Feliç l’home que estima la Llei del Senyor
1Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels descreguts; 2estima de cor la Llei del Senyor, medita la seva Llei de nit i de dia. 3Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dona fruit quan n’és el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn. 4No serà aquesta la sort dels injustos: seran com la palla escampada pel vent. 5En el judici no sabran què respondre, callaran els pecadors en l’aplec dels justos. 6El Senyor coneix el camí dels justos, però el camí dels malvats acaba malament.
Per què s’avaloten les nacions?
1Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va? 2Els reis de la terra prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i contra el seu Ungit: 3«Trenquem els seus lligams! Traguem-nos el seu jou!» 4Però se’n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se’n burla. 5Aleshores els parla indignat, amb el seu enuig els desconcerta: 6«Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa.» 7Ara proclamo el decret del Senyor. Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill; avui jo t’he engendrat. 8»Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d’un cap a l’altre. 9Els destrossaràs amb una vara de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa.» 10Per tant, reis, tingueu seny; apreneu, governants de la terra. 11Serviu el Senyor, venereu-lo, veniu tremolosos a fer-li homenatge, 12no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament si de sobte s’inflamava el seu enuig. Feliços els qui en ell es refugien.
Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen
1Salm del recull de David. De quan fugia del seu fill Absalom. 2Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen! Són molts els qui s’alcen contra meu. 3Són molts els qui diuen de mi: «No espereu pas que Déu el salvi.» Pausa 4Però tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix, ets la meva glòria, aixeques el meu cap. 5Quan crido invocant el Senyor, ell em respon des de la santa muntanya. Pausa 6M’adormo i descanso en pau, m’aixeco perquè el Senyor em sosté. 7No em fa por la multitud del poble que acampa al meu voltant. 8Alça’t, Senyor, salva’m, Déu meu. Tu bufeteges els meus adversaris, trenques les dents dels culpables. 9La salvació ve del Senyor. Senyor, beneeix el teu poble. Pausa
Ara que t’invoco, respon-me
1Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Salm del recull de David. 2Ara que t’invoco, respon-me, oh Déu que em fas justícia. Eixampla’m el cor en el perill, compadeix-te de mi i escolta el meu prec. 3Fins quan vosaltres, homes, menyspreareu el Senyor, la meva glòria, preferint els qui no són res, acudint als qui són mentida? Pausa 4Sapigueu que el Senyor ha escollit l’home que li és fidel. El Senyor m’escolta sempre que l’invoco. 5Temeu Déu i no pequeu; examineu dins la cambra el vostre cor i feu silenci. Pausa 6Oferiu els sacrificis prescrits i confieu en el Senyor. 7Molts exclamen: «Qui ens farà feliços?» Senyor, que sigui el nostre estendard la llum de la teva mirada! 8El goig que m’has posat al cor és més gran que no pas el d’ells quan han tingut bona collita de blat i de vi. 9M’adormo en pau i reposo, perquè només tu, Senyor, em fas viure segur.
Escolta, Senyor, les meves paraules
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Hannehilot». Salm del recull de David. 2Escolta, Senyor, les meves paraules, acull el meu anhel. 3Estigues atent al meu crit d’auxili, rei meu i Déu meu, perquè és a tu que jo imploro. 4Senyor, escolta el meu clam a trenc d’alba: de bon matí preparo el sacrifici i em quedo esperant. 5Tu no ets pas un Déu que es complagui en la maldat, no admets l’injust a casa teva; 6els insolents no resisteixen la teva mirada. Detestes els amics de males arts, 7fas desaparèixer els mentiders: l’home fals i sanguinari, el Senyor l’abomina. 8Però jo, per la teva gran misericòrdia, entro a casa teva i em prosterno ple de reverència davant el santuari. 9Guia’m, Senyor, tu que ets just, perquè hi ha qui em vol mal; aplana davant meu el teu camí. 10En els seus llavis no hi ha sinceritat, tenen el cor ple d’intriga; la seva boca és un sepulcre obert, la seva llengua només afalaga. 11Déu meu, sentencia’ls. Que els facin caure els seus mateixos plans. Proscriu-los per tantes sedicions, ja que es revolten contra tu. 12Però que s’alegrin els qui en tu es refugien, que exultin per sempre. Als qui estimen el teu nom, empara’ls i que et celebrin. 13Tu, Senyor, beneeixes el just, el teu favor, com un escut, el protegeix.
Senyor, no em reprenguis tan durament
1Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. A la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David. 2Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. 3Compadeix-te de mi, Senyor: vaig perdent força. Guareix-me, Senyor, que el meu cos es desfà. 4Tinc l’ànima desfeta; i tu, Senyor, fins quan esperaràs? 5Torna, Senyor; salva’m la vida, allibera’m per l’amor que em tens. 6Entre els morts ningú no et recorda: ¿qui pot lloar-te a la terra dels morts? 7Estic esgotat de tants gemecs, tota la nit no paro de plorar, deixo el llit amarat de llàgrimes. 8Els ulls se’m consumeixen de tristesa, s’afebleixen enmig de tants adversaris. 9Aparteu-vos de mi, tots els qui obreu el mal; el Senyor escolta el meu plor. 10El Senyor escolta la meva súplica i acull la meva pregària. 11Els enemics, confosos i desfets, tornaran enrere en un instant.
Senyor, Déu meu, en tu em refugio
1Complanta. Del recull de David: càntic que adreçà al Senyor quan sentí les paraules de Cuix, el benjaminita. 2Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m. 3Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. 4Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha malícia a les meves mans, 5si he pagat amb el mal un tracte d’amistat, si he espoliat sense motiu els adversaris, 6que l’enemic em persegueixi i m’agafi, que em trepitgi per terra la vida i colgui a la pols el meu honor. Pausa 7Alça’t indignat, Senyor, i planta cara al furor dels qui em detesten. Desvetlla’t i surt a defensar-me en el judici que has convocat. 8Que s’apleguin les nacions al teu voltant, asseu-te ben alt al seu damunt: 9el Senyor és el jutge dels pobles. Fes-me justícia, Senyor: jo no tinc culpa i m’he portat honradament. 10Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Déu just, dona la raó a l’innocent, tu que penetres el cor i els pensaments. 11Déu és l’escut que em protegeix, el salvador dels rectes de cor. 12Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia. 13Ben cert, l’injust ja esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta; 14posa a punt les armes mortals, prepara fletxes enceses. 15Mireu-lo: duu el mal a l’entranya, concep la malícia, infanta la mentida. 16Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix; 17la pròpia malícia li cau al damunt, la seva violència es desploma sobre d’ell. 18Dono gràcies al Senyor perquè és just, canto al nom del Senyor, l’Altíssim.
Senyor, sobirà nostre
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Salm del recull de David. 2Senyor, sobirà nostre, que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra! En el cel tens posada la teva majestat. 3Amb la paraula dels infants i dels nadons has assentat els fonaments d’un baluard contra els teus adversaris, per fer callar el rebel i l’enemic. 4Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, 5jo em dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?» 6Gairebé l’has igualat als àngels, l’has coronat de glòria i dignitat, 7has fet que dominés la teva creació, tot ho has posat sota els seus peus: 8ramades de vedells i d’ovelles, fins i tot els animals de la selva, 9l’ocell que va pel cel i els peixos de la mar, i tot el que segueix els camins dels oceans. 10Senyor, sobirà nostre, que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
(9 A)
El Senyor es revela i fa justícia
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Mut labén». Salm del recull de David.
Àlef
2De tot cor enalteixo el Senyor; contaré totes les teves meravelles, 3saltaré de goig i et celebraré, cantaré al teu nom, oh Altíssim.
Bet
4Quan els enemics es faran enrere, cauran derrotats al teu davant. 5Assegut al tribunal, jutge justíssim, has defensat la meva causa.
Guímel
6Has amenaçat els pagans i exterminat l’impiu, has esborrat els seus noms per sempre més. 7L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues; s’ha fos el record de les ciutats arrasades.
He
8Però el Senyor seu per sempre en el seu tron, té a punt el tribunal per al judici. 9Judicarà tot el món amb justícia, sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.
Vau
10Per a l’oprimit el Senyor serà una plaça forta, una plaça forta en dies de perill. 11En tu confiaran els qui coneixen el teu nom, perquè tu, Senyor, no abandones els qui et cerquen.
Zain
12Canteu al Senyor, que té el tron a Sió, publiqueu les seves gestes entre els pobles; 13ell recorda els crims de sang, no oblida mai el clam de l’indefens.
Het
14Compadeix-te de mi, Senyor, mira el mal que em fan els enemics, tu que m’arrenques de les portes de la mort. 15Llavors contaré les teves obres, dignes de lloança, celebraré que m’has salvat, als portals de la ciutat de Sió.
Tet
16Els pagans s’han enfonsat a la fossa que han obert, han quedat agafats a la trampa que paraven. 17El Senyor es revela i fa justícia: l’impiu ha caigut en el propi parany. Interludi. Pausa
Iod
18Que els impius se’n tornin a la terra dels morts, que hi vagin els pagans, que s’obliden de Déu.
Caf
19Però el pobre no serà mai oblidat, no es veurà defraudada l’esperança dels humils. 20Aixeca’t, Senyor, que aquell home no triomfi, que els pagans siguin jutjats a la teva presència. 21Senyor, fes caure l’esglai damunt d’ells, que els pagans aprenguin que no són sinó homes. Pausa
(9 B)
Com és, Senyor, que et quedes lluny?
Làmed
1Com és, Senyor, que et quedes lluny, que t’amagues en els moments de la desgràcia? 2Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts, i cauen en les intrigues que ell trama. 3S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions; àvid de diners, menysprea el Senyor. 4Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama: «Déu no passa comptes, no és res.» Això és el que pensa. 5Sempre prospera en tot el que emprèn. Troba molt llunyans els teus judicis, es riu de tots els seus rivals. 6Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per anys que passin, no veuré desgràcies.»
Pe
7Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència; amaga sota la llengua maldat i maleficis. 8Es posa a l’aguait a l’entrada del poble per assassinar d’amagat l’innocent.
Ain
8Els seus ulls espien l’indefens, 9sotja d’amagat, com un lleó entre els matolls: és a punt per a endur-se el dissortat, el captura, i amb el llaç l’arrossega. 10S’ajup, s’aclofa fins a terra, cau l’indefens a les seves urpes. 11Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls, no veu mai res.»
Cof
12Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu, no t’oblidis de l’indefens! 13Per què l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
Reix
14Prou que ho veus, tot això, tu que esguardes penes i sofrences i les reculls a les teves mans. A tu s’abandona l’indefens, ets l’ajuda dels orfes.
Xin
15Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent, demana-li comptes de la seva impietat, i no en quedarà ni rastre. 16El Senyor és rei per sempre més: del seu país, els pagans desapareixen.
Tau
17Acull, Senyor, el desig dels humils, enforteix el seu cor, escolta’ls: 18fes justícia al desvalgut i a l’orfe, que no els torni a oprimir l’home que és terra.
(10)
Estic en mans del Senyor
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Estic en mans del Senyor. ¿Com podeu dir-me: «Ves-te’n, ocell, a la muntanya»? 2Mira, els malvats ja tiben l’arc, tenen la fletxa posada a la corda per tirar des de la fosca als rectes de cor. 3Si els fonaments del món s’esfondren, el just, pot fer-hi res? 4El Senyor habita en el seu sant palau, el Senyor té el seu tron en el cel. D’allà estant esguarda el món, els seus ulls examinen tots els homes: 5el Senyor examina els justos i els malvats, i abomina els qui volen violències. 6Farà ploure dissorts sobre els injustos, foc, sofre i vent ardent: aquesta copa hauran de beure! 7El Senyor, que és just, estima la justícia: els homes rectes el veuran cara a cara.
(11)
Creix la infàmia entre els homes
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David. 2Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona; entre els homes ja no hi ha fidelitat. 3Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys, fruit de llavis mentiders i d’un cor fals. 4Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders i la llengua que parla amb altivesa. 5Ells diuen: «La llengua ens fa forts, els nostres llavis ens defensen: quin senyor ens pot manar?» 6Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts i el gemec dels pobres, ara mateix m’aixecaré, salvaré els qui són menyspreats.» 7Les promeses del Senyor són de bona llei; són plata sense escòries, refinada set vegades. 8Tu, Senyor, les mantindràs, i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre. 9Els injustos ronden pertot arreu, mentre creix la infàmia entre els homes.
(12)
Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit?
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit? Fins quan m’amagaràs la mirada? 3Fins quan portaré dintre meu tants neguits, tantes penes tot el dia dins el cor? Fins quan l’enemic triomfarà contra mi? 4Mira i respon-me, Senyor, Déu meu. Omple de llum els meus ulls, que el son de la mort no me’ls acluqui. 5Que no digui l’enemic: «L’he vençut!», que els adversaris no s’alegrin de veure’m caure. 6Però jo confio en el teu amor. El meu cor s’alegrarà quan em salvis, cantaré al Senyor pel bé que m’haurà fet.
(13)
Què pensen els insensats?
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé. 2El Senyor guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu. 3Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol. 4Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa, devoren el meu poble i no invoquen el Senyor. 5Quin esglai els cau al damunt quan veuen Déu fent costat als qui són justos! 6Us rèieu de les esperances del pobre, però el Senyor mateix l’empara. 7Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.
(14)
Senyor, qui podrà estar-se a casa teva?
1Salm. Del recull de David. Senyor, qui podrà estar-se a casa teva? Qui podrà viure a la teva santa muntanya? 2El qui obra honradament i practica la justícia, el qui diu la veritat tal com la pensa. 3Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant. 4No compten als seus ulls els descreguts, però honora els qui veneren el Senyor. No es desdiu d’un jurament onerós, 5no presta els seus diners a interès ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no caurà.
(15)
Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi
1Poema del recull de David. Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi. 2Dic al Senyor: «Ets el meu Déu! Ningú com tu no em fa feliç.» 3Als sants que hi ha a la terra, gent forta, va tot el meu amor. 4Però que multipliquin les penes els qui van darrere els falsos déus; jo no els oferiré més sacrificis, els meus llavis no pronunciaran els seus noms. 5Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió. 6La part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat. 7Beneït sigui el Senyor, que em dona seny; fins a les nits instrueix el meu cor. 8Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. 9El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: 10no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu fidel la corrupció. 11M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva dreta, delícies per sempre.
(16)
Escolta, Senyor, una causa justa
1Pregària. Del recull de David. Escolta, Senyor, una causa justa, acull el meu plany. Estigues atent a la meva pregària: surt de llavis que no enganyen. 2Sentencia tu mateix la meva causa: els teus ulls veuran qui té raó. 3Has vingut de nit a escorcollar el meu cor, m’has provat al foc i no m’has trobat fals. La llengua no se me’n va com a tants d’altres, 4he observat les teves paraules, m’aparto dels camins del violent. 5Els meus passos segueixen les teves rutes, els meus peus s’hi mantenen segurs. 6T’invoco, Déu meu, i sé que em respons; estigues atent, escolta les meves paraules. 7Fes que esclati la teva misericòrdia, tu que salves dels adversaris els qui es confien a les teves mans. 8Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teves ales, 9on no m’abasti l’injust que m’assalta, els enemics mortals que m’envolten. 10Els seus cors són insensibles, i els seus llavis, insolents. 11Se m’acosten, ja m’encerclen, em miren fixament per tombar-me per terra, 12com lleons delerosos per la presa, com lleons emboscats en els matolls. 13Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls! Que la teva espasa salvi de l’injust la meva vida. 14Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafin del destí que els reserves, que els seus fills en quedin saciats i en deixin als seus nets les engrunes. 15Jo et veuré, perquè la meva causa és justa. Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.
(17)
T’estimo, Senyor, força meva
1Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir: 2T’estimo, Senyor, força meva; 3Senyor, ets roca i muralla que m’allibera. Déu meu, penyal on m’emparo, escut i baluard, força que em salva! 4Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics. 5M’envoltaven els llaços de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial; 6m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys. 7En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor. 8Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, trontollaren quan ell es va indignar. 9El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents. 10Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. 11Endut sobre les ales dels vents, volava amb un querubí per carrossa. 12L’envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; 13els núvols, davant el seu esclat, es tornaven brases roents i calamarsa. 14El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada, l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, envià calamarsa i brases roents; 15dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desfeu llançant arreu els seus llamps. 16Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir. 17Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de les aigües abismals; 18em salvà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que no pas jo. 19Un mal dia es plantaren davant meu, però el Senyor vingué a sostenir-me; 20em feu sortir a camp obert, em salvà perquè m’estimava. 21El Senyor recompensa la meva innocència, em premia perquè tinc pures les mans, 22perquè he guardat els seus camins, mai no m’he allunyat del meu Déu. 23Sempre tinc presents els seus preceptes, mai no em desvio dels seus decrets; 24em porto amb ell honradament i em guardo net de tota culpa. 25Així el Senyor recompensa la meva innocència, em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures. 26Senyor, ets fidel amb qui és fidel; honrat, amb l’home honrat; 27ets sincer amb el sincer, però, amb el dolent, ets sagaç. 28Salves el poble humil i fas abaixar els ulls als superbs. 29Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, claror en les meves nits, Déu meu. 30Fiant-me de tu, escometo els adversaris, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. 31Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. 32Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? 33És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. 34Em dona peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. 35M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. 36Em salves amb el teu escut, em sosté la teva dreta, em fa gran el teu favor. 37Eixamples els camins sota els meus peus, i els meus passos no flaquegen. 38Persegueixo els enemics fins que els atrapo, no torno sense haver-los abatut; 39els fereixo i no poden alçar-se, cauen sota els meus peus. 40M’has cenyit de valentia per al combat, doblegues sota meu els adversaris, 41fas fugir del meu davant els enemics, i jo anorreo els qui em detesten. 42Criden auxili, i ningú no els salva; clamen al Senyor, i no els respon; 43els desfaig com la pols al bat del vent, els trepitjo com el fang dels carrers. 44M’alliberes dels avalots del poble i em fas sobirà d’altres nacions; un poble que no coneixia es posa al meu servei. 45Els estrangers, així que em senten, se’m sotmeten i m’obeeixen; 46desesmats i engrillonats, s’acosten fent tentines. 47Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal, sigui enaltit el Déu que em salva! 48Déu em concedeix de fer justícia i sotmet els pobles al meu govern. 49Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics, em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi; em salves dels homes violents. 50Per això et lloaré entre les nacions, cantaré al teu nom, Senyor: 51«Ell dona grans victòries al seu rei, es mostra fidel al seu Ungit, a David i al seu llinatge per sempre.»
(18)
El cel parla de la glòria de Déu
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. 3Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. 4Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, 5el seu anunci s’escampa a tota la terra, arriba el seu llenguatge fins als límits del món. En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, 6i el sol en surt com un espòs de la cambra, radiant com un atleta que es llança a la cursa. 7Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre: res no s’escapa de la seva escalfor. 8És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dona saviesa als senzills. 9Els preceptes del Senyor són dreturers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls. 10Venerar el Senyor és cosa santa, dura per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims. 11Són més desitjables que l’or fi, més que l’or a mans plenes; són més dolços que la mel regalimant de la bresca. 12El teu servent hi troba la claror, és molt profitós d’observar-los. 13Però qui s’adona d’una falta involuntària? Purifica’m del que em passa inadvertit. 14Preserva’m de l’orgull, que no s’apoderi del teu servent. Així seré irreprensible, i net d’una gran culpa. 15Que et complaguin les paraules dels meus llavis i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu!
(19)
Que el Senyor et respongui el dia del perill
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Que el Senyor et respongui el dia del perill, que t’empari el nom del Déu de Jacob. 3Que t’ajudi des del santuari i et sostingui des de Sió. 4Que tingui present la teva ofrena i es complagui en el teu holocaust. Pausa 5Que et concedeixi el que desitja el teu cor i dugui a terme tot el que et proposes. 6Que puguem celebrar la teva victòria i alçar els estendards al nom del nostre Déu. Que el Senyor faci tot el que demanes. 7Ara sé de cert que el Senyor dona al seu Ungit la victòria; li respon des del santuari, en el cel, amb prodigis del seu braç victoriós. 8Uns es fien dels carros, altres dels cavalls; nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu. 9Ells no s’aguanten i cauen, nosaltres resistim a peu dret. 10Senyor, dona al rei la victòria, respon-nos el dia que t’invoquem.
(20)
Senyor, el rei celebra el teu triomf
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Senyor, el rei celebra el teu triomf. Com se sent feliç de la teva victòria! 3Has satisfet el desig del seu cor, no li has refusat el que et demanava. Pausa 4T’avances a beneir-lo a mans plenes, li poses al cap una corona d’or. 5T’ha demanat vida, i li has fet la gràcia d’allargar els seus anys per sempre, sense fi. 6L’ha fet cèlebre la teva victòria, l’has cobert d’honor i majestat; 7sempre es valdran del seu nom per a beneir, l’omples de goig a la teva presència. 8El rei confia en el Senyor; l’amor de l’Altíssim no el deixarà caure. 9La teva mà s’empararà dels enemics, la teva dreta s’apoderarà dels adversaris. 10Els faràs cremar com un forn encès, el dia que tu, Senyor, et manifestis. Els consumirà la teva indignació, el foc els devorarà. 11Esborraràs de la terra la seva nissaga, no quedarà rastre dels seus descendents. 12Ni que intentin fer-te mal, ni que conspirin contra tu, no podran res; 13així que el teu arc els apunti de cara, se’t giraran d’esquena per fugir. 14Senyor, alça’t triomfant: cantarem celebrant la teva gesta.
(21)
Déu meu, per què m’has abandonat?
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. 2Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam. 3Déu meu, crido de dia i no respons; crido de nit i no trobo repòs. 4I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel! 5En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar; 6a tu clamaven i eren salvats, en tu confiaven i no foren confosos. 7Però jo soc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble. 8Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa: 9«Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi, que l’alliberi, si tant se l’estima!» 10Ets tu qui em tragueres del si de la mare i em confiares als seus pits; 11acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des del si de la mare ets el meu Déu. 12No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. 13M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan; 14uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi. 15Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes. 16La meva gola està resseca com terrissa, la llengua se m’encasta al paladar. M’ajeus a la pols de la mort. 17M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han foradat les mans i els peus, 18puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets; 19es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. 20Però tu, Senyor, no t’allunyis; força meva, vine de pressa a ajudar-me. 21Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos; 22salva’m de la gola del lleó, guarda’m de les banyes del brau. Senyor, m’has escoltat! 23Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l’assemblea et lloaré. 24«Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel! 25Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut; no li ha amagat la seva mirada, i quan cridava auxili l’ha escoltat.» 26En tu s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea; davant dels fidels oferiré el que vaig prometre. 27Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen. I diran: «Que visqueu per molts anys!» 28Ho tindran present i tornaran al Senyor tots els països de la terra, es prosternaran davant d’ell totes les famílies dels pobles. 29Perquè la reialesa és del Senyor: ell és el sobirà de les nacions. 30Els qui són a la terra l’adoren, s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols. Per a ell viurà la meva ànima. 31Una descendència servirà el Senyor; parlaran d’ell a aquesta generació. 32Vindran a anunciar la seva bondat al poble que ha de néixer. I diran: «El Senyor ha fet tot això!»
