. ¹⁴Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem. ¹⁵El neci es pensa que ell tot sol pot decidir, l’assenyat sap escoltar els consells. ¹⁶El neci demostra tot seguit que està enfadat, l’astut fa com si no veiés l’ultratge. ¹⁷Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura. ¹⁸N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. ¹⁹La veritat dura per sempre; la mentida, un instant. ²⁰El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en treu goig. ²¹Al just no li passarà cap mal, al malvat li vindran tots junts. ²²El Senyor detesta la paraula falsa, però es complau en el qui obra fidelment. ²³L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa. ²⁴Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava. ²⁵Una pena al cor deprimeix, una bona paraula porta alegria. ²⁶L’home just és un bon guia, el malvat malencamina. ²⁷El caçador mandrós no es rostirà mai cap peça, l’home diligent amuntegarà riquesa. ²⁸Al camí de la justícia hi ha la vida; qui el segueix no hi troba la mort.

¹Un fill savi es deixa educar pel pare, l’insolent no admet que el corregeixin. ²L’home bo recull el fruit del que diu, el violent només té fam de traïdories. ³Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. ⁴El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam. ⁵El just detesta la mentida, el malvat infama i avergonyeix. ⁶La rectitud guarda el just, el pecat destrueix el malvat. ⁷Hi ha qui no té res i presumeix de ric, hi ha qui té molt i fingeix ser pobre. ⁸El ric paga rescat per salvar la vida, el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest. ⁹El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga. ¹⁰L’orgullós no crea més que conflictes; és savi el qui es deixa aconsellar. ¹¹Fortuna feta en un no res va minvant; qui l’aplega a poc a poc la incrementa. ¹²L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida. ¹³Qui menysprea un consell ho pagarà car, rebrà bona paga el qui el segueix. ¹⁴L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort. ¹⁵El bon sentit es fa apreciar, la conducta dels traïdors és desagradable. ¹⁶L’home assenyat pensa el que fa, el neci exhibeix la seva estupidesa. ¹⁷Un missatger malvat caurà en desgràcia, un de fidel és com un remei. ¹⁸Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit; serà honorat el qui es deixa amonestar. ¹⁹Un desig satisfet és agradós; als necis els fa fàstic apartar-se del mal. ²⁰Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci. ²¹El mal persegueix els pecadors, el bé és la recompensa dels justos. ²²L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador. ²³L’heretat dels benestants forneix molt d’aliment, però es pot perdre per manca de justícia. ²⁴Qui plany el bastó no estima el seu fill; qui l’estima, de bona hora el corregeix. ²⁵El just menja a cor què vols, el malvat passa gana de la bona.

¹La dona assenyada aferma la casa; l’esbojarrada, l’enderroca. ²L’home recte respecta el Senyor, l’home tortuós el menysprea. ³Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades, però al sensat, les seves paraules el protegeixen. ⁴Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora, però tampoc no hi haurà collita abundant. ⁵Un testimoni veraç no menteix, un de fals no diu més que mentides. ⁶L’arrogant cerca en va la saviesa, l’intel·ligent l’aprèn fàcilment. ⁷Aparta’t del costat del neci, que no n’aprendries res de bo. ⁸La saviesa del prudent il·lumina el seu camí, la conducta fraudulenta extravia els necis. ⁹Els estúpids es mofen de les seves culpes, però Déu es complau en els rectes. ¹⁰El cor de cadascú coneix la joia i la pena, i ningú més no les pot compartir. ¹¹La casa dels malvats s’ensorrarà, prosperarà la família dels honrats. ¹²Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. ¹³Fins entre rialles s’amaguen les penes, l’alegria acaba en tristor. ¹⁴L’insensat rebrà la paga de la seva conducta; l’home de bé, una paga millor. ¹⁵L’inexpert s’ho creu tot, qui té seny sap per on passa. ¹⁶El savi tem el mal i se n’aparta, el neci tira al dret tot confiat. ¹⁷L’impulsiu fa bajanades, l’intrigant serà rebutjat. ¹⁸La niciesa és patrimoni dels ingenus, la corona dels prudents és el saber. ¹⁹Els dolents s’inclinaran davant els bons, a les portes del just s’inclinaran els malvats. ²⁰El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. ²¹Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres! ²²Els forjadors del mal s’extravien, els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat. ²³De tot treball se’n treu un profit; de xerrar molt, misèria i prou. ²⁴La riquesa és la corona del savi, el neci llueix la seva niciesa. ²⁵Un testimoni veraç salva vides, un de fals confon els jutges. ²⁶Venerar el Senyor és garantia segura i dona seguretat als fills. ²⁷Venerar el Senyor és font de vida i aparta dels llaços de la mort. ²⁸Una població nombrosa honora el rei, un país despoblat l’arruïna. ²⁹Qui és pacient demostra molta prudència; molta estupidesa, l’impacient. ³⁰L’ànim serè dona vida al cos, l’enveja és un corc dins els ossos. ³¹Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre. ³²El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. ³³La saviesa reposa en l’home assenyat i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis. ³⁴La justícia enalteix un poble, el pecat és la seva vergonya. ³⁵El rei afavoreix el servidor sagaç, però s’enutja amb el qui no sap el que fa.

