Preliminars (1)
Salutació
1Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.
Proves i temptacions
2Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, 3sabent que la vostra fe provada engendra paciència. 4Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. 5Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. 6Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. 7Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res 8a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn. 9Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit, 10i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. 11Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis. 12Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen. 13Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú. 14Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. 15Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort. 16No us enganyeu, germans meus estimats. 17Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. 18Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.
Posar en pràctica la paraula de Déu
19Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. 20Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu. 21Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos. 22Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. 23Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall: 24es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. 25En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la. 26Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida. 27La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.
Les conseqüències d’una fe sincera (2)
Atenció a la distinció de persones
1Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. 2Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. 3Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», 4¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? 5Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? 6Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? 7¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres? 8Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix , obreu bé. 9Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu. 10De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera; 11perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri , també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei. 12Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat. 13Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!
La fe i les obres
14De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, 16i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? 17Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 18Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe. 19¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n’esgarrifen!» 20Home insensat, ¿vols comprendre d’una vegada que la fe sense les obres és estèril? 21Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? 22Pots veure, doncs, que la fe cooperava amb les seves obres, i que les obres van dur a plenitud la seva fe. 23Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia ; per això fou anomenat amic de Déu. 24Adoneu-vos, per tant, que l’home és just per les obres, i no tan sols per la fe. 25¿No fou igualment per les obres que Rahab, la prostituta, va ser reconeguda justa, quan va acollir els missatgers i els feu escapar per un altre camí? 26Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Exhortacions (3,1-5,11)
Dominar la llengua
1Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, 2ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. 3Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. 4Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. 5Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. 6I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern. 7Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, 8però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal. 9Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu. 10D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així. 11¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga? 12¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada.
L’autèntica saviesa
13¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! 14Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. 15Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. 16Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. 17En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. 18El fruit de la justícia és sembrat en esperit de pau pels qui treballen per la pau.
Humiliar-se sincerament davant de Déu
1D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? 2Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal; 3demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. 4Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. 5¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»? 6Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. 7Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres. 8Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit! 9Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa. 10Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà. 11Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge. 12Ara bé, de legislador i de jutge n’hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?
Vana confiança en un mateix
13Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» 14Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. 15En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», 16no pareu de gloriar-vos amb arrogància. És dolent, gloriar-se d’aquesta manera! 17Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.
1I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! 2Les vostres riqueses són podrides, s’han arnat els vostres vestits. 3El vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! 4El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers. 5Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la matança. 6Heu condemnat el just, l’heu assassinat, i ell no us ha oposat resistència.
Esperar amb paciència la vinguda del Senyor
7Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. 8Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. 9Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 11Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és misericordiós i benigne.
Cloenda (5,12-20)
Instruccions finals: La pregària
12Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici. 13Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu. 14Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. 15Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre. 16Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: 17Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos. 18I quan després tornà a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va produir el seu fruit. 19Germans meus, si algú de vosaltres s’esgarriava lluny de la veritat i un altre el feia retornar, 20sapigueu que el qui faci tornar un pecador del camí esgarriat, el salvarà de la mort i cobrirà una multitud de pecats.