(22)
El Senyor és el meu pastor
1Salm del recull de David. El Senyor és el meu pastor: no em manca res. 2Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, 3i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom. 4Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Perquè tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. 5Davant meu pares taula tu mateix, i els adversaris ho veuen; m’has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. 6N’estic cert, tota la vida m’acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
(23)
El rei de la glòria
1Del recull de David. Salm. És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. 2Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals. 3Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se en el seu temple sant? 4El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos ni jura per ganes d’enganyar. 5Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que el salva. 6Aquest és el poble que el cerca, que cerca el teu rostre, Déu de Jacob. Pausa 7Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! 8Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, valent i poderós, és el Senyor, poderós en el combat. 9Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! 10Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor de l’univers, ell és el rei de la glòria. Pausa
1Del recull de David.
(24)
A tu, Senyor, elevo la meva ànima
Àlef
1A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Bet
2Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany, que els enemics no triomfin sobre mi.
Guímel
3Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany, se l’enduran els qui t’abandonen per no res.
Dàlet
4Fes que conegui, Senyor, les teves rutes, ensenya’m els teus camins.
He
5Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, perquè tu ets el Déu que em salves. Espero en tu a cada moment.
Zain
6Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa i de l’amor que has guardat des de sempre.
Het
7No et recordis de les meves faltes ni dels pecats que he comès de jove; recorda’t de mi pel teu amor, per la teva bondat, Senyor.
Tet
8El Senyor, bondadós i recte, mostra el bon camí als pecadors.
Iod
9Encamina els humils amb la seva justícia, els ensenya el seu camí.
Caf
10El camí del Senyor és tot ell amor fidel per als qui guarden el seu pacte d’aliança.
Làmed
11Senyor, per amor del teu nom, perdona la meva culpa, que és molt gran.
Mem
12Qui és l’home que venera el Senyor? Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.
Nun
13Cada nit reposarà feliç, els seus descendents posseiran la terra.
Sàmec
14El Senyor es revela als qui el veneren, els fa conèixer la seva aliança.
Ain
15Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, que allibera els meus peus del parany.
Pe
16Gira’t, apiada’t de mi, que em trobo sol i desvalgut.
Sade
17Eixampla el meu cor oprimit, treu-me de la meva aflicció. 18Mira que en soc, d’infeliç i dissortat; lleva’m tots els meus pecats.
Reix
19Mira si en tinc, d’enemics, i com en són, de violents, els seus odis.
Xin
20Guarda la meva vida i allibera’m; espero en tu, que no m’endugui un desengany.
Tau
21La rectitud i l’honradesa em salvaguarden, perquè en tu tinc posada l’esperança. 22Déu meu, redimeix Israel de tots els mals que l’afligeixen.
(25)
Examina’m, Senyor, posa’m a prova
1Del recull de David. Fes-me justícia, Senyor: és honrat el meu camí. Confio en el Senyor, no puc trontollar. 2Examina’m, Senyor, posa’m a prova, depura’m al foc el cor i les entranyes. 3Tinc davant els ulls el teu amor, obro d’acord amb la teva veritat. 4No m’assec amb homes falsaris, no vaig amb gent hipòcrita; 5detesto els aplecs de malvats, no m’assec amb els impius. 6Em rento les mans en senyal d’innocència i giro entorn del teu altar, Senyor, 7cantant ben alt l’acció de gràcies i anunciant les teves meravelles. 8Senyor, m’estimo la casa on habites, l’indret on resideix la teva glòria. 9No em comptis entre els pecadors, entre els homes que cometen crims de sang; 10a les seves mans hi ha males intencions, la seva dreta és plena de suborns. 11És honrat el meu camí; compadeix-te de mi, allibera’m. 12Els meus peus van pel camí dret; beneiré el Senyor enmig del poble reunit.
(26)
El Senyor m’il·lumina i em salva
1Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir? 2Quan m’envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells, els enemics, els meus rivals, els qui ensopeguen i cauen. 3Ni que acampi contra mi tot un exèrcit, el meu cor no tindrà por; per més que em declarin la guerra, jo em sentiré confiat. 4Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l’encís del Senyor i vetllar pel seu temple. 5Ell m’amaga al seu recer el dia de la desgràcia; m’encobreix al fons de la seva tenda, em porta dalt la roca inaccessible. 6I ara aixeca el meu cap sobre els enemics que m’envolten; a casa d’ell ofereixo sacrificis, ofereixo sacrificis de victòria, himnes i càntics en honor del Senyor. 7Escolta, Senyor, escolta el meu clam, compadeix-te de mi, respon-me. 8Tu em parles dintre el cor i em dius: «Busqueu la meva mirada!» Buscar-la és el que vull, Senyor. 9No m’amaguis la mirada, no t’indignis fins a rebutjar el teu servent, tu que ets el meu ajut. No em deixis abandonat, Déu meu, salvador meu. 10Si mai m’abandonessin pare i mare, el Senyor em recolliria. 11Ensenya’m, Senyor, la teva ruta, guia’m per camins planers, lluny dels qui em detesten. 12No em deixis a mercè dels adversaris: es presenten falsos testimonis que respiren violència. 13N’estic cert, fruiré en el país de la vida de la bondat que em té el Senyor. 14Espera en el Senyor; sigues fort, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor.
(27)
A tu clamo, Senyor, penyal meu
1Del recull de David. A tu clamo, Senyor, penyal meu, no et quedis lluny de mi, en silenci. Si no fas cas de mi, seré com els qui baixen a la fossa de la mort. 2Escolta la meva súplica quan clamo a tu cridant auxili, quan alço les mans vers la cambra del teu santuari. 3No em llancis amb els culpables ni amb els qui obren el mal; parlen de pau als seus companys, però coven malícia dins el cor. 4Torna’ls això que han fet, les maldats que han comès. Torna’ls la paga que es mereixen per les obres de les seves mans. 5No han entès les gestes del Senyor, les obres de la seva mà; per això els destruirà i no els reconstruirà més. 6Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva súplica. 7El Senyor és la meva força, l’escut que em protegeix; el meu cor confia en ell. M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor; vull lloar-lo amb els meus cants. 8El Senyor és la muralla del seu poble, el baluard que salva el seu Ungit. 9Salva el teu poble, beneeix la teva heretat. Sigues el seu pastor, pren-los en braços per sempre.
(28)
Doneu al Senyor glòria i poder
1Salm. Del recull de David. Doneu al Senyor, fills de Déu, doneu al Senyor glòria i poder. 2Doneu al Senyor la glòria del seu nom. Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat. 3La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, ve el Senyor sobre les aigües de l’espai. 4La veu del Senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa. 5La veu del Senyor estavella els cedres, estavella el Senyor els cedres del Líban. 6Fa saltar el Líban com un vedell, i el Sirion, com la cria dels braus. 7La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc, 8la veu del Senyor arremolina el desert, arremolina el Senyor el desert de Cadeix. 9La veu del Senyor arremolina l’alzinar i escorça les boscúries. I al seu palau tot canta: «Glòria!» 10El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre. 11Que el Senyor faci poderós el seu poble, que el Senyor beneeixi el seu poble amb la pau.
(29)
Amb quin goig t’exalço, Senyor
1Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David. 2Amb quin goig t’exalço, Senyor: m’has tret a flor d’aigua i no has permès que se n’alegrin els enemics. 3Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili i em vas guarir. 4Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida. 5Fidels del Senyor, canteu-li, lloeu-lo recordant que ell és sant. 6El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. 7Jo pensava, quan em veia segur: «Mai no cauré.» 8Tu, Senyor, m’afavories i em mantenies en un cim inexpugnable; però, quan vas amagar la mirada, vaig quedar trasbalsat. 9He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu: 10«Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa? ¿És la pols que et lloarà i proclamarà que ets fidel? 11Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!» 12Has mudat en danses els meus planys, m’has tret el dol i m’has vestit de goig. 13Per això el meu cor et cantarà; no callaré. Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
(30)
En tu, Senyor, m’emparo
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2En tu, Senyor, m’emparo; que mai no quedi confós. Per la teva bondat, treu-me del perill; 3escolta’m, no triguis a alliberar-me. Sigues el meu castell inexpugnable, la meva roca salvadora. 4Per a mi ets penyal i plaça forta; encamina’m, guia’m per amor del teu nom, 5treu-me del llaç que m’han parat, ets tu qui em defensa. 6A les teves mans confio el meu esperit; Senyor, Déu fidel, tu m’has rescatat. 7Detesto els qui veneren els déus falsos, però jo confio tan sols en el Senyor. 8Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meva vida, 9i no m’has deixat caure en mans de l’enemic: és ample el lloc on fas descansar els meus peus. 10Compadeix-te de mi, Senyor, que l’angoixa m’aclapara. De tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes. 11La meva vida s’esgota en les penes; els meus anys, en el dolor; la culpa fa decaure el meu vigor, se’m consumeixen les forces. 12Soc la befa de tots els meus enemics; veïns i coneguts s’esglaien només de veure’m, fuig de mi el qui em troba pel carrer. 13S’han oblidat de mi com si fos mort, com una eina que no és bona per a res. 14Sento com molts malparlen, em veig amenaçat de tots costats; s’han conjurat contra mi, han decidit la meva mort. 15Però jo confio tan sols en tu, Senyor, et dic: «Ets el meu Déu, 16tens a les mans el meu destí.» Allibera’m de la mà dels enemics, de tots els meus perseguidors. 17Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, salva’m per l’amor que em tens. 18Senyor, jo t’invoco, que no en tingui un desengany; però que quedin decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts; 19que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant. 20Que n’és, de gran, la felicitat que has reservat als qui et veneren! La dones als qui en tu s’emparen, i tothom ho pot veure. 21Els amagues al recer de la teva mirada, lluny de les intrigues humanes; els dones aixopluc a casa teva, lluny dels atacs de males llengües. 22Beneït sigui el Senyor. És admirable l’amor que em té dins la ciutat emmurallada. 23Jo deia, veient-me perdut: «M’has exclòs de la teva presència.» Però tu has escoltat la meva súplica quan implorava el teu auxili. 24Estimeu el Senyor, tots els qui li sou fidels: el Senyor guarda els qui creuen en ell, però dona als orgullosos una paga severa. 25Sigueu forts, que el vostre cor no defalleixi, tots els qui espereu en el Senyor.
(31)
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
1Del recull de David. Cant. Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist que un vel cobria el seu pecat. 2Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i que dintre seu ja no manté l’engany. 3Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia. 4Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa 5Però ara reconec el meu pecat, no t’encobreixo més la meva culpa. He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.» I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa 6Per això et supliquen els fidels a l’hora propícia; per més que creixin les aigües, a ells ni els tocaran. 7En tu he trobat el meu recer, em guardes del perill. Fes que ells celebrin al meu voltant que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa 8Em dius: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir; t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu. 9No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res i han d’anar governats amb brides i regnes; altrament, no t’hi podries acostar.» 10Els injustos sofriran moltes penes, però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell. 11Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo.
(32)
Justos, aclameu el Senyor
1Justos, aclameu el Senyor; fareu bé de lloar-lo, homes rectes. 2Celebreu el Senyor amb la lira, canteu-li amb l’arpa de deu cordes; 3dediqueu-li un càntic nou, toqueu acompanyant l’aclamació. 4Perquè la paraula del Senyor és certa, es manté fidel en tot el que fa. 5Estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. 6Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada. 7Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. 8Que tota la terra veneri el Senyor, que el temin els habitants del món. 9A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí. 10El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; 11però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor. 12Feliç la nació que té el Senyor per Déu, el poble que ell ha escollit per heretat. 13El Senyor guaita des del cel, observa un per un tots els homes. 14Des del lloc on resideix es fixa en els qui poblen la terra; 15ell, que ha modelat un per un tots els cors, penetra totes les seves accions. 16No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent; 17els cavalls no valen res per a guanyar una victòria, la seva envestida no salva ningú. 18Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; 19ell rescata de la mort la seva vida i els retorna en temps de fam. 20La nostra ànima es deleix pel Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. 21És l’alegria del nostre cor, i el seu sant nom ens dona confiança. 22Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en tu.
(33)
Beneiré el Senyor en tot moment
1Del recull de David. De quan canvià de pensar en presència d’Abimèlec, i aquest se’l va treure del davant i ell se n’anà.
Àlef
2Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança.
Bet
3La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin.
Guímel
4Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom.
Dàlet
5He cercat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
He
6Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum, i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
Zain
7El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills.
Het
8Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels i els allibera.
Tet
9Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia.
Iod
10Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res.
Caf
11Els rics s’empobreixen, passen fam, però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.
Làmed
12Veniu, fills meus, escolteu-me; us ensenyaré de venerar el Senyor.
Mem
13Qui és l’home que estima la vida, que vol viure temps i fruir de benestar?
Nun
14Guarda’t la llengua del mal, que no diguin res de fals els teus llavis.
Sàmec
15Decanta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la.
Ain
16Els ulls del Senyor vetllen pels justos, els escolta quan criden auxili.
Pe
17El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record.
Sade
18Als qui clamen al Senyor, ell els escolta i els allibera de tots els perills.
Cof
19El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes abatuts d’esperit.
Reix
20El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera;
Xin
21vetlla per cada un dels seus ossos, no en trencaran cap ni un.
Tau
22La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just pagaran la seva culpa. 23El Senyor rescata la vida dels seus servents; quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.
(34)
Acusa, Senyor, els qui m’acusen
1Del recull de David. Acusa, Senyor, els qui m’acusen, combat contra els qui em combaten; 2pren l’escut i el broquer, aixeca’t, vine a ajudar-me. 3Branda la llança, barra el pas als qui em persegueixen. Senyor, digues al meu cor: «Jo soc el qui et salva.» 4Que quedin defraudats i avergonyits els qui volen prendre’m la vida. Que se’n tornin plens de confusió els qui es proposen fer-me mal. 5Que siguin com la palla a mercè del vent i que els encalci l’àngel del Senyor. 6Que trobin fosc i relliscós el camí i que l’àngel del Senyor els persegueixi. 7No tenien motiu per a posar-me paranys, no tenien motiu per a cavar-me una fossa. 8Que es trobin tot d’una en el desastre, que els atrapin els paranys que em posaven i caiguin dins els clots que han obert. 9I jo celebraré el Senyor, m’alegraré perquè ell em salva. 10Proclamaré amb totes les forces: «Qui és com tu, Senyor? Defenses el pobre contra el poderós, el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.» 11Es presenten testimonis maliciosos, m’interroguen sobre coses que ignoro; 12em tornen mal per bé, tothom m’abandona. 13Quan ells estaven malalts, jo em vestia de sac en senyal de dol, m’afligia i dejunava, no deixava de pregar; 14arreu anava trist i abatut, com si es tractés d’un germà o d’un amic, com si plorés la pròpia mare. 15Però ells, quan m’han vist caure, se n’han alegrat, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de destrossar-me; 16es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes, estrenyen les dents contra meu. 17Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho? Defensa la meva vida de la seva violència, defensa dels lleons l’únic bé que posseeixo. 18Et donaré gràcies enmig de l’assemblea, davant de tot el poble et lloaré. 19Que no puguin alegrar-se els qui em volen mal sense motiu; que no es facin l’ullet entre ells els qui m’odien perquè sí. 20Ells no parlen de pau: rumien com enganyar la gent senzilla del país; 21i s’omplen la boca dient satisfets: «Els nostres ulls han vist el que volien.» 22Ho has vist, Senyor, no callis, no t’allunyis de mi, Senyor. 23Desperta’t, desvetlla’t, fes-me justícia. Déu meu i Senyor, defensa la meva causa! 24Fes-me justícia, dicta sentència: Senyor, Déu meu, que no es riguin de mi! 25Que no puguin pensar en el seu cor: «Això és el que anhelàvem.» Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.» 26Que quedin defraudats i avergonyits els qui s’alegraven de la meva desgràcia. Que siguin coberts de vergonya i confusió els qui s’enorgullien contra mi. 27Que s’alegrin i exultin els qui volien el meu triomf, i diguin sempre: «És gran el Senyor, que vol el bé del seu servent.» 28Anunciaré la teva justícia, tot el dia et lloaré.
(35)
Que n’és, de preciós, el teu amor
1Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. 2L’injust porta dintre seu l’oracle del pecat; viu sense cap temor de Déu. 3L’afalaga massa el seu pecat per a descobrir i blasmar la pròpia culpa. 4Tot el que diu és engany i maldat, renuncia a tenir seny i a fer el bé. 5Rumia tota la nit quin mal farà, s’obstina a seguir els camins dolents, no reprova la maldat. 6El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. 7La teva justícia és com les muntanyes més altes, com l’oceà infinit són les teves decisions. Senyor, tu salves homes i bèsties. 8Que n’és, de preciós, Déu meu, el teu amor! Els homes s’emparen a l’ombra de les teves ales, 9se sacien del bo i millor de casa teva; els fas beure al torrent del paradís. 10En tu hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la teva llum. 11Mantén el teu amor als qui et coneixen, la teva salvació, als rectes de cor. 12Que no se m’acosti el peu de l’orgullós, que no em faci fugir la mà de l’injust. 13Allí mateix han caigut els qui obren el mal; els han tirat per terra i no es poden aixecar.
1Del recull de David.
(36)
No t’exasperis pel triomf dels dolents
Àlef
1No t’exasperis pel triomf dels dolents, no envegis els qui obren malament. 2Aviat s’assecaran com l’herba, es marciran com l’herbei dels prats.
Bet
3Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur. 4Que sigui el Senyor la teva delícia: ell et donarà el que desitja el teu cor.
Guímel
5Encomana al Senyor els teus camins, confia en ell, i ell intervindrà. 6Farà que brilli la teva justícia com la llum; el teu dret, com el sol de migdia.
Dàlet
7Reposa en el Senyor i espera en ell, no t’exasperis contra aquells que triomfen, contra els homes intrigants.
He
8No t’irritis ni t’indignis, no t’exasperis, que només faries mal, 9i els qui fan mal seran exclosos del país, però el qui espera en el Senyor posseirà la terra.
Vau
10Dura tan poc, el malvat! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. 11Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau.
Zain
12El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. 13Però el Senyor se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora.
Het
14Els malvats desembeinen l’espasa i tiben l’arc per abatre els pobres i els humils, per assassinar els qui van per bon camí; 15però l’espasa els entra fins al cor i els arcs se’ls trenquen.
Tet
16Val més la pobresa d’un sol just que l’opulència de molts malvats; 17perquè els braços dels malvats es trencaran, però als justos, el Senyor els sosté.
Iod
18El Senyor vetlla per la vida dels honrats: posseiran eternament la seva herència. 19No s’hauran d’avergonyir en anys dolents, en temps de fam l’aliment no els faltarà.
Caf
20Els malvats acabaran malament, els enemics del Senyor s’esvairan, acabaran com el greix de les víctimes, s’esvairan amb el fum.
Làmed
21L’injust manlleva i no torna; el just, en canvi, és generós i dona. 22Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra; els qui ell maleeix en seran exclosos.
Mem
23El Senyor guia els passos de l’home, el manté ferm i vetlla el seu camí; 24si mai cau, no queda estès a terra, perquè el Senyor li allarga la mà.
Nun
25Des de jove fins avui, que ja soc vell, no he vist encara un just abandonat ni que els seus fills anessin a captar. 26El just presta a mans plenes tot el dia; serà beneït el seu llinatge.
Sàmec
27Decanta’t del mal i fes el bé, i habitaràs en una casa per sempre; 28perquè el Senyor estima la justícia i mai no desempara els seus fidels.
Ain
28No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; 29però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més.
Pe
30El just té als llavis la saviesa, la seva boca diu la veritat; 31porta al cor la llei del seu Déu, els seus passos no vacil·laran.
Sade
32El malvat espia el just i busca de portar-lo a la mort; 33però el Senyor no l’abandona al seu poder ni permet que els jutges el condemnin.
Cof
34Espera en el Senyor, segueix els seus camins; t’exaltarà i tu posseiràs la terra, i en veuràs exclosos els malvats.
Reix
35He vist un malvat que triomfava i prosperava com un cedre frondós; 36però, en passar-hi, ja no hi era; l’he buscat i no en quedava ni rastre.
Xin
37Fixa’t en els íntegres, mira els honrats: l’home de pau té descendència; 38però els pecadors desapareixen tots alhora, serà exclosa la descendència dels malvats.
Tau
39És el Senyor qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. 40El Senyor els ajuda i els allibera, els allibera dels malvats i els salva, perquè en ell es refugien.
(37)
Senyor, no em reprenguis tan durament
1Salm, del recull de David, per a una ofrena de memorial. 2Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. 3Tinc clavades en mi les teves fletxes, descarregues damunt meu la teva mà. 4Ha estat tan fort el teu enuig que no em queda en tot el cos res de sa; són tants els meus pecats que els meus ossos no troben repòs. 5Més amunt del cap m’arriben les culpes, em dobleguen com una càrrega feixuga. 6Són tantes les meves nicieses que es gangrenen i supuren les meves ferides. 7Estic prostrat i abatut, camino entristit tot el dia; 8una febre ardent em devora les entranyes, i no em queda en tot el cos res de sa. 9Visc esgotat i desfet, crido i gemego amb tota l’ànima. 10Senyor meu, els meus anhels són davant teu, no et passen per alt els meus gemecs. 11El cor em palpita, les forces m’abandonen, s’apaga la llum dels meus ulls. 12Amics i veïns s’aparten de les meves ferides, els meus parents es mantenen a distància. 13Els qui volen prendre’m la vida paren els llaços, els qui busquen fer-me mal parlen de perdre’m, tot el dia rumien traïcions. 14El que és jo, faig el sord, no escolto res; com si fos mut, no obro la boca. 15Faig com si no hi sentís, com si no tingués res a replicar. 16Senyor, en tu poso l’esperança; no em deixaràs sense resposta, Senyor, Déu meu. 17Em dic: «Que no puguin alegrar-se’n, que no cantin victòria, si el peu em fallava.» 18Perquè em veig a punt de caure, i no puc oblidar el meu dolor. 19Confesso la meva culpa, el meu pecat em turmenta. 20Els enemics que encara viuen són nombrosos, són legió els qui m’odien sense causa; 21els qui em tornen mal per bé m’acusen del bé que he buscat. 22No m’abandonis, Senyor; Déu meu, no t’allunyis de mi. 23Vine de pressa a ajudar-me, Senyor meu, salvador meu.
(38)
Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David. 2M’havia dit a mi mateix: «Guardaré els meus camins per no pecar amb la llengua; mantindré closos els llavis mentre hi hagi un injust davant meu.» 3Em tancava, doncs, en el silenci, callava sense profit; el meu turment s’exacerbava, 4el cor em cremava dintre meu. Però, després que hi he pensat, s’ha encès un foc i ha parlat la meva llengua: 5«Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» 6Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa 7va i ve enmig d’ombres; es neguiteja inútilment, amuntega i no sap per a qui. 8I ara, Senyor, quina esperança em queda? És en tu que poso l’esperança! 9Allibera’m de totes les faltes, no m’exposis a les burles dels insensats. 10Ara guardo silenci, no obriré la boca, perquè ets tu qui ho fas tot. 11Desvia de mi els teus cops, defalleixo sota una mà tan rigorosa. 12Tu eduques l’home corregint les seves faltes i consumeixes els seus béns tal com fa l’arna: l’home no és més que un respir. Pausa 13Escolta, Senyor, la meva pregària, estigues atent al meu crit d’auxili, no facis el sord als meus plors, perquè per a tu soc només un immigrant, un foraster com els meus pares. 14Aparta de mi l’esguard, que m’assereni, abans no me’n vagi i ja no sigui res.
