¹Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem de la Paraula de la vida, ²ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vista i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, el qui estava amb el Pare i se’ns ha manifestat. ³A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres, que tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. ⁴I escrivim tot això perquè la nostra joia sigui completa.

L’amor de Déu i la fe en Jesús (1,5-3,10)

Déu, que és llum, ens perdona

⁵El missatge que hem sentit de Jesucrist i que us anunciem és aquest: Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena. ⁶Si afirmàvem que estem en comunió amb ell, però de fet caminàvem en la fosca, mentiríem i no viuríem d’acord amb la veritat. ⁷Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, estem en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat. ⁸Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. ⁹Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal. ¹⁰Si afirmàvem que no hem pecat, el tindríem per mentider, i la seva paraula no estaria en nosaltres.

¹Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. ²Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.

El manament de l’amor

³Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. ⁴El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. ⁵Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. ⁶El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. ⁷Estimats, el manament que us escric no és nou, sinó antic, i vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament antic és la paraula que vau escoltar. ⁸Però, d’altra banda, el manament que us escric és nou —i això és cert tant en Jesucrist com en vosaltres —, perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum veritable. ⁹El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. ¹⁰El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. ¹¹El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls.

Complir la voluntat de Déu

¹²Fills meus, us escric a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist. ¹³Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne. ¹⁴Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare. Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne. ¹⁵No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. ¹⁶Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. ¹⁷El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

L’Anticrist

¹⁸Fills meus, som a l’hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l’Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l’hora darrera. ¹⁹Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres. ²⁰Vosaltres, en canvi, heu estat ungits amb l’Esperit que heu rebut del qui és sant i tots teniu el coneixement. ²¹No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat. ²²Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús és el Messies? Aquest és l’Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. ²³Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare. ²⁴Però vosaltres heu de mantenir allò que heu sentit des del principi. Si manteniu allò que heu sentit des del principi, també vosaltres us mantindreu tant en el Fill com en el Pare. ²⁵I aquesta és la promesa que ell ens ha fet: la vida eterna. ²⁶Us escric tot això a propòsit dels qui us volen enganyar. ²⁷Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell. ²⁸Ara, doncs, fills meus, manteniu-vos en ell, i així, quan aparegui, estarem plens de confiança i no ens haurem de retirar avergonyits del seu davant el dia de la seva vinguda. ²⁹Sabeu que ell és just i per això reconeixeu que tothom qui actua justament ha nascut d’ell.

Ser fills de Déu

¹Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell. ²Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. ³I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur. ⁴Tothom qui peca, obra el mal, perquè pecar és una maldat. ⁵I vosaltres sabeu que Jesucrist s’ha manifestat per llevar els pecats, ell que no té pecat. ⁶Tothom qui està en ell deixa de pecar; tots els qui continuen pecant, és que no l’han vist ni l’han conegut. ⁷Fills meus, que ningú no us enganyi. El qui actua justament és just tal com Jesucrist és just. ⁸Els qui pequen són del diable, perquè des del principi el diable no deixa de pecar. Per això s’ha manifestat el Fill de Déu: per desfer les obres del diable. ⁹Els qui han nascut de Déu no pequen, perquè la llavor de Déu es manté dintre d’ells: no poden pecar, perquè han nascut de Déu. ¹⁰Els fills de Déu i els fills del diable es coneixen per això: el qui no actua justament no és de Déu, i tampoc no ho és el qui no estima el seu germà.

Déu és amor. La fe en el Fill de Déu (3,11-5,12)

Estimar-se de veritat

¹¹El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. ¹²No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. ¹³Germans, no us estranyeu si el món us odia: ¹⁴nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima, continua mort. ¹⁵Tothom qui odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí no té vida eterna dintre seu. ¹⁶Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans. ¹⁷Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? ¹⁸Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. ¹⁹D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. ²⁰Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. ²¹Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu ²²i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. ²³I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. ²⁴Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat.

L’Esperit de Déu i l’esperit de l’Anticrist

¹Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. ²Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: l’esperit que confessa que Jesucrist ha vingut realment en la carn, és de Déu, ³però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món. ⁴Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. ⁵Ells són del món. Per això parlen d’acord amb el món, i el món se’ls escolta. ⁶Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten, però els qui no són de Déu no ens volen escoltar. D’aquesta manera distingireu l’esperit de la veritat i l’esperit de l’error.

Déu és amor

⁷Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. ⁸El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. ⁹L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. ¹⁰L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. ¹¹Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. ¹²A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. ¹³Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. ¹⁴Nosaltres donem testimoni d’allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el Fill com a salvador del món. ¹⁵Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. ¹⁶Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. ¹⁷A dins nostre, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. ¹⁸On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor. ¹⁹Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. ²⁰Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. ²¹Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.

La fe en el Fill de Déu

¹Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. ²Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, ³ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, ⁴perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. ⁵Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? ⁶Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l’aigua i de la sang; no de l’aigua solament, sinó de l’aigua i de la sang. I l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. ⁷Així, són tres els qui donen testimoni: ⁸l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. ⁹I si acceptem el testimoni dels homes, pensem que el testimoni de Déu és més gran: Déu ha testificat a favor del seu Fill. ¹⁰Els qui creuen en el Fill de Déu porten aquest testimoni dintre d’ells; els qui no creuen Déu, el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill. ¹¹El testimoni és aquest: Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida està en el seu Fill. ¹²Qui té el Fill posseeix la vida, però qui no té el Fill no la posseeix. ¹³Us he escrit tot això a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que teniu vida eterna. ¹⁴I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. ¹⁵Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat. ¹⁶Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat; parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que porta a la mort: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària. ¹⁷Tota maldat és pecat, però no tot pecat porta a la mort. ¹⁸Sabem que tots els qui han nascut de Déu no pequen, perquè els guarda l’Unigènit de Déu, i el Maligne no els pot tocar. ¹⁹També sabem que nosaltres som de Déu, i que el món sencer està sotmès al Maligne. ²⁰Però també sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha fet penetrar en el coneixement del Déu veritable, i nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna. ²¹Fills meus, guardeu-vos dels ídols.