Preliminars (1,1-9)

Salutació

¹Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, ²a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre. ³Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Acció de gràcies

⁴Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, ⁵en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. ⁶I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres, ⁷que no us manca cap mena de do, mentre espereu la seva manifestació. ⁸Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. ⁹Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

Les divisions comunitàries (1,10-4,21)

Diversos grups a Corint

¹⁰Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. ¹¹Perquè la gent de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. ¹²Vull dir que uns afirmen: «Jo soc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.» ¹³¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? ¹⁴Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; ¹⁵així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. ¹⁶Per cert, també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. ¹⁷Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Un Messies crucificat

¹⁸Els qui van a la perdició tenen per una insensatesa la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui som salvats, és poder de Déu. ¹⁹Diu l’Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents. ²⁰On són els savis d’aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en insensata la saviesa d’aquest món! ²¹El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquesta insensatesa que prediquem. ²²Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, ²³però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. ²⁴Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. ²⁵Perquè allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes.

La crida dels més febles

²⁶Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. ²⁷Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. ²⁸Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. ²⁹Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. ³⁰És gràcies a ell que vosaltres viviu en Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, ³¹perquè, tal com diu l’Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor .

L’anunci de Jesucrist crucificat

¹Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. ²Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. ³Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. ⁴Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, ⁵perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

La saviesa de Déu

⁶De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, ⁷sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria. ⁸Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. ⁹Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit , ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. ¹⁰A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. ¹¹¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu. ¹²I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. ¹³I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. ¹⁴L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. ¹⁵En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. ¹⁶En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.

Col·laboradors de Déu

¹Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist. ²Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, ³perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana? ⁴Quan uns afirmen: «Jo soc de Pau», i els altres: «Jo soc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? ⁵Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. ⁶Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. ⁷Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. ⁸El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball. ⁹Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix. ¹⁰Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! ¹¹De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. ¹²Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, ¹³i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. ¹⁴Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, ¹⁵mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc. ¹⁶¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? ¹⁷Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. ¹⁸Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. ¹⁹Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. ²⁰I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. ²¹Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: ²²Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, ²³però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Apòstols i servidors de Jesucrist

¹Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels misteris de Déu. ²Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels. ³Quant a mi, m’importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. ⁴La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m’ha de judicar és el Senyor. ⁵Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu. ⁶Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre. ⁷Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? ⁸Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. ⁹Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes. ¹⁰Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. ¹¹Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre, ¹²ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; ¹³si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, la desferra dels homes. ¹⁴No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. ¹⁵De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè soc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. ¹⁶Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. ¹⁷Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. ¹⁸Alguns s’han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. ¹⁹Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: ²⁰el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. ²¹Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?

El compromís ètic dels cristians (5-6)

Un cas de relació il·legítima

¹Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dona ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare. ²I en comptes de sentir-ne pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets! ³Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: ⁴amb el poder de Jesús, nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre, ⁵posem aquest home en mans de Satanàs, perquè el seu cos sigui castigat i així el seu esperit pugui salvar-se el dia del Senyor. ⁶No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? ⁷Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. ⁸Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. ⁹En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida libidinosa; ¹⁰però no em volia referir a tots els libidinosos, usurers, lladres o idòlatres d’aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món. ¹¹Volia dir que no heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans però són libidinosos, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula! ¹²Per què haig de judicar els de fora? ¿No són els de dins, els qui vosaltres heu de judicar? ¹³Als de fora, ja els judicarà Déu. Extirpeu el malvat d’enmig vostre.

Les denúncies judicials entre cristians

¹Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? ²¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? ³¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! ⁴En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. ⁵Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre els seus germans? ⁶¿És que un germà ha de posar un plet contra un altre germà, i ho ha de fer davant un tribunal de gent que no creu? ⁷Ja caieu ben avall quan empreneu accions legals els uns contra els altres! Per què no preferiu que us perjudiquin? Per què, abans d’això, no us deixeu desposseir? ⁸Però no: sou vosaltres els qui perjudiqueu i desposseïu, i ho feu a germans vostres! ⁹¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ¹⁰ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no rebran en herència el Regne de Déu. ¹¹Alguns de vosaltres éreu d’aquests, però ara heu estat rentats, heu estat santificats i heu estat fets justos en el nom de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l’Esperit del nostre Déu.