(39)
Tenia posada l’esperança en el Senyor
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. 2Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. 3M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos. 4Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu. Tots els qui ho veuen veneren el Senyor i posen en ell la confiança. 5Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses. 6Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Quants designis has tingut a favor nostre, Déu incomparable! Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar. 7Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. 8Per això et dic: «Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi 9que vull fer, Déu meu, la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.» 10Anuncio amb goig la salvació davant de tota l’assemblea. No puc deixar d’anunciar-la; prou que ho saps, Senyor. 11No he amagat la teva salvació dins el meu cor; he fet conèixer que ets fidel i salvador. No he amagat la lleialtat del teu amor davant de tota l’assemblea. 12Senyor, no apartis la teva misericòrdia; que el teu amor fidel em guardi sempre. 13Són tants els mals que m’envolten que no es poden ni comptar. Les meves culpes em cauen al damunt; de tantes que són, en perdo el compte. Són més nombroses que els cabells del meu cap, i em fallen les forces. 14Senyor, sigues benvolent i salva’m; vine de pressa a ajudar-me, Senyor. 15Que quedin defraudats i avergonyits els qui volen prendre’m la vida. Que se’n tornin confosos els qui s’alegren dels meus mals. 16Que quedin muts de vergonya els qui em diuen: «Massa poc!» 17Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen; que els qui estimen la teva obra salvadora diguin sempre: «És gran, el Senyor!» 18Jo soc pobre i desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Ets tu qui m’ajuda i m’allibera: Déu meu, no triguis més.
(40)
Feliç el qui s’interessa pels febles
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Feliç el qui s’interessa pels febles: en temps difícils, el Senyor el salvarà; 3el Senyor guardarà la seva vida i el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics. 4El Senyor el sostindrà en el llit de dolor, se n’ocuparà durant la seva malaltia. 5Jo exclamo: «Senyor, compadeix-te de mi. He pecat contra tu, guareix-me.» 6Els meus enemics diuen mal de mi: «¿Quan es morirà i s’esborrarà el seu nom?» 7Si algun d’ells ve a veure’m, fingeix, recull males notícies, i quan surt a fora les escampa. 8Els qui m’odien murmuren entre ells, fan contra mi presagis dolents: 9«El seu mal no té remei; ja és al llit i no se n’alçarà.» 10Fins l’amic millor, en qui jo confiava, el qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. 11Però tu, Senyor, compadeix-te de mi, restableix-me i ells tindran el que es mereixen. 12En això he conegut que m’estimes: que el meu enemic no pot cantar victòria. 13I a mi, que soc innocent, m’has sostingut, em mantens per sempre a la teva presència. 14Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. Amén, amén.
(41)
Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua
1Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè. 2Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu. 3Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré anar a veure Déu cara a cara? 4Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?» 5Esplaio el meu cor apenat recordant quan anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança. 6Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu. 7Quan em sento aclaparat, em ve el teu record des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar. 8Cada aiguat en crida un altre, quan les fonts del cel bramulen: tots els rompents de les onades han passat per sobre meu. 9Que el Senyor confirmi cada dia l’amor que em té. I cada nit entonaré el meu cant, faré una pregària al Déu que m’és vida. 10I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?» 11Veient les ferides del meu cos, l’adversari m’escarneix, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?» 12Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.
(42)
Fes-me justícia, Déu meu
1Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima; allibera’m de l’home pervers i traïdor. 2Déu meu, ets el meu baluard. Per què em rebutges? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic? 3Envia’m la teva llum i la teva veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya santa, al lloc on resideixes. 4I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria. Jo et lloaré amb la cítara, oh Déu, Déu meu. 5Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.
(43)
Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit
1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Cant. 2Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la teva gesta, acomplerta en els seus dies, obra de la teva mà en temps antics. 3Amb la teva mà, per implantar-los, desposseïres els nadius, expulsares pobles per fer-los lloc. 4No fou amb l’espasa que ocuparen el país, no fou el seu braç qui els donà la victòria; van ser la teva dreta i el teu braç, i la llum de la teva mirada, perquè tu els estimaves. 5Eres tu, rei meu i Déu meu, qui decretava les victòries de Jacob. 6Amb tu envestíem els adversaris, en el teu nom trepitjàvem els agressors. 7Jo no confiava en el meu arc, la meva espasa no em donava la victòria: 8tu mateix ens vas salvar dels adversaris i vas cobrir de confusió els qui ens detesten. 9Lloàvem Déu tot el dia, celebrarem per sempre el teu nom. Pausa 10Però ara ens rebutges i humilies, ja no surts amb els nostres exèrcits; 11ens fas retrocedir davant l’adversari, els qui ens detesten es carreguen de botí. 12Ens has fet com anyells que han de matar, ens has dispersat enmig de les nacions. 13Has venut per no res el teu poble, ni tan sols n’has discutit el preu. 14Has fet de nosaltres l’escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten. 15La nostra dissort és proverbial entre les nacions, els pobles branden el cap amb aires de mofa. 16Tot el dia estic humiliat, i abaixo els ulls, avergonyit, 17sentint com m’ultratgen uns blasfems, veient uns enemics que es revengen. 18Com és que ens passa tot això si no t’hem oblidat ni hem traït la teva aliança? 19El nostre cor no s’ha fet enrere ni els nostres passos s’han desviat dels teus camins. 20Però tu ens esclafes en un cau de xacals, ens cobreixes amb un mantell de tenebra. 21Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu i estès les mans per invocar-ne un altre, 22¿és que Déu no se n’hauria adonat, ell que coneix els secrets del cor? 23És per tu que anem morint tot el dia i ens tenen com anyells duts a matar. 24Desperta’t, Senyor! Per què dorms? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre. 25Per què ens amagues la mirada i oblides el dolor que ens oprimeix? 26La nostra gola s’enfonsa a la pols, el nostre ventre no s’alça de terra. 27Aixeca’t, vine a ajudar-nos! Allibera’ns per l’amor que ens tens!
(44)
Un bon auguri em surt del cor
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull dels fills de Corè, cant. Cançó d’amor. 2Un bon auguri em surt del cor. Dedico al rei el meu poema, la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà. 3Ets el més bell dels fills dels homes, exhalen gràcia els teus llavis: Déu t’ha beneït per sempre. 4Cenyeix-te l’espasa, valent, vesteix-te d’honor i majestat. 5Amb majestat triomfant, guia el teu carro a favor de la veritat i la clemència. Seran terribles les proeses del teu braç 6i penetrants les teves fletxes. Els pobles cauran als teus peus, es rendiran els enemics del rei. 7Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles i el teu ceptre reial sigui un ceptre just. 8Tu estimes la justícia i detestes la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh déu, amb olis i perfums de festa. 9T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes. 10Entre les teves dames hi ha filles de reis; tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir. 11Escolta, filla, mira i estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare. 12El rei està corprès de la teva bellesa. És el teu senyor: prosterna’t davant d’ell. 13La ciutat de Tir ve amb els seus regals, els més rics del poble busquen el teu favor. 14Arriba la princesa plena de glòria, el seu vestit és de brocats d’or. 15Guarnida amb brodats és conduïda al rei; l’acompanya el seguici de donzelles amigues. 16Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei. 17En lloc dels teus pares s’alçaran els teus fills; els nomenaràs governants de tota la terra. 18Vull perpetuar la memòria del teu nom. Que els pobles et lloïn per sempre més.
(45)
Déu és el nostre castell de refugi
1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic. 2Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. 3Per això no temem res quan la terra se somou, quan les muntanyes trontollen dins els mars; 4ja poden bramular i escumejar les seves aigües i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa 5Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més sagrada de l’Altíssim. 6Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia. 7Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes, retruny la seva veu i la terra es desfà. 8El Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa 9Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra. 10A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts. 11«Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu: domino els pobles, domino la terra.» 12El Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
(46)
Aplaudiu, tots els pobles del món
1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm. 2Aplaudiu, tots els pobles del món, aclameu Déu amb crits de joia. 3El Senyor és l’Altíssim, el temible, el gran rei de tota la terra. 4Sotmet els pobles al nostre govern, posa nacions als nostres peus; 5l’heretat que ell escull per a nosaltres és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa 6Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. 7Canteu a Déu, canteu-li. Canteu al nostre rei, canteu-li. 8Déu és rei de tot el món: canteu a Déu un himne. 9Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat. 10Els prínceps dels pobles s’apleguen: és el poble del Déu d’Abraham. Perquè són de Déu els poderosos de la terra, són d’ell, que és sobirà de tots.
(47)
És gran el Senyor i digne de tota lloança
1Càntic, salm, del recull dels fills de Corè. 2És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya, 3cim admirable, goig de tota la terra. La muntanya de Sió és a tocar del cel, és la ciutat del gran rei; 4Déu sobresurt com un castell enmig dels seus merlets. 5Els reis s’havien aliat per atacar-la tots junts. 6S’han esverat només de veure-la i han fugit desconcertats. 7Els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta, 8igual que les ventades de llevant quan estavellen els vaixells de Tarsis. 9Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist a la ciutat del nostre Déu, a la ciutat del Senyor de l’univers: Déu la manté ferma per sempre. Pausa 10Déu nostre, revivim el teu amor enmig del temple. 11El teu nom i la teva lloança s’estenen, oh Déu, d’un cap a l’altre de la terra; la teva mà és plena de salvació. 12Que s’alegri la muntanya de Sió, que es posin de festa les viles de Judà i celebrin els teus determinis. 13Recorreu les muralles de Sió; compteu les seves torres, 14fixeu-vos en els seus baluards, resseguiu-ne els merlets i podreu dir després als qui vindran: 15«Aquest és Déu, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia.» A la tonada de «Mut».
(48)
L’home no dura en els honors
1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm. 2Escolteu això, tots els pobles, estigueu atents, habitants de la terra, 3gent noble i gent senzilla, pobres i rics, tots alhora. 4Dels meus llavis sortiran paraules assenyades; del meu cor, pensaments madurats amb saviesa. 5Fixo l’atenció en un cas proverbial, exposo el meu enigma al so de la lira. 6Per què he de tenir por en dies dolents, quan m’envolta la malícia dels perversos? 7Venen refiats de la seva fortuna, es glorien de la seva gran riquesa. 8Quin home en podrà redimir un altre i pagar a Déu el seu rescat? 9Ni que ofereixi un preu molt alt, s’acabarà per sempre més la seva vida: 10no comprarà el dret de viure sempre i escapar-se de la mort. 11Veurà com moren els savis, com se’n van alhora necis i ignorants, i abandonen als altres la fortuna. 12Les tombes seran la seva casa per sempre, s’hi estaran segles i més segles, ni que els terrenys conservin els seus noms. 13L’home no dura en els honors, s’assembla al bestiar, de qui no es parla més. 14Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos, la fi dels qui es complauen en les pròpies paraules: Pausa 15s’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor. Baixaran de dret al sepulcre, es desfiguraran les seves faccions. La terra dels morts serà el seu palau. 16Però a mi, Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per endur-se’m amb ell. Pausa 17No et preocupis si un home s’enriqueix i acumula una fortuna a casa seva: 18quan es mori no s’endurà res, no el seguiran les seves riqueses. 19En vida es felicitava a si mateix: «Tots t’alaben per la teva sort!» 20Però acabarà reunint-se amb els seus pares, que no veuran mai més la llum. 21L’home que viu en els honors i no entén res, s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.
(49)
Parla el Senyor, Déu dels déus
1Salm. Del recull d’Assaf. Parla el Senyor, Déu dels déus, convoca la terra de llevant fins a ponent. 2Des de Sió, bellesa perfecta, Déu resplendeix. 3Ve el nostre Déu, i no callarà. Li va al davant un foc devorador, al voltant d’ell es congria la tempesta. 4De dalt estant convoca el cel i la terra al judici del seu poble: 5«Aplegueu els meus fidels, que amb l’ofrena d’una víctima van concloure amb mi una aliança.» 6El cel proclama la seva justícia, és Déu mateix qui judica. Pausa 7«Escolta, poble meu, que et vull parlar; Israel, jo testifico contra tu: Jo soc el Senyor, el teu Déu. 8»No és pas pels sacrificis que et reprenc: constantment m’ofereixes holocaustos. 9Però, ¿puc acceptar vedells de casa teva o bocs dels teus ramats, 10quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? 11Conec un per un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits. 12»Si tenia fam, no t’ho diria: és ben meu el món i tot el que s’hi mou. 13¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs? 14»Ofereix a Déu víctimes d’acció de gràcies, compleix el que has promès a l’Altíssim. 15Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.» 16A l’injust, Déu li diu: «Per què parles tant dels meus preceptes i t’omples la boca amb la meva aliança, 17tu que detestes la correcció i tant se te’n dona de les meves paraules? 18»Si veus un lladre, t’hi avens, trobes els adúlters i t’hi ajuntes. 19Obres els llavis per dir mal, la teva llengua maquina enganys; 20t’asseus a malparlar del teu germà, a difamar el fill de la teva mare. 21»He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n’acuso, t’ho retrec a la cara. 22Enteneu-ho bé, els qui us oblideu de Déu: si faig presa de vosaltres, ningú no us salvarà. 23»El qui ofereix víctimes d’acció de gràcies reconeix la meva glòria. L’home que camina honradament veurà la salvació de Déu.»
(50)
Compadeix-te de mi, Déu meu
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2De quan el profeta Natan anà a trobar-lo després que David hagués tingut relacions amb Betsabé. 3Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor; per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes. 4Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats. 5Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. 6Contra tu, contra tu sol he pecat; el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet. Per això ets just quan dones la sentència, irreprensible en el teu veredicte. 7Tu saps que he nascut en la culpa i que la mare m’engendrà pecador. 8Tu que estimes la veritat al fons del cor, em fas conèixer dintre meu la saviesa. 9Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur; renta’m, i seré més blanc que la neu. 10Fes que torni a sentir els crits de festa, que exultin els ossos que havies humiliat. 11Aparta la mirada dels meus pecats, esborra les meves culpes. 12Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renéixer en mi un esperit ferm. 13No em llancis fora de la teva presència, no em prenguis el teu esperit sant. 14Torna’m el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim. 15Ensenyaré els teus camins als pecadors i tornaran a tu els qui t’han abandonat. 16No em demanis compte de la sang que he vessat, Déu meu, Déu que em salves, i celebraré que ets just i que ets bo. 17Senyor, obre els meus llavis, i proclamaré la teva lloança. 18Les víctimes no et satisfan; si t’oferia un holocaust, no me’l voldries. 19La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; un cor penedit i humiliat, tu, Déu meu, no el menysprees. 20Afavoreix Sió amb la teva benvolença, reconstrueix les muralles de Jerusalem. 21Llavors acceptaràs els sacrificis, l’ofrena sencera i els holocaustos; llavors oferiran vedells al teu altar.
(51)
Per què et glories, valent, de fer el mal?
1Per al mestre de cor. Cant del recull de David. 2De quan l’edomita Doeg el va denunciar a Saül fent-li saber que David havia estat a casa d’Ahimèlec. 3Per què et glories, valent, de fer el mal, si tot el dia Déu manté el seu amor? 4La teva llengua ordeix intrigues, és esmolada com una navalla, home impostor. 5T’estimes més el mal que no el bé, t’agrada la mentida i no la veritat; Pausa 6prefereixes les paraules que destrossen, llengua impostora. 7Per això Déu et derrocarà per sempre, et traurà fora i t’arrasarà la casa, t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa 8Els justos veneraran Déu quan ho vegin i diran tot rient-se’n: 9«Mireu l’home valent: no buscava pas en Déu la seva força, confiava en la seva gran riquesa, es creia fort amb les seves intrigues.» 10Però jo, com olivera frondosa, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més. 11Sempre et donaré gràcies pel que has fet; espero en el teu nom, que és bondadós, davant els teus fidels.
(52)
No n’hi ha cap que faci el bé
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat». Cant del recull de David. 2Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, la seva culpa és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé. 3Déu guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que el cerqui a ell. 4Tots plegats s’han apartat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol. 5Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Tot menjant el seu pa devoren el meu poble i no invoquen el Senyor. 6Quin esglai els ha caigut al damunt, malgrat que no hi havia motius per a esglaiar-se! Déu ha escampat els ossos dels qui t’assetjaven; han quedat avergonyits perquè Déu ha fet que es retiressin. 7Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan Déu renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.
(53)
Déu meu, salva’m per amor del teu nom
1Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant del recull de David. 2De quan els de Zif anaren a trobar Saül per fer-li saber que David vivia amagat en el seu territori. 3Déu meu, salva’m per amor del teu nom; amb el teu poder fes-me justícia. 4Déu meu, escolta la meva súplica, estigues atent a les meves paraules. 5Uns arrogants s’han alçat contra mi, uns violents que tenen Déu per no res volen prendre’m la vida. Pausa 6Però és Déu qui m’ajuda, el Senyor és entre els qui em sostenen. 7Caurà sobre els adversaris el mal que em volen. Destrueix-los, tu que ets fidel! 8De tot cor oferiré sacrificis; Senyor, lloaré el teu nom, que és bondadós. 9El teu nom m’ha alliberat de tot perill, he vist derrotats els enemics.
(54)
Escolta el meu prec, Déu meu
1Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant de David. 2Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. 3Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, 4empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. 5Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, 6m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. 7I dic: «Qui tingués les ales del colom! D’una volada aniria a aixoplugar-me. 8Fugiria errant, ben lluny, i em quedaria al desert. Pausa 9De pressa buscaria un recer contra ventades i huracans.» 10Embolica les seves llengües, Senyor, posa-hi desavinença. Perquè veig a la ciutat violències i discòrdies, 11que ronden la muralla de nit i de dia. Dintre d’ella hi ha tirania i males arts, 12al seu bell mig tot són intrigues; en els seus mercats abunden l’engany i el frau. 13Si m’insultava un enemic, això ho podria suportar. Si s’alcés contra mi un que m’odia, d’aquest, podria amagar-me’n. 14Però ets tu, el meu company, el meu amic i confident. 15Una dolça intimitat ens unia, ens trobàvem plegats a la casa de Déu. 16Que els arribi la mort de sorpresa, que baixin vius al país dels morts. Hi ha tanta maldat dintre d’ells! 17Jo adreço a Déu la meva súplica, i ell, el Senyor, em salvarà. 18Al vespre, al matí, al migdia, li confio el meu dolor, i ell escolta el meu clam. 19Ha guardat en pau la meva vida enfront dels qui m’agredien: eren molts els qui lluitaven contra mi. 20Que Déu m’escolti i els humiliï, ell que regna des de sempre. Pausa Són gent que no vol esmenar-se, no té temor de Déu. 21Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet. 22El seu parlar és melós, però el seu cor és agressiu; les seves paraules llisquen com l’oli, però de fet són punyals desembeinats. 23Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà. No permetrà mai de la vida que el just trontolli. 24Déu meu, tu els faràs baixar a la fossa de la mort. Els homes fraudulents i sanguinaris no arribaran a la meitat de la vida. Però jo tinc posada en tu la confiança.
(55)
Els homes, què em poden fer?
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Ionat élem rehoquim». Poema del recull de David. De quan els filisteus el van agafar a Gat. 2Compadeix-te de mi, Déu meu: hi ha homes que m’espien, no paren de combatre’m tot el dia. 3M’espien tot el dia els adversaris, són molts els qui em combaten i dominen. 4Quan m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança. 5Canto lloances a Déu per la seva paraula; confio en ell, no temo res. Els mortals, què em poden fer? 6El que jo dic, ho falsegen tot el dia, no pensen més que a fer-me mal; 7m’espien des d’un racó, segueixen els meus passos, desitjosos de llevar-me la vida. 8Permetràs que s’escapin els culpables? Déu meu, abat amb fúria aquesta gent! 9Tu portes el compte de la meva vida errant, en el teu odre reculls les meves llàgrimes. ¿No ho vas escrivint tot en el teu llibre? 10Es faran enrere els enemics el dia que t’invocaré: llavors sabré que el meu Déu m’afavoreix. 11Canto lloances a Déu per la seva paraula, per la seva paraula canto lloances al Senyor. 12Confio en ell, no tinc por de res. Els homes, què em poden fer? 13Mantinc les prometences, Déu meu, les compliré en acció de gràcies, 14perquè has alliberat de la mort la meva vida, has guardat el meu peu d’ensopegar. I jo caminaré a la presència del meu Déu, a la llum de la vida.
(56)
Alça’t cel amunt, Déu meu
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova fugint de Saül. 2Compadeix-te de mi, Déu meu, compadeix-te de mi; en tu s’empara la meva ànima. M’emparo a l’ombra de les teves ales fins que passin aquests mals. 3Clamo al Déu altíssim, al Déu que tant m’afavoreix. 4Estén la mà des del cel i em salva, avergonyeix els meus perseguidors: Pausa Déu estén el seu amor i la seva fidelitat. 5Estic envoltat de lleons, he de jeure entre gent que escup foc; les seves dents són llances i fletxes, la seva llengua, una espasa esmolada. 6Alça’t cel amunt, Déu meu, i omple la terra de la teva glòria. 7Havien parat un llaç als meus peus perquè jo hi ensopegués; havien obert un clot davant meu, i ells mateixos hi han caigut. Pausa 8El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: 9desvetlla’t, cor meu. Desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l’aurora. 10Et lloaré enmig dels pobles, Senyor, et cantaré davant les nacions. 11El teu amor és gran fins al cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. 12Alça’t cel amunt, Déu meu, i omple la terra de la teva glòria.
(57)
Hi ha un Déu que judica a la terra
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. 2¿No és cert que, si parleu, calla la justícia? Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud? 3Conscientment cometeu injustícies a la terra, la vostra violència fa pes a la balança. 4Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits, 5porten un verí com el verí de les serps. Són com l’àspid sord que es tapa l’orella 6per no sentir el cant del bruixot, que amb el seu art l’encantaria. 7Déu meu, trenca’ls les dents a la boca, trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó. 8Que es fonguin com l’aigua que s’escola, que es perdin les fletxes que disparen. 9Que siguin com el llimac, que s’arrossega, o com l’avortó, que no arriba a veure el sol. 10Que abans no facin mata com els cards, verds o secs, els escombri l’huracà. 11El just celebrarà que fas justícia, es rentarà els peus amb la sang dels malvats. 12Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just. Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»
(58)
Allibera’m, Déu meu, dels enemics
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa. 2Allibera’m, Déu meu, dels enemics, protegeix-me dels qui m’ataquen; 3allibera’m dels qui van amb males arts, salva’m dels homes sanguinaris. 4Mira com sotgen la meva vida, com s’apleguen contra mi els poderosos. No he comès cap falta ni cap pecat, Senyor; 5i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa. Alça’t, vine a veure-ho! 6Senyor de l’univers, Déu d’Israel, desvetlla’t i judica tots aquests pagans, no planyis aquests malèfics traïdors! Pausa 7Tornen cada vespre, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat. 8La seva boca vomita violència, els seus llavis són punyals, i diuen: «Qui ens pot sentir?» 9Però tu, Senyor, te’n rius, et burles de tots aquests pagans. 10En tu fixo els ulls, força meva: Déu és el meu castell. 11Déu, que m’estima, em va al davant i em fa veure derrotats els enemics. 12No els matis, que el meu poble se n’oblidaria. Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder, tu que ens escudes, Senyor. 13Quan parlen, tenen als llavis el pecat, pronuncien malediccions i mentides: que els atrapi, doncs, el seu orgull. 14Destrueix-los, destrueix-los indignat; que no en quedi ni rastre. I tothom sabrà que és Déu qui governa el país de Jacob i la terra sencera. Pausa 15Tornen cada vespre, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat. 16Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se, hi passen la nit, però no queden saciats. 17I jo cantaré la teva ajuda, aclamaré el teu amor així que apunti el dia: has estat per a mi un castell, el meu refugi a l’hora del perill. 18Jo et canto, força meva: Déu és el meu castell, és el Déu que m’estima.
