Títol
1Paraula del Senyor comunicada a Sofonies, fill de Cuixí, fill de Guedalià, fill d’Amarià, fill d’Hizquià, en temps de Josies, fill d’Amon, rei de Judà.
L’enuig del Senyor (1,2-2,3)
El Senyor castigarà la terra
2«Faré una gran collita de tot el que hi ha sobre la terra. Ho dic jo, el Senyor. 3Recolliré homes i bèsties, els ocells del cel i els peixos del mar, i, juntament amb els malvats, tot el que és ocasió d’escàndol. No deixaré ningú en tota la terra. Ho dic jo, el Senyor.
El Senyor castigarà Judà i Jerusalem
4»Aixecaré la mà contra la gent de Judà i contra els habitants de Jerusalem. Esborraré d’aquest lloc el que resti del culte de Baal: el nom dels seus servents i sacerdots, 5els qui es prosternen dalt als terrats per adorar l’estol dels astres, els qui m’adoren i juren pel meu nom però també juren pel nom del déu Milcom, 6els qui s’allunyen de mi, el Senyor, i no venen a consultar els meus oracles.»
El dia del Senyor
7Silenci davant el Senyor Déu! El dia del Senyor és a prop. El Senyor té preparada una matança, ja ha triat els convidats. 8«El dia de la meva matança vindré contra els governants, contra els fills del rei i contra tots els qui es vesteixen com els estrangers. 9Aquell dia vindré contra els qui entren al meu llindar a l’estil estranger, i contra els qui omplen la casa del seu Senyor amb el fruit de robatoris i d’estafes. 10Aquell dia, a Jerusalem s’alçarà un clam des de la porta dels Peixos; un plany s’aixecarà del Barri Nou, de la Ciutat Alta, una gran lamentació. 11Planyeu-vos, habitants de la Ciutat Baixa, perquè tots els mercaders s’han esvaït i els qui acaparen plata s’han esfumat. 12I s’esdevindrà en aquell moment que escorcollaré Jerusalem, amb llums a la mà, per demanar comptes als qui estan quiets com el vi sobre el solatge i que es diuen dintre seu: “El Senyor no fa res, ni en bé, ni en mal.” 13Les riqueses els seran saquejades, i assolades les seves cases; les construiran però no hi habitaran, plantaran vinyes però no en beuran el vi.» 14El gran dia del Senyor s’acosta, ve molt de pressa, ja és a prop. Escolteu el clam que s’aixeca el dia del Senyor, quan fins i tot els valents cridaran amargament. 15Aquell dia serà d’indignació, dia de tràngol i d’angoixa, dia de destrucció i de ruïna. Serà un dia de fosca i de tenebra, un dia de negres nuvolades. 16Aquell dia se sentiran tocs de corn i crits de guerra contra les ciutats fortificades i les seves torres inexpugnables. 17«Faré caure sobre els homes un desastre, i es mouran a les palpentes com els cecs, perquè han pecat contra mi, el Senyor. La seva sang serà escampada com la pols, i les seves carronyes, com els fems.» 18Ni el seu or ni la seva plata no els podran salvar el dia que s’indigni el Senyor. El foc del seu zel consumirà tot el país: farà un extermini terrible de tots els seus habitants.
Crida a la conversió
1Examineu-vos a fons, gent menyspreable, 2abans no es compleixi el decret, abans no passi el dia i us escampin com la palla, abans no caigui damunt vostre l’enuig ardent del Senyor, abans no caigui damunt vostre el dia de la seva indignació. 3Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Cerqueu la bondat, cerqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia de l’enuig del Senyor.
Amenaces contra tots els pobles (2,4-3,8)
Amenaces contra els pobles de ponent
4Gaza quedarà desolada, i Ascaló, devastada. En ple dia seran expulsats els d’Asdod, i els d’Ecron seran arrencats. 5Ai de vosaltres, els quereteus, que viviu a la regió de vora el mar. El Senyor ha parlat així contra vosaltres: «Canaan, país dels filisteus, jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú. 6La regió de vora el mar serà terra de pasturatges, amb pous per als pastors i pletes per als ramats.» 7Els supervivents de Judà ocuparan aquesta regió; hi portaran els ramats a pasturar, i al vespre els ajauran a les cases d’Ascaló. Perquè el Senyor, el seu Déu, els serà favorable i renovarà la seva vida.