¹Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació. ²La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries. ³El Senyor passeja arreu la seva mirada: observa dolents i bons. ⁴La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims. ⁵El neci menysprea l’educació del pare; és assenyat qui fa cas dels avisos. ⁶El just viu en l’abundància, els cabals del malvat s’esfumen. ⁷De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents! ⁸El Senyor detesta el sacrifici dels malvats, però es complau en la pregària dels justos. ⁹El Senyor detesta la conducta del malvat, però estima el qui practica la justícia. ¹⁰Mereix severa correcció qui deixa el bon camí; qui menysté la reprensió es guanya la mort. ¹¹La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels homes! ¹²L’insolent no estima el qui el reprèn ni vol la companyia dels savis. ¹³L’home animós fa bona cara, l’home afligit està abatut. ¹⁴L’intel·ligent procura aprendre, l’estúpid s’alimenta de nicieses. ¹⁵Els dies de l’afligit són tots dolents; cada dia és festa per al qui està content. ¹⁶Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. ¹⁷Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor. ¹⁸El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. ¹⁹El camí del tortuós és vorejat d’espines, la ruta de l’home recte fa de bon seguir. ²⁰Un fill assenyat alegra pare i mare, només el neci els menysprea. ²¹L’estúpid es diverteix fent bestieses, l’intel·ligent segueix el camí dret. ²²Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme. ²³Una bona resposta dona alegria: una paraula oportuna, que n’és, d’agradable! ²⁴L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida, no baixa tot seguit al país dels morts. ²⁵El Senyor aterra la casa dels altius, però aferma la propietat de la viuda. ²⁶El Senyor detesta els càlculs perversos; les paraules bondadoses li plauen. ²⁷Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa, qui rebutja el suborn allargarà la vida. ²⁸El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat. ²⁹El Senyor s’aparta dels malvats, però escolta les pregàries dels justos. ³⁰Un esguard radiant alegra el cor, una bona notícia dona nou vigor. ³¹Qui accepta un reny saludable farà estada entre els savis. ³²Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix, posa seny qui fa cas dels advertiments. ³³Venerar el Senyor és escola de saviesa: primer la humilitat, després la glòria.

¹L’home es prepara la resposta, però qui la hi posa a la boca és el Senyor. ²L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions. ³Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes. ⁴El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit: fins el malvat ha estat fet per al dia del judici. ⁵El Senyor detesta els altius, tard o d’hora no els deixarà sense càstig. ⁶L’amor fidel repara la culpa; venerar el Senyor aparta del mal. ⁷Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics. ⁸Val més ser honrat i tenir poc que guanyar molt amb injustícies. ⁹L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos. ¹⁰El rei sentencia en nom del Senyor: no és fals el seu veredicte. ¹¹Els plats de la balança justa són del Senyor: ell ha establert el valor de cada pes. ¹²Els reis detesten el mal, perquè el tron s’aferma amb la justícia. ¹³El rei es complau en el qui diu la veritat, estima el qui parla honradament. ¹⁴La ira del rei és anunci de mort, l’home sensat arriba a calmar-la. ¹⁵La cara afable del rei és auguri de vida, com pluja primaveral és el seu favor. ¹⁶Val més tenir saviesa que or fi, l’enteniment és més preciós que la plata. ¹⁷La ruta del just s’aparta del mal, qui sap captenir-se es guarda ell mateix. ¹⁸L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra. ¹⁹Val més viure humilment amb els pobres que repartir-se botí amb els superbs. ²⁰Qui aprèn la lliçó prosperarà, serà feliç qui confia en el Senyor. ²¹L’home assenyat és tingut per intel·ligent, qui parla dolçament convenç més. ²²Qui té seny té una font de vida; la niciesa és el càstig dels necis. ²³L’home assenyat, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més. ²⁴Paraules afables són una bresca de mel: dolces al paladar, saludables al cos. ²⁵Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. ²⁶La gana empeny l’obrer a treballar: per mor de la boca s’hi veu abocat. ²⁷El depravat obre clots maliciosos, dels llavis li surten paraules de foc. ²⁸El xafarder promou discòrdies, el qui difama provoca enemistats. ²⁹El violent arrossega els altres i els empeny pel mal camí. ³⁰Qui fa l’ullet és que planeja una maldat, qui ja l’ha feta es mossega els llavis. ³¹Els cabells blancs són una noble corona: els qui viuen honradament l’aconsegueixen. ³²Val més ser pacient que valent, dominar-se, més que conquerir ciutats. ³³Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor.

¹Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. ²Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. ³El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor. ⁴El malvat para l’orella a les malediccions, el falsari està atent a la llengua malèfica. ⁵Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia. ⁶Els nets són la corona dels avis, els pares són l’orgull dels fills. ⁷No escau al neci de parlar amb distinció, ni a l’home distingit de parlar amb engany. ⁸Per a alguns, el suborn és un talismà que els dona el triomf arreu on van. ⁹Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu. ¹⁰Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. ¹¹El rebel trama revoltes: li enviaran un botxí cruel. ¹²Val més topar amb una ossa separada de la cria que no pas amb un neci en ple deliri. ¹³El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa. ¹⁴Començar un plet és aviar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t. ¹⁵Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra. ¹⁶De què li serviran, al neci, els diners? Un cap buit, adquirirà la saviesa? ¹⁷L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan van mal dades. ¹⁸És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme. ¹⁹Qui estima la rebel·lió és amant de baralles, qui fanfarroneja es busca la ruïna. ²⁰L’home tortuós no trobarà la felicitat, caurà en la desgràcia el de llengua fingida. ²¹Qui engendra un estúpid ja té prou pena, no tindrà joia el pare d’un neci. ²²L’home animós t’ajuda a guarir, l’home amargat et resseca els ossos. ²³El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia. ²⁴L’intel·ligent no perd de vista la saviesa, els ulls del neci vagaregen arreu. ²⁵Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat. ²⁶No és just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa. ²⁷L’entenimentat parla poc, l’intel·ligent conserva la calma. ²⁸Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.