(59)
Allibera els teus amics
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar. 2De quan sortí a combatre contra els arameus de Naharaim i els de Sobà, i quan Joab, de tornada, derrotà dotze mil edomites a la vall de la Sal. 3Déu nostre, ens has rebutjat i dispersat, estàs irritat: torna a nosaltres! 4Has sacsejat el país i l’has clivellat: repara’n les esquerdes, que s’esfondra! 5Has enviat proves dures al teu poble, l’embriaga aquest vi que li fas beure. 6Davant els teus fidels aixeques l’estendard de desbandada: s’escapen quan veuen els arquers. Pausa 7Allibera, doncs, els teus amics. Que el teu braç ens salvi! Respon-nos! 8Déu ha donat un oracle en el seu santuari: «Quina alegria! Reparteixo Siquem, amido la vall de Sucot. 9Galaad és meu, és meu Manassès, Efraïm és el casc que em protegeix, Judà és el meu ceptre. 10Moab és la pica on em rento, tiro les sandàlies sobre Edom, Filistea aclama el meu triomf.» 11¿Qui ens conduirà a la ciutat forta, qui ens guiarà fins a Edom, 12sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat i ja no sorties amb els nostres exèrcits? 13Ajuda’ns contra els adversaris: és inútil la salvació que ve dels homes. 14Pel poder de Déu farem proeses: ell mateix trepitjarà els nostres opressors.
(60)
Porta’m dalt la roca inaccessible
1Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Del recull de David. 2Escolta el meu clam, Déu meu, estigues atent a la meva súplica. 3Des d’una terra llunyana t’invoco, mentre el meu cor defalleix. Porta’m dalt la roca inaccessible, 4tu que ets el meu refugi, una torre forta enfront de l’enemic. 5Que pugui estar-me sempre a casa teva, que m’empari l’ombra de les teves ales. Pausa 6Tu, Déu meu, has escoltat les meves prometences, has concedit l’heretat als qui veneren el teu nom. 7Afegeix dies i més dies a la vida del rei, que els seus anys s’allarguin segles i més segles. 8Que regni per sempre a la teva presència i el guardi el teu amor fidel. 9Llavors cantaré al teu nom per sempre, dia rere dia compliré el que t’havia promès.
(61)
Només en Déu reposa la meva ànima
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David. 2Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació. 3Només ell és la roca que em salva, el meu castell de refugi: mai no cauré. 4Fins quan us llançareu contra un home vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo, com una muralla a punt de caure, com una tàpia que s’esfondra? 5Sols tramen altivament de fer-me caure, els agrada d’enganyar; mentre beneeixen amb la boca, maleeixen dintre seu. Pausa 6Reposa només en Déu, ànima meva; d’ell em ve tota esperança. 7Només ell és la roca que em salva, el castell on em trobo segur. 8En Déu tinc la salvació i la glòria, és la meva roca inexpugnable; trobo en Déu el meu refugi. 9Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa 10Els homes només són fum, els mortals són enganyosos: tots plegats, a les balances, no pesen més que el vent. 11No confieu en els guanys obtinguts amb violència, no us refieu dels béns robats. Si augmentàveu les riqueses, no hi poseu el cor. 12Déu ha parlat una vegada, i jo he entès dues coses: que de Déu és el poder 13i l’amor és del Senyor, i que tu pagues a cadascú segons les seves obres.
(62)
Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco
1Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà. 2Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. 3Jo et contemplava al santuari, volia veure’t gloriós i poderós; 4l’amor que em tens és millor que la vida, per això els meus llavis et lloaran. 5Tota la vida jo et beneiré i alçaré les mans invocant el teu nom; 6saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis. 7Quan des del llit et recordo, passo les nits pensant en tu, 8perquè has estat la meva ajuda, i soc feliç a l’ombra de les teves ales. 9A tu està unida la meva ànima, em sosté la teva mà. 10Però ells, que volen prendre’m la vida, baixaran al més pregon de la terra, 11cauran víctimes de l’espasa, seran menjar per als xacals. 12I el rei celebrarà el triomf de Déu; el lloaran els qui juren pel seu nom, mentre que hauran de callar els qui diuen falsedats.
(63)
Escolta, Déu meu, el meu plany
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Escolta, Déu meu, el meu plany, guarda’m dels enemics que m’amenacen. 3Empara’m contra el complot dels dolents, dels qui van amb males arts i conspiren. 4Esmolen la llengua com espases, llancen com fletxes paraules verinoses; 5tiren d’amagat als innocents, disparen de sobte, no els veu ningú. 6S’animen l’un a l’altre a fer mal, calculen com amagar els seus paranys, i pensen: «Qui se n’adonarà?» 7Tramen maldats dient-se: «Tot ho hem previst i calculat, ningú no penetra el cor de l’home.» 8Però Déu els dispara una fletxa i de sobte queden ferits. 9La seva pròpia llengua els ha fet caure; tothom qui ho veu es mofa d’ells. 10Tota la gent se n’admira, proclamen l’obra de Déu i ponderen tot el que ha fet. 11El just celebra el Senyor i en ell troba refugi; tots els rectes de cor se’n glorien.
(64)
Ets digne de lloança, Déu meu, a Sió
1Per al mestre de cor. Salm. Del recull de David: càntic. 2Ets digne de lloança, Déu meu, a Sió: ets digne que et complim les prometences. 3A tu, que escoltes les pregàries, acuden tots els vivents. 4Les nostres culpes ens aclaparen, però tu ens perdones les faltes. 5Feliç aquell que esculls i fas venir perquè visqui en els teus atris. Ens saciarem dels béns de casa teva, dels dons sagrats del teu temple. 6Amb prodigis de bondat ens respons, Déu, salvador nostre; ets l’esperança de tota la terra i dels mars més llunyans. 7Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit de poder; 8apaivagues el bramul de la mar, el bramul de les onades i els avalots dels pobles. 9Els qui viuen als extrems de la terra s’esglaien de veure els teus prodigis; les portes de l’aurora i del crepuscle, les omples de goig. 10Vetlles per la terra i la regues, l’enriqueixes a mans plenes. El rierol de Déu desborda d’aigua: així prepares els sembrats. Prepares la terra 11amarant els seus solcs, desfent-ne els terrossos, ablanint-la amb els xàfecs i beneint el que hi germina. 12Corones l’anyada amb l’abundor que cau del cel, arreu on passes regalima l’abundància. 13Regalimen les pastures de l’estepa, s’engalanen d’alegria els turons. 14Les prades es vesteixen de ramats, les valls es cobreixen de blat. Tot crida de joia, tot canta.
(65)
Aclameu Déu arreu de la terra
1Per al mestre de cor. Càntic: salm. Aclameu Déu arreu de la terra, 2canteu la glòria del seu nom, proclameu la seva lloança gloriosa. 3Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les teves obres! En veure’t tan gran i poderós, els enemics et fan acatament. 4Tota la terra es prosterna al teu davant i et canta, canta al teu nom.» Pausa 5Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes! 6Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Celebrem, doncs, la seva gesta. 7Ell governa sempre amb el seu poder, els seus ulls vigilen les nacions: que es guardin els rebels de revoltar-se. Pausa 8Pobles, beneïu el nostre Déu, feu ressonar la seva lloança; 9ell ens preserva la vida i no deixa que vacil·lin els nostres peus. 10Ens has provat, Déu nostre; com la plata, ens depuraves al foc. 11Has permès que caiguéssim al parany, ens has carregat un pes feixuc. 12Has fet passar gent a cavall per damunt nostre, hem entrat dins del foc i dins de l’aigua, però ens has fet sortir vers una terra abundosa. 13Entro a casa teva per oferir holocaustos, vinc a complir les prometences, 14les prometences fetes pels meus llavis, que vaig pronunciar en hores de perill. 15T’ofereixo víctimes en holocaust, faig pujar davant teu el fum dels moltons, et sacrifico vedells i cabrits. Pausa 16Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu, i us contaré el que ell ha fet per mi. 17Quan li adreçava el meu clam, ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies. 18Si el meu cor s’hagués fiat de males arts, el Senyor no m’hauria escoltat. 19Però Déu m’ha escoltat, ha fet cas de la meva súplica. 20Beneït sigui Déu: no ha refusat la meva súplica ni m’ha negat el seu amor.
(66)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi
1Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Salm: càntic. 2Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la llum de la seva mirada. Pausa 3La terra coneixerà els teus designis i tots els pobles veuran la salvació. 4Que et lloïn les nacions, Déu nostre, que et lloïn tots els pobles alhora. 5Que s’alegrin els pobles i cridin de goig: tu governes les nacions amb justícia i guies els pobles de la terra. Pausa 6Que et lloïn les nacions, Déu nostre, que et lloïn tots els pobles alhora. 7La terra ha donat el seu fruit; que Déu, el nostre Déu, ens beneeixi. 8Que Déu ens beneeixi i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.
(67)
Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm: càntic. 2Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin, que fugin davant d’ell els qui el detesten. 3Esvaeix-los de pressa com el fum, com la cera que es fon vora el foc; que davant de Déu no quedi rastre dels dolents. 4Que els justos s’alegrin, que exultin, que davant de Déu saltin d’alegria. 5Canteu al nostre Déu, canteu lloances al seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa. El seu nom és «el Senyor»; feu festa a la seva presència. 6Déu és pare dels orfes i defensor de les viudes, des del lloc sagrat on resideix. 7Déu dona casa als desemparats, allibera els captius que venen enmig de cants, mentre que els rebels habitaran a la terra àrida. 8Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa 9la terra tremolà i el cel fou generós. Això succeí davant de Déu, al Sinaí, davant de Déu, el Déu d’Israel. 10Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant per refer la teva heretat esgotada. 11Vas allotjar-hi la teva família; vas preparar la terra per als pobres, li donares fertilitat, Déu nostre. 12El Senyor pronuncia un oracle: «Estols de missatgeres anuncien la victòria. 13Fugen, fugen els reis dels exèrcits; les dones, a casa, reparteixen el botí. 14Mentre jèieu entre les cledes, les ales de la coloma es cobrien de plata i l’or refulgia a les seves plomes.» 15Quan l’Omnipotent dispersà els reis, nevava a la muntanya de Salmon. 16Són divines, les muntanyes de Basan; són escarpades, aquelles muntanyes. 17Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més. 18Els carros divins són mils de milers; enmig d’ells ve el Senyor, glòria santa del Sinaí. 19Has pujat a les altures, t’has endut un seguici de captius; has rebut els homes en ofrena, fins i tot els qui es rebel·len, perquè hi facin estada, Senyor Déu. 20Beneït sigui el Senyor dia rere dia; és ell qui ens duu als braços, el Déu salvador nostre. Pausa 21Per a nosaltres és el Déu que salva; és el Senyor Déu qui fa sortir de la mort. 22Déu esberla els caps dels enemics, esclafa el front del qui s’obstina en la maldat. 23Diu el Senyor: «Fins de Basan faré tornar els enemics, els faré tornar del fons del mar, 24perquè la seva sang tenyeixi els teus peus, i la llepi la llengua dels teus gossos.» 25Ja es veuen les processons, Déu meu; són processons del meu Déu, el meu rei, dins el santuari. 26Els cantors obren el seguici, el clouen els músics; al mig, les donzelles toquen tamborins. 27I canten: «En dies d’aplec beneïu Déu; ell és el Senyor des de l’origen d’Israel.» 28Benjamí, el més petit, obre la marxa; segueixen, amb els seus batallons, els caps de Judà, els caps de Zabuló, els caps de Neftalí. 29El teu Déu referma el teu poder; el poder, oh Déu, amb què has obrat a favor nostre. 30Des del teu palau, a Jerusalem, es veuen reis que et porten tributs. 31Amenaça d’allí estant la Fera del Canyar, el Ramat de Toros amb els Vedells dels Pobles, que es prosternen amb presents de plata. Dispersa les nacions que volen la guerra. 32Que portin d’Egipte robes d’escarlata; que s’afanyi Etiòpia amb obsequis a Déu. 33Canteu a Déu, reialmes de la terra, canteu lloances al Senyor. Pausa 34Ell cavalca pel cel més alt i etern, fa sentir la seva veu, la veu majestuosa. 35Canteu la majestat de Déu, la seva grandesa sobre Israel, la seva majestat dalt dels núvols. 36Ets temible, Déu nostre, des dels teus llocs sagrats. Ell és el Déu d’Israel. Dona poder i valentia al seu poble. Beneït sigui Déu!
(68)
Salva’m, Déu meu
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. 2Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll. 3M’enfonso en el fangar profund i no tinc on posar els peus, em trobo dins les aigües abismals i els remolins se m’enduen. 4Estic rendit de tant cridar, em crema la gorja; els ulls se’m consumeixen d’esperar el meu Déu. 5Són més que els cabells del meu cap els qui m’odien sense motiu; són forts els qui em volen destrossar, els qui volen fer-me mal amb traïdoria. ¿M’obligaran a tornar allò que no he pres? 6Déu meu, tu saps les meves nicieses i no et passen per alt les meves mancances. 7Que per culpa meva no quedin defraudats els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’univers. Que per causa meva, Déu d’Israel, no tinguin un desengany els qui et cerquen. 8És per tu que aguanto els escarnis i abaixo els ulls, avergonyit. 9Els meus germans em consideren foraster, soc un estranger per als fills de la meva mare. 10El zel del teu temple em consumia, i ara rebo les burles dels qui t’ultratgen. 11Si veuen que ploro i dejuno, encara m’escarneixen. 12Si vaig de dol amb roba de sac, tot són enraonies contra mi. 13Em dediquen sàtires a les places, em fan cançons a les tavernes. 14Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. 15Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals. 16Que no se m’emportin els remolins, que no m’engoleixin les aigües profundes i no tanquin, com un pou, la seva boca. 17Respon-me, Senyor, que el teu amor vessa bondat; mira’m, que és gran la teva misericòrdia. 18No amaguis la mirada al teu servent; afanya’t a respondre’m, que estic en perill. 19Vine al meu costat, rescata’m, allibera’m dels enemics. 20Tu saps com m’escarneixen, veus els desenganys i la vergonya que passo; tens al davant tots els meus adversaris. 21Els escarnis m’han trencat el cor i per això defalleixo. He esperat en va qui es compadís de mi, no trobo ningú que em consoli. 22Em tiren fel al menjar; quan tinc set, em fan beure vinagre. 23Que la taula se’ls torni un parany, que es torni una trampa per als seus convidats. 24Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin, que els flaquegin tothora les forces. 25Aboca el càstig damunt d’ells, que els atrapi la teva indignació, 26que els sigui devastat el campament i no quedi ni una ànima a les seves tendes, 27ja que persegueixen el qui tu has ferit i afegeixen dolor al qui has traspassat. 28Tingues en compte totes les seves culpes, que no se’n vegin mai absolts; 29esborra’ls del llibre dels vivents, no els inscriguis en el registre dels justos. 30Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent; que em sostingui la teva salvació. 31Els meus càntics lloaran el nom de Déu, li donaré gràcies per la seva grandesa. 32Això plaurà al Senyor més que una ofrena, més que un toro i un vedell ja fet. 33Se n’alegraran els humils quan ho vegin; els qui cerquen Déu es diran: «Que visqueu per molts anys!» 34El Senyor escolta els pobres, mai no abandona els captius. 35Que el lloïn el cel i la terra, els mars i tot el que s’hi mou. 36Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà. Hi habitaran els servents del Senyor, 37ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els qui estimen el seu nom.
(69)
Déu meu, vine a salvar-me
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Per a una ofrena de memorial. 2Déu meu, vine a salvar-me; Senyor, vine de pressa a ajudar-me. 3Que quedin defraudats i avergonyits els qui volen prendre’m la vida. Que se’n tornin confosos els qui desitgen fer-me mal. 4Que es retirin avergonyits els qui diuen: «Massa poc!» 5Que puguin alegrar-se i fer-te festa tots els qui et cerquen; que els qui estimen la teva obra salvadora diguin sempre: «Déu és gran!» 6Jo soc pobre i desvalgut; afanya’t a venir, Déu meu. Ets tu qui m’ajuda i m’allibera. Senyor, no triguis més.
(70)
No m’abandonis al temps de la vellesa
1En tu, Senyor, m’emparo; que mai no en quedi confós. 2Allibera’m i treu-me del perill; per la teva bondat, escolta’m i salva’m. 3Sigues el meu castell inexpugnable on pugui venir sempre. Has decidit de salvar-me; per a mi ets penyal i plaça forta. 4Déu meu, allibera’m de les mans de l’injust, de les grapes del malvat i violent. 5Senyor, ets la meva esperança, he confiat en tu des de jove. 6Tu em tragueres de les entranyes de la mare; acabat de néixer em vas aixoplugar. No he deixat mai de lloar-te. 7Tothom em mirava com un prodigi: eres per a mi un castell de refugi. 8La meva boca s’omplia de lloances, cantava la teva glòria tot el dia. 9No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis, 10perquè els enemics m’espien per matar-me, es conjuren contra mi i diuen: 11«Déu l’ha abandonat, perseguiu-lo, agafeu-lo, que ningú no el defensa.» 12Senyor, no t’allunyis de mi; Déu meu, vine de pressa a ajudar-me. 13Que quedin confosos i avergonyits els qui demanen contra mi pena de mort; que ploguin les befes i els escarnis sobre els qui volen fer-me mal. 14El que és jo, mantindré sempre l’esperança i t’adreçaré lloances més i més. 15Els meus llavis anunciaran la teva bondat, proclamaran tot el dia la teva salvació: qui podria comptar les teves obres! 16Vindré a explicar, Senyor Déu meu, les teves proeses, recordaré que és única la teva bondat. 17M’has instruït, Déu meu, des de jove, i encara avui proclamo les teves meravelles. 18I ara que soc vell, amb cabells blancs, no m’abandonis, Déu meu, fins que proclami el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els qui vindran. 19La teva bondat, Déu meu, arriba fins al cel; les coses que has fet són grans: qui és com tu, Déu meu? 20M’has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; torna ara a fer-me viure, torna a treure’m de la tomba profunda, 21fes gran el meu bon nom, envolta’m de consol. 22Déu meu, lloaré amb l’arpa la teva fidelitat; et cantaré al so de la cítara, Sant d’Israel. 23Enmig dels cants t’aclamaran els meus llavis, et cantarà la meva vida que tu has rescatat. 24Parlaré tot el dia de la teva bondat, perquè han quedat confosos i avergonyits els qui volien fer-me mal.
(71)
Déu meu, dona al rei el teu dret
1Referit a Salomó. Déu meu, dona al rei el teu dret, dona al fill del rei la teva rectitud. 2Que governi amb justícia el teu poble, que porti el dret als desvalguts. 3Que les muntanyes duguin pau al poble, que li duguin justícia els turons. 4Que els desvalguts es vegin emparats, i salvats els fills dels pobres. Que desfaci els opressors! 5Que duri com el sol i la lluna, segles i més segles. 6Que sigui com la pluja que amara l’herbei, com els ruixats que assaonen la terra. 7Que en els seus dies floreixi la justícia, i mesos i anys abundi la pau. 8Que domini des d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. 9S’agenollaran davant d’ell els habitants del desert, els seus enemics s’abaixaran fins a la pols. 10Els reis de Tarsis i de les illes li portaran obsequis; els reis d’Aràbia i de Sebà li oferiran presents. 11Es prosternaran davant d’ell tots els reis, tots els pobles el serviran. 12Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. 13S’apiadarà dels pobres i dels febles, salvarà els desvalguts de la mort. 14Rescatarà la seva vida d’enganys i violències: la seva sang és preciosa als seus ulls. 15Que visqui i li donin l’or d’Aràbia, que preguin per ell tots els dies i no parin mai de beneir-lo. 16Que els camps de blat abundin al país, i pels cims onegin les espigues com al Líban; que les ciutats floreixin com l’herba del camp. 17Que es perpetuï el seu nom i es mantingui mentre duri el sol. Que tots els pobles, per a beneir-se, es valguin del seu nom; que li augurin la felicitat. 18Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu d’Israel, l’únic que fa meravelles. 19Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós, que la seva glòria ompli tota la terra. Amén, amén. 20Fi de les pregàries de David, fill de Jessè.
(72)
Realment, Déu és bo amb Israel
1Salm. Del recull d’Assaf. Realment, Déu és bo amb Israel, és bo amb els qui són nets de cor. 2Però jo he estat a punt de desviar-me, i ja quasi relliscaven els meus peus, 3d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. 4Sense neguits arriben a la mort, van tips, són corpulents; 5no passen penes com els altres, no sofreixen com tothom. 6L’orgull els fa de collaret, duen per vestit la violència; 7els seus ulls brillen satisfets, traspuen les ambicions del seu cor. 8Escarneixen i parlen de fer mal; es posen altius i amenacen, 9desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra. 10Per això, Déu guia cap a ells el seu poble, que beu aquelles aigües i es diu: 11«Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui? 12Mireu com aquests injustos acumulen tranquils les riqueses!» 13Què en trec, realment, de guardar pur el meu cor i de rentar-me les mans en senyal d’innocència? 14A cada instant haig de sofrir, m’he de veure castigat tot el dia. 15Si jo pensés: «Parlaré com ells», trairia els qui són els teus fills. 16M’esforçava per entendre-ho, m’hi esforçava inútilment, 17fins que, entrant al santuari de Déu, he comprès el destí dels injustos. 18Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. 19Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! 20De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix. 21Mentre el meu cor s’exasperava i se sentia irritat dintre meu, 22jo era incapaç d’entendre-ho: davant teu era estúpid, com les bèsties. 23Però jo sempre estic al teu costat, i tu agafes la meva mà dreta. 24Em guies amb el teu consell, i després em prendràs a la glòria. 25Qui més, fora de tu, tinc en el cel? Si estic amb tu, res no desitjo a la terra. 26El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meva possessió. 27Els qui de tu s’allunyen es perden, fas que es perdin els qui et són infidels. 28Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de cercar en el Senyor Déu el meu refugi, i poder contar totes les seves obres.
(73)
No oblidis els teus pobres per sempre
1Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures? 2Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu, de la tribu i l’heretat que has redimit, de la muntanya de Sió on residies. 3Adreça-hi els teus passos, que ara és una ruïna completa: els enemics han devastat el santuari. 4Baladrejant en el lloc dels teus aplecs, els teus adversaris hi han hissat els estendards. 5S’assemblaven als qui branden les destrals en un bosc impenetrable, 6quan estellaven amb maces i tascons totes les motllures i els relleus. 7Han calat foc al santuari, l’han arrasat, han profanat el lloc de residència del teu nom. 8Es deien dintre seu: «Destruïm-los d’un cop!» Han cremat en el país els llocs de culte. 9No veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà. 10Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor? Gosarà l’adversari menysprear el teu nom per sempre? 11Per què retires la teva mà i la mantens inactiva sobre el pit? 12Però tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei, victoriós arreu de la terra. 13Vas dividir la mar amb gran poder, i trencares els caps dels monstres marins. 14Vas esclafar els caps de Leviatan i convidares a menjar-se’l gent que són feres. 15Vas obrir fonts i torrents, i vas eixugar rius inestroncables. 16Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol. 17Vas marcar els límits de la terra; l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los. 18Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta, que un poble insensat menysprea el teu nom. 19No donis la teva tórtora a les feres, no oblidis els teus pobres per sempre. 20Tingues present l’aliança: les coves del país són caus de violència. 21Que els oprimits no se’n vagin defraudats, que els desvalguts i els pobres lloïn el teu nom. 22Alça’t, Déu nostre, a defensar la teva causa! Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat. 23No oblidis la cridòria dels adversaris, l’avalot incessant dels qui s’alcen contra teu.
