Filipencs

Preliminars (1,1-11)

Salutació

¹Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors. ²Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Acció de gràcies i pregària

³Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. ⁴Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres, ⁵ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. ⁶Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. ⁷Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. ⁸Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. ⁹I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, ¹⁰perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, ¹¹plens del fruit de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

La vida en Crist (1,12-2,30)

Presoner per l’evangeli

¹²Vull que sapigueu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli: ¹³en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist, ¹⁴i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por. ¹⁵És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. ¹⁶Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli. ¹⁷Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes. ¹⁸No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro! I encara tindré una alegria més gran, ¹⁹perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, gràcies a les vostres pregàries i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist. ²⁰Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. ²¹Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; ²²però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. ²³Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; ²⁴però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. ²⁵Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. ²⁶Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.

Ferms en la lluita

²⁷Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, ²⁸sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, ²⁹perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. ³⁰Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc.

Els sentiments de Jesucrist

¹Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, ²us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. ³No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. ⁴Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. ⁵Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: ⁶Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, ⁷sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, ⁸s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. ⁹Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, ¹⁰perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, ¹¹i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Resplendir enmig del món

¹²Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: ¹³és Déu qui, per la seva benvolença, actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions. ¹⁴Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, ¹⁵i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel, entre els quals resplendiu com estrelles en el món, ¹⁶perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va. ¹⁷I si la meva sang ha de ser vessada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. ¹⁸Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi!

Missió de Timoteu i Epafrodit

¹⁹Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. ²⁰No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses: ²¹els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist. ²²De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l’evangeli. ²³Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. ²⁴Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat. ²⁵Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito. ²⁶Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. ²⁷És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena. ²⁸M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. ²⁹Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i tingueu en gran consideració persones com ell. ³⁰Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.

Advertiments i exhortacions (3,1-4,9)

La justícia veritable

¹Finalment, germans meus, viviu contents en el Senyor! A mi no se’m fa pesat d’escriure-us sempre les mateixes coses i, a més, tot això a vosaltres us referma. ²Aneu amb compte amb els qui són gossos! Compte amb els mals operaris! Compte amb aquesta gent partidària de la mutilació! ³De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà. ⁴I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me’n puc refiar encara més: ⁵circumcidat el dia vuitè, soc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu; ⁶en el zel pel judaisme, perseguia l’Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible. ⁷Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. ⁸Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell ⁹i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó la justícia que arriba per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe. ¹⁰Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, ¹¹esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts.

Córrer cap a la meta

¹²No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d’apoderar-me’n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. ¹³Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. ¹⁴Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist. ¹⁵Els qui volem ser perfectes hem de tenir aquests sentiments! I si algú de vosaltres veu les coses d’una altra manera, Déu ja li revelarà això que us dic! ¹⁶Sobretot, comportem-nos d’acord amb allò que ja hem aconseguit. ¹⁷Germans, sigueu imitadors meus i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en nosaltres. ¹⁸Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. ¹⁹La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals. ²⁰Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. ²¹Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers.

Unitat, joia i pau

¹Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus. ²Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. ³I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l’evangeli, juntament amb Climent i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida. ⁴Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! ⁵Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. ⁶No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. ⁷I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. ⁸Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. ⁹Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Cloenda (4,10-23)

Agraïment per l’ajut dels filipencs

¹⁰M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l’ocasió de demostrar-lo. ¹¹No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. ¹²Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. ¹³Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. ¹⁴Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor. ¹⁵Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. ¹⁶De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. ¹⁷Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. ¹⁸Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, un sacrifici acceptable i agradable a Déu. ¹⁹El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist. ²⁰A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Salutacions

²¹Saludeu tot el poble sant en Jesucrist. Us saluden els germans que són amb mi. ²²Us saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servei de l’emperador. ²³Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.