¹L’esquerp va al seu aire, qualsevol consell el crispa. ²El neci no desitja de comprendre, només vol que se sàpiga el que pensa. ³On va el malvat hi va el menyspreu, i amb el menyspreu ve la vergonya. ⁴Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. ⁵No està bé de posar-se a favor del culpable i violar els drets de l’innocent. ⁶Els llavis del neci es posen en plets, les seves paraules congrien la batussa. ⁷La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany. ⁸Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. ⁹El qui treballa amb negligència és germà del qui destrueix. ¹⁰El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur. ¹¹La riquesa és la plaça forta del ric, s’imagina que és una muralla inaccessible. ¹²L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. ¹³Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit. ¹⁴L’home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà? ¹⁵L’intel·ligent cerca coneixements, el savi mira d’escoltar-ne més. ¹⁶Un obsequi obre les portes i condueix a la presència dels importants. ¹⁷El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu. ¹⁸Tirar les sorts posa fi als litigis i decideix el debat entre poderosos. ¹⁹Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell. ²⁰L’home se sacia amb els fruits del que diu, amb el seu parlar satisfà la pròpia gana. ²¹Mort i vida estan en mans de la llengua: del que més desitgis, d’això menjaràs. ²²Qui troba dona, troba un bé: ha rebut una gràcia del Senyor. ²³El pobre parla suplicant, el ric respon arrogant. ²⁴Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà.

¹Val més un pobre de conducta honrada que un home de paraula enganyosa, un neci. ²Sense coneixement no és bo d’afanyar-se, qui va massa de pressa ensopega. ³És per la seva niciesa que l’home marra el camí, però ell s’enfurisma contra el Senyor. ⁴Com més fortuna, més amics, però el pobre perd fins l’amic. ⁵Un fals testimoni no quedarà impune, no s’escaparà el qui calumnia. ⁶Molts adulen l’home generós, tots són amics del qui és esplèndid. ⁷Al pobre no el volen ni els seus germans; més encara l’evitaran els amics. Quan reclama el que li han promès, ja no hi són. ⁸Qui posa seny s’estima a si mateix, prosperarà el qui es manté prudent. ⁹Un fals testimoni no quedarà impune, es perdrà el qui calumnia. ¹⁰Al neci no li escau una vida regalada; encara menys, al criat, donar ordres als senyors. ¹¹El prudent sap refrenar la ira, li és un honor passar per alt l’ofensa. ¹²Rugit de lleó, el furor del rei; el seu favor, rosada damunt l’herba. ¹³El fill estúpid és la desgràcia del pare; la dona busca-raons, una gotera incessant. ¹⁴Casa i hisenda es reben dels pares, però la dona assenyada és un do del Senyor. ¹⁵La peresa provoca abaltiment, el gandul passarà gana. ¹⁶Qui compleix els preceptes conserva la vida, qui els menysprea morirà. ¹⁷Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec. ¹⁸Corregeix el teu fill mentre hi hagi esperança, però no t’hi abraonis fins a matar-lo. ¹⁹Un rampell de mal geni s’ha de corregir; si el deixes passar, es repetirà. ²⁰Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home assenyat. ²¹Per més que l’home cavil·li molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix. ²²Allò que els humans aprecien és la lleialtat: val més un pobre que un mentider. ²³Venerar el Senyor et condueix a la vida: passaràs la nit tranquil a resguard del mal. ²⁴El gandul fica la mà al plat, però no arriba a portar-la a la boca. ²⁵Atacona el mordaç, i l’inexpert es tornarà assenyat; reprèn l’intel·ligent, i augmentarà el seu saber. ²⁶El qui maltracta el pare i fa marxar la mare és un fill que porta pena i vergonya. ²⁷Fill meu, deixa de fer cas dels consells i ja veuràs com erraràs sense nord. ²⁸Un testimoni pervers es burla del dret, la boca del malvat s’empassa la malícia. ²⁹La sentència contra els mordaços és a punt: els cops cauran a l’esquena dels necis.

