Preliminars (1,1-11)
Salutació
1Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, a l’església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu d’Acaia. 2Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Acció de gràcies
3Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. 4Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. 5És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. 6Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. 7I l’esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol. 8Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. 9Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. 10Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos, 11amb l’ajut també de les vostres oracions. Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.
Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)
Pau ajorna la seva visita
12Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana. 13En efecte, en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment 14allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre. 15Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia: 16passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d’on hauria tornat a vosaltres perquè m’ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. 17Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no? 18Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. 19El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! 20En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. 21És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. 22Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit. 23Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. 24No volem pas dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.
1Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. 2Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l’alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? 3Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m’haguessin d’entristir els qui m’havien d’alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. 4Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l’angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc.
Perdó d’una ofensa greu
5Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. 6Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8Per això us demano que li demostreu el vostre amor, 9ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot. 10Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist. 11No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.
Inquietud de Pau i victòria de Crist
12Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta, 13però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia. 14Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. 15Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: 16per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta? 17Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.
El ministeri de la nova aliança
1Potser direu que tornem a recomanar-nos a nosaltres mateixos. ¿És que necessitem presentar-vos cartes de recomanació, com fan alguns, o bé necessitem que vosaltres ens recomaneu? 2La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot conèixer i la pot llegir. 3És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els nostres cors. 4Aquesta és la confiança que, gràcies al Crist, nosaltres tenim davant de Déu. 5No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu; 6ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dona vida. 7Moisès era servidor de la lletra, gravada sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera. 8¿Com no tindran més glòria els servidors de l’Esperit? 9Si era gloriós estar al servei de la lletra que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora. 10Fins i tot allò que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glòria incomparable. 11Ja que, per gloriós que fos allò que era passatger, molt més ho serà allò que dura per sempre. 12Tenint, doncs, una esperança com aquesta, podem parlar obertament, 13sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d’allò que és passatger. 14Però a ells se’ls va ofuscar l’enteniment, i fins al dia d’avui, quan llegeixen l’Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. 15Encara avui, sempre que escolten la lectura de la Llei de Moisès també ells tenen un vel damunt el cor; 16però si es giren cap al Senyor cau el vel . 17Ara bé, quan diu el Senyor és com si digués l’Esperit, i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha la llibertat. 18I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit.
L’anunci de l’evangeli de Crist
1Per això, sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. 2Més aviat evitem d’obrar d’amagat, com qui se n’avergonyeix; ens comportem sense astúcies i no adulterem la paraula de Déu. Ben al contrari, sentint-nos en presència de Déu, procurem de guanyar-nos la confiança de tothom dient obertament la veritat. 3I si l’evangeli que anunciem queda encara com cobert d’un vel, és només per als qui van a la perdició. 4A ells, els incrèduls, el déu d’aquest món els ha encegat l’enteniment per tal que no els il·lumini l’evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu. 5Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús. 6El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres , és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist. 7Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. 8Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; 9perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts; 10sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida. 11És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre a mercè de la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. 12D’aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres. 13Diu l’Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim el mateix esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; 14sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d’ell juntament amb vosaltres. 15Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies feta a la seva glòria.
La certesa d’anar a viure amb el Senyor
16Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. 17Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. 18Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.
1Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna. 2És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial, 3ja que en aquella hora serem despullats, però no quedarem pas nus. 4Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem ser despullats sinó revestits, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal. 5És Déu qui ens ha destinat a la vida i ens ha donat l’Esperit com a penyora. 6Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com exiliats lluny del Senyor, 7ja que fem camí per la fe, sense veure-hi. 8Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor. 9Per això, tant si vivim en el cos com si n’emigrem, només ens delim per ser-li plaents. 10Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal.
