Preliminars (1)
Salutació
1Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.
La vocació cristiana
3El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. 4Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina. 5Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7la pietat, de l’amor fratern; l’amor fratern, de la caritat. 8Perquè, si posseïu tot això en abundància, no quedareu inactius ni sense fruit pel que fa al coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9El qui no posseeix tot això no hi veu, és un cec que va a les palpentes, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. 10Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu, 11i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.
El testimoni d’apòstols i profetes
12Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; 14sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de fer memòria de tot això. 16Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir davant d’ell una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» 18Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. 19A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors. 20Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
1Així com entre el poble d’Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines de perdició; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s’atrauran una perdició que no trigarà. 2Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d’ells el camí de la veritat serà objecte d’injúries. 3Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició. 4Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. 5Tampoc no va perdonar el món antic: feu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. 6Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posant-les com a exemple per als impius dels temps que vindrien. 7En canvi, va alliberar Lot, el just, aclaparat pel comportament llibertí d’uns homes sense llei; 8aquell just residia enmig d’ells, i les males accions que veia i sentia torturaven dia rere dia la seva ànima recta. 9I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici, 10sobretot els qui amb desigs impurs van darrere la carn i menyspreen la sobirania del Senyor. Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos, 11quan ni tan sols els àngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentència injuriosa contra ells. 12Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran podrint-se com els animals, 13recolliran la paga del mal que han fet. El seu plaer són les disbauxes en ple dia. Impurs i viciosos, es rabegen en els seus enganys quan banquetegen amb vosaltres. 14Tenen els ulls afamats d’adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, el seu cor està avesat a l’avarícia, són dignes de maledicció. 15Abandonant el camí recte, s’han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volgué guanyar diners fent el mal; 16però va trobar qui el va reprendre per la seva transgressió: una somera, incapaç de parlar, feu servir paraules humanes i va aturar aquell deliri del profeta. 17Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. 18Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de passions carnals i llibertines, sedueixen els qui tot just s’han escapat d’entre els qui viuen en l’error. 19Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció. L’home es torna sempre esclau d’allò que l’ha vençut. 20En efecte, els qui s’han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s’hi enreden novament i es deixen vèncer, acaben pitjor que abans. 21Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. 22Els ha succeït allò tan encertat del proverbi: El gos retorna al seu vòmit ; i també: «La truja, quan s’ha rentat, es rebolca en el fang.»
1Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: 2no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. 3Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, 4i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» 5Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, 6i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. 7Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. 8Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. 9No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. 10Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. 11Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. 12Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. 13Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. 14Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, 15i penseu que la paciència de nostre Senyor us dona l’oportunitat de salvar-vos. Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut. 16Així ho explica en totes les cartes on parla d’aquestes coses. En elles hi ha punts difícils d’entendre, que la gent ignorant i voluble tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició. 17Vosaltres, doncs, estimats, ara ja esteu previnguts: vigileu de no deixar-vos arrossegar per l’error d’uns homes sense llei, i no perdeu la vostra fermesa. 18Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.