¹El vi és descarat, la beguda engresca; qui hi perd la xaveta no posarà mai seny. ²Rugit de lleó, la ira del rei; a qui l’enfurisma li va la vida. ³Retirar-se d’una disputa honora; el neci sempre s’hi embolica. ⁴A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. ⁵Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar. ⁶Molts es vanten de ser gent lleial; però un home de confiança, qui el trobarà? ⁷El just mena una vida honrada: feliços els fills que deixarà! ⁸El rei, quan seu al tribunal, destria el mal d’un cop d’ull. ⁹¿Qui pot dir que té el cor net, que és pur del pecat? ¹⁰Doble pes i doble mesura: el Senyor detesta una cosa i l’altra. ¹¹El jove deixa entreveure en el seu fer si el seu obrar és pur i honrat. ¹²L’orella hi sent, l’ull hi veu: tots dos els ha fet el Senyor. ¹³No dormis massa, que t’empobriràs; obre bé els ulls i tindràs pa de sobra. ¹⁴«No val res, no val res!», diu el comprador, i després se’n va tot fregant-se les mans. ¹⁵L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba. ¹⁶Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat i després empenyora’l a favor d’un desconegut. ¹⁷Entra molt bé el pa robat, però després la boca s’omple d’arena. ¹⁸Sospesa els teus projectes i assegura-te’n; si has de fer la guerra, calcula bé. ¹⁹El xafarder tot ho xerra; no tinguis tractes amb el bocamoll. ²⁰Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor. ²¹Fortuna que de cop comença a créixer no tindrà un final beneït. ²²No diguis: «Tornaré mal per mal!» Confia en el Senyor i ell et salvarà. ²³El Senyor detesta els pesos falsos: no és bo de fer trampa amb les balances. ²⁴El Senyor dirigeix els passos de l’home; perquè l’home, com podria saber on va? ²⁵És un parany fer prometences sense solta i després haver-se’n de desdir. ²⁶Un rei savi esventa els malvats i els fa passar el corró pel damunt. ²⁷La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home: li ressegueix els racons més íntims. ²⁸L’amor fidel protegeix el rei, la misericòrdia aferma el seu tron. ²⁹La força és l’honor dels joves; els cabells blancs, la glòria dels vells. ³⁰Cal obrir ferides per a drenar el mal, calen cops per a netejar el fons de l’home.

¹El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol. ²L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. ³La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. ⁴Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent. ⁵Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. ⁶Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. ⁷La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. ⁸El camí del criminal és tortuós, la conducta de l’innocent és recta. ⁹Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. ¹⁰El malvat cobeja, tot ell, la maldat; ni tan sols li fa goig un amic. ¹¹El càstig de l’insolent alliçona l’ignorant; quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber. ¹²El just mira la casa dels malvats: veu com els cau al damunt la desgràcia. ¹³Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell. ¹⁴Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. ¹⁵El just s’alegra que es faci justícia; però això, al malfactor, li causa terror. ¹⁶El qui s’aparta del camí assenyat acabarà en companyia dels morts. ¹⁷Acabarà miserable el qui busca plaers, l’amic de vi i perfums no s’enriquirà. ¹⁸El malvat servirà de rescat per al just; el pèrfid, per a l’home honrat. ¹⁹Val més viure al desert que amb dona busca-raons i geniüda. ²⁰El savi guarda a casa un tresor agradable i deliciós; però, tot això, l’estúpid ho devora. ²¹Qui s’esforça a ser bo i fidel trobarà vida, bondat i honor. ²²L’home sagaç assaltarà la plaça forta i derrocarà la ciutadella més refiada. ²³Qui guarda la boca i la llengua es guarda ell mateix de perills. ²⁴L’insolent i arrogant té fama de burleta i es comporta amb un orgull fora mida. ²⁵El gandul arriba a morir de desigs, perquè les seves mans no volen tocar la feina. ²⁶N’hi ha que no fan més que desitjar; el just, en canvi, dona i no es queda res. ²⁷Els sacrificis del malvat són abominables, i encara més si els ofereix amb segones intencions. ²⁸El fals testimoni desapareixerà, però el qui sap escoltar tindrà sempre una paraula. ²⁹El malvat pren aires de seguretat, però l’home recte va segur pel seu camí. ³⁰No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor. ³¹S’entrena el cavall per al dia del combat, però la victòria depèn del Senyor.

¹És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or. ²Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor. ³L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga, però l’incaut continua enllà i ho paga car. ⁴Venerar el Senyor és fruit de la humilitat: porta riquesa, honor i llarga vida. ⁵El camí del fals és ple d’espines i paranys: qui vol guardar la seva vida se n’aparta. ⁶Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà. ⁷El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor. ⁸Qui sembra injustícia recull desgràcies: la vara de la seva fúria es trencarà. ⁹Serà beneït el qui és generós, el qui dona al pobre el seu pa. ¹⁰Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles: s’hauran acabat disputes i ofenses. ¹¹El rei estima els nets de cor, és amic dels qui parlen amb gràcia. ¹²El Senyor vetlla per fer saber la veritat i descobreix l’engany del traïdor. ¹³Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó! Ves si em matarà al mig del carrer!» ¹⁴La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja. ¹⁵La niciesa s’arrapa al cor dels joves: una correcció ben donada els la traurà. ¹⁶Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dona al ric, segur que s’empobrirà. ¹⁷Para atenció i escolta les sentències dels savis, fes cas del meu saber; ¹⁸t’agradarà de guardar-les dintre teu, tingues-les totes a punt en els teus llavis. ¹⁹Avui te les faig saber també a tu perquè posis en el Senyor la confiança. ²⁰T’he escrit trenta punts que contenen consells i saber, ²¹perquè aprenguis a conèixer la veritat i a tornar una resposta fidel quan t’enviïn a dur un missatge.

Primer recull de sentències dels savis (22,17-24,22)

1

²²No t’aprofitis del pobre perquè és pobre ni aixafis el desvalgut al tribunal. ²³El Senyor defensarà la seva causa i privarà de la vida els qui l’han privat de tot.