El ministeri de la reconciliació
11Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes. Déu prou que ens coneix, i espero que en la vostra consciència també vosaltres ens coneixeu. 12No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l’ocasió de gloriar-vos de nosaltres; així tindreu què respondre als qui es glorien de les aparences i no del que hi ha en el cor. 13Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres. 14L’amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. 15I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells. 16Per això nosaltres, des d’ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així el Crist, ara ja no ho fem. 17És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. 18I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. 19Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació. 20Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! 21Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
1Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n’heu rebut. 2Ell diu: T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació. 3No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que tenim confiat. 4Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, 5les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, les nits en blanc i la falta de menjar; 6constants també en l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l’Esperit Sant, l’amor no fingit, 7la veritat que anunciem i el poder de Déu; constants també quan brandem a dreta i esquerra les armes de la justícia, 8quan som honorats i quan som menyspreats, quan malparlen de nosaltres i quan en parlen bé. Ens tenen per impostors, però diem la veritat; 9ens ignoren, però de fet som coneguts; ens tenen per moribunds, però encara vivim; ens apallissen, però no ens executen; 10ens veuen entristits, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n’enriquim molts; sembla que no tenim res, però som amos de tot. 11Corintis, us hem parlat amb franquesa, us hem obert el cor de bat a bat. 12No trobareu reserves en nosaltres; només n’heu trobades dins vostre! 13Us parlo com a fills: corresponeu-hi també vosaltres i obriu el vostre cor!
El temple del Déu viu
14No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra? 15Quina entesa pot haver-hi entre Crist i Belial? Com poden avenir-se el creient i el qui no creu? 16Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols? I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: Habitaré en ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 17Per això, sortiu d’enmig d’ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d’impur, i jo us acolliré . 18Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l’univers .
1Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.
Joia de Pau pel penediment dels corintis
2Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. 3I no ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al punt de compartir amb vosaltres mort i vida. 4Us tinc tota la confiança i estic molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem. 5Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por. 6Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l’arribada de Titus; 7i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el consol que de vosaltres havia rebut. Ell ens parlava de la vostra enyorança, del vostre desconsol, del desig que teniu de veure’m. Això em va produir una joia encara més gran. 8La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me’n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; 9però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d’aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. 10I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. 11Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d’aquell cas. 12Així, doncs, si us vaig escriure, no va ser tant per resoldre el cas del qui va ofendre i del qui va ser ofès, sinó sobretot perquè us convencéssiu de l’interès que davant de Déu mostreu per nosaltres. 13Aquest ha estat el nostre consol. Però a aquest nostre consol s’hi ha afegit una alegria encara més gran: la de veure Titus tan content de les satisfaccions que tots plegats li heu donat. 14I quan davant d’ell m’he gloriat de vosaltres per alguna cosa, no me n’he hagut d’avergonyir; i així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat ser veritat l’elogi que de vosaltres hem fet davant de Titus. 15De manera que l’afecte entranyable que ell us té és més gran encara quan recorda l’obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb què el vau acollir. 16Estic content de poder confiar sempre en vosaltres.
La col·lecta a favor de l’església de Jerusalem (8-9)
La col·lecta, una obra de generositat
1Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha concedit a les esglésies de Macedònia. 2Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. 3Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, 4ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant. 5Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s’han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. 6Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat. 7Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa. 8No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. 9Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. 10A propòsit d’això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l’any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. 11Ara, doncs, hauríeu d’acabar-la, perquè aquella ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. 12Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. 13No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat. 14En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat, 15tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc. 16Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres. 17Titus havia acceptat la nostra invitació, i ara, mogut pel seu gran interès, us ha vingut a veure per pròpia iniciativa. 18Amb ell hem enviat aquell germà que és lloat en totes les esglésies pel seu treball a favor de l’evangeli. 19A més, les comunitats l’han elegit per company nostre de viatge en aquesta obra de generositat, obra que nosaltres complim a glòria del mateix Senyor i com a expressió de la nostra bona voluntat. 20D’aquesta manera volem evitar motius de crítica en l’administració d’una quantitat tan gran: 21hem de procurar fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant els homes. 22Juntament amb ells dos hem enviat un altre germà nostre; aquest germà ens ha mostrat moltes vegades el seu interès, i el seu interès encara augmentarà per la gran confiança que ha dipositat en vosaltres. 23Titus és el meu company i col·laborador prop de vosaltres. Els altres germans nostres són enviats de les esglésies, i són la glòria del Crist. 24Doneu-los, doncs, proves d’amor davant de totes les comunitats i demostreu que ens gloriem de vosaltres amb raó.
