Efesis

Preliminars (1)

Salutació

¹Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, al poble sant que viu a Efes i que és fidel a Jesucrist. ²Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Càntic de lloança a Déu

³Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel. ⁴Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ⁵ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, ⁶a lloança i glòria de la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat. ⁷En ell, per la seva sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de Déu ⁸s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència. ⁹Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres ¹⁰per executar-la en la plenitud dels temps: recapitular en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. ¹¹En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. ¹²Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. ¹³En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. ¹⁴I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà com a possessió seva, a lloança de la seva glòria.

Acció de gràcies i pregària

¹⁵També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, ¹⁶no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries. ¹⁷Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. ¹⁸Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dona entre els sants, ¹⁹i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç ²⁰amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts i el feu seure a la seva dreta dalt al cel, ²¹per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. ²²Déu ho ha posat tot sota els seus peus , i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot com a cap de l’Església, ²³que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui omple totes les coses.

Jesucrist i l’Església (2-3)

De mort a vida

¹Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; ²vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels. ³En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la indignació divina igual que als altres. ⁴Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran ⁵que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats! ⁶Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell; ⁷així, davant els segles que vindran, i en virtut de la bondat que ens ha tingut en Jesucrist, ha volgut deixar ben clara la incomparable riquesa de la seva gràcia. ⁸És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. ⁹No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n. ¹⁰Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.

Un sol poble en el Crist

¹¹Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d’home. ¹²En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; ¹³ara, en canvi, viviu en Jesucrist. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat. ¹⁴Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, destruint el mur que els separava ¹⁵i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol, la nova humanitat. ¹⁶Ha fet morir en ell l’enemistat i, per mitjà de la creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos. ¹⁷Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. ¹⁸Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare. ¹⁹Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. ²⁰Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. ²¹Sobre ell, tota la construcció es va alçant harmoniosament fins a ser un temple sant gràcies al Senyor. ²²Per ell, també vosaltres heu entrat a formar part de l’edifici, fins a ser, gràcies a l’Esperit, el lloc on Déu resideix.

Pau, servidor del designi de Déu

¹Per tot això, jo, Pau, soc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. ²Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: ³per una revelació, ell m’ha fet conèixer el seu misteri, que ara he esbossat breument. ⁴Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, ⁵que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l’ha revelat per l’Esperit als seus sants apòstols i profetes: ⁶en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. ⁷I jo soc servidor d’aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m’ha concedit amb la seva acció poderosa. ⁸A mi, que soc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist ⁹i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu misteri des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. ¹⁰Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. ¹¹D’aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. ¹²Gràcies a ell, tenim plena llibertat d’acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dona la nostra fe en Crist. ¹³Us prego, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passo per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria.

Conèixer l’amor de Crist

¹⁴Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare, ¹⁵de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, ¹⁶i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; ¹⁷que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, ¹⁸sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat ¹⁹de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu. ²⁰Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. ²¹Glòria a ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Exhortacions (4,1-6,20)

Edificar el cos de Crist

¹Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut, ²amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, ³procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. ⁴Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut. ⁵Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, ⁶un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots. ⁷Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. ⁸Per això diu l’Escriptura: Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius, va repartir dons als homes. ⁹Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. ¹⁰El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses. ¹¹I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres; ¹²i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, ¹³fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist. ¹⁴Així ja no serem infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè dels enganys humans i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error. ¹⁵Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot vers el Crist, que és el cap. ¹⁶Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor.

Revestir-se de l’home nou

¹⁷Us dic, doncs, i us demano pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor. ¹⁸La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància. ¹⁹Insensibles com són, s’han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota mena d’impureses. ²⁰Però vosaltres, no és pas això el que heu après del Crist, ²¹si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús, ²²renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors; ²³renoveu espiritualment el vostre interior ²⁴i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.

Normes de vida cristiana

²⁵Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme , ja que tots som membres els uns dels altres. ²⁶Encara que us irriteu, no pequeu ; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: ²⁷no doneu ocasió al diable. ²⁸El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat. ²⁹Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten. ³⁰I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. ³¹Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. ³²Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.

¹Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; ²viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. ³Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. ⁴Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. ⁵Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu. ⁶Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels. ⁷No tingueu res a veure amb ells. ⁸En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. ⁹Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. ¹⁰Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. ¹¹I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. ¹²Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; ¹³però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ¹⁴ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem: «Aixeca’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.» ¹⁵Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. ¹⁶Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. ¹⁷No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. ¹⁸No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit. ¹⁹Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. ²⁰Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.

Noves relacions personals

²¹Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. ²²Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, ²³perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. ²⁴Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. ²⁵Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. ²⁶L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. ²⁷Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. ²⁸Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. ²⁹No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, ³⁰ja que som membres del seu cos. ³¹Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. ³²Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, ³³i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

¹Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. ²Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: ³així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra. ⁴Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor. ⁵Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d’aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, ⁶i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu. ⁷Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes. ⁸Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet. ⁹Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l’amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.

Recomanacions a tothom

¹⁰Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. ¹¹Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dona per a poder fer front als atacs astuts del diable. ¹²Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials. ¹³Poseu-vos l’armadura que Déu us dona i així, en aquell dia dolent, sereu capaços de resistir i de mantenir-vos ferms fins a la fi. ¹⁴Estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, ¹⁵estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l’evangeli de la pau. ¹⁶Poseu-vos sobretot l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne. ¹⁷Preneu el casc de la salvació, i l’espasa de l’Esperit, que és la paraula de Déu. ¹⁸Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant ¹⁹i a favor meu, perquè em vinguin als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l’evangeli, ²⁰del qual soc un ambaixador encadenat. Pregueu perquè en parli amb valentia, tal com és la meva obligació. ²¹Vull que també vosaltres conegueu la meva situació, el que ara faig. Us informarà de tot l’estimat germà Tíquic, servidor fidel en el Senyor. ²²Us l’he enviat precisament perquè tingueu notícies nostres i els vostres cors quedin confortats. ²³Desitgem als germans pau, amor i fe de part de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Senyor. ²⁴Que la gràcia sigui amb tots els qui estimen Jesucrist, el nostre Senyor immortal.