(74)
Et lloem, Déu nostre, et lloem
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf. Càntic. 2Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom és a prop nostre, i tothom conta els teus prodigis. 3«Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud quan jo mateix ho decideixi. 4Encara que trontolli la terra amb tots els qui l’habiten, jo mantindré ferms els seus pilars.» Pausa 5Ara dic als insolents: «No us insolenteu!» Dic als injustos: «No us enorgulliu! 6No alceu tan alt el vostre front ni parleu amb un posat tan arrogant.» 7Perquè la grandesa no ve ni de llevant, ni de ponent, ni del desert; 8ve de Déu, l’únic que judica, que abaixa l’un i exalta l’altre. 9El Senyor té una copa a la mà, plena d’un vi fort, adobat amb espècies; l’aboca i el fa beure fins a l’última gota a tots els injustos de la terra. 10Jo ho proclamaré per sempre més, cantaré al Déu de Jacob: 11«Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust; el just, en canvi, alçarà el seu front.»
(75)
Déu s’ha fet conèixer a Judà
1Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Del recull d’Assaf. Càntic. 2Déu s’ha fet conèixer a Judà, a tot Israel és gran la seva anomenada. 3Té a Jerusalem la residència, ha posat a Sió el seu casal. 4Ha trossejat allí les fletxes dels arcs, els escuts, les espases i la guerra. Pausa 5Ets poderós i esplèndid enmig de les muntanyes curulles de botí: 6els guerrers ardits han estat espoliats, dormen el son de la mort, han abaixat les mans els millors combatents. 7La teva amenaça, Déu de Jacob, ha deixat immòbils carros i cavalls. 8Realment ets terrible: quan t’indignes, qui et pot resistir? 9Des del cel has dictat sentència. El món s’espanta i emmudeix 10quan Déu s’aixeca a fer justícia i a salvar els humils de la terra. Pausa 11Els homes enfurits et lloaran, i es vestiran de sac els supervivents d’aquella fúria. 12Feu prometences al Senyor, el vostre Déu, i compliu-les, tots els qui l’envolteu. Porteu tributs al qui és terrible, 13al qui talla l’alè dels prínceps i es fa témer dels reis de la terra.
(76)
Que pugi a Déu el meu clam
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Del recull d’Assaf. Salm. 2Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. 3Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol. 4Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa 5Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso parlar. 6Penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics; 7de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: 8«¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? 9¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit de la seva paraula? 10¿Pot oblidar-se Déu de compadir, l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa 11I exclamo: «És per això que sofreixo: la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.» 12Recordo de nou les gestes del Senyor, tinc presents els prodigis d’altre temps. 13Repasso dintre meu les teves obres i penso en les teves proeses. 14Déu meu, és sant el teu obrar; quin déu és gran com ho és el nostre? 15Tu, el Déu que obra meravelles, revelaves als pobles el teu poder. 16Amb el teu braç vas rescatar el teu poble, la fillada de Jacob i de Josep. Pausa 17En veure’t, Déu nostre, les aigües, en veure’t, les aigües s’arremolinaren, fins i tot tremolaren les aigües abismals. 18Els núvols es desferen en aiguats, van roncar les nuvolades i brunzien les teves fletxes. 19Rodolava el retruny del teu tro, els llamps il·luminaven l’univers, la terra tremolava i trontollava. 20Pel mig de la mar et vas obrir camí, i l’oceà es convertí en lloc de pas de les teves petjades invisibles. 21Vas conduir com un ramat el teu poble sota el guiatge de Moisès i d’Aaron.
(77)
Escolta, poble, el meu ensenyament
1Cant. Del recull d’Assaf. Escolta, poble, el meu ensenyament, estigues atent a les meves paraules. 2Els meus llavis es valdran de paràboles, aclariré enigmes del temps antic. 3El que vam sentir i aprendre, allò que ens van contar els nostres pares, 4no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran després: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis. 5Ell va establir un pacte amb Jacob, va fixar una llei amb Israel. Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyessin als seus fills, 6perquè ho coneguessin els qui vindran i els fills que naixeran després. Que s’alcin, doncs, i ho contin als seus fills, 7perquè posin en Déu la confiança, perquè no oblidin mai més les seves obres i guardin els seus manaments. 8Que els fills no es tornin com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu. 9La gent d’Efraïm, bons arquers, fugiren a l’hora del combat; 10no guardaren l’aliança de Déu, es negaren a seguir la seva llei. 11Havien oblidat les seves gestes, els prodigis que els havia mostrat. 12En terra d’Egipte, a la plana de Tanis, obrà prodigis davant els seus pares: 13per obrir-los camí partí la mar, aguantant les aigües com un dic; 14els guiava de dia amb un núvol, de nit amb la resplendor del foc. 15Esberlà roques al desert, com per donar-los les aigües profundes; 16va fer sortir rius de la roca, com si hi aboqués les aigües abismals. 17Però ells continuaren ofenent-lo, encarant-se en el desert contra l’Altíssim; 18en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradés. 19Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert? 20Quan donà un cop a la roca, l’aigua rajà i van baixar torrents. Però, ¿podrà donar-nos ara pa i proveir de carn el seu poble?» 21El Senyor els va sentir i s’indignà, el seu foc s’abrandà contra Jacob, el seu rigor caigué sobre Israel, 22perquè no creien en Déu, no confiaven que els podia salvar. 23Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel, 24i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial. 25Els homes van menjar el pa dels àngels, les provisions abundants que els enviava. 26Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder, 27i va ploure carn com núvols de pols, tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar. 28Els feu caure al bell mig del campament, vora mateix de les tendes. 29En menjaren fins a saciar-se; així va satisfer el seu desig. 30Però abans que aquell desig se’ls calmés, amb el menjar encara a la boca, 31el rigor de Déu va caure damunt d’ells: va fer morir els més forts, va abatre el jovent d’Israel. 32I, malgrat tot, encara van pecar, no creien en els seus prodigis; 33per això amb un sospir posà fi als seus dies, la seva vida s’acabà ràpidament. 34Quan els feria, ells el cercaven, es convertien i tornaven a Déu. 35Es recordaven de Déu, la seva roca, del Déu altíssim, el seu redemptor. 36Però no eren més que afalacs, mentida davant d’ell a flor de llavis; 37els seus cors no eren constants, eren cors infidels a l’aliança. 38Ell, que és tot misericòrdia, els perdonava la culpa i no els destruïa, refrenava constantment el seu rigor, no els mostrava tot el seu enuig; 39tenia present que eren mortals, un alè que no torna quan se’n va. 40Quantes vegades es rebel·laren al desert! Com el contristaven en plena solitud! 41Una vegada i una altra posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel. 42No es recordaven de la seva mà, del dia que els havia rescatat de l’opressió, 43quan obrà grans senyals a Egipte, meravelles a la plana de Tanis: 44va convertir en sang canals i recs, perquè els egipcis no poguessin beure; 45envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país; 46abandonà les collites als insectes, el fruit del seu treball a les llagostes; 47amb la pedregada els destrossà les vinyes, i amb la calamarsa, els sicòmors; 48moria el bestiar, colpit per la pedra, i els seus ramats eren víctimes dels llamps. 49Desencadenà encara el foc del seu rigor: indignació, càstig i desgràcies, tot un estol d’àngels malèfics. 50Va donar lliure curs al seu enuig deixant que la mort els assaltés i la pesta consumís les seves vides. 51Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la fillada del poble de Cam. 52Tragué fora com un ramat el seu poble i els va guiar com ovelles pel desert. 53Els guià segurs, sense res que els fes por, i la mar va engolir els seus enemics. 54Els feu entrar al seu clos sagrat, en aquella muntanya que el seu braç es conquerí. 55Davant d’ells expulsà els pobles nadius, els repartí per sorts l’heretat i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel. 56Però posaren Déu a prova, es rebel·laren, no van guardar l’aliança de l’Altíssim, 57el refusaren i el traïren igual que els seus pares, desviant-se com sagetes mal tirades; 58l’irritaven en els recintes sagrats, l’engelosien amb els seus ídols. 59Quan ho veié, Déu es va indignar i repudià Israel completament; 60abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam; 61i deixà captiva en mans dels opressors la seva arca potent i gloriosa. 62Indignat contra la seva heretat, abandonà el seu poble a mercè de l’espasa; 63el foc consumí tants homes joves que les noies no tingueren cants de núvia; 64els sacerdots van caure a la guerra, i les viudes no els pogueren plorar. 65Llavors el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit, igual que un guerrer ensopit de massa vi: 66va ferir els darreres dels seus opressors, que en portaren per sempre la vergonya. 67Deixà de banda la casa de Josep, desestimà la tribu d’Efraïm. 68Va escollir la tribu de Judà, la muntanya de Sió, que ell tant estima; 69hi construí el seu temple, ferm com el cel, etern com la terra i els seus fonaments. 70Va escollir David, el seu servent, el va treure d’entre pletes i ramades, 71el prengué de darrere les ovelles, perquè pasturés el seu poble de Jacob, Israel, la seva heretat. 72Ell els pasturava amb cor irreprensible, els guiava amb mà prudent.
(78)
Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat
1Salm. Del recull d’Assaf. Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat, profanen el teu sant temple i fan de Jerusalem una ruïna. 2Llencen els cossos dels teus servents perquè se’ls mengin els ocellots del cel, tiren a les bèsties ferotges de la terra els cadàvers dels teus fidels. 3Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang, i ningú no enterra els morts. 4Ens hem tornat l’escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten. 5Fins quan, Senyor, estaràs irritat i el teu zel cremarà com el foc? 6Aboca el teu rigor damunt les nacions que no et coneixen, damunt els reialmes que no invoquen el teu nom, 7perquè han devorat els de Jacob, han devastat el seu territori. 8No recordis les nostres culpes antigues, no tardis a obrar amb misericòrdia, que estem del tot desemparats. 9Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre, per l’honor del teu nom; allibera’ns i perdona’ns els pecats per amor del teu nom. 10Per què han de dir els altres pobles: «On és el seu Déu?» Que sàpiguen les nacions, davant nostre, que fas justícia a la sang dels teus servents! 11Que arribi fins a tu el plany dels captius; amb el teu braç poderós preserva els condemnats a la mort. 12Torna als nostres veïns set vegades l’ultratge que t’han fet, Senyor. 13I nosaltres, poble teu, ramat que pastures, et donarem gràcies per sempre més; proclamarem les teves lloances a cada generació.
(79)
Pastor d’Israel, escolta
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Testimoni del recull d’Assaf. Salm. 2Pastor d’Israel, escolta, tu que guies els de Josep com un ramat; tu que tens querubins per carrossa, 3resplendeix davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manassès. Desvetlla el teu poder, vine a salvar-nos. 4Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats. 5Senyor, Déu de l’univers, fins quan estaràs irritat mentre el teu poble et suplica? 6Ha de menjar amb llàgrimes el pa, ha de beure a glops els seus plors. 7Ens has deixat a les disputes dels veïns; els enemics es riuen de nosaltres. 8Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats. 9Una vinya vas portar d’Egipte; per plantar-la, tragueres els nadius. 10Li havies deixat el terreny net, va arrelar-hi, va omplir tot el país. 11La seva ombra cobria les muntanyes, el seu brancatge, els cedres més alts; 12els seus sarments s’estenien fins al mar, els seus rebrots, fins al Gran Riu. 13Com és que has derrocat la seva tanca perquè en prenguin el raïm els vianants? 14Hi entren els senglars a devastar-la i les malures dels camps la devoren. 15Déu de l’univers, torna, esguarda des del cel i mira, vine a visitar aquesta vinya, 16el rebrot que la teva mà havia plantat, el fill que havies enfortit. 17Una mirada teva d’amenaça, i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen. 18Que la teva mà reposi sobre l’home que hi ha a la teva dreta, el fill d’home a qui tu dones la força. 19No ens apartarem mai més de tu; dona’ns la vida i invocarem el teu nom. 20Senyor, Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats.
(80)
Celebreu Déu, la nostra força
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Del recull d’Assaf. 2Celebreu Déu, la nostra força, aclameu el Déu de Jacob. 3Entoneu càntics tocant els tambors, les cítares sonores i les arpes. 4Toqueu els corns per la lluna nova i per la lluna plena, el dia de la nostra festa. 5Així ho té prescrit Israel, és festa decretada pel Déu de Jacob, 6un precepte que donà als fills de Josep quan sortí contra la terra d’Egipte. Sento un parlar que m’és desconegut: 7«Li he tret el pes de les espatlles, ja no porta els cabassos a les mans. 8Has cridat quan et veies oprimit: t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, t’he provat a les fonts de Meribà. Pausa 9»Escolta, poble meu, l’advertiment! Tant de bo m’escoltessis, Israel! 10No tinguis déus estrangers, no adoris els déus dels pagans. 11Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet pujar de la terra d’Egipte; obre la boca, que jo te l’ompliré. 12»Però el meu poble no escolta la meva veu, Israel no vol fer cas de mi, 13i els abandono al seu cor endurit, al grat dels seus capricis. 14»Tant de bo que el meu poble m’escoltés! Tant de bo que Israel seguís els meus camins! 15En un instant jo venceria els seus enemics, giraria la mà contra els seus opressors. 16»Els qui detesten el Senyor se li sotmetrien, fora aquest el seu destí per sempre. 17L’alimentaria amb la flor del blat, el saciaria amb la mel de les roques.»
(81)
Déu s’aixeca en l’assemblea divina
1Salm. Del recull d’Assaf. Déu s’aixeca en l’assemblea divina i judica enmig dels déus: 2«Fins quan jutjareu contra justícia afavorint la causa dels culpables? Pausa 3Defenseu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts! 4Allibereu els indigents i els febles, arrenqueu-los de les mans dels injustos!» 5Però ells no tenen seny ni enteniment, caminen a les fosques. Fins els fonaments de la terra se somouen! 6«Doncs jo declaro: Ni que sigueu déus, ni que sigueu tots fills de l’Altíssim, 7com qualsevol home morireu, caureu com han caigut tants governants.» 8Alça’t, Déu meu, a judicar la terra, que tots els pobles et pertanyen.
(82)
Déu meu, no et quedis en silenci
1Càntic. Salm del recull d’Assaf. 2Déu meu, no et quedis en silenci, sense dir res; no callis. 3Prou que veus com s’avaloten els teus enemics, com alcen el cap els qui et detesten. 4Tramen un complot contra el teu poble, conspiren contra el teu tresor i diuen: 5«Suprimim-lo d’entre les nacions, que el nom d’Israel caigui en l’oblit.» 6Conspiren tots alhora, lliguen pactes en contra teu 7els nòmades d’Edom i d’Ismael, Moab i els fills d’Agar, 8Guebal, Ammon i Amalec, els filisteus i els habitants de Tir; 9fins Assur s’ha aliat amb ells i fa costat als fills de Lot. Pausa 10Fes-los com vas fer a Madian i Sisserà, com a Jabín en el torrent de Quixon; 11tots foren desfets a Endor i serviren de fems per als camps. 12Tracta els seus nobles com tractares Oreb i Zeeb, i els seus capitans, com Zèbah i Salmunnà; 13són ells els qui digueren: «Apoderem-nos de l’heretat de Déu!» 14Tracta’ls, Déu meu, com llavor de card, com el boll a mercè del vent. 15Com un foc que s’abranda en els boscos, com un incendi que devora muntanyes, 16persegueix-los amb la teva tempesta, desconcerta’ls amb el teu huracà. 17Cobreix-los la cara de vergonya, fins que cerquin el teu nom, Senyor. 18S’enduran la confusió d’una desfeta, desconcertats i avergonyits per sempre, 19i sabran que tens un nom, Senyor, que ets l’únic Altíssim sobre tota la terra.
(83)
Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Del recull dels fills de Corè. Salm. 2Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada, Senyor de l’univers! 3Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Amb el cos i amb el cor aclamo el Déu que m’és vida. 4Fins l’ocell hi troba casa, l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu. 5Feliç el qui viu a casa teva lloant-te cada dia. Pausa 6Feliç l’home que troba en tu la seva força: de bona gana emprèn el camí. 7Quan travessa la vall Eixuta, li és com una font; fins i tot el beneeixen les pluges primerenques. 8Passa d’un mur cap a l’altre, fins que es presenta davant de Déu a Sió. 9Senyor, Déu de l’univers, escolta la meva súplica; estigues atent, Déu de Jacob. Pausa 10Fixa’t en el rostre del teu Ungit, esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix. 11Un dia en els teus atris val més que mil a fora. M’estimo més quedar-me al llindar de la casa del meu Déu que anar a viure amb els injustos. 12El Senyor Déu és sol que il·lumina i escut que protegeix; el Senyor dona la gràcia i la glòria, i no refusa cap bé al qui camina honradament. 13Senyor de l’univers, feliç l’home que posa en tu la confiança.
(84)
Has afavorit, Senyor, el teu país
1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm. 2Has afavorit, Senyor, el teu país i renovat la vida de Jacob; 3has perdonat les culpes del teu poble, has estès un vel sobre tots els seus pecats. Pausa 4El teu enuig s’ha apaivagat, t’has desdit del teu rigor. 5Déu, salvador nostre, renova’ns; refrena el teu enuig en contra nostre. 6¿Estaràs sempre irritat amb nosaltres i a cada generació mantindràs el rigor? 7¿És que no ens renovaràs la vida perquè el teu poble trobi en tu l’alegria? 8Senyor, fes-nos veure el teu amor i dona’ns la teva salvació. 9Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen. Però que no tornin a ser tan insensats! 10Ell és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país. 11La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la justícia i la pau. 12La fidelitat germinarà de la terra i la justícia guaitarà des del cel. 13El Senyor donarà la felicitat i la nostra terra donarà el seu fruit. 14La justícia anirà al seu davant i encaminarà les seves petjades.
(85)
Escolta, Senyor, i respon-me
1Pregària. Referit a David. Escolta, Senyor, i respon-me, que soc pobre i desvalgut. 2Guarda la meva vida, que soc un fidel teu. Salva, Déu meu, el teu servent que en tu confia. 3Apiada’t de mi, Senyor, que a tu clamo tot el dia. 4Dona aquest goig al teu servent; a tu, Senyor, elevo la meva ànima. 5Tu, Senyor, ets indulgent i bo, ric en l’amor per a tothom qui t’invoca. 6Senyor, escolta la meva pregària, escolta la meva súplica. 7T’invoco en hores de perill i sé que em respondràs. 8Entre els déus no hi ha ningú com tu, Senyor, no hi ha gestes comparables a les teves. 9Tots els pobles que has creat, Senyor, vindran a prosternar-se al teu davant i glorificaran el teu nom. 10Perquè tu ets gran, Senyor, i obres meravelles, tu ets l’únic Déu. 11Ensenya’m, Senyor, la teva ruta, i m’encaminaré en la teva veritat. Dona’m un cor que no estigui dividit: fes que veneri el teu nom. 12Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor, glorificaré per sempre el teu nom: 13«L’amor que em tens és molt gran, m’has salvat de la terra dels morts.» 14Déu meu, uns arrogants s’han alçat contra mi, una colla de violents que et tenen per no res volen prendre’m la vida. 15Però tu, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel i ric en l’amor, 16mira’m, apiada’t de mi. Dona al teu servent la teva força, salva el fill de la teva serventa. 17Dona’m un senyal de la teva bondat, i els qui m’odien veuran, avergonyits, que tinc en tu, Senyor, consol i ajuda.
(86)
El Senyor li ha posat els fonaments
1Del recull dels fills de Corè. Salm, càntic. El Senyor li ha posat els fonaments a les muntanyes santes 2i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob. 3S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos: Pausa 4«Compto entre els qui em coneixen Rahab i Babilònia. Filistea, Tir i Etiòpia, tots hi han nascut.» 5Diran de Sió: «Aquest i aquell altre, tots en són fills. És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada.» 6El Senyor escriu en el registre dels pobles: «Tots hi han nascut.» Pausa 7I exclamen cantant i dansant: «De tu brollen, Sió, totes les meves fonts!»
(87)
Senyor, Déu, salvador meu
1Càntic, salm. Del recull dels fills de Corè. Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat leannot». Poema d’Eman, l’ezrahita. 2Senyor, Déu, salvador meu, clamo davant teu de nit i de dia. 3Que arribi fins a tu la meva súplica, escolta el meu plany. 4Sobreïx de mals la meva ànima, la meva vida és a les portes de la mort; 5em compten amb els qui baixen a la fossa, soc un home que ha perdut les forces. 6Tinc un lloc entre els morts, soc com els qui jeuen al sepulcre, deixats de la teva mà, que tu ja no recordes. 7M’has enfonsat al gorg pregon, a la foscor dels abismes. 8El teu rigor pesa damunt meu, m’aclaparen les teves onades. Pausa 9Has allunyat de mi els coneguts, m’has fet repugnant per a tothom; estic reclòs, no puc sortir, 10els ulls se’m consumeixen de pena. Senyor, jo t’invoco cada dia, a tu alço les meves mans. 11¿És per als morts que fas prodigis? ¿S’aixecaran les ombres a lloar-te? Pausa 12¿Qui parla del teu amor en els sepulcres, de la teva fidelitat en l’indret de perdició? 13¿Qui coneix els teus prodigis en el lloc de tenebres, la teva clemència en el país de l’oblit? 14Jo et crido auxili, Senyor, cada matí t’arriba la meva súplica. 15Senyor, per què m’abandones i m’amagues la mirada? 16Des d’infant que soc un pobre moribund, els teus terrors em dobleguen. 17La teva fúria em passa pel damunt, m’anorrea el teu esglai: 18m’envolten com aigua tot el dia, em cobreixen pertot arreu. 19Has allunyat de mi veïns i amics, em fa companyia la foscor.