Recaptació de la col·lecta
1No cal que us escrigui sobre l’ajuda a favor del poble sant. 2Conec la vostra bona voluntat i me n’he gloriat davant els germans de Macedònia. Els he dit: «Els germans d’Acaia estan a punt des de l’any passat.» Així el vostre zel ha estimulat molts d’ells. 3Ara, però, us envio aquests germans perquè en aquesta qüestió no resultin infundats els meus elogis i perquè, tal com he anat dient, estigueu realment a punt. 4Si els de Macedònia que m’acompanyin us trobaven desprevinguts, nosaltres, i encara més vosaltres, quedaríem avergonyits en tot aquest afer. 5Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa. 6Recordeu-ho: el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. 7Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dona amb alegria. 8Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d’obres bones. 9Tal com diu l’Escriptura: Ho ha repartit, ho ha donat als pobres; la seva bondat dura per sempre. 10El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i dona pa per a menjar, també us proveirà abundosament de llavor i farà créixer els fruits de la vostra justícia. 11Enriquits en tot, podreu ser del tot generosos; així, en virtut de la nostra intervenció, molts donaran gràcies a Déu. 12En efecte, aquest servei d’ajuda no tan sols satisfarà les necessitats del poble sant, sinó que també serà una font abundant d’accions de gràcies a Déu. 13Apreciant el vostre servei en allò que val, ells glorificaran Déu per l’obediència que professeu a l’evangeli del Crist i per la generositat que us fa solidaris amb ells i amb tothom. 14I quan preguin per vosaltres demostraran l’afecte que us tenen recordant la gràcia incomparable que Déu us ha concedit. 15Donem gràcies a Déu pel seu do inefable!
Pau defensa el seu ministeri apostòlic (10,1-13,10)
Resposta de Pau a les acusacions
1Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tímid davant vostre i, en canvi, tan audaç quan soc lluny: 2us demano que, quan vingui, no m’obligueu a recórrer a l’audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans. 3És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana. 4Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços 5i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist, 6i estem disposats a castigar tota desobediència, un cop la vostra obediència sigui perfecta. 7Fixeu-vos en allò que teniu al davant. Si algú està convençut que és del Crist, que s’adoni que també nosaltres ho som tant com ell. 8Encara que me’n gloriï una mica massa, jo no m’haig d’avergonyir de la potestat que hem rebut del Senyor per a edificar-vos, i no pas per a destruir-vos. 9No vull que sembli que aprofito les cartes per a intimidar-vos. 10Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara soc dèbil i les meves paraules no valen res. 11Doncs que sàpiga aquest que, un cop present, les meves obres seran com les cartes que envio quan soc lluny. 12Nosaltres no tindrem pas la gosadia d’igualar-nos o comparar-nos als qui es recomanen a ells mateixos; aquests es prenen com a mesura i punt de comparació, i amb això demostren no tenir seny. 13Nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, perquè prou coneixem la mesura i el límit que Déu ens ha assignat, i que són els d’haver arribat fins a vosaltres. 14El cert és que vam venir fins a vosaltres anunciant-vos l’evangeli del Crist. Si això no fos veritat, ara ens excediríem; 15però nosaltres no ens gloriem fora mida a costa del treball dels altres; més aviat esperem que, amb el creixement de la vostra fe, eixamplarem més i més el nostre límit, 16de manera que podrem anunciar l’evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar, però, en el terreny d’altri ni gloriar-nos del que altres han preparat. 17Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor. 18Perquè no mereix l’aprovació aquell qui es recomana a ell mateix, sinó aquell que el Senyor recomana.
