¹Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, ²a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.

El ministeri de pastor (1,3-3,16)

Les doctrines incorrectes

³Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, ⁴i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe. ⁵Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera. ⁶Alguns han abandonat aquests principis i s’han desviat cap a xerrameques sense sentit. ⁷Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa.

La Llei, destinada als qui fan el mal

⁸Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. ⁹És a dir, si es comprèn que no va destinada als justos, sinó als injustos i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als assassins, ¹⁰als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina. ¹¹Aquesta doctrina, que m’ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat.

Acció de gràcies

¹²Dono gràcies a aquell qui m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s’ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri, ¹³tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. ¹⁴I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. ¹⁵Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo soc el primer. ¹⁶Però Déu s’apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna. ¹⁷Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Recomanació a Timoteu

¹⁸Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat, ¹⁹amb fe i amb consciència recta. Alguns, que s’havien apartat de la consciència, han naufragat en la fe. ²⁰Entre ells hi ha Himeneu i Alexandre, a qui vaig posar en mans de Satanàs perquè aprenguessin a no blasfemar.

La pregària comunitària

¹Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, ²pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. ³Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, ⁴que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. ⁵Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, ⁶que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. ⁷I dic la veritat, i no menteixo: jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre dels pobles en la fe i en la veritat. ⁸Desitjo, doncs, que els homes preguin pertot arreu i que alcin unes mans pures, evitant violències i discussions. ⁹Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s’arreglin amb modèstia i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, ¹⁰sinó amb bones obres, com escau a dones que s’han compromès a adorar Déu. ¹¹A l’hora de la instrucció, les dones casades s’han de mantenir en silenci i submises. ¹²No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d’estar en silenci. ¹³Perquè primer va ser format Adam i després Eva. ¹⁴I no fou enganyat Adam, sinó la seva dona, la qual, enganyada, va caure en la transgressió. ¹⁵Tanmateix, la dona serà salvada gràcies a la maternitat, a condició que perseveri amb tota discreció en la fe, la santedat i l’amor.

El pastor d’una església

¹Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. ²El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, ³no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ⁴ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. ⁵Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? ⁶El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. ⁷Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.

Els diaques

⁸Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; ⁹han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. ¹⁰Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri. ¹¹Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança. ¹²Els diaques han de ser marits d’una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. ¹³Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.

El misteri de la pietat

¹⁴T’escric tot això amb l’esperança que aviat vindré a veure’t; ¹⁵però si trigava, vull que sàpigues com t’has de comportar a la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat. ¹⁶Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist: Ell, manifestat en el cos, acreditat per l’Esperit; aparegut als àngels, proclamat entre els pobles; cregut en el món, endut a la glòria.

El servei a tota la comunitat (4,1-6,19)

Els falsos mestres

¹L’Esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s’apartaran de la fe i faran cas d’esperits seductors i doctrines diabòliques. ²Aquests actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada amb ferro roent: ³prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, els prenguin tot donant gràcies. ⁴Tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res si es menja donant gràcies: ⁵ho santifiquen la paraula de Déu i la pregària.

El pastor, model per als fidels

⁶Si proposes aquestes coses als germans, seràs un bon servidor de Jesucrist, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. ⁷Evita les faules irreverents, que són contes de la vora del foc. Exercita’t en la pietat, ⁸perquè l’exercici corporal serveix de poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura. ⁹Això que ara et dic és digne de fe i mereix tota confiança: ¹⁰si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els homes, sobretot dels qui són creients. ¹¹Això és el que has de predicar i ensenyar. ¹²Que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat. ¹³Mentre esperes que jo vingui, dedica’t a llegir en públic l’Escriptura, a exhortar i a instruir. ¹⁴No negligeixis el do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. ¹⁵Posa-hi tot l’interès, mostra-t’hi sol·lícit; que tothom vegi com progresses. ¹⁶Vetlla sobre tu mateix i sobre la doctrina que ensenyes: persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten.

Deures envers tothom. Les viudes

¹No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, ²les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat. ³Honora les viudes, les que realment estan soles. ⁴Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. ⁵La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. ⁶En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta. ⁷Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles; ⁸perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut. ⁹Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit ¹⁰i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé. ¹¹En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar ¹²i es fan culpables d’haver trencat el seu compromís anterior. ¹³A més a més, com que no tenen res a fer, aprenen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar. ¹⁴Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos; ¹⁵perquè algunes ja s’han desencaminat i han anat darrere de Satanàs. ¹⁶Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.

Els qui presideixen la comunitat

¹⁷Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament. ¹⁸Diu, en efecte, l’Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal. ¹⁹No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis; ²⁰però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment. ²¹Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes. ²²No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net. ²³No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estómac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions. ²⁴Els pecats d’alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d’altres es descobreixen després. ²⁵Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.

Els esclaus

¹Els qui estan sotmesos al jou de l’esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, per tal que el nom de Déu i la doctrina no rebin cap injúria. ²Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte, amb el pretext que són germans; ben al contrari, que els serveixin encara millor, ja que els qui reben els seus bons serveis són germans fidels i estimats. Això és el que has d’ensenyar i recomanar.

L’orgull dels falsos mestres

³Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d’adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, ⁴estan encegats per l’orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D’aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, ⁵altercats de gent que té l’enteniment corromput, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci. ⁶I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s’acontenta amb el que té! ⁷Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res. ⁸Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. ⁹Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. ¹⁰Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.

La noble professió de fe

¹¹Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa. ¹²Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. ¹³Davant de Déu, que dona vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano ¹⁴que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. ¹⁵Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats pel qui és el benaurat i l’únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, ¹⁶l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

Recomanacions als rics

¹⁷Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. ¹⁸Digues-los que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. ¹⁹Així aniran acumulant un tresor per al futur, un fonament magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable. ²⁰Timoteu, guarda el dipòsit de la fe, defuig les xerrameques impies i les contradiccions d’allò que, falsament, porta el nom de «coneixement». ²¹Alguns que el professaven han acabat perdent el sentit de la fe. Que la gràcia sigui amb vosaltres.