(88)
Cantaré per sempre els teus favors, Senyor
1Cant. D’Etan, l’ezrahita. 2Cantaré per sempre els teus favors, Senyor, d’una generació a l’altra anunciaré la teva fidelitat. 3N’estic cert, el teu favor és indestructible, mantens la fidelitat en el cel. 4«He fet aliança amb el meu elegit, jurant a David, el meu servent: 5Establiré per sempre la teva dinastia, mantindré per tots els segles el teu tron.» Pausa 6El cel celebra els teus prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat. 7Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? 8Déu és temible en el consell dels àngels, més gran i terrible que tots els qui l’envolten. 9Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat. 10Domines l’arrogància de la mar, amanseixes les onades quan s’encrespen. 11Esbocinares el cadàver de Rahab, el teu braç potent va dispersar els enemics. 12Teus són els cels, teva és la terra; has format el món i tot el que s’hi mou. 13Has creat el nord i el migdia; el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom. 14El teu braç és poderós, és forta la teva mà, sublim, la teva dreta. 15El dret i la justícia sostenen el teu tron, la fidelitat i l’amor et precedeixen. 16Feliç el poble que t’aclama, Senyor: caminarà a la llum de la teva mirada, 17celebrarà el teu nom tot el dia, es gloriarà de la teva bondat. 18Tu ets l’esplendor de la nostra força: perquè ens estimes, podem aixecar el front. 19És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. 20Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. 21M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: 22la meva mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà invencible. 23»No l’agafarà de sorpresa l’enemic ni el venceran els injustos; 24davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. 25»La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell, en el meu nom aixecarà el seu front; 26estendré als mars el seu poder, a les aigües abismals el seu domini. 27»Ell em dirà: “Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva.” 28I jo el faré el meu primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. 29»Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell serà perpètua. 30Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. 31»Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus decrets, 32si violaven els meus preceptes i no guardaven els meus manaments, 33els demanaré comptes de les seves culpes amb la vara, dels seus pecats amb flagells. 34»Però a ell no li prendré el meu amor, no em desdiré de la meva fidelitat; 35no trencaré la meva aliança, no violaré les meves promeses. 36»D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: 37“La seva dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà davant meu com el sol, 38es mantindrà per sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.”» Pausa 39Però ara, disgustat amb el teu Ungit, l’abandones i el rebutges; 40trenques l’aliança amb el teu servent, li tires per terra la corona. 41Li derroques totes les muralles i arrases les seves fortaleses; 42tots els vianants el saquegen i l’escarneixen els veïns. 43Alces el braç dels seus adversaris, omples de goig tots els seus enemics; 44i a ell li esmusses l’espasa, ja no el sostens en el combat. 45Has esfondrat la seva glòria, has fet caure per terra el seu tron; 46escurces els seus anys de joventut, i la vergonya li fa de mantell. Pausa 47Senyor, fins quan estaràs amagat, i el teu enuig cremarà com el foc? 48Recorda com n’és, de breu, la meva vida. Són no res els homes que has creat. 49Quin home podrà viure sense conèixer la mort? Qui s’escaparà del poder del seu reialme? Pausa 50On són, Senyor, els favors d’altre temps, que havies jurat a David per la teva fidelitat? 51Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents. Són molts els pobles que suporto dintre meu. 52Els teus enemics insulten, Senyor, insulten les petjades del teu Ungit. 53Beneït sigui el Senyor per sempre. Amén, amén.
(89)
Has estat el nostre recer al llarg de tots els segles
1Pregària. Referida a Moisès, home de Déu. Senyor, has estat el nostre recer al llarg de tots els segles. 2Abans que naixessin les muntanyes, abans que infantessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu ets Déu. 3Tu fas tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam.» 4Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d’una guàrdia de nit. 5T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: 6al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. 7Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. 8Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada. 9Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig, consumim els nostres anys com un sospir. 10Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, passen de pressa, i ens n’anem volant. 11¿Qui pot comprendre un rigor tan vehement? És tan gran com la veneració que inspires! 12Ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor. 13Torna, Senyor, fins quan esperaràs? Tingues pietat dels teus servents. 14Que cada matí ens saciï el teu amor, i ho celebrarem amb goig tota la vida. 15Dona’ns tants dies d’alegria com ens n’has donat d’aflicció, tants anys de joia com n’hem vist de penes. 16Que els teus servents puguin veure la teva obra, i els seus fills, la teva glòria. 17Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt nostre. Referma l’obra de les nostres mans; a l’obra de les nostres mans, dona-li fermesa!
(90)
Tu que vius a recer de l’Altíssim
1Tu que vius a recer de l’Altíssim i fas nit a l’ombra del Totpoderós, 2digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.» 3Ell et guardarà del parany del caçador i del flagell de la pesta; 4t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa. 5No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia, 6ni la pesta que ronda en la fosca o l’epidèmia que a migdia fa estralls. 7Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat, a tu res no et tocarà. 8Només obrir els ulls, veuràs la paga que reben els injustos. 9Quan deies: «M’emparo en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi. 10No et passarà res de mal ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, 11perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. 12Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; 13trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs. 14«Ja que m’estima, jo l’alliberaré, el sostindré perquè coneix el meu nom. 15Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; 16saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meva salvació.»
(91)
És bo de lloar el Senyor
1Salm, càntic. Per a la diada del dissabte. 2És bo de lloar el Senyor, de cantar al teu nom, oh Altíssim, 3de proclamar al matí el teu amor, i de nit la teva fidelitat, 4amb l’arpa de deu cordes i la lira, als acords d’interludis de cítara. 5Senyor, quin goig que em donen les teves gestes! Aclamo l’obra de les teves mans. 6Que en són, de grans, Senyor, les teves obres, els teus designis, que en són, de profunds! 7Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls. 8Ni que els injustos creixin com l’herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran que no se’n parlarà mai més. 9Però tu, Senyor, ets excels per sempre! 10Els teus enemics, Senyor, els teus enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts. 11A mi, com als búfals, m’alces el front, i em perfumes amb oli novell. 12Puc mirar de fit a fit els meus contraris; als malvats que s’aixequen contra mi, els sento parlar sense por. 13Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; 14plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. 15Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor, 16per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca, i que en ell no hi ha injustícia.
(92)
El Senyor és rei, va vestit de majestat
1El Senyor és rei, va vestit de majestat; el Senyor va vestit i cenyit de poder. El món es manté ferm, incommovible; 2el teu soli es manté des del principi: tu ets des de sempre. 3Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor. 4Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor. 5Els teus pactes, Senyor, són irrevocables; la santedat escau a casa teva al llarg de tots els temps.
(93)
Déu de justícia, resplendeix
1Déu de justícia, Senyor, Déu de justícia, resplendeix. 2Aixeca’t, jutge de la terra, dona als orgullosos la paga que es mereixen. 3Fins quan els malvats, Senyor, fins quan s’alegraran del seu triomf, 4i els amics de males arts es vantaran, proferint paraules insolents? 5Senyor, trepitgen el teu poble, oprimeixen la teva heretat, 6maten les viudes i els immigrants, assassinen els orfes. 7I diuen: «El Senyor no ho veu, el Déu de Jacob no ho entén.» 8Enteneu-ho, els estúpids del poble! Insensats, no ho voleu comprendre? 9El qui ha format l’orella, no hi sentirà? El qui ha afaiçonat l’ull, no hi veurà? 10¿Podrà callar el qui corregeix els pobles i instrueix els homes amb la saviesa? 11El Senyor coneix els pensaments de l’home i sap que no s’aguanten més que el fum. 12Feliç l’home que tu corregeixes, Senyor, que instrueixes amb la llei que has donat; 13li dones tranquil·litat en dies de desgràcia fins que al malvat li cavin la fossa. 14El Senyor no abandona el seu poble, no es desentén de la seva heretat: 15tornaran a ser justes les sentències, els rectes de cor les aprovaran. 16Qui s’alça a defensar-me contra els impius? Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts? 17Si no m’hagués defensat el Senyor, ja em veia habitant en el silenci del sepulcre. 18Quan m’adono que vacil·la el meu peu, em sosté el teu amor, Senyor; 19quan creix el neguit dintre meu, el teu consol és la meva delícia. 20¿T’avindries amb un tribunal corromput, que sentencia contra llei, 21un tribunal que es conjura contra la vida del just i condemna a mort l’innocent? 22El Senyor ha estat el meu castell; el meu Déu, la meva roca de refugi. 23Ha fet caure damunt d’ells els maleficis, els destruirà amb el mateix mal que tramaven; el Senyor, el nostre Déu, els destruirà.
(94)
Veniu, celebrem el Senyor
1Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; 2presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb cants de goig. 3El Senyor és el gran Déu, el gran rei per damunt de tots els déus. 4Té a la mà les entranyes de la terra i són d’ell els cims de les muntanyes. 5La mar és d’ell, perquè ell l’ha feta, les seves mans han modelat la terra ferma. 6Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat. 7Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. Tant de bo que avui escolteu la seva veu: 8«No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, 9quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres. 10»Disgustat durant quaranta anys, vaig dir d’aquella generació: “És un poble de cor esgarriat, que desconeix els meus camins.” 11Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs.”»
(95)
Canteu al Senyor arreu de la terra
1Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra, 2canteu al Senyor, beneïu el seu nom, anuncieu de dia en dia que ens ha salvat. 3Conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis. 4És gran el Senyor i digne de tota lloança, és més temible que tots els déus; 5perquè els déus dels pobles no són res, però el Senyor ha fet el cel. 6Honor i majestat s’estan al davant d’ell, poder i esplendor l’assisteixen al seu temple. 7Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor glòria i poder, 8doneu al Senyor la glòria del seu nom, entreu als seus atris portant-li ofrenes. 9Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat. Que tremoli davant d’ell tota la terra! 10Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!» Sentencia amb rectitud les causes dels pobles. El món es manté ferm, incommovible. 11El cel se n’alegra, la terra ho celebra, bramula el mar amb tot el que s’hi mou, 12jubilen els camps amb tot el que s’hi troba. Criden de goig tots els arbres del bosc, 13en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.
(96)
El Senyor és rei, la terra ho celebra
1El Senyor és rei, la terra ho celebra, se n’alegren totes les illes. 2Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron. 3Davant d’ell avança un foc i abrusa els enemics tot al voltant. 4Els seus llamps enlluernen l’univers, i la terra, en veure-ho, s’estremeix. 5Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor, davant el sobirà de tota la terra. 6El cel proclama la seva justícia i tots els pobles contemplen la seva glòria. 7Queden avergonyits tots els idòlatres, que es glorien de divinitats que no són res: tots els déus es prosternen davant d’ell. 8Sió se n’alegra en sentir-ho, estan de festa les viles de Judà i celebren, Senyor, els teus determinis. 9Perquè tu ets el Senyor, l’Altíssim sobre tota la terra, excels per damunt de tots els déus. 10Els qui estimen el Senyor detesten el mal; ell guarda la vida dels fidels, els allibera de les mans dels injustos. 11La llum apunta per al just, i l’alegria, per als rectes de cor. 12Justos, celebreu el Senyor; enaltiu-lo recordant que ell és sant.
(97)
Tothom ha vist la salvació del nostre Déu
1Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria. 2El Senyor ha fet conèixer la seva salvació, ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles. 3S’ha recordat del seu amor, de la seva fidelitat a la casa d’Israel. Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu. 4Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria. 5Canteu al Senyor al so de les cítares, amb les cítares i amb so melodiós. 6Amb trompetes i tocs de corn, aclameu el rei, que és el Senyor. 7Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten; 8tots els rius aplaudeixen i aclamen alhora les muntanyes, 9en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb rectitud.
(98)
El Senyor és rei, els pobles tremolen
1El Senyor és rei, els pobles tremolen. Seu en carrossa de querubins, la terra trontolla. 2El Senyor és gran a Sió, és excels per damunt de tots els pobles. 3Que reconeguin el teu nom, gran i terrible: «Ell és sant.» 4Rei potent que estimes la rectitud, tu has posat els fonaments del dret; has creat el dret i la justícia en el poble de Jacob. 5Exalceu el Senyor, el nostre Déu, prosterneu-vos davant l’escambell dels seus peus: «Ell és sant.» 6Moisès i Aaron entre els seus sacerdots, Samuel entre els qui invocaven el seu nom; invocaven el Senyor i ell els responia, 7els parlava en la columna de núvol. Ells guardaven l’aliança i els preceptes que els donava. 8Senyor, Déu nostre, tu els responies: eres per a ells Déu de perdó, tot i demanar-los comptes de les seves culpes. 9Exalceu el Senyor, el nostre Déu, prosterneu-vos davant la seva santa muntanya: «És sant el Senyor, el nostre Déu.»
(99)
Aclameu el Senyor arreu de la terra
1Salm de lloança. Aclameu el Senyor arreu de la terra, 2serviu el Senyor amb alegria, entreu davant d’ell amb crits d’entusiasme. 3Reconeixeu que el Senyor és Déu; ell ens ha creat i nosaltres som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura. 4Entreu als seus portals donant-li gràcies, canteu lloances als seus atris, enaltiu-lo, beneïu el seu nom: 5«Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.»
(100)
Vull cantar la fidelitat i la justícia
1Referit a David. Salm. Vull cantar la fidelitat i la justícia: a tu, Senyor, dedico el meu cant. 2Vull tenir una conducta irreprensible i assenyada: quan vindràs vora meu? Portaré les coses de palau amb honradesa de cor. 3No em proposaré d’aconseguir cap objectiu innoble. Detesto els qui obren contra llei, no hi vull tenir tracte. 4Que s’allunyin de mi els cors perversos; als dolents, ni els vull conèixer. 5Als qui d’amagat infamen els companys, els obligo a callar; m’és insuportable l’home d’ulls altius i de cor arrogant. 6Poso els ulls en gent fidel de la terra perquè visquin amb mi; són homes de conducta irreprensible, els qui estan al meu servei. 7No viuran al meu palau els homes fraudulents; no es mantindrà a la meva presència ningú que menteixi. 8No em cansaré de fer callar cada dia els injustos de la terra. Vull que s’acabin a la ciutat del Senyor tots els qui obren el mal.
(101)
No m’amaguis la mirada
1Pregària d’un afligit que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor. 2Senyor, escolta la meva pregària, que arribi fins a tu el meu clam. 3No m’amaguis la mirada en dies de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis a respondre’m. 4Els meus dies s’esvaeixen com el fum, es consumeixen els meus ossos com les brases, 5s’asseca el meu cor, segat com l’herba, no tinc esma de menjar el meu pa; 6a força de plànyer-me, em queda solament la pell i l’os. 7Visc com els mussols en el desert i les xibeques a les ruïnes, 8passo la nit en vetlla com les òlibes al terrat. 9Els enemics m’escarneixen tot el dia, en to de burla juren pel meu nom. 10Menjo cendra com si fos pa, barrejo amb les llàgrimes la beguda, 11quan veig la fúria i l’enuig amb què m’has alçat i rebatut. 12Els meus dies declinen com l’ombra del capvespre i em vaig assecant com l’herba. 13Però tu, Senyor, regnes per sempre i es perpetua de segle en segle el teu record. 14T’aixecaràs i t’apiadaràs de Sió, perquè ja és temps de compadir-te’n, ja n’és l’hora! 15Els teus servents estimen les seves pedres, els fa llàstima la seva pols. 16Els estrangers veneraran el nom del Senyor, tots els reis de la terra, la seva majestat, 17quan el Senyor restaurarà Sió i s’hi manifestarà amb la seva glòria, 18quan farà cas de l’oració dels desvalguts i no menystindrà les seves pregàries. 19Que quedi escrit això per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient: 20«El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat esguarda la terra, 21per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a la mort, 22perquè anunciïn a Sió el nom del Senyor, a Jerusalem, la seva lloança, 23quan s’hi apleguin pobles i reialmes i tots alhora serveixin el Senyor.» 24Ell esgotava a mig camí les meves forces, volia escurçar la meva vida. 25Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle. 26Al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; 27ells passaran, però tu perduraràs. Com un vestit es gastaran, i tu els canviaràs com la roba que ha envellit: realment envelliran! 28Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.» 29Els fills dels teus servents viuran segurs, els seus descendents es mantindran a la teva presència.
(102)
Beneeix el Senyor, ànima meva
1Referit a David. Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. 2Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors. 3Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; 4rescata de la mort la teva vida i et corona d’amor entranyable; 5et sacia dels béns que desitjaves, i tu, com l’àguila, recobres la joventut. 6El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells. 7Ha revelat a Moisès els seus camins, les seves gestes, als fills d’Israel. 8«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor.» 9No acusa sense fi ni es manté irritat per sempre; 10no ens tracta com caldria pels pecats, no ens paga com deuria les nostres culpes. 11El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; 12llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident. 13Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels, 14perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols. 15La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: 16desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era. 17Però l’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s’estén als fills dels fills 18si guarden la seva aliança, si es recorden dels preceptes i els compleixen. 19El Senyor té el seu tron en el cel, i el seu regnat s’estén per l’univers. 20Beneïu-lo, àngels del Senyor, herois poderosos que compliu les seves ordres, sempre a punt d’obeir els seus manaments. 21Beneïu el Senyor, tots els seus estols, servidors que executeu els seus designis. 22Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, a tot arreu on ell és sobirà. Beneeix el Senyor, ànima meva.
(103)
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran
1Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat, 2t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela, 3damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents. 4Tens els vents per missatgers, el foc i les flames et serveixen. 5Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. 6La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. 7Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro; 8pujaren les muntanyes, baixaren per les valls, fins al lloc que els havies assignat; 9els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra. 10De les fonts en fas brollar torrents que s’escolen entre les muntanyes. 11Els animals feréstecs s’hi abeuren, els ases salvatges hi apaguen la set. 12A les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques. 13Des del teu palau regues les muntanyes, sacies la terra de pluges del cel; 14fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra 15i el vi que alegra el cor dels homes; amb l’oli fas brillant el seu rostre i amb el pa sostens el seu cor. 16El Senyor assaona els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà; 17allà els ocells hi fan els seus nius, a la seva copa hi habita la cigonya. 18Els cabirols van per l’alta muntanya, als roquissars s’hi refugien les fagines. 19Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s’ha de pondre. 20Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva; 21els lleons rugeixen buscant la seva presa, reclamant a Déu el seu menjar. 22Quan fas sortir el sol, es retiren i s’ajacen als seus caus; 23i l’home se’n va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre. 24Que en són, de variades, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teves criatures. 25Mireu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s’hi belluguen, des dels més petits fins als més grossos; 26tot navegant el solquen els vaixells, i Leviatan, que creares per jugar-hi. 27Tots esperen de la teva mà que els donis l’aliment al seu temps: 28els el dones, i ells l’arrepleguen, obres la mà, i se sacien de béns. 29Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. 30Quan envies el teu esperit, reneix la creació, i renoves la faç de la terra. 31Glòria al Senyor per sempre! Que s’alegri el Senyor de la seva obra! 32Ell fa tremolar la terra quan la mira, toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum. 33Cantaré al Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sigui al món. 34Que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig. 35Que desapareguin de la terra els pecadors, i no hi quedi rastre dels injustos. Beneeix el Senyor, ànima meva. Al·leluia!
(104)
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom
1Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. 2Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles. 3Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor. 4Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada. 5Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions, 6vosaltres, nissaga d’Abraham, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits. 7Ell, el Senyor, és el nostre Déu; fa complir les seves decisions per tota la terra. 8Recorda per sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions, 9l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac 10i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: 11«Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.» 12Llavors encara es podien comptar, eren pocs i forasters en el país, 13anaven de poble en poble, de reialme en reialme. 14Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva: 15«No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.» 16Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia. 17Havia enviat un home davant d’ells, Josep, venut com un esclau; 18li fermaren els peus amb un cep i el coll amb una argolla, 19fins que es complí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità. 20El rei va enviar qui el deslligués, el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure; 21i el nomenà senyor del seu palau i administrador de tots els seus béns, 22perquè instruís els nobles segons el seu voler i ensenyés la saviesa als ancians. 23Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. 24El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. 25Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents. 26Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el seu elegit, 27que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam. 28Envià tenebres i es va fer fosc, però ells es resistiren a les seves paraules. 29Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. 30Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. 31Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori. 32En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país; 33matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions. 34Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes, 35que es menjaren tot el verd del país i devoraren les collites dels camps. 36Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada. 37Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí. 38Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país. 39Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum. 40Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. 41Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. 42Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; 43per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i crits d’entusiasme. 44Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions; 45però havien d’observar els seus preceptes i guardar les seves lleis. Al·leluia!
(105)
Hem pecat igual que els nostres pares
1Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2¿Qui pot contar les proeses del Senyor i proclamar les seves lloances? 3Feliços els qui observen el dret i obren amb justícia en tot moment. 4Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. 5Fes que veiem feliços els teus elegits, que ens alegrem amb l’alegria del teu poble i ens gloriem amb la teva heretat. 6Hem pecat igual que els nostres pares, som culpables, hem estat infidels. 7Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. 8Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. 9Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; 10els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic. 11L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol. 12Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances. 13Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. 14En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. 15Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. 16Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; 17però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; 18un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels. 19A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; 20van canviar Déu, la seva glòria, per la imatge d’un vedell, que menja herba. 21Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, 22meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. 23Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los. 24Menysprearen la terra deliciosa, no van creure en la seva promesa; 25van murmurar al campament, no escoltaren la veu del Senyor. 26Llavors ell va alçar la mà contra ells per fer-los caure en aquell desert, 27per fer caure els seus fills entre els pobles i escampar-los per tots els països. 28Es van sotmetre al déu Baal de Peor, menjant víctimes sacrificades a déus morts; 29amb el seu obrar irritaren el Senyor, i una epidèmia es va abatre damunt d’ells. 30Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia, i l’epidèmia es va deturar; 31i el Senyor li ho tingué en compte per totes les generacions, per sempre. 32Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; 33li havien amargat l’esperit i ell no sabé refrenar la llengua. 34No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor; 35es van emparentar amb els pagans i es contagiaren dels seus costums. 36Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys; 37arribaren a immolar als dimonis els propis fills i les pròpies filles. 38Vessaren així sang innocent, la sang dels fills i de les filles sacrificats als ídols cananeus, i aquella sang va profanar el país. 39Es deshonraren amb els seus costums, es prostituïren amb el seu obrar. 40El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat; 41els abandonà en mans d’altres pobles, i els qui els avorrien els van sotmetre; 42els van oprimir els enemics, els van doblegar sota el seu jou. 43Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seves culpes. 44Quan el Senyor va sentir el seu plany es va fixar en la seva desgràcia. 45Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava, 46i va fer que en tinguessin compassió tots aquells qui els havien deportat. 47Salva’ns, Senyor, Déu nostre; aplega’ns d’entre les nacions. En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. 48Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. I tot el poble respon: «Amén.» Al·leluia!
(106)
Reconeguem els favors del Senyor
1Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2Que responguin els qui el Senyor ha redimit, els rescatats de les mans dels opressors; 3ell els ha aplegat de tots els països, de llevant i de ponent, del nord i de migdia. 4Uns, errant pel desert, vagant per l’estepa, no trobaven cap ciutat habitada; 5patien fam, passaven set i els flaquejaven les forces. 6Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: 7els guià per una pista segura fins que arribaren en una ciutat habitada. 8Que enalteixin el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels homes: 9calmà la set dels assedegats i omplí de menjar els famolencs. 10D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort, presoners de la dissort i les cadenes: 11s’havien rebel·lat contra les paraules divines i havien menyspreat els designis de l’Altíssim. 12El seu cor defallia, afeixugat; queien, i ningú no els ajudava. 13Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: 14trencà les seves cadenes i els feu sortir de la fosca, de les ombres de la mort. 15Que enalteixin el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels homes: 16ha esbotzat portes de bronze i ha partit forrellats d’acer. 17D’altres, insensats, estaven abatuts per les seves culpes i pel seu viure pervers; 18qualsevol menjar els repugnava, ja arribaven a les portes de la mort. 19Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: 20envià la seva paraula i els guarí, alliberà la seva vida del sepulcre. 21Que enalteixin el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels homes; 22que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies i, aclamant-lo, publiquin el que ha fet. 23Uns comerciants s’embarcaren en grans naus i navegaren mar endins per fer negoci; 24ells foren testimonis de les obres del Senyor, dels seus prodigis en alta mar. 25A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: 26pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig, 27el cap els rodava; no es tenien drets, com si anessin beguts, s’havia esfumat la seva perícia. 28Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: 29mudà el temporal en bonança, s’apaivagaren les onades de la mar, 30i els va dur fins al port tan desitjat, plens de goig per la calma retrobada. 31Que enalteixin el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels homes; 32que l’exalcin en l’assemblea del poble, que el lloïn en el consell dels ancians. 33Ell converteix els rius en deserts, els dolls d’aigua en terra àrida; 34les terres fèrtils es tornen salines perquè els seus habitants s’han pervertit. 35Converteix el desert en estanys, la terra eixuta en fonts d’aigua viva; 36la dona als afamats perquè hi habitin, i ells hi funden una ciutat ben poblada. 37Sembren els camps, planten les vinyes i en cullen fruits abundosos. 38Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir, i no permet que els minvi el bestiar. 39Però, reduïts a pocs, queden abatuts, oprimits per les desgràcies i el dolor. 40Ell mateix, que confon els poderosos, els fa errar per un desert sense camins. 41Però aixeca els pobres de la misèria i augmenta, com els ramats, les seves famílies. 42Que els justos s’alegrin de veure-ho, i tota maldat clogui la boca. 43Que els assenyats ho guardin en el cor i comprenguin els favors del Senyor.