2

²⁴No et facis amic del geniüt, amb el rabiüt no hi vagis: ²⁵t’encomanaries del seu procedir, t’exposaries a un parany mortal.

3

²⁶No et comprometis, encaixant mans, a avalar deutes dels altres: ²⁷si no tens amb què pagar, per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?

4

²⁸No canviïs les fites antigues, les que van posar els teus pares.

5

²⁹Fixa’t en l’home llest en la feina: al servei de reis el veuràs, no al servei d’un qualsevol.

6

¹Convidat a la taula d’un senyor, pensa davant de qui et trobes; ²refrena la teva gana, ni que siguis de molta vida; ³no et deleixis pels seus bons menjars, que et podrien comprometre.

7

⁴No t’impacientis per ser ric, deixa de capficar-t’hi. ⁵Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se sortir ales, vola com una àguila cel enllà.

8

⁶No mengis a la taula de l’avar, no et deleixis pels seus bons menjars, ⁷que són com un cabell a la gola. «Menja i beu», et diu, però no t’ho diu de cor. ⁸Vomitaràs el mos que t’has empassat, hauràs malgastat les teves bones paraules.

9

⁹No miris de fer-te escoltar pel neci: trobarà nècies les teves paraules.

10

¹⁰No canviïs les fites antigues ni et fiquis als terrenys dels orfes: ¹¹tenen un poderós defensor, que contra tu defensarà la seva causa.

11

¹²Obre el cor a la correcció, para l’orella al que diu la gent amb seny.

12

¹³No estalviïs a un noi la correcció, perquè, si li pegues, no morirà; ¹⁴si li dones bastonades, li salvaràs la vida.

13

¹⁵Fill meu, si el teu cor es fa savi, també el meu cor se n’alegra; ¹⁶tot jo ho celebraré quan parlaràs honradament.

14

¹⁷No tinguis enveja dels pecadors, ans venera el Senyor tot el dia; ¹⁸perquè certament hi ha un després, i la teva esperança no serà decebuda.

15

¹⁹Tu, fill meu, escolta i posa seny, procura d’encaminar el teu cor. ²⁰No vagis amb els qui beuen vi ni amb els qui s’afarten de carn: ²¹tant els bevedors com els farts s’arruïnen; no fan més que dormir i es vestiran de parracs.

16

²²Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat. No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella. ²³Adquireix la veritat i no te’n desfacis, no abandonis la saviesa, la instrucció i la intel·ligència. ²⁴El pare del just s’omplirà de goig; qui té un fill assenyat se n’alegrarà. ²⁵Que el pare i la mare s’alegrin de tu, que s’ompli de goig la qui et va infantar.

17

²⁶Confia en mi, fill meu, mira de bon grat el meu exemple, ²⁷perquè la prostituta és un clot profund, i un pou estret la casada; ²⁸es posen a l’aguait, com fan els bandolers, i arrepleguen els homes infidels.

18

²⁹De qui són els ais? De qui els uis? De qui les baralles? De qui els gemecs? A qui van a parar les garrotades? Qui té la mirada enterbolida? ³⁰El qui s’engormandeix amb la beguda, que no para de fer el tastavins. ³¹No miris el vi quan vermelleja, quan fa l’ullet dintre la copa. Tan suau com és quan entra, ³²i acaba mossegant com una serp, picant com l’escurçó. ³³Els teus ulls veuran quimeres i no et sortiran més que incoherències. ³⁴Et sentiràs com bressolat en alta mar, com si et gronxessis en el pal major. ³⁵«M’han pegat, però no em fa mal! M’han estovat, però no me’n sento! Quan m’acabaré de desvetllar? Encara tornaré a demanar vi!»

19

¹No tinguis enveja dels malvats ni desitgis la seva companyia: ²no rumien més que violències, sols parlen de fer mal.

20

³Cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la; ⁴gràcies al saber quedaran plenes les cambres amb tot d’objectes preciosos i bonics.

21

⁵L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder. ⁶Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depèn de molts consellers.

22

⁷L’estúpid no té accés a la saviesa, en el tribunal no sap obrir la boca.

23

⁸Al qui rumia maldats l’anomenen intrigant. ⁹El neci intriga per pecar; la gent detesta l’insolent.

24

¹⁰Si et desanimes en la desgràcia vol dir que el teu coratge és esquifit.

25

¹¹Allibera els condemnats a mort, mira de salvar els qui van al suplici. ¹²Per més que diguis que no en sabíeu res, prou que ho sap el qui sospesa els cors. Ho sap el qui vigila la teva vida: ell pagarà a cadascú segons les seves obres.

26

¹³Menja mel, fill meu, que és bona, la bresca et serà dolça al paladar. ¹⁴Sàpigues què serà per a tu la saviesa: si la trobes, tindràs un després i la teva esperança no serà decebuda.

27

¹⁵Malvat, no sotgis el recer del just, no destrueixis el seu jaç: ¹⁶ni que caigués set vegades, s’aixecaria. Els malvats, en canvi, s’enfonsen en el mal.

28

¹⁷No t’alegris quan cau el teu enemic; si ensopega, no ho celebris: ¹⁸el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria i retiraria el càstig contra ell.

29

¹⁹No t’encenguis contra els qui fan el mal, no t’exaltis contra els malvats: ²⁰no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga.

