Preliminars (1,1-12)

Salutació

¹Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l’Àsia i a Bitínia, escollits ²des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.

Acció de gràcies

³Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva ⁴i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, ⁵que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu; i també us ha destinat a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. ⁶Tot això us dona una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena; ⁷perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, molt més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. ⁸Vosaltres l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ⁹ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació. ¹⁰Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia destinada a vosaltres. ¹¹Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. ¹²Els fou revelat que el missatge del qual eren servidors no era per a ells, sinó per a vosaltres; ara us l’han anunciat els qui us han predicat l’evangeli, guiats per l’Esperit Sant enviat des del cel: aquest és el missatge que els àngels es deleixen per contemplar.

Una comunitat de sants i escollits (1,13-2,10)

Cridats a ser sants

¹³Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. ¹⁴Com a fills obedients, no us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància, ¹⁵sinó feu-vos com aquell qui és sant i us ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, ¹⁶tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo soc sant. ¹⁷A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l’invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. ¹⁸Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, ¹⁹sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. ²⁰Des d’abans de crear el món, Déu ja l’havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat a favor vostre: ²¹per ell, vosaltres creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l’esperança.

La paraula de Déu, llavor i aliment

²²Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor fratern sense hipocresia. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net, ²³ja que heu estat engendrats de nou, no d’una llavor corruptible, sinó d’una que és incorruptible: la paraula de Déu viva i eterna. ²⁴Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau, ²⁵però la paraula del Senyor dura per sempre. I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.

¹Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, ²com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. ³Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor.

L’Elegit i els elegits

⁴Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. ⁵També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. ⁶Per això es diu en l’Escriptura: Poso a Sió un que és pedra angular, escollida, preciosa; els qui creuen en ell no quedaran confosos. ⁷Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal , ⁸i és pedra d’ensopec i roc que fa caure ; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. ⁹Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. ¹⁰Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.

Viure com a cristians (2,11-4,11)

Servents de Déu enmig dels homes

¹¹Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. ¹²Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-vos. ¹³Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, ¹⁴i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé. ¹⁵Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància; ¹⁶sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu. ¹⁷Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l’emperador.

Els esclaus i l’exemple de Crist

¹⁸Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. ¹⁹Perquè és un do suportar penes sofertes injustament quan es fa per amor a Déu. ²⁰En efecte, què té de gloriós aguantar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu. ²¹Aquesta és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades. ²²Ell no va cometre pecat ni tingué mai als llavis la perfídia. ²³Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. ²⁴Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava. ²⁵Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.

Les mullers i els seus marits

¹Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, ²quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. ³No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats; ⁴cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. ⁵Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, ⁶com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta. ⁷També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seva naturalesa femenina és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.

Amor als germans i a tothom

⁸Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils; ⁹no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. ¹⁰Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis. ¹¹Que es decanti del mal i faci el bé, que busqui la pau i procuri aconseguir-la. ¹²Perquè els ulls del Senyor vetllen pels justos, està atent a la seva pregària, però es gira contra els qui fan el mal.

Sofrir com a cristians

¹³Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? ¹⁴Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells. ¹⁵Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. ¹⁶Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència; així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure en Crist. ¹⁷Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal.

Jesucrist, salvador i triomfant

¹⁸També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu; el seu cos va ser mort, però l’Esperit el feu viure. ¹⁹Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, ²⁰aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua. ²¹I l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. ²²Ell se’n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders.

El trencament amb el pecat

¹Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el cos, armeu-vos també vosaltres d’aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat ²i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d’acord amb les passions humanes, sinó fent la voluntat de Déu. ³Ja heu passat prou temps seguint el voler dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables. ⁴Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d’injuriar-vos. ⁵Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judicar els vius i els morts. ⁶Perquè també als morts ha estat anunciat l’evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, visquin segons Déu gràcies a l’Esperit.

La vida comunitària

⁷S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. ⁸Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats. ⁹Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos. ¹⁰Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. ¹¹Si algú parla, que sigui per comunicar paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D’ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

Exhortacions per al moment present (4,12-5,11)

La prova

¹²Estimats, no us estranyeu que s’hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d’extraordinari. ¹³Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria. ¹⁴I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. ¹⁵Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se en els afers d’altri. ¹⁶Però si algú ha de sofrir pel fet de ser cristià, que no se n’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè porta aquest nom. ¹⁷Ja arriba el temps del judici, i començarà pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l’evangeli de Déu? ¹⁸Si el just amb prou feines se salva, què serà de l’impiu i pecador? ¹⁹Per tant, que tots els qui sofreixen d’acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i posin la seva ànima en mans del Creador, que és fidel.

Els ancians i els joves

¹Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: ²pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; ³no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. ⁴Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria. ⁵I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.

Humilitat i fermesa en la fe

⁵Revestiu-vos tots d’humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. ⁶Per tant, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. ⁷Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres. ⁸Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. ⁹Resistiu-li ferms en la fe, sabent que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. ¹⁰I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. ¹¹D’ell és el poder per sempre. Amén. ¹²Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. ¹³Us saluda la comunitat, escollida com vosaltres, que és a Babilònia, i us saluda també Marc, el meu fill. ¹⁴Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau fratern. Pau a tots vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.