(107)
El meu cor se sent segur, Déu meu
1Càntic. Salm del recull de David. 2El meu cor se sent segur, Déu meu; tocaré i cantaré, cantarà el meu cor. 3Desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l’aurora. 4Et lloaré enmig dels pobles, Senyor, et cantaré davant les nacions. 5El teu amor és gran, més alt que el cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. 6Alça’t cel amunt, Déu meu, i omple la terra de la teva glòria. 7Allibera, doncs, els teus amics. Que el teu braç em salvi! Respon-me! 8Déu ha donat un oracle en el seu santuari: «Quina alegria! Reparteixo Siquem, amido la vall de Sucot. 9Galaad és meu, és meu Manassès, Efraïm és el casc que em protegeix, Judà és el meu ceptre. 10Moab és la pica on em rento, tiro les sandàlies sobre Edom, Filistea aclama el meu triomf.» 11Qui ens conduirà a la ciutat forta, qui ens guiarà fins a Edom, 12sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat i ja no sorties amb els nostres exèrcits? 13Ajuda’ns contra els adversaris: és inútil la salvació que ve dels homes. 14Pel poder de Déu farem proeses: ell mateix trepitjarà els nostres opressors.
(108)
Déu meu, no callis més
1Per al mestre de cor. Referit a David: salm. Déu meu, a tu t’adreço la lloança, no callis més. 2Injustos i falsaris obren la boca contra meu, em parla amb engany la seva llengua; 3m’encerclen amb paraules d’odi, em combaten sense motiu. 4Em paguen l’amistat acusant-me i jo no faig sinó pregar; 5em tornen mal per bé, odi a canvi d’amistat. Així parlen contra mi: 6«Que un injust s’ocupi de la seva causa, que tingui un fiscal a la seva dreta. 7Que surti condemnat en el judici i la pregària encara li augmenti la culpa. 8Que duri poc la seva vida i que un altre ocupi el seu càrrec. 9»Que els seus fills acabin orfes, i viuda la seva esposa. 10Que els seus fills siguin captaires i vagabunds, que pidolin lluny de casa, ara en ruïnes. 11Que un usurer li embargui tots els béns i uns estranys li saquegin la hisenda. 12Que ningú no en tingui pietat ni s’apiadi dels seus orfes. 13Que desapareguin els seus descendents i en una generació s’esborri el seu nom. 14»Que el Senyor recordi les culpes dels seus pares i no esborri els pecats de la seva mare, 15que els tingui presents per sempre. Que el Senyor arrenqui de la terra el record dels qui el van infantar. 16»Aquest home no es recordà de tenir pietat, perseguia el pobre i desvalgut i buscava la mort del qui sofreix. 17Li agradava maleir: que sigui maleït! No volia beneir: que ningú no el beneeixi! 18La maledicció li feia de mantell: que li penetri com aigua dintre seu i com oli al moll dels ossos! 19Que el cobreixi com el cobreix el vestit, com la roba que no es treu del damunt!» 20Així m’acusen davant el Senyor els qui parlen contra mi i em volen mal. 21Però tu, Senyor, Déu meu, tracta’m com escau al teu nom, allibera’m per la bondat del teu amor. 22Perquè soc pobre i desvalgut i el meu cor se sent ferit dintre meu. 23M’esvaeixo com l’ombra del capvespre, se’m treuen del damunt com qui es treu una llagosta. 24De tant dejunar em flaquegen els genolls i tinc el cos magre i descarnat. 25Soc objecte de les seves burles, em miren amb aires de mofa. 26Ajuda’m, Senyor, Déu meu; salva’m, per l’amor que em tens. 27Que s’adonin que aquí hi ha la teva mà, que ets tu, Senyor, qui ho ha fet. 28Ja poden maleir, si tu beneeixes. Ja poden alçar-se, que quedaran confosos i el teu servent s’alegrarà. 29Que la infàmia cobreixi els qui m’acusen, que els embolcalli la confusió com un mantell. 30Donaré gràcies al Senyor amb totes les forces, el lloaré enmig d’una gentada. 31Ell s’ha posat a la dreta del desvalgut per salvar del tribunal la seva vida.
(109)
Oracle del Senyor al meu senyor
1Referit a David. Salm. Oracle del Senyor al meu senyor: «Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.» 2Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. 3«Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare; des de l’aurora, com rosada, jo t’he engendrat.» 4El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.» 5El Senyor és al teu costat i abat els reis el dia que s’indigna. 6Judica els pobles, amuntega cadàvers, abat caps arreu de la terra. 7En ple camí beuràs al torrent; per això redreçaràs el cap.
1Al·leluia! 1De tot cor enalteixo el Senyor,
(110)
De tot cor enalteixo el Senyor
Àlef
Bet
1amb els justos davant el poble. 2Les obres del Senyor són grans:
Guímel
Dàlet
2qui les estima les contempla. 3És plena d’honor i majestat la seva gesta,
He
Vau
3la seva bondat dura per sempre. 4El Senyor, compassiu i benigne,
Zain
Het
4deixà un memorial dels seus prodigis. 5Recordant-se per sempre del seu pacte,
Tet
Iod
5va donar un aliment als qui el veneren. 6Va mostrar al poble el seu obrar poderós
Caf
Làmed
6repartint-los la terra dels nadius. 7La seva acció és irrevocable i és justa,
Mem
Nun
7les seves decisions són fermes, 8incommovibles per sempre més,
Sàmec
Ain
8establertes fidelment i amb rectitud. 9Disposà de redimir el seu poble, 9deixà establert el seu pacte per sempre.
Pe
Sade
Cof
9El seu nom és sant i venerable. 10Venerar el Senyor és primícia de saviesa, 10són molt prudents els qui el veneren.
Reix
Xin
Tau
10La lloança del Senyor dura per sempre.
1Al·leluia! 1Feliç l’home que venera el Senyor
(111)
Feliç l’home que venera el Senyor
Àlef
Bet
1i estima de cor els seus preceptes. 2La seva descendència serà gran al país,
Guímel
Dàlet
2serà beneït el llinatge dels justos. 3A casa seva hi ha riquesa i abundància,
He
Vau
3la seva bondat dura per sempre. 4Brilla en la fosca com llum per als justos,
Zain
Het
4compassiu, benigne i just. 5Sortós l’home que presta de bon grat,
Tet
Iod
5que disposa a consciència els seus afers. 6El just no caurà mai
Caf
Làmed
6i deixarà un record inesborrable. 7Viu sense por de males noves,
Mem
Nun
7se sent ferm confiant en el Senyor, 8té el cor incommovible, res no tem
Sàmec
Ain
8i a la fi veurà vençuts els enemics. 9Reparteix el que té, ho dona als pobres, 9la seva bondat dura per sempre,
Pe
Sade
Cof
9pot alçar ple de glòria el seu front. 10L’injust, quan ho veu, es consumeix, 10estreny les dents d’indignació:
Reix
Xin
Tau
10l’ambició del malvat acaba malament.
(112)
Lloeu-lo, servents del Senyor
1Al·leluia! Lloeu-lo, servents del Senyor, lloeu el nom del Senyor. 2Sigui beneït el nom del Senyor ara i per tots els segles. 3Des de la sortida del sol fins a la posta sigui lloat el nom del Senyor. 4El Senyor és excels per damunt de tots els pobles, la seva glòria s’eleva més enllà del cel. 5Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron 6i des d’allí s’inclina per veure el cel i la terra. 7Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, 8per asseure’l entre els poderosos, els poderosos del seu poble. 9La qui vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills. Al·leluia!
(113 A)
Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte
1Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte, la casa de Jacob, d’aquell poble estranger, 2la terra de Judà fou el seu santuari, el país d’Israel, la seva heretat. 3El mar, en veure’ls, va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt; 4les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. 5Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? 6Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada? 7Estremeix-te, terra, davant el Senyor, davant el Déu de Jacob, 8que converteix la roca en estanys, la pedra dura en fonts d’aigua viva.
(113 B)
Dona la glòria al teu nom
1No ens donis a nosaltres la glòria, no ens la donis a nosaltres, Senyor; dona la glòria al teu nom, perquè ets fidel en l’amor. 2Per què han de dir els altres pobles: «On és el seu Déu?» 3El nostre Déu és al cel i fa tot el que ell es proposa. 4Els ídols d’ells són plata i or, obra feta per mans d’home: 5tenen boca, però no parlen, tenen ulls, però no hi veuen, 6orelles que no hi senten i nas que no olora. 7Les seves mans no palpen, els seus peus no caminen ni té veu la seva gorja. 8Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança. 9Casa d’Israel, confieu en el Senyor: és auxili i escut que protegeix. 10Casa d’Aaron, confieu en el Senyor: és auxili i escut que protegeix. 11Els qui venereu el Senyor, confieu-hi: és auxili i escut que protegeix. 12El Senyor es recorda de nosaltres i ens beneirà: beneirà la casa d’Israel, beneirà la casa d’Aaron, 13beneirà els qui veneren el Senyor, els beneirà tots, petits i grans. 14Que us faci créixer el Senyor, a vosaltres i als vostres fills. 15Sigueu beneïts del Senyor, que ha fet el cel i la terra. 16El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als homes la terra. 17No són els morts els qui lloen el Senyor, ni els qui baixen al silenci del sepulcre. 18Els qui beneïm el Senyor som nosaltres, els vivents, des d’ara i per tots els segles. Al·leluia!
(114-115)
Em sento ple d’amor
1Em sento ple d’amor perquè el Senyor ha escoltat la meva súplica; 2ha escoltat el meu clam així que l’invocava. 3M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit. 4Llavors vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!» 5El Senyor és just i compassiu, el nostre Déu té misericòrdia. 6El Senyor salvaguarda els senzills, jo era feble i m’ha salvat. 7Recobra la serenor, ànima meva, mira el bé que t’ha fet el Senyor. 8Ha alliberat de la mort la meva vida, els meus ulls, de negar-se en el plor, els meus peus, de donar un pas en fals. 9Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor. 10Em sento ple de fe, tot i que deia: «Que en soc, de dissortat!»; 11tot i que deia, veient-me perdut: «Els homes, tots enganyen.» 12Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? 13Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació. 14Compliré les meves prometences al Senyor, ho faré davant tot el seu poble. 15Als ulls del Senyor és preciosa la mort dels seus fidels. 16Ah, Senyor, soc el teu servent, servent teu i fill de la teva serventa! Tu m’has trencat les cadenes. 17T’oferiré una víctima d’acció de gràcies invocant el teu nom. 18Compliré el que he promès al Senyor, ho faré davant tot el seu poble, 19als atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem. Al·leluia!
(116)
Lloeu el Senyor, tots els pobles
1Lloeu el Senyor, tots els pobles; glorifiqueu-lo, totes les nacions. 2El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre. Al·leluia!
(117)
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
1Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2Que respongui la casa d’Israel: Perdura eternament el seu amor. 3Que respongui la casa d’Aaron: Perdura eternament el seu amor. 4Que responguin els qui veneren el Senyor: Perdura eternament el seu amor. 5Enmig del perill vaig clamar al Senyor, i em va escoltar i me’n va treure. 6Tinc el Senyor a favor, res no em fa por; els homes, què em poden fer? 7Tinc el Senyor a favor, ell em sosté; veuré caure els enemics. 8Més val emparar-se en el Senyor que posar la confiança en els homes. 9Més val emparar-se en el Senyor que fiar-se dels poderosos. 10Quan totes les nacions m’envoltaven, en nom del Senyor les he vençudes. 11Quan m’envoltaven i estrenyien el setge, en nom del Senyor les he vençudes. 12Quan m’envoltaven com un eixam i s’arboraven com foc d’argelagues, en nom del Senyor les he vençudes. 13M’empenyien tan fort que anava a caure, però el Senyor m’ha sostingut. 14Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. 15Escolteu crits de festa i de victòria al campament dels justos: «La dreta del Senyor fa proeses, 16la dreta del Senyor és poderosa, la dreta del Senyor fa proeses.» 17No moriré, viuré encara, per contar les obres del Senyor. 18El Senyor m’ha colpit molt durament, però no m’ha abandonat a la mort. 19Obriu-me els portals dels justos: entraré a donar gràcies al Senyor. 20Aquest és el portal del Senyor, els justos hi poden entrar. 21Et dono gràcies perquè m’has escoltat i has vingut a salvar-me. 22La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 23És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. 24Avui és el dia que ha fet el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-lo. 25Ah, Senyor, dona’ns la salvació! Ah, Senyor, dona’ns la victòria! 26Beneït el qui ve en nom del Senyor. Us beneïm des de la casa del Senyor. 27El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. Portant els rams, avanceu en processó fins als corns de l’altar. 28Ets el meu Déu i et dono gràcies; t’exalço, Déu meu! 29Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
(118)
Feliços els homes de conducta irreprensible
Àlef
1Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor. 2Feliços els homes que guarden el seu pacte i cerquen el Senyor amb tot el cor, 3no cometen mai cap mal, segueixen els seus camins. 4Has donat els teus preceptes perquè siguin observats fidelment. 5Tant de bo que els meus camins no es desviïn de guardar els teus decrets; 6mai no quedaré confós si faig cas dels teus manaments. 7El meu cor et lloarà amb sinceritat quan aprendrà que són justes les teves decisions. 8Vull guardar els teus decrets; no m’abandonis, no em deixis sol.
Bet
9Com mantindrà pur un jove el seu camí? Vivint d’acord amb la teva paraula. 10T’he cercat amb tot el cor: no deixis que m’aparti dels teus manaments. 11Guardo al fons del cor el que has promès, per no pecar en contra teu. 12Sigues beneït, Senyor! Fes que aprengui els teus decrets. 13Els meus llavis compten d’una a una totes les teves decisions. 14Soc més feliç guardant el teu pacte que fruint de grans riqueses. 15Vull meditar els teus preceptes i fer cas dels teus camins. 16Els teus decrets són la meva delícia, no oblidaré la teva paraula.
Guímel
17Sigues bo amb el teu servent i viuré, que vull guardar la teva paraula. 18Obre’m els ulls i podré contemplar les meravelles de la teva Llei. 19Soc un foraster en aquesta terra; no m’amaguis els teus manaments. 20La meva ànima es consumeix en el desig de saber a cada moment els teus designis. 21Tu amenaces aquests maleïts superbs que es desvien dels teus manaments. 22Allunya de mi les burles i els menyspreus, perquè jo guardo el teu pacte. 23Ni que els governants deliberin contra mi, el teu servent meditarà els teus decrets. 24El teu pacte és la meva delícia, ell em fa de conseller.
Dàlet
25Estic prostrat a la pols; dona’m la vida, com havies promès. 26T’he exposat els meus camins i m’has respost; fes que aprengui els teus decrets. 27Fes-me entendre el camí dels preceptes i meditaré les teves meravelles. 28La meva ànima es consumeix de pena; redreça’m, tal com vas prometre. 29Aparta’m del camí enganyós i fes-me el do de la teva Llei. 30He escollit el camí veritable, he acollit les teves decisions. 31Estic enamorat del teu pacte; Senyor, fes que no quedi confós. 32Correré pel camí dels manaments, perquè m’has eixamplat el cor.
He
33Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. 34Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. 35Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. 36Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. 37Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. 38Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. 39Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. 40Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dona’m la vida.
Vau
41Que m’arribi el teu amor, Senyor; salva’m, com havies promès. 42Que pugui respondre als qui es burlen de mi: «Jo confio en la seva paraula.» 43No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici. 44Vull guardar sempre la teva Llei, per segles i més segles. 45Caminaré amb el cor ample: jo medito els teus preceptes. 46Davant els reis parlaré del teu pacte i no hauré d’avergonyir-me’n. 47Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò. 48Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, medito els teus decrets.
Zain
49Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. 50Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dona la vida. 51Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. 52Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. 53M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. 54Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. 55Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. 56Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes.
Het
57Jo dic, Senyor, que la meva heretat és guardar les teves paraules. 58El meu cor cerca de complaure’t: compadeix-te de mi, com vas prometre. 59Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. 60M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. 61Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblido la teva Llei. 62A mitjanit em llevo a lloar-te, perquè són justes les teves decisions. 63M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. 64La terra és plena del teu amor, Senyor; fes que aprengui els teus decrets.
Tet
65Has fet feliç, Senyor, el teu servent, tal com havies promès. 66Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit, que jo tinc fe en els teus manaments. 67Abans de passar penes, vivia esgarriat, però ara tinc present la teva promesa. 68Tu ets bo i tu fas el bé; ensenya’m els teus decrets. 69Quan els superbs maquinen mentides contra mi, jo guardo de tot cor els teus preceptes. 70Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teva Llei fa la meva delícia. 71M’ha fet bé haver sofert tantes penes: així he après els teus decrets. 72M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis que mil monedes d’or o de plata.
Iod
73Les teves mans m’han fet i m’han creat, dona’m seny i aprendré els teus manaments. 74Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran perquè confio en la teva paraula. 75Reconec que són justes les teves decisions: amb raó, Senyor, he sofert tantes penes. 76Que el teu amor em conforti, tal com vas prometre al teu servent. 77Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré; la teva Llei fa les meves delícies. 78Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb engany; jo meditaré els teus preceptes. 79Que es posin a favor meu els teus fidels, els qui coneixen el teu pacte. 80Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets i no quedaré confós.
Caf
81Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. 82Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» 83Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. 84Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? 85M’han posat paranys els superbs, que no viuen segons la teva Llei. 86Tots els teus manaments són veritat; ajuda’m, que em persegueixen sense causa. 87Han estat a punt d’esborrar-me de la terra, però jo no he abandonat els teus preceptes. 88Per l’amor que em tens, dona’m la vida i guardaré el pacte que vas proclamar.
Làmed
89La teva paraula és eterna, Senyor, persistirà com el cel. 90La teva fidelitat es manté pels segles, com es manté la terra que has fixat. 91Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. 92Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. 93Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dones la vida. 94Soc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. 95Els injustos em sotgen per perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. 96He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos.
Mem
97Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. 98Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. 99Soc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. 100Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. 101Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. 102Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. 103Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. 104El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos.
Nun
105La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. 106Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. 107Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dona’m la vida, com havies promès. 108Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis i fes que aprengui els teus designis. 109La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. 110M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. 111Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. 112Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre.
Sàmec
113Em desagraden els qui són dobles de cor, jo estimo la teva Llei. 114Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula. 115Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu. 116Rep-me, tal com vas prometre, i viuré; que no sigui confosa la meva esperança. 117Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia. 118Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. 119Per a tu són escòria els injustos del país; per això estimo el teu pacte. 120Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis.
Ain
121He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandonis en mans dels opressors. 122Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. 123Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. 124Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. 125Soc el teu servent, dona’m seny i coneixeré el teu pacte. 126Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei. 127Jo estimo els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; 128per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos.
Pe
129És admirable, el teu pacte; per això el té present la meva ànima. 130La teva paraula, explicada, dona llum i l’entenen els senzills. 131Obro la boca i aspiro amb delit: m’enamoren els teus manaments. 132Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. 133Que la teva promesa guiï els meus passos, que ningú no em domini amb males arts. 134Allibera’m dels homes que oprimeixen, que pugui guardar els teus preceptes. 135Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, ensenya’m els teus decrets. 136Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei.
Sade
137Ets just, Senyor, i són rectes les teves decisions. 138Has establert el teu pacte amb justícia i amb tota veritat. 139Sento un zel que em consumeix, veient com l’adversari oblida les teves paraules. 140La teva promesa és de bona llei; el teu servent l’estima. 141Soc petit i menyspreat, però no oblido els teus preceptes. 142La teva justícia dura per sempre, és veritat la teva Llei. 143Quan em trobava en el perill i en la desgràcia, els teus manaments feien la meva delícia. 144El teu pacte és just per sempre, dona’m seny i viuré.
Cof
145Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. 146Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu pacte. 147Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules. 148Abans d’hora es desvetllen els meus ulls per meditar les teves promeses. 149Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam; dona’m la vida, com vas decidir. 150Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei. 151Però tu, Senyor, ets a prop meu, i es mantenen ferms tots els teus manaments; 152conec, de fa temps, el teu pacte i sé que l’has assegurat per sempre.
Reix
153Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n, que no oblido la teva Llei. 154Pledeja a favor meu i rescata’m; com vas prometre, dona’m la vida. 155La salvació és lluny dels injustos, perquè no mediten els teus decrets. 156És gran, Senyor, la teva misericòrdia; com vas decidir, dona’m la vida. 157Són molts els enemics que em persegueixen, però jo no m’he apartat del teu pacte. 158Em repugnen els qui he vist apostatar sense fer cas de les teves promeses. 159Mira com estimo els teus preceptes! Senyor, per l’amor que em tens, dona’m la vida. 160La teva paraula comença en la veritat, són justes i eternes les teves decisions.
Xin
161Quan els governants em persegueixen sense causa, el meu cor només tem les teves paraules. 162La teva promesa em fa tan feliç com a un home que troba un gran tresor. 163Avorreixo l’engany, el detesto, i estimo la teva Llei. 164Et lloo set vegades cada dia, perquè són justes les teves decisions. 165Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei: res no els farà ensopegar. 166Espero que em salvis, Senyor: jo compleixo els teus manaments. 167La meva ànima guarda el teu pacte; me l’estimo de debò. 168Guardo el teu pacte i els teus decrets; tots els meus camins són davant teu.
Tau
169Que el meu clam arribi a la teva presència; Senyor, dona’m seny, com vas prometre. 170Que arribi fins a tu la meva súplica; tal com vas prometre, allibera’m. 171Tinc a flor de llavis la lloança, perquè em fas aprendre els teus decrets. 172La meva llengua canta les teves promeses perquè els teus manaments són justos. 173Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me: jo he escollit els teus preceptes. 174Anhelo que em salvis, Senyor; la teva Llei és la meva delícia. 175Que visqui la meva ànima i et lloï i que m’ajudin les teves decisions. 176M’havia esgarriat com una ovella perduda: vine a buscar el teu servent, que jo no oblido els teus manaments.