30

²¹Fill meu, tem el Senyor i també el rei; no t’associïs amb amics de novetats: ²²els caurà de sobte l’infortuni, i, ¿qui coneix el desastre que els espera? ²³També aquestes són sentències dels savis. No és bo ser parcial en un judici. ²⁴A qui declara innocent el qui és culpable, els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen. ²⁵Qui sap corregir és un home agradós, faran d’ell les millors lloances. ²⁶Fa un petó als llavis qui dona una resposta escaient. ²⁷Assegura la feina de fora, enllesteix els tràfecs del camp, i després podràs construir-te la casa. ²⁸No declaris sense raó contra un altre. ¿Han de ser enganyosos els teus llavis? ²⁹No has de dir: «Li faré el que m’ha fet, li pagaré amb la mateixa moneda.» ³⁰He passat pel camp d’un gandul, per la vinya d’un estúpid: ³¹els cards creixien arreu; les males herbes ho tapaven tot; la tanca de pedres era a terra. ³²Ho mirava atentament, reflexionava i en treia la lliçó: ³³A estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, ³⁴i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler.

¹També aquests proverbis són de Salomó. Van ser recollits pels escribes d’Ezequies, rei de Judà. ²Honora Déu el qui manté secretes les coses; escrutar-les és l’honor dels reis. ³El cel, tan alt, la terra, tan profunda, i el pensament dels reis, són coses inescrutables. ⁴Separa les escòries de la plata i l’argenter en farà una copa; ⁵separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia. ⁶No et busquis honors davant el rei ni et posis en el lloc dels importants. ⁷Val més que et diguin: «Puja aquí dalt», que no pas veure’t rebaixat davant d’un noble. Ni que tu mateix vegis algú cometent un delicte, ⁸no t’afanyis a dur-lo a judici: què faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat? ⁹Defensa’t contra el qui t’acusa, però no esbombis confidències d’altri: ¹⁰t’increparà el qui ho senti i no et trauràs del damunt la mala fama. ¹¹Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent. ¹²Al qui l’escolta, la correcció del savi li és com anell d’or, com collaret d’or vell. ¹³Frescor de neu al fort de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor. ¹⁴Nuvolades i ventades sense ni una gota és el qui promet i no dona. ¹⁵A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. ¹⁶Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. ¹⁷Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. ¹⁸Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. ¹⁹Confiar en el traïdor en moments de perill és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix. ²⁰Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. ²¹Si el teu enemic té fam, dona-li menjar, si té set, dona-li beure: ²²serà com si posessis brases sobre el seu cap, i el Senyor et recompensarà la teva obra. ²³El vent del nord porta pluja; criticar d’amagat, males cares. ²⁴Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. ²⁵Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana. ²⁶Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat. ²⁷No és bo menjar massa mel ni buscar massa honors. ²⁸Ciutat esbalandrada i sense muralles és l’home que no sap dominar-se.

¹Com la neu a l’estiu i la pluja a la sega, també els honors donats al neci són fora de lloc. ²Com ocell que aleteja i oreneta que vola, una maledicció sense motiu no té cap efecte. ³Per al cavall, tralla; per a l’ase, brida; l’esquena dels necis necessita garrot. ⁴No responguis al neci amb niciesa, no fos que t’igualessis amb ell. ⁵Respon al neci amb niciesa, no fos que es cregués ser savi. ⁶Qui confia un missatge a un neci es talla els propis peus, s’atipa de violència. ⁷El proverbi en boca d’un neci s’aguanta tant com les cames d’un coix. ⁸Qui honora un neci és com si lligués un palet a la fona. ⁹Card brandat per un embriac és el proverbi pronunciat pel neci. ¹⁰Arquer que dispara contra tothom és qui lloga un neci o un passavolant. ¹¹Com gos que retorna al seu vòmit, el neci repeteix la seva niciesa. ¹²¿Veus un home que es pensa ser savi? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell. ¹³Diu el gandul: «Al camí hi ha una fera, un lleó pels carrers!» ¹⁴Com la porta gira per les frontisses, es gira el gandul dintre el llit. ¹⁵El gandul fica la mà al plat, però no té esma de portar-la a la boca. ¹⁶El gandul es creu més savi que set homes experts. ¹⁷Agafa un gos per les orelles, el qui es fica, tot passant, en baralles d’altri. ¹⁸Semblant al boig que dispara fletxes i tions mortals ¹⁹és qui enganya els altres i els diu: «Era de per riure!» ²⁰Sense llenya, el foc s’apaga; sense instigador, s’acaba la disputa. ²¹El ventall encén el foc; els tions, la llenya; el busca-raons manté encesa la brega. ²²Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. ²³Terrissa platejada amb metall impur són les paraules enceses en un cor dolent. ²⁴El qui odia ho dissimula amb paraules amables, però per dintre trama malvestats. ²⁵Ni que endolceixi la veu, no te’l creguis, que cova abominacions sense fi. ²⁶Ni que amagui l’odi amb una màscara, la seva maldat es revelarà davant de tothom. ²⁷Qui cava una fossa, hi caurà a dintre; qui fa rodar una pedra, li caurà al damunt. ²⁸El mentider odia els qui fereix, el calumniador els porta a la ruïna.

