Preliminars (1)

Salutació

¹Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, enviat a anunciar la promesa de la vida que hi ha en Jesucrist, ²a Timoteu, fill estimat. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.

Acció de gràcies i exhortació

³Dono gràcies a Déu, a qui reto culte amb consciència neta com els meus avantpassats, i et recordo constantment, nit i dia, en les meves oracions. ⁴Tinc presents les teves llàgrimes i desitjo vivament de veure’t i omplir-me d’aquest goig. ⁵Faig memòria de la teva fe sincera, que ja va habitar en la teva àvia Lois i en la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n’estic segur. ⁶Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans. ⁷Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny. ⁸Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. ⁹Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. ¹⁰Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l’evangeli, ha fet resplendir la vida i la immortalitat. ¹¹Jo he estat constituït herald, apòstol i mestre d’aquest evangeli. ¹²És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat. ¹³Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. ¹⁴Guarda el valuós dipòsit de la fe, amb l’ajut de l’Esperit Sant que habita en nosaltres.

Situació de Pau

¹⁵Ja saps que m’han abandonat tots els de l’Àsia, entre els quals Fígel i Hermògenes. ¹⁶Però que el Senyor concedeixi la seva misericòrdia als de la casa d’Onesífor, que m’ha confortat sovint i no s’ha avergonyit de les meves cadenes; ¹⁷ben al contrari, quan va arribar a Roma em va buscar amb tot l’interès fins a trobar-me. ¹⁸Que el Senyor li concedeixi de trobar misericòrdia prop d’ell el darrer dia. Els serveis que Onesífor em va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.

La identitat del ministeri pastoral (2,1-4,8)

Compartir els sofriments

¹A tu, doncs, fill meu, que et faci fort la gràcia que hi ha en Jesucrist. ²Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres. ³Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist. ⁴Ningú que s’allista en l’exèrcit, si és que vol complir amb qui l’ha reclutat, no s’embolica en els afers de la vida civil. ⁵Igualment, l’atleta no és premiat amb la corona si no ha competit segons les regles. ⁶També el camperol que ha treballat la terra ha de ser el primer a rebre la seva part dels fruits. ⁷Entén bé el que et vull dir: confio que el Senyor t’ho farà comprendre tot. ⁸Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquest és l’evangeli que jo anuncio, ⁹i per ell haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la paraula de Déu no està pas encadenada! ¹⁰Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també obtinguin la salvació que ens és donada en Jesucrist juntament amb la glòria eterna. ¹¹Això que dic és digne de fe: Si morim amb ell, també viurem amb ell. ¹²Si som constants en les proves, també regnarem amb ell. Si el neguem, ell també ens negarà. ¹³Però encara que siguem infidels, ell es manté fidel, ja que no pot negar-se ell mateix.

Servir la veritat

¹⁴Recorda’ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s’embranquin en discussions sobre paraules, que només serveixen per a fer mal als qui escolten. ¹⁵Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat. ¹⁶Evita les xerrameques impies, que condueixen a una impietat cada vegada més gran, ¹⁷ja que així la doctrina d’alguns troba l’ocasió d’estendre’s com la gangrena. Aquest és el cas d’Himeneu i Filet, ¹⁸que han perdut el sentit de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i perverteixen la fe d’alguns. ¹⁹Tanmateix, Déu ha posat un sòlid fonament que es manté ferm i que porta gravades aquestes paraules: El Senyor coneix els qui són seus. I també: Que s’allunyin del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor. ²⁰En una casa gran no hi ha tan sols objectes de plata i or, sinó també de fusta i terrissa: els uns tenen un ús noble, i els altres, un ús ordinari. ²¹Per tant, els qui es purifiquin d’aquelles doctrines seran vasos nobles, santificats, útils al Senyor i disposats a tota obra bona. ²²Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l’amor i la pau, juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net. ²³Evita les discussions estúpides, pròpies de gent ignorant; ja saps que acaben en baralles, ²⁴i un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que ha de ser amable amb tothom, capaç d’ensenyar i de ser pacient, ²⁵apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen. Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat ²⁶i tornaran al bon seny, alliberats dels paranys del diable, que els retenia captius i sotmesos al seu voler!

Els falsos mestres

¹Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils. ²Hi haurà homes dominats per l’amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, ³homes sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, ⁴traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu. ⁵Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta’t de gent així! ⁶Són d’aquesta mena els qui es fiquen per les cases i es fan seves dones dèbils, carregades de pecats, arrossegades per tota mena de passions, ⁷que sempre estan aprenent, però que mai no són capaces d’arribar al coneixement de la veritat. ⁸Tal com Jannes i Jambres es van oposar a Moisès, aquests també s’oposen a la veritat. Són homes amb l’enteniment corromput i amb una fe reprovable. ⁹Però no faran gaires més progressos, perquè la seva follia serà coneguda de tothom, com ho va ser la d’aquells dos.

Perseverar en l’ensenyament rebut

¹⁰Tu, però, m’has seguit pas a pas en l’ensenyament, la manera de viure, els propòsits, la fe, la paciència, l’amor, la constància, ¹¹les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra. Quines persecucions no vaig haver de suportar! Però de totes, el Senyor me’n va treure. ¹²Tots els qui vulguin viure piadosament en Jesucrist seran perseguits. ¹³Per la seva banda, els homes dolents i impostors aniran de mal en pitjor, alhora enganyant i enganyant-se. ¹⁴Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, sabent de qui ho has après. ¹⁵Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. ¹⁶Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, ¹⁷perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.

Anunciar l’evangeli

¹Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: ²proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. ³Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s’envoltaran d’un munt de mestres, ⁴es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules. ⁵Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu ministeri. ⁶Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença. ⁷He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. ⁸I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.

Cloenda (4,9-22)

Notícies personals

⁹Afanya’t a venir a trobar-me aviat. ¹⁰Per amor d’aquest món, Demes m’ha abandonat i se n’ha anat a Tessalònica. Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. ¹¹Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi. Pren Marc i porta’l amb tu, que m’és útil en el ministeri. ¹²He enviat Tíquic a Efes. ¹³Quan vinguis, porta’m el mantell que em vaig deixar a Tròada, a casa de Carp; porta’m també els llibres, sobretot els de pergamí. ¹⁴Alexandre, el calderer, m’ha fet molt de mal; el Senyor li pagarà el que mereixen les seves obres. ¹⁵Tu també guarda-te’n, perquè s’ha oposat fortament a la nostra predicació. ¹⁶En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! ¹⁷Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! ¹⁸El Senyor m’alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Salutacions

¹⁹Saluda Prisca i Àquila i els de la casa d’Onesífor. ²⁰Erast s’ha quedat a Corint; a Tròfim el vaig deixar malalt a Milet. ²¹Afanya’t a venir abans de l’hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Linus, Clàudia i tots els germans. ²²Que el Senyor sigui amb el teu esperit. Que la gràcia sigui amb vosaltres.