Amenaces contra els pobles de llevant
8«Jo, el Senyor, he sentit les burles de Moab i els menyspreus dels ammonites. S’han burlat del meu poble i s’han engrandit a costa del seu territori. 9Ara, doncs, declaro, tan cert com visc, que Moab i els ammonites acabaran com Sodoma i Gomorra, terres de males herbes d’on es treu la sal, terres desolades per sempre. Ho dic jo, el Senyor de l’univers, Déu d’Israel. Seran saquejats pels supervivents del meu poble, la resta de la meva gent els posseirà.» 10Així pagaran la seva arrogància, ja que es burlaven del poble del Senyor de l’univers i s’engrandien a costa d’ell. 11El Senyor es mostrarà temible davant d’ells, destituirà tots els déus d’aquells països. Llavors l’adoraran les nacions més llunyanes, cada una en la pròpia terra.
Amenaces contra els pobles del sud i del nord
12«També a vosaltres, els etíops, jo, el Senyor, us faré morir a la guerra.» 13El Senyor també aixecarà la mà cap al nord per fer desaparèixer els assiris i convertirà Nínive en una devastació, en un lloc eixut com el desert. 14S’hi ajauran els ramats, tot el bestiar dels seus veïns. El mussol i l’eriçó faran nit dalt dels seus capitells, i se’n sentiran els esgarips a les finestres. Des dels llindars es veuran les ruïnes, perquè l’embigat de cedre quedarà al descobert. 15Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa.
Amenaces contra Jerusalem
1Ai de Jerusalem, ciutat rebel, impura i opressora! 2No ha escoltat la crida, no s’ha deixat corregir, no ha confiat en el Senyor, no s’ha acostat al seu Déu. 3Els seus governants són lleons que rugeixen; els seus jutges, llops del capvespre a qui al matí no queda res per rosegar. 4Els seus profetes són uns desvergonyits, gent traïdora. Els seus sacerdots profanen allò que és sagrat, donen respostes injustes. 5Però, enmig de la ciutat, el Senyor és just: fer el mal no és cosa seva. Un matí rere un altre dona la seva sentència; quan despunta el dia, no falta mai. En canvi, l’home malvat no coneix la vergonya.
Judici de Jerusalem i de tota la terra
6«Jo, el Senyor, he esborrat nacions senceres, les seves torres estan enderrocades; he devastat els seus carrers, no hi passa ningú; les seves ciutats han quedat desolades, sense ningú que les habiti. 7Jo m’havia dit: “Almenys Jerusalem em respectarà; es deixarà corregir, i no destruiré els seus habitatges ni la castigaré, tal com havia decidit.” Però, així que es lleven, es desencaminen i posen en pràctica tots els seus mals propòsits. 8Ara, doncs, espereu-me! Ho dic jo, el Senyor. Espereu el dia que m’aixecaré per acusar-vos. He decidit de reunir nacions, d’aplegar reialmes, per abocar damunt d’ells el meu enuig, tot el foc del meu rigor. Tota la terra serà devorada pel foc de la meva gelosia.»
Promeses de renovació (3,9-20)
El Senyor renovarà tots els pobles i Israel
9«Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom i tots plegats se’m sotmetin. 10De més enllà dels rius d’Etiòpia, els qui jo havia dispersat i ara em supliquen em portaran la seva ofrena. 11Aquell dia, ciutat meva, no t’hauràs d’avergonyir de les males accions amb què fins ara m’eres infidel, perquè trauré de dintre teu els qui es glorien de la teva altivesa i tu deixaràs de fer l’arrogant en la meva muntanya santa. 12Jo faré que resti dintre teu un poble humil i pobre que cercarà refugi en el meu nom. 13La resta d’Israel no farà res de mal ni mentirà, no tindrà als llavis paraules enganyoses. Podrà pasturar i reposar sense que ningú l’esveri.»
Goig de Jerusalem
14Crida de goig, ciutat de Sió! Clameu ben fort, gent d’Israel! Alegra’t i celebra-ho de tot cor, Jerusalem! 15El Senyor ha revocat la teva condemna, ha allunyat els teus enemics. El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal. 16Aquell dia, diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, que les teves mans no defalleixin! 17El Senyor, el teu Déu, el tens a dins. Ell és poderós i et salva. Per tu se sent joiós i alegre; per l’amor que et té, no et vol blasmar; per tu està content i crida de goig.»
El Senyor restaurarà Jerusalem
18«Jo, el Senyor, aplegaré els qui estaven lluny de tu, privats de festes i entristits. Aquest era l’oprobi que pesava sobre la ciutat! 19En aquell temps faré sentir el meu poder contra tots els teus opressors. Salvaré les ovelles coixes, aplegaré les disperses i els donaré glòria i renom per tots els països on ara les menyspreen. 20En aquell temps, jo us conduiré, llavors us aplegaré. Vosaltres mateixos veureu com renovaré la vostra vida i us donaré glòria i renom per tots els pobles de la terra. Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit.»