¹No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui. ²Que et lloï la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teva. ³La pedra és pesant i feixuga l’arena, però penes més feixugues et durà el neci. ⁴La ira és cruel, el furor devastador; però la gelosia, qui la podrà resistir? ⁵Val més correcció franca que un amic que calla els defectes. ⁶Els retrets d’un amic són lleials; són traïdors els besos d’un enemic. ⁷Qui està tip, la mel i tot menysprea; l’afamat troba dolç el que és amarg. ⁸Com ocell que deixa el niu, l’home que se’n va del seu país. ⁹El perfum i l’encens alegren el cor; la tendresa de l’amic val més que el propi parer. ¹⁰No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no corris a casa del teu germà: val més un veí a prop que un germà lluny. ¹¹Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen. ¹²L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua enllà i ho paga car. ¹³Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat, i després empenyora’l a favor d’un desconegut. ¹⁴Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva és com si l’insultés. ¹⁵Gotera incessant en dia de pluja i dona busca-raons s’assemblen: ¹⁶deturar-la és voler deturar el vent o voler agafar oli amb la mà. ¹⁷El ferro és igual al ferro, i un home és igual a un altre. ¹⁸Qui vigila la figuera menjarà figues; serà honorat qui vetlla pel seu senyor. ¹⁹L’aigua és l’espill de la cara, el cor és l’espill de l’home. ²⁰La fossa i el país dels morts són insaciables; els ulls de l’home sempre demanen més. ²¹El gresol prova la plata, i la fornal, l’or; l’home posa a prova els qui el lloen. ²²Ni que el piquis al morter entre els grans amb un piló, al neci no li trauràs la niciesa. ²³Coneix com estan les teves ovelles, dona’t ànsia pels teus ramats: ²⁴no duren sempre les riqueses, ni les corones per totes les generacions. ²⁵Apunta el bri, brota l’herba, es recull el fenc de les muntanyes: ²⁶pots vestir-te amb la llana dels anyells, els bocs et donen per a comprar-te un camp, ²⁷i amb la llet de les cabres us alimenteu tu, la teva família i les teves serventes.

¹Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó. ²En un país revoltat, els governants es multipliquen; amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna. ³Un home pobre que explota els febles és pluja torrencial que s’emporta la collita. ⁴Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat, els qui la guarden combaten els qui l’abandonen. ⁵Els malvats no comprenen el dret, els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot. ⁶Val més el pobre que viu honradament que l’home tortuós, per ric que sigui. ⁷Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent; avergonyeix el seu pare qui s’ajunta amb disbauxats. ⁸Qui augmenta el cabal prestant a usura aplega a favor del qui s’apiada dels pobres. ⁹Qui fa el sord a la Llei, fins la seva pregària és detestable. ¹⁰Qui esgarria l’honrat pel mal camí caurà en el propi parany, però els íntegres tindran la felicitat en herència. ¹¹El ric es pensa ser savi, però un pobre que sigui llest li veurà el llautó. ¹²Es fan grans festes quan triomfen els justos; si pugen els malvats, la gent s’escapoleix. ¹³Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. ¹⁴Feliç l’home que sempre està alerta!; però l’obstinat caurà en la desgràcia. ¹⁵Un lleó que rugeix, un os voraç, és el malvat que tiranitza un poble indigent. ¹⁶Un sobirà insensat comet moltes injustícies; el qui detesta els suborns viurà molts anys. ¹⁷L’home afeixugat pel pes d’un crim es precipita vers la tomba: no el detureu! ¹⁸Qui viu honradament se salvarà; qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra. ¹⁹Qui treballa la terra s’atiparà de pa, s’atiparà de misèria qui projecta fantasies. ²⁰L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent. ²¹Fer distinció de persones no és bo, però per un mos de pa es comet aquesta falta. ²²L’envejós es deleix per la riquesa: no entén que li caurà la misèria. ²³Qui reprèn algú acabarà essent més estimat que l’home de llengua aduladora. ²⁴Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat, va de bracet amb el pitjor dels bandolers. ²⁵El qui té grans apetències busca baralles, el qui confia en el Senyor serà saciat. ²⁶És un neci qui es refia d’ell mateix, se salvarà qui es comporta amb saviesa. ²⁷Qui dona al pobre no passarà necessitat; aplegarà malediccions qui d’ell aparta els ulls. ²⁸Pugen els malvats, i la gent s’amaga; però, quan són derrocats, els justos augmenten.