(119)
Clamo al Senyor en la meva desgràcia
1Càntic de pelegrinatge. Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon. 2Allibera’m, Senyor, dels llavis mentiders i de la llengua impostora. 3Què et donarà el Senyor, què t’afegirà, llengua impostora? 4Fletxes esmolades de guerrer i brases de ginesta! 5Ai de mi, que visc exiliat a Mèixec, que haig d’habitar als campaments de Quedar! 6Fa massa temps que habito amb els qui detesten la pau. 7Jo soc home de pau; però, quan parlo amb ells, es decanten per la guerra.
(120)
Alço els ulls a les muntanyes
1Càntic per al pelegrinatge. Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda? 2L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra. 3Que no deixi relliscar el teu peu ni s’adormi el qui et guarda. 4Mai no dorm ni s’abalteix el guardià d’Israel. 5El Senyor et guarda, el Senyor et fa ombra al teu costat mateix. 6De dia el sol no et farà mal ni la lluna de nit. 7El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. 8El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.
(121)
Quina alegria quan em van dir
1Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor!» 2Ja han arribat els nostres peus als teus portals, Jerusalem. 3Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós! 4És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor, a complir l’aliança d’Israel, a lloar el nom del Senyor. 5Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David. 6Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t’estimen. 7Que hi hagi pau en els teus murs, i quietud als teus merlets.» 8Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.» 9Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.
(122)
A tu que habites en el cel
1Càntic de pelegrinatge. A tu que habites en el cel, alço els meus ulls. 2Com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s’apiadi de nosaltres. 3Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n, que estem saturats de menyspreu. 4La nostra ànima n’està ben saturada, dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents.
(123)
Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
1Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Si el Senyor no hagués estat a favor nostre —que respongui el poble d’Israel—, 2si el Senyor no hagués estat a favor nostre quan uns homes intentaven assaltar-nos, 3ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven. 4Se’ns haurien endut les aigües: la riuada ens hauria passat més amunt del coll, 5més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües. 6Beneït sigui el Senyor, que no ens deixa caure a les seves dents. 7Hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors: s’ha trencat el llaç i tots ens hem salvat. 8El nostre auxili és el nom del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
(124)
El qui confia en el Senyor és ferm per sempre
1Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és ferm per sempre, incommovible com la muntanya de Sió. 2Jerusalem està envoltada de muntanyes; és així com el Senyor envolta el seu poble ara i per tots els segles. 3El ceptre injust no pesarà més sobre la terra dels justos, no fos que la mà dels justos s’inclinés a fer el mal. 4Senyor, omple de béns els bons i els rectes de cor. 5Però als qui es desvien per camins tortuosos, el Senyor se’ls endurà amb els malfactors. Pau a Israel!
(125)
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
1Càntic de pelegrinatge. Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni. 2La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits de goig i de rialles. Els altres pobles es deien: «El Senyor obra en ells meravelles.» 3El Senyor obra meravelles en nosaltres, amb quin goig ho celebrem! 4Renova la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. 5Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. 6Sortien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes.
(126)
Si el Senyor no construeix la casa
1Càntic de pelegrinatge. Referit a Salomó. Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes. 2És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics! 3L’herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa; 4els fills que heu tingut quan éreu joves són com les fletxes en mans d’un guerrer. 5Feliç l’home que se n’omple el buirac: si discuteix a la plaça amb l’adversari, no haurà de retirar-se avergonyit.
(127)
Feliç tu, fidel del Senyor
1Càntic de pelegrinatge. Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. 2Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. 3La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la taula. 4És així com serà beneït l’home fidel al Senyor. 5Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. 6Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!
(128)
Molt sovint m’han combatut des de jove
1Càntic de pelegrinatge. Molt sovint m’han combatut des de jove —que respongui el poble d’Israel—, 2molt sovint m’han combatut des de jove, però mai no m’han vençut. 3Uns llauradors han llaurat la meva esquena, hi han obert uns solcs ben llargs, 4però el Senyor, que és just, ha trencat el jou dels injustos. 5Que es retirin enmig de la vergonya tots els qui detesten Sió. 6Que siguin com l’herba dels terrats, que abans d’espigar-se s’asseca: 7no se’n faran cap manat els segadors ni cap braçat els qui lliguen les garbes. 8Ningú dels qui passen no dirà: «Que la benedicció del Senyor davalli sobre vosaltres. Us beneïm en nom del Senyor.»
(129)
Des de l’abisme et crido, Senyor
1Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor; 2Senyor, escolta el meu clam. Escolta, estigues atent al meu clam que et suplica. 3Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir? 4Però és molt teu donar el perdó; per això mereixes que et venerin. 5Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula. 6Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí; 7Israel, espera en el Senyor. Perquè són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa. 8És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.
(130)
Senyor, el meu cor no és ambiciós
1Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; no vaig darrere de grandeses ni de coses massa altes per a mi. 2Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena; com un infant a la falda de la mare, com un petit infant se sent la meva ànima. 3Israel, espera en el Senyor ara i per tots els segles.
(131)
Recorda’t, Senyor, de David
1Càntic de pelegrinatge. Recorda’t, Senyor, de David i de totes les seves proves, 2quan va fer aquest jurament al Senyor, prometent al Poderós de Jacob: 3«No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, 4no deixaré que s’adormin els meus ulls, que la son m’acluqui les parpelles, 5fins que hauré trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob.» 6Hem sabut que l’arca era a Efrata; l’hem trobada a la plana de Jàar. 7Entrem, doncs, a casa seva, prosternem-nos davant l’escambell dels seus peus. 8Alça’t, Senyor, i vine a l’indret del teu repòs, tu i l’arca del teu poder. 9Que els teus sacerdots es vesteixin de salvació i esclatin els fidels en crits de goig. 10Per amor de David, el teu servent, no apartis la mirada del teu Ungit. 11El Senyor va jurar a David, va jurar en ferm, no se’n desdirà: «En el teu tron hi posaré un descendent. 12Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els ensenyaré, continuaran també els seus fills ocupant per sempre el teu tron.» 13El Senyor ha escollit Sió, l’ha volguda per fer-hi estada: 14«Aquest és l’indret del meu repòs per sempre, m’agrada, hi vull residir. 15La beneiré i estarà ben proveïda, els seus pobres menjaran fins a saciar-se. 16Vestiré de salvació els seus sacerdots, i els seus fidels esclataran en crits de goig. 17Aquí faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa. 18Vestiré de vergonya els seus enemics, però al front d’ell brillarà la diadema.»
(132)
Que n’és, de bo, viure tots junts els germans
1Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans! 2És com el perfum que ungeix el cap i s’escampa per la barba, per la barba d’Aaron, que s’escampa fins al coll dels seus vestits. 3És com la rosada de l’Hermon, que s’escampa per les muntanyes de Sió. És allí que el Senyor dona la seva benedicció: hi dona la vida per sempre.
(133)
Beneïu el Senyor, servents del Senyor
1Càntic de pelegrinatge. Beneïu el Senyor, tots vosaltres, servents del Senyor, que us esteu de nit a casa seva. 2Alceu les mans al santuari, beneïu el Senyor. 3Que el Senyor et beneeixi des de Sió, ell que ha fet el cel i la terra.
(134)
Lloeu el nom del Senyor
1Al·leluia! Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor, 2que us esteu a la casa del Senyor, als atris de la casa del nostre Déu. 3Lloeu el Senyor: que n’és, de bo! Canteu al seu nom: que n’és, d’amable! 4El Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, per heretat preferida. 5Jo reconec la grandesa del Senyor, el nostre Déu és més gran que tots els déus. 6El Senyor fa tot el que ell es proposa, al cel i a la terra, en els mars i en tots els oceans. 7Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls. 8Va colpir els primogènits dels egipcis, des dels homes fins a les bèsties. 9Dintre teu, Egipte, envià senyals i prodigis contra el faraó i contra tots els seus servents. 10Ell vencé molts de pobles i feu morir reis potents: 11Sehon, rei dels amorreus, Og, rei de Basan, i tots els reialmes cananeus. 12Va donar aquell país en possessió, en possessió al seu poble d’Israel. 13El teu nom, Senyor, és etern, de segle en segle es perpetua el teu record. 14Perquè el Senyor fa justícia al seu poble i s’apiada dels seus servents. 15Els ídols dels pagans són plata i or, obra feta per mans d’home: 16tenen boca, però no parlen, tenen ulls, però no hi veuen, 17orelles, però no hi senten, no hi ha gens d’alè a la seva boca. 18Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança. 19Casa d’Israel, beneïu el Senyor, casa d’Aaron, beneïu el Senyor, 20casa de Leví, beneïu el Senyor, els qui venereu el Senyor, beneïu-lo. 21Sigui beneït el Senyor des de Sió, ell que té l’estada a Jerusalem. Al·leluia!
(135)
Perdura eternament el seu amor
1Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. 2Enaltiu el Déu dels déus. Perdura eternament el seu amor. 3Enaltiu el Senyor dels senyors. Perdura eternament el seu amor. 4L’únic que fa grans meravelles. Perdura eternament el seu amor. 5Va fer el cel amb saviesa. Perdura eternament el seu amor. 6Consolidà la terra sobre l’aigua. Perdura eternament el seu amor. 7Creador dels grans llumeners. Perdura eternament el seu amor. 8El sol, que impera sobre el dia. Perdura eternament el seu amor. 9La lluna i els estels, que governen la nit. Perdura eternament el seu amor. 10Colpí Egipte prenent-li els primogènits. Perdura eternament el seu amor. 11Va fer sortir Israel d’aquell país. Perdura eternament el seu amor. 12Amb mà forta i amb braç poderós. Perdura eternament el seu amor. 13Va partir en dos el Mar Roig. Perdura eternament el seu amor. 14Feu passar Israel pel mig del mar. Perdura eternament el seu amor. 15Hi enfonsà el faraó amb el seu exèrcit. Perdura eternament el seu amor. 16Va conduir pel desert el seu poble. Perdura eternament el seu amor. 17Colpí uns reis famosos. Perdura eternament el seu amor. 18Feu morir uns reis poderosos. Perdura eternament el seu amor. 19Sehon, rei dels amorreus. Perdura eternament el seu amor. 20Og, rei de Basan. Perdura eternament el seu amor. 21Va donar aquell país en possessió. Perdura eternament el seu amor. 22En possessió a Israel, el seu servent. Perdura eternament el seu amor. 23Es recordà de nosaltres quan ens humiliaven. Perdura eternament el seu amor. 24Ens alliberà dels nostres opressors. Perdura eternament el seu amor. 25Ell alimenta tots els vivents. Perdura eternament el seu amor. 26Enaltiu el Déu del cel. Perdura eternament el seu amor.
(136)
Vora els rius de Babilònia
1Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió; 2teníem penjades les lires als salzes de dins la ciutat. 3Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» 4Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? 5Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta. 6Que se m’encasti la llengua al paladar si no guardés el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa. 7Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom, del que deien el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la amb els fonaments i tot!» 8Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres! 9Feliç el qui et prendrà les criatures per esclafar-les a la roca!
(137)
Et vull cantar a la presència dels àngels
1Del recull de David. T’enalteixo amb tot el cor, Senyor, et vull cantar a la presència dels àngels. 2Em prosterno davant el santuari i dono gràcies al teu nom, perquè estimes i ets fidel: les teves paraules sobrepassen la teva anomenada. 3Sempre que t’invocava, m’has escoltat, has enfortit la meva ànima. 4Quan sentin, Senyor, les teves paraules, tots els reis de la terra et lloaran 5i celebraran el teu obrar dient: «Que n’és, de gran, la glòria del Senyor! 6El Senyor és excels, però esguarda els humils, mentre que als altius, els coneix de lluny estant.» 7Si passo entre perills, em guardes la vida, detures amb la mà el furor de l’enemic, la teva dreta em salva. 8Que el Senyor continuï afavorint-me. El teu amor, Senyor, perdura eternament: no abandonis l’obra de les teves mans.
(138)
Senyor, has penetrat els meus secrets
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, 2saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco. Descobreixes de lluny estant els meus propòsits, 3veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos. 4Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. 5M’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà. 6El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. 7On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? 8Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. 9¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? 10També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries. 11¿Diré, doncs: «Que m’amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit»? 12Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual. 13Ets tu qui m’has format les entranyes, m’has teixit en el ventre de la mare. 14Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses: ho reconec amb tota l’ànima. 15Res del meu cos no et passava per alt quan jo m’anava fent secretament, quan em brodaven en el fons de la terra. 16Els teus ulls em veien abans d’estar format, i els dies de la meva vida eren tots escrits en el teu llibre; estaven tots fixats, abans que n’existís un de sol. 17Com en són, d’insondables, per a mi els teus designis! Déu meu, com podria comptar-los d’un a un? 18Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra! Em desvetllo del son i encara estic amb tu. 19Déu meu, si et dignessis fer morir l’injust! I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi! 20Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria; són enemics teus: juren en va pel teu nom. 21Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen i detestar els qui es rebel·len contra tu? 22Els avorreixo amb tota l’ànima, els considero enemics meus. 23Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor, examina’m per conèixer què desitjo. 24Mira que no vagi per camins d’idolatria i guia’m per camins eterns.
(139)
Salva’m, Senyor, de la gent dolenta
1Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2Salva’m, Senyor, de la gent dolenta, guarda’m dels homes violents. 3Porten al cor el desig de fer mal, provoquen baralles cada dia, 4fiblen amb la llengua com les serps, duen sota els llavis verí d’escurçó. Pausa 5Protegeix-me, Senyor, de la mà dels injustos, guarda’m dels homes violents, que es proposen de fer-me ensopegar. 6Uns arrogants m’han parat llaços i cordes, vora el camí han amagat un filat, m’hi han posat paranys. Pausa 7Però jo dic al Senyor: «Tu ets el meu Déu; escolta, Senyor, la meva súplica. 8Senyor, Déu meu, muralla que em salva, cobreix-me el cap el dia del combat. 9No satisfacis el desig dels injustos, no deixis prosperar aquests intrigants: serien encara més altius, Senyor.» Pausa 10Que recaigui sobre el cap dels qui m’acusen la malícia que surt dels seus llavis. 11Que ploguin damunt d’ells brases roents, que el Senyor els fulmini amb el seu llamp, que els llanci a la fossa i no se n’alcin. 12Que no prosperi en el país cap detractor, que als malvats i als violents els atrapi el Senyor i els aniquili. 13Sé que el Senyor farà justícia als afligits, defensarà el dret dels pobres. 14Els justos lloaran el teu nom, els homes rectes viuran sota la teva mirada.
(140)
Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir
1Salm. Del recull de David. Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir; així que et crido, escolta el meu clam. 2Que pugi el meu prec davant teu com l’encens; que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre. 3Posa’m, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavis; 4no permetis que el meu cor es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia al costat d’amics de males arts: els seus menjars seductors, no els vull compartir. 5Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi, però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap. Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal. 6S’han estimbat penyal avall els seus jutges, que havien sentit les meves paraules amables. 7Com la terra queda oberta quan la llauren, els seus ossos han quedat escampats a la boca de la terra dels morts. 8A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls, en tu em refugio, no em deixis morir. 9Guarda’m dels qui em paren un llaç, dels paranys dels qui van amb males arts. 10Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes, però que jo pugui seguir camí enllà.
(141)
El meu crit implora l’ajut del Senyor
1Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària. 2El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica al Senyor. 3Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa: 4«El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava. 5Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.» 6Imploro ajut, Senyor, i et dic: «Tu ets el meu refugi, la meva heretat en el país de la vida. 7»Escolta atentament el meu clam, perquè he quedat del tot desemparat. Allibera’m dels qui em persegueixen, homes més forts que no pas jo. 8»Treu-me viu de la presó i lloaré el teu nom. Els justos faran corona al voltant meu, celebrant la mercè que m’hauràs fet.»
(142)
Senyor, escolta la meva pregària
1Salm. Del recull de David. Senyor, escolta la meva pregària, estigues atent a la meva súplica, respon-me, tu que ets bo i fidel. 2No vulguis judicar el teu servent, que ningú dels qui viuen no és just davant teu. 3L’enemic que em perseguia m’ha trepitjat per terra la vida, m’ha confinat al país de les tenebres, igual que els morts de temps immemorial. 4El meu esperit se sent rendit, està consternat el meu cor. 5Tot recordant les èpoques llunyanes, meditant les teves proeses, considerant les obres de les teves mans, 6cap a tu estenc els braços: soc davant teu com una terra esgotada. Pausa 7De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa. 8Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia, perquè jo poso en tu la confiança. Fes-me conèixer el camí que he de seguir, que a tu elevo la meva ànima. 9Allibera’m dels enemics, Senyor: en tu trobo refugi. 10Ensenya’m a fer la teva voluntat: tu ets el meu Déu. Que el teu esperit bo em condueixi per terra plana. 11Pel teu nom, Senyor, dona’m la vida; tu que ets bo, treu-me del perill. 12Per l’amor que em tens, anorrea els enemics, destrueix els qui posen en perill la meva vida, que jo soc servent teu.
(143)
Beneït sigui el Senyor, la meva roca
1Del recull de David. Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m’ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat. 2Amor meu i ciutadella, fortalesa i salvador meu, és el meu escut i en ell em refugio: ell sotmet el poble al meu govern. 3Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tinguis en compte? 4L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra. 5Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum. 6Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps, desconcerta’ls disparant les teves fletxes. 7Allarga la mà des de dalt, salva’m i allibera’m de l’aiguat, de les mans dels estrangers, 8que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament. 9Déu meu, et dedicaré un càntic nou acompanyant-me amb l’arpa de deu cordes. 10Tu dones als reis la victòria i salves de l’espasa maligna David, el teu servent. 11Salva’m i allibera’m de les mans dels estrangers, que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament. 12Que els nostres fills s’assemblin a plançons que s’han fet grans amb vigor jove, i les nostres filles, a pilastres ben tallades, a pilastres d’un palau. 13Que les nostres sitges siguin plenes i proveeixin a vessar, que es propaguin les ramades a milers, a miríades en els nostres termes, 14i que els nostres bous arribin carregats. Que no ens obrin una bretxa a la muralla ni ens hàgim de rendir a l’enemic; que no sentim el crit d’alarma per les places. 15Feliç el poble que frueix de tot això! Feliç el poble que té el Senyor per Déu!
1Lloança. Del recull de David.
(144)
T’exalçaré, Déu meu i rei meu
Àlef
1T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
Bet
2Et beneiré dia rere dia, lloaré el teu nom per sempre més.
Guímel
3El Senyor és gran i digne de tota lloança. La seva grandesa no té límits.
Dàlet
4Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses.
He
5Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat, i jo repassaré els teus prodigis.
Vau
6Que parlin del teu poder temible, i jo contaré les teves grandeses.
Zain
7Que difonguin el record de la teva gran bondat i aclamin els teus favors.
Het
8El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor.
Tet
9El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement totes les seves criatures.
Iod
10Que t’enalteixin les teves criatures, que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
Caf
11Que proclamin la glòria del teu regne i parlin de les teves proeses.
Làmed
12Que facin conèixer a tothom les teves gestes, la glòria esplendorosa del teu regne. 13El teu regne s’estén a tots els segles, el teu imperi, a totes les generacions.
Mem
Nun
13Les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor.
Sàmec
14El Senyor sosté els qui estan a punt de caure; als qui han ensopegat, ell els redreça.
Ain
15Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dones l’aliment.
Pe
16Tan bon punt obres la mà, sacies de bon grat tots els vivents.
Sade
17Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d’amor.
Cof
18El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat.
Reix
19Satisfà el voler dels qui el veneren, escolta la seva súplica i els salva.
Xin
20El Senyor guarda els qui l’estimen, però farà que els injustos es dispersin.
Tau
21Que els meus llavis lloïn el Senyor, que tothom beneeixi el seu sant nom per sempre més.
(145)
Lloa el Senyor, ànima meva
1Al·leluia! Lloa el Senyor, ànima meva. 2Lloaré el Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sigui al món. 3No us fieu dels poderosos, homes mortals, incapaços de salvar. 4Exhalen l’esperit i tornen a la terra, i aquell dia es desfan els seus plans. 5Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob, el qui espera en el Senyor, el seu Déu, 6que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou. Ell es manté fidel per sempre, 7fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, 8el Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els qui han ensopegat, el Senyor estima els justos; 9el Senyor guarda els forasters, sosté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos. 10El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles. Al·leluia!
(146-147)
Dona bo de cantar al nostre Déu
1Al·leluia! Lloeu el Senyor: dona bo de cantar al nostre Déu, és agradós de cantar-li lloances. 2El Senyor reconstrueix Jerusalem, aplega els dispersats d’Israel. 3Guareix els cors desfets i els embena les ferides. 4Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom. 5És gran el Senyor, i és molt poderós, és infinita la seva saviesa. 6El Senyor sosté els desvalguts, però abat els injustos fins a terra. 7Entoneu accions de gràcies al Senyor, canteu amb les cítares al nostre Déu. 8Ell cobreix el cel de nuvolades, assegura les pluges a la terra, fa néixer l’herba a les muntanyes. 9Dona l’aliment al bestiar i a les cries dels corbs que l’hi reclamen. 10No es complau en la força dels cavalls ni en els peus lleugers del guerrer. 11El Senyor es complau en els qui el veneren, en els qui confien en el seu amor. 12Glorifica el Senyor, Jerusalem; Sió, canta lloances al teu Déu, 13que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills; 14manté la pau en el teu territori i et sacia amb la flor del blat. 15Envia ordres a la terra, corre de pressa la seva paraula. 16Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la gebrada. 17Llança el seu glaç com molles de pa: tanta fredor, qui la pot resistir? 18Envia la seva paraula, i tot es desglaça; fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola. 19Anuncia la seva paraula als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. 20No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. Al·leluia!
Lloeu el Senyor des del cel
1Al·leluia! Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; 2lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols. 3Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; 4lloeu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel. 5Que lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats. 6Els fa durar per sempre, eternament, els imposà lleis que no traspassaran. 7Lloeu el Senyor des de la terra, monstres marins i tots els oceans, 8llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu la seva paraula, 9muntanyes i tots els turons, arbres fruiters i tots els cedres, 10feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats, 11reis de la terra i tots els pobles, governants i jutges del món, 12nois i noies, vells i joves. 13Que lloïn el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre. La seva majestat domina cel i terra, 14i ha donat al seu poble un gran poder. Càntic de lloança de tots els seus fidels, dels fills d’Israel, el poble que li és proper. Al·leluia!
Canteu al Senyor un càntic nou
1Al·leluia! Canteu al Senyor un càntic nou, que el lloïn reunits els seus fidels. 2Que Israel celebri el qui l’ha creat i s’alegrin del seu rei els fills de Sió. 3Que lloïn el seu nom, que el lloïn tot dansant i acompanyin els cants amb els tambors i les cítares. 4Perquè el Senyor estima el seu poble i corona de triomf els humils. 5Que exultin plens de glòria els seus fidels, i fins de nit cridin d’alegria. 6Enalteixen Déu amb els llavis, mentre porten a les mans espases de dos talls, 7per fer justícia entre els pobles i donar un escarment a les nacions, 8per lligar amb cadenes els seus reis, i els seus nobles, amb argolles de ferro, 9per aplicar-los la sentència que està escrita. Aquesta és la glòria reservada als seus fidels. Al·leluia!
Lloeu Déu al seu santuari
1Al·leluia! Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo al baluard del firmament, 2lloeu-lo per les seves gestes, lloeu-lo per la seva grandesa. 3Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires, 4lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de corda i de flautes, 5lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants. 6Que tot el que respira lloï el Senyor. Al·leluia!