El valor del propi cos

¹²Alguns diuen: «Tot m’és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m’és permès», però jo no m’he de deixar dominar per res. ¹³«Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. ¹⁴I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¹⁵¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d’una prostituta? De cap manera! ¹⁶¿O és que no sabeu que el qui s’uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l’Escriptura: Tots dos formen una sola carn. ¹⁷En canvi, el qui s’uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. ¹⁸Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos. ¹⁹¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? ²⁰Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!

Respostes de Pau a diverses qüestions (7-15)

El matrimoni i la virginitat

Matrimoni i continència

¹Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. ²Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: ³que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. ⁴No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. ⁵No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini. ⁶Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res. ⁷Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre. ⁸Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bo que continuïn com estan, tal com faig jo. ⁹Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se. ¹⁰Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, ¹¹i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller. ¹²Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi. ¹³Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi. ¹⁴El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. ¹⁵Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau. ¹⁶Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?

No canviar de condició

¹⁷D’altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies. ¹⁸Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi. ¹⁹La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu. ²⁰Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. ²¹¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió. ²²Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. ²³Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! ²⁴Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.

Els no casats i les viudes

²⁵Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, però us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, és digne de confiança. ²⁶Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en què es troba. ²⁷Si estàs lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te’n; i si no hi estàs lligat, no busquis muller. ²⁸Si et cases, no fas cap pecat; i si una noia es casa, tampoc no peca. Però els casats hauran de suportar contrarietats, i jo us les voldria estalviar. ²⁹Vull dir, germans, que el temps s’acaba. D’ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; ³⁰els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; ³¹els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa. ³²Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure’l. ³³En canvi, el casat s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller, ³⁴i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d’esperit; en canvi, la casada s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit. ³⁵Tot això ho dic pel vostre bé, no per lligar-vos a res. Penso tan sols en allò que més convé i que més facilita de viure dedicat al Senyor, sense destorbs de cap mena. ³⁶Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s’hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa cap pecat: que es casin. ³⁷Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé. ³⁸Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s’hi casa, fa millor. ³⁹La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor. ⁴⁰Tanmateix, serà més feliç si no ho fa. Aquest és el meu parer, i crec que jo també tinc l’Esperit de Déu.

Les ofrenes als ídols

La carn sacrificada als ídols

¹Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. ²Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer. ³En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell. ⁴Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un. ⁵És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. ⁶Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. ⁷Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. ⁸Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem. ⁹Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. ¹⁰Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols. ¹¹Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir. ¹²Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva consciència, que és feble, pequeu contra Crist. ¹³Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà.

La llibertat de l’apòstol

¹¿No soc lliure? ¿No soc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? ²Si per a d’altres no soc apòstol, per a vosaltres certament que ho soc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat. ³La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: ⁴¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure? ⁵¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? ⁶¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar? ⁷¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet que en treu? ⁸No parlo tan sols amb raonaments humans: la Llei, ¿no diu això mateix? ⁹En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? ¹⁰¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part. ¹¹Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? ¹²Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist. ¹³¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l’altar reben una part de les ofrenes? ¹⁴Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli. ¹⁵Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. ¹⁶Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: ai de mi si no anunciés l’evangeli! ¹⁷Si m’ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. ¹⁸Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l’evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l’evangeli em dona. ¹⁹Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. ²⁰M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. ²¹I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. ²²M’he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. ²³Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part. ²⁴¿No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! ²⁵L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà. ²⁶Així, doncs, jo corro, però no sense una meta; combato donant cops de puny, però no pas a l’aire. ²⁷Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.

L’exemple d’Israel, advertiment contra la idolatria

¹Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, ²i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; ³tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual ⁴i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. ⁵Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. ⁶Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. ⁷I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho van ser, tal com diu l’Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se. ⁸No ens llancem a cometre actes libidinosos, com ho feren alguns d’ells, i en un sol dia en van caure vint-i-tres mil. ⁹No temptem el Crist, com alguns d’ells el temptaren, i van morir picats per les serps. ¹⁰No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador. ¹¹Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. ¹²Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure. ¹³Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.