¹L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei. ²Quan governen els justos, el poble s’alegra; el poble gemega si mana un tirà. ³Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni. ⁴Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna. ⁵Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus. ⁶El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra. ⁷El just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconèixer-los. ⁸Els agitadors atien la ciutat, els assenyats apaivaguen els ànims. ⁹Si l’assenyat es querella amb el neci, pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res. ¹⁰Els sanguinaris odien l’home honrat, però els qui són rectes li defensen la vida. ¹¹El neci desfoga la seva passió, el savi acaba per refrenar-la. ¹²Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornin dolents. ¹³El pobre i l’usurer coincideixen en això: el Senyor ha donat la vista a l’un i a l’altre. ¹⁴Un rei que jutja amb equitat els febles consolida el seu tron per sempre. ¹⁵S’aprèn a força de bastó i correccions: un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare. ¹⁶Si governen els malvats, augmenten els delictes: els justos contemplaran com cauen. ¹⁷Si corregeixes el teu fill, tu viuràs tranquil i ell t’omplirà de satisfaccions. ¹⁸Sense visions profètiques, el poble decandeix, però el qui guarda la Llei és feliç. ¹⁹Amb paraules soles no es corregeix un esclau: t’entendrà però no et creurà. ²⁰¿Veus un home que parla sense pensar-s’hi? Pots esperar més d’un neci que no pas d’ell. ²¹Qui avicia l’esclau des de petit acabarà per fer-ne un rebel. ²²El geniüt encén la lluita, el rabiüt promou delictes. ²³L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit humil aconseguirà honors. ²⁴El còmplice del lladre es fa mal a si mateix: quan senti la maledicció haurà de callar. ²⁵Tenir por d’un altre home és una trampa, però el qui confia en el Senyor està segur. ²⁶Molts busquen l’aprovació del qui mana, però l’únic que fa justícia és el Senyor. ²⁷Els justos detesten el pervers, els malvats detesten l’home honrat.

¹Paraules d’Agur, fill de Jaquè. Oracle. Sentència d’aquest home, donada en nom d’Itiel; gràcies a Itiel soc capaç de pronunciar-la. ²Soc més estúpid que ningú, no tinc la intel·ligència dels humans. ³No he après la saviesa ni tinc el coneixement diví. ⁴Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber! ⁵Les promeses de Déu són de bona llei. Ell és escut dels qui s’hi emparen. ⁶No afegeixis res a les seves paraules, que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes. ⁷Dues coses t’he demanat, Senyor; no me les neguis mentre visqui: ⁸allunya de mi falsedat i mentida, no em donis pobresa ni riquesa. Dona’m l’aliment que necessito i prou, ⁹no fos que, sadollat, renegués de tu dient: «Tant se me’n dona, del Senyor!», o bé no fos que, indigent, anés a robar abusant del nom del meu Déu. ¹⁰No calumniïs un servent davant el seu amo: et maleirà i pagaràs la teva falta. ¹¹Hi ha gent perversa que maleeix el pare i no beneeix la mare! ¹²Gent que es considera pura i no es renta la immundícia! ¹³Gent d’ulls altius i mirades arrogants! ¹⁴Gent que té espases per dents i navalles per queixals, a punt per a devorar els miserables del país, els més pobres dels homes! ¹⁵La sangonella té dues filles que no paren de dir: «Porta, porta!» Tres coses són insaciables i una quarta no diu mai prou: ¹⁶el país dels morts, el ventre estèril, la terra que sempre demana aigua i el foc que mai no diu prou. ¹⁷L’ull que es mofa del pare, que no vol obeir la mare, l’orbaran els corbs del torrent, el devoraran els voltors. ¹⁸Tres coses m’ultrapassen i una quarta no la comprenc: ¹⁹el camí de l’àguila per l’aire, el camí de la serp damunt la roca, el camí de la nau en alta mar, el camí de l’home en la dona. ²⁰Aquest és el camí de la dona adúltera: menja, s’eixuga la boca i diu: «No he fet res de mal!» ²¹Tres coses fan tremolar la terra i una quarta no la pot aguantar: ²²un esclau que arriba a rei, un estúpid que s’afarta, ²³una dona odiosa que es casa, una criada que passa a ser senyora. ²⁴Hi ha a la terra quatre coses ben petites, però més assenyades que els savis: ²⁵les formigues, poble sense poder, que a l’estiu acumulen provisions; ²⁶les fagines, poble sense força, que posen a la roca els seus cataus; ²⁷les llagostes, que sense tenir rei marxen ben arrenglerades; ²⁸els dragons, que els atrapes amb les mans i s’esmunyen als palaus dels reis. ²⁹Tres coses porten una marxa airosa i una quarta un pas esvelt: ³⁰el lleó, el més valent dels animals, que no recula davant de ningú; ³¹el llebrer de bons lloms; el boc; el rei que no tolera la revolta. ³²Si has comès la niciesa d’envanir-te o bé portes mala idea, tingues la boca tancada: ³³prémer el tel de la llet porta mantega, prémer el nas porta sang, prémer un home enrabiat porta baralles.

¹Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare. ²Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences? ³No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis. ⁴No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, ⁵que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. ⁶Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: ⁷que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena. ⁸Parla a favor dels sense veu, enarbora la causa dels dissortats. ⁹Parla per donar sentències justes, defensa la causa de pobres i necessitats.

Poema de la dona forta (31,10-31)

Àlef

¹⁰Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles.

Bet

¹¹El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor;

Guímel

¹²en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida.

Dàlet

¹³Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit.

He

¹⁴Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions.

Vau

¹⁵És de nit i ja es lleva; prepara el menjar per als de casa i la feina a les criades.

Zain

¹⁶Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya.

Het

¹⁷Es posa amb energia a la feina, fa anar els braços amb vigor.

Tet

¹⁸Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia.

Iod

¹⁹Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa.

Caf

²⁰Obre la mà als pobres, l’allarga als necessitats.

Làmed

²¹Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells.

Mem

²²Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil.

Nun

²³El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país.

Sàmec

²⁴Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants.

Ain

²⁵Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà.

Pe

²⁶Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament.

Sade

²⁷Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l.

Cof

²⁸Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances:

Reix

²⁹«Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!»

Xin

³⁰L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

Tau

³¹Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.