Defensa contra els falsos apòstols
1Tant de bo que em toleréssiu una mica de poc seny! Doncs bé, tolereu-me’l! 2Estic gelós per vosaltres amb la mateixa gelosia de Déu. Us he promès a un sol espòs, vull presentar-vos al Crist com una verge pura. 3Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i us aparti de la fidelitat i l’honestedat que deveu al Crist. 4Veig que, si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o si us comunica un esperit diferent del que vau rebre, o un evangeli diferent del que vau acollir, tot això ho tolereu amb una gran facilitat. 5D’altra banda, jo crec que no soc inferior en res a aquests superapòstols. 6Si voleu, em fallen les paraules, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió. 7Ja sabeu que us vaig anunciar gratuïtament l’evangeli de Déu. ¿Creieu que feia mal fet d’abaixar-me jo per enaltir-vos a vosaltres? 8He pres els béns d’altres comunitats, acceptant que em mantinguin per poder-me dedicar al vostre servei; 9trobant-me entre vosaltres, vaig passar necessitat, però no vaig molestar ningú; allò que em faltava ho van proveir els germans vinguts de Macedònia. En tot m’he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega. 10Per la veritat de Crist que hi ha en mi, us asseguro que no em deixaré prendre aquest motiu de glòria en les regions d’Acaia. 11Per què ho dic? És que no us estimo? Déu sap prou com us estimo! 12Però continuaré fent el que faig ara: vull tallar tot pretext als qui busquen una excusa per a tenir els mateixos motius de glòria que nosaltres. 13Aquesta mena de gent no són més que falsos apòstols, treballadors que enganyen, disfressats d’apòstols de Crist. 14I això no és gens estrany, ja que el mateix Satanàs també es disfressa d’àngel de llum. 15És, doncs, natural que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Però la seva fi es correspondrà amb les seves obres.
Els sofriments de l’apòstol
16Ho repeteixo: no em prengueu per un insensat, o si de cas accepteu-me com si ho fos, i que pugui gloriar-me de mi una estona. 17Parlar com ara parlaré, no és fer-ho d’acord amb el Senyor: serà com si no tingués seny, però les circumstàncies m’obliguen a gloriar-me. 18Ja que molts es glorien de títols humans, jo també me’n gloriaré. 19En efecte, vosaltres, gent de seny, tolereu de bona gana els qui no en tenen. 20Tolereu que us esclavitzin, que se us mengin, que us espoliïn, que us tractin amb altivesa, que us peguin a la cara. 21Ho reconec: quin deshonor per a mi haver estat tan feble! Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. 22Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. 23Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho soc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. 24Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, 25tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. 26M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; 27treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. 28I, a part d’altres coses, cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. 29Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc. 30Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses. 31El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo. 32A Damasc, l’etnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me, 33però em van despenjar per una finestra a dins d’un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans.
Visions i revelacions
1Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit. 2Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. 3No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu. 4El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 5D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. 6De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. 7I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. 8He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, 9però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.
La preocupació de Pau pels corintis
11He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no soc res, no soc inferior en res a aquests superapòstols. 12Els signes autèntics de l’apòstol els heu vist realitzats entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles. 13En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia! 14Estic a punt de venir a trobar-vos per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d’estalviar per als pares, sinó als pares per als fills. 15De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m’estimeu menys? 16Heu d’admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa. 17¿És que m’he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? 18Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d’aquell altre germà. ¿És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades? 19Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació. 20Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; 21que, quan arribaré, el meu Déu m’humiliarà davant vostre. Llavors m’hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s’han penedit de la seva impuresa, de la seva vida libidinosa i del seu llibertinatge.
Advertiments i exhortacions
1Aquesta serà la tercera vegada que vindré a trobar-vos. Tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. 2Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que soc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. 3Ja podeu anar cercant proves de si el qui parla en mi és aquell Crist que no és feble amb vosaltres, sinó poderós entre vosaltres! 4Ell, en efecte, quan va ser crucificat estava voltat de feblesa, però ara viu pel poder de Déu. Així també nosaltres som febles en ell; però, pel poder de Déu, viurem juntament amb ell, en bé vostre. 5Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe. ¿No sabeu reconèixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació. 6En tot cas, espero que sabreu veure que nosaltres no la mereixem. 7I demanem a Déu que no feu res de mal. Nosaltres no cerquem l’aprovació dels homes; només volem que vosaltres feu el bé, encara que passem per la desaprovació de tothom. 8El poder que tenim és a favor de la veritat, no contra la veritat. 9Així, ens alegrem cada vegada que nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes. 10Per aquest motiu us escric tot això ara que soc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir.
Cloenda (13,11-13)
Recomanacions finals i salutacions
11Finalment, germans, estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. 12Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. 13Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.