Comunió amb Crist i no amb els ídols

¹⁴Per tot això, estimats meus, fugiu de la idolatria. ¹⁵Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos això que dic. ¹⁶La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? ¹⁷El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa. ¹⁸Mireu el poble d’Israel: ¿no és cert que els qui mengen la carn de les víctimes estan en comunió amb l’altar? ¹⁹Què vull dir amb això? ¿Que la carn sacrificada als ídols o els mateixos ídols són alguna cosa? ²⁰Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis. ²¹No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis! ²²O és que volem provocar la gelosia del Senyor? Que potser som més forts que no pas ell?

Llibertat de consciència

²³Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica. ²⁴Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres. ²⁵Mengeu de tot el que es ven al mercat, sense preguntar res per escrúpols de consciència, ²⁶perquè és del Senyor la terra i tot el que s’hi mou . ²⁷Si un que no és creient us convida i vosaltres accepteu la invitació, mengeu de tot el que us ofereixi, sense preguntar res per escrúpols de consciència. ²⁸Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència. ²⁹I quan dic consciència no em refereixo a la vostra, sinó a la seva. Ara bé, per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d’un altre? ³⁰Si jo dono gràcies a Déu pel que menjo, per què he de ser criticat pel menjar del qual dono gràcies? ³¹Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. ³²Però no sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu. ³³Feu com jo, que procuro de complaure’ls tots en tot, no cercant el meu propi bé, sinó el bé de tots, perquè se salvin.

¹Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist.

Les assemblees comunitàries

L’home i la dona davant el Senyor

²Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. ³Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. ⁴Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, ⁵i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. ⁶Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. ⁷Pel que fa a l’home, no s’ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l’home. ⁸No és l’home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home. ⁹Ni tampoc l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home. ¹⁰Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al cap un signe de la dignitat que té. ¹¹D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona; ¹²perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu. ¹³Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? ¹⁴¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home, ¹⁵però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel. ¹⁶I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.

El sopar del Senyor

¹⁷Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. ¹⁸Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: ¹⁹certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova. ²⁰El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, ²¹perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. ²²¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar! ²³La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, ²⁴digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» ²⁵I havent sopat feu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» ²⁶Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. ²⁷Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament haurà de respondre del cos i la sang del Senyor. ²⁸Que cadascú s’examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, ²⁹perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. ³⁰Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. ³¹Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. ³²Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. ³³Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. ³⁴Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.

Els dons de l’Esperit

¹Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. ²Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. ³Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. ⁴Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. ⁵Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. ⁶Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. ⁷Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots. ⁸Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; ⁹un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; ¹⁰un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d’interpretar-les. ¹¹Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.

Un sol cos amb molts membres

¹²El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. ¹³Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. ¹⁴Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. ¹⁵Si el peu deia: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. ¹⁶I si l’orella deia: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. ¹⁷Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? ¹⁸Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. ¹⁹Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? ²⁰Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. ²¹L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» ²²Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; ²³els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, ²⁴cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, ²⁵perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. ²⁶Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell. ²⁷Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre. ²⁸En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. ²⁹¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ³⁰¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar? ³¹Anheleu, però, els dons més grans!

El camí més excel·lent de l’amor

³¹I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.

¹Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. ²Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. ³Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. ⁴L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, ⁵no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; ⁶no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. ⁷Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. ⁸L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. ⁹Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. ¹⁰Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. ¹¹Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que soc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. ¹²Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. ¹³Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran.

La profecia i el do de llengües

¹Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! ²El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. ³En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. ⁴El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. ⁵Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat. ⁶Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? ⁷Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? ⁸I si la trompeta dona un toc confús, qui es prepararà per al combat? ⁹Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! ¹⁰En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; ¹¹però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger i ell serà per a mi un estranger. ¹²Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat. ¹³Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. ¹⁴Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. ¹⁵Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit, i cantar també amb l’enteniment. ¹⁶Si beneeixes Déu només amb l’esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» a la teva pregària, ja que no entén el que dius. ¹⁷Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre. ¹⁸Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; ¹⁹però en una reunió comunitària m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües. ²⁰Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. ²¹En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d’homes de llengües estrangeres i per boca d’estrangers, però ni així no m’escoltaran. Ho dic jo, el Senyor. ²²Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. ²³Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? ²⁴Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas, ²⁵i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres. ²⁶Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. ²⁷Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. ²⁸Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. ²⁹Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. ³⁰Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. ³¹Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. ³²Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes, ³³ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant, ³⁴que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. ³⁵I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. ³⁶¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l’heu rebuda? ³⁷Si algú es té per un profeta o per un home portat per l’Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor. ³⁸I si algú no ho reconeix, ell tampoc no serà reconegut. ³⁹Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. ⁴⁰Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.

La resurrecció dels morts

Jesucrist ha ressuscitat

¹Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, ²i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. ³Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, ⁴i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, ⁵i s’aparegué a Cefes i després als Dotze. ⁶Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. ⁷Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. ⁸Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi. ⁹Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu. ¹⁰Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. ¹¹Així, doncs, tant si soc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.

Els morts ressuscitaran

¹²Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? ¹³Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. ¹⁴I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. ¹⁵Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar. ¹⁶Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. ¹⁷I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. ¹⁸En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. ¹⁹Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. ²⁰Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. ²¹Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: ²²així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. ²³Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. ²⁴Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. ²⁵Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. ²⁶El darrer enemic destituït serà la mort, ²⁷perquè, segons l’Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus . Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. ²⁸I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots. ²⁹Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Per què fer-se batejar en lloc d’ells? ³⁰I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus? ³¹Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. ³²De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! ³³No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» ³⁴Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra!

El cos dels ressuscitats

³⁵Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» ³⁶Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. ³⁷I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; ³⁸i Déu li dona el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. ³⁹Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra. ⁴⁰Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; ⁴¹la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. ⁴²Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; ⁴³se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. ⁴⁴És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. ⁴⁵Així ho diu l’Escriptura: El primer home , Adam, fou un ésser viu i terrenal ; però el darrer Adam és esperit que dona vida. ⁴⁶No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. ⁴⁷El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. ⁴⁸Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. ⁴⁹Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel. ⁵⁰Noteu-ho bé, germans: la carn i la sang no són capaces de rebre en herència el Regne de Déu. Allò que és corruptible no pot heretar la vida incorruptible. ⁵¹I ara us vull revelar un misteri: no tots morirem, però tots serem transformats. ⁵²Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. ⁵³Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat. ⁵⁴Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort. ⁵⁵Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? ⁵⁶El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. ⁵⁷Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre. ⁵⁸Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.

Cloenda (16)

La col·lecta per l’església de Jerusalem

¹Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia. ²El primer dia de cada setmana, és a dir, el diumenge, que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes. ³Quan arribi, donaré cartes de presentació als qui vosaltres designareu i els enviaré a portar la vostra ofrena a Jerusalem. ⁴I si convé que hi vagi jo mateix, faran el viatge amb mi.

Projectes de viatge

⁵Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar. ⁶És possible que em quedi una temporada entre vosaltres, o fins i tot que m’hi estigui tot l’hivern, perquè m’ajudeu a continuar el meu viatge. ⁷Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. ⁸Ara, però, m’estaré a Efes fins a la Pentecosta, ⁹perquè s’ha obert una porta molt gran a la meva activitat, encara que tinc allí molts adversaris. ¹⁰Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l’obra del Senyor. ¹¹Que ningú no el menyspreï. Ajudeu-lo perquè torni cap a mi en pau. L’espero juntament amb els germans. ¹²He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l’ocasió.

Recomanacions finals i salutacions

¹³Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge. ¹⁴Feu-ho tot amb amor. ¹⁵Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies d’Acaia i que s’han posat al servei del poble sant. ¹⁶Poseu-vos també vosaltres a disposició d’ells i de tothom qui col·labora i treballa amb ells. ¹⁷M’alegro que hagin vingut Estèfanes, Fortunat i Acaic; ells han suplert la vostra absència, ¹⁸ja que han confortat el meu esperit com havien confortat el vostre. Sapigueu apreciar aquests homes. ¹⁹Us saluden les esglésies de l’Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l’església que es reuneix a casa d’ells. ²⁰Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. ²¹Aquesta salutació l’escric jo mateix, Pau. ²²Si algú no estima el Senyor, que sigui maleït! Marana ta! ²³Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres. ²⁴Us estimo